Micrometeoroide

Archiu:Micrometeorite.jpg

Micrometeoroide recollit en la neu antàrtica.

Un micrometeoroide (també cridat micrometeorito o micrometeoro) és un meteoroide diminut; una chicoteta partícula de roca de l'espai, per lo general en un pes inferior a un gram.

Interés científic

Els micrometeoroides són menudíssims trossos de roca, normalment metàlics, trencats de péntols més grans de roca i enrunes, que a sovint daten de la formació del sistema solar. Els micrometeoroides són molt comuns en l'espai, en particular prop de la Terra. Estes partícules diminutes suponen una important contribució als processos d'erosió espacial. Quan impacten en la superfície de la Lluna, o qualsevol atre cos carent d'atmòsfera, com Mercurio o els asteