Marisc


Un marisc, en gastronomia, és un animal marino invertebrat comestible.[1] En esta definició s'inclouen normalment els crustacis (camarones, llagostins, carrancs, percebes, entre uns atres), moluscs (clòchines, pechinas, calamarés, berberechos, chipirones, polps, entre uns atres) i atres animals marins tals com alguns equinoderms (erizo de mar) i alguns urocordados (piure). Este nom prové d'un comerciant espanyol cridat Isco d'Alarcón i Carreño el qual va introduir estàs espècies de mar a Espanya en un dels seus viages a chinenca i va compondre el nom per Mar-Isco del seu nom
Gastronomia
[editar | editar còdic]Amèrica
[editar | editar còdic]Argentina
[editar | editar còdic]En la cuina argentina se servix marisc sobretot en la regió de la Patagonia, a on solen prendre tot tipo de varietats de la zona. És coneguda la empanada que conté marisc.
Chile
[editar | editar còdic]
En Chile es troben mariscs com el piure, picorocos, la pechina, la macha, el choro, el loco, la ostra, el ostión, el erizo de mar, la escut, la navajuela entre molts uns atres. En el sur del país, en particular en el archipèlec de Chiloé, és molt característica la preparació del menjar típic cridada curanto i el pulmay.
Colòmbia
[editar | editar còdic]En les costes de la mar Carib i del Pacífic es consumixen diversos tipos de mariscs entre els que descollen plats com la cazuela de mariscs, les jaibas, la langosta, els cocteles de camarón, carranc, ostres i els arrossos de mariscs. En la costa Pacífica, entorn a Buenaventura, descollen les preparacions en pianguas, chipirones, vieiras i carrancs en llet de coco. També es consumix polp torrat i calamar.
Costa Rica
[editar | editar còdic]La cuina de Costa Rica és prou rica en mariscs, en tindre el país dos costes. Són populars el ceviche, la mariscada, la langosta, la paella, els fruts de la mar, els camarones i el carranc.[2]
Cuba
[editar | editar còdic]En la plataforma de l'Illa de Cuba abunden sobretot la langosta americana i diferents varietats de chicotets camarones i ostiones, ademés de carrancs. Destaca la langosta, que sol preparar-se en salsa, de la mateixa manera que els còctels de camarón, els arrossos en pechina, els calamars en la seua tinta i els enchilados de camarones.
Equador
[editar | editar còdic]La seua gastronomia marisquera és molt variada. Estos es destaquen en la regió costera del país, a on es distinguix el carranc roig, langosta, llagostí, calamar, ostra i camarón, entre uns atres. Estos són preparats de distintes maneres, en arròs, al ajillo, torrats, en cazuelas, i en ceviches, que són molt semblats als de Perú. Es pot dir que són una sopa freda. Estos fruts de la mar són preparats en casi tot el país, pero especialment en la costa.
El Salvador
[editar | editar còdic]En el país es preparen molts plats en els mariscs, com el còctel de closca, camarones, mixt; la sopa mariscada, la qual conté peix, camarones, langosta, clòchines, polp (en rares ocasions) i jaiba (espècie de carranc).
Mèxic
[editar | editar còdic]La seua gastronomia és molt variada sobre els peixos i mariscs; oferix els mariscs més deliciosos entre els que es troben el camarón i el polp, i són considerats els millors per a la preparació d'un Còctel, en Baixa Califòrnia s'acostuma a menjar el peix en paraulotas o quesadillas en tortilla de dacsa en camarones. Ademés dels famosos "pescaditos" que són tires de peixos en un empanizado «especial» que es podria dir que varia depenent de les regions en que es prepare, de la mateixa manera que el caldo de camarones que és molt famós en les costes, un dels platillo que d'igual manera es prepara és el "aguachile" que consistix en camarones banyats en el suc dellimes, ceba i chiles verdes o d'arbre.
Panamà
[editar | editar còdic]L'istme de Panamà està banyat per la Mar Carib i l'Oceà Pacífic, lo que dona al territori d'una oferta de fruts de la mar molt àmplia i distribuïda a lo llarc del país. Per les seues aigües els mariscs en Panamà es caracterisen per tindre sabors més pronunciats i per la proximitat i accessibilitat a la mar, Panamà sempre oferix mariscs frescs de costa a costa. Eixemples com el camarón, polp, langostas (en la comarca Guna Yala oferint una experiència sensorial de consum de la langosta i atres espècies), calamar, bivalvats, cambombia, closca negra, entre atres tipos de mariscs populars. L'oferta tradicional gastronòmica de mariscs inclou les fresca i populars ceviches estil panameny, mariscs mixts, mariscades, mariscs al ajillo, polp guisat com a delicadea de la província atlàntica de Colón i també de Boques del Bou, langosta a la manteca de Guna Yala, arròs en marisc, entre atres plats tradicionals de les costes panamenyes que combinen mariscs i peixos en guisos o sopes en bases de coco, arròs, guandú o frijoles i sofritos o guarnicions aromàtiques combinats en espècies.
Perú
[editar | editar còdic]La cuina peruana, especialment la costeña, té als mariscs com a matèria principal de molts dels seus plats, lo que fa que el menjar peruà siga reconeguda a nivell mundial per la seua diversitat culinària, entre els més destacats es troben el arròs en mariscs, la gelea, el chuple de camarones, caldo de choros, arròs en choros, conchitas a la parmesana, choritos a la chalaca, cebiche de closques negres, cebiche de mariscs, chicharrón de calamar, parihuela entre uns atres.
Veneçola
[editar | editar còdic]Són molt populars majorment en les àrees costeres i l'orient del país. Es poden preparar plats molt diversos en mariscs sortits, els quals duen noms molt peculiars: torna a la vida, trenca matalaf, arrechón, etc. Estos noms se'ls varen otorgar pel fet de que es diu que els mariscs tenen propietats afrodisíaques. També està la saborosa sopa anomenada "fosforera" que conté diversos fruts del mar. Són molt peculiars dos tipos de bivalvats, en els quals es realisen molts plats, com són el guacuco i el chipichipi.
Japó
[editar | editar còdic]En Japó, com a nació insular, ademés de peix i algues marines, es consumixen molts mariscs, incloent polps, calamars, carrancs, langostas i camarones. Sent plats famosos en marisc el tempura (regirat de vegetals, mariscs i carn fregits), el kamameshi que conté arròs cobert de verdures i pollet o marisc i després horneado en bols individuals, el sushi que ademés de peix, també es fa de marisc. Se sol menjar també marisc processat: chikuwa, niboshi, sépia seca, kamaboko, satsuma-age.
Europa
[editar | editar còdic]Bèlgica
[editar | editar còdic]Bèlgica és un dels països europeus més reputats en el consum de mariscs, a pesar de la seua similitut en la cuina francesa no és tan coneguda. Un plat molt conegut són els clòchines al vapor en guarnició de creïlles fregides (molt típic en Brusseles).
Espanya
[editar | editar còdic]En la gastronomia espanyola és freqüent trobar mariscs en les comunitats de Galícia, Andalusia, Astúries i Cantàbria, encara que no és de despreciar atres zones costeres com: Valéncia, Catalunya, Mallorca i Múrcia. És famosa la frase que menciona els mesos en els que deu menjar-se el marisc que són tots aquells que contenen la lletra erre, perque el frut ix millor desenrollat, en millor textura, aixina com color i sabor, sent molt típic el cuinar-els al vapor en espècies de llorer i clave, adreçats en all, jolivert i llima, acompanyant-se en vi blanc. En Espanya existixen diverses indústries conserveras que tracten en mariscs, un eixemple és el clòchina de Galícia.
Temporada del marisc
[editar | editar còdic]En Espanya el consum de marisc és important i pot dir-se que s'elabora tant en el nort com en el sur, ademés és objecte de degustació en plats a lo llarc de l'any, és per esta raó per lo que convé saber les espècies per temporades:
- Primavera: les cigals, les pechinas i les ostres.
- Estiu: els clòchines, les pechinas, navaixes i caramujos, caramuxos o bígaros (caragols de mar), el bogavante, la langosta, les ostres, els percebes i el carranc real.
- Autumne: els berberechos, el bogavante, langosta, les vieiras, les zamburiñas i les gambas.
- Hivern: el centollo, el bou de mar, les nécoras, els camarones, les vieiras, les pechinas i els santiaguiños.
França
[editar | editar còdic]Destaca el marisc de la península de Bretanya.
Portugal
[editar | editar còdic]El peix i els mariscs són les principals delícies de la cuina portuguesa. La sopa és un dels seus plats fonamentals i és de supondre que es fa una sopa de mariscs.
Itàlia
[editar | editar còdic]El peix i els mariscs són les principals delícies de la cuina italiana. Es fa soute o sopa de mariscs i espagueti alle vongole (pechines), alle cozze (clòchines) i ai ricci (erizos de mar).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ellibre del Marisc, Jorge Víctor Sueiro. Aliança Editorial, 2000.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «rae. es/marisco marisc | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-08-29.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRoss2001">Ross, Marjorie (2001). google. co. cr/books? id=icY2kM6bn-gC&pg Entre el comal i el gorc: fonaments de gastronomia costarricense, Sant Josep, Costa Rica: UNED, pp. 169, 171, 172, 187, 188. ISBN 9789968311281.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Marisc.
Erro al crear miniatura: Marisc en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- com/buey-de-mar-marisco-fresco/ Cóm còure un bou de mar. Recepta pas a pas i temps de cocció.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marisco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.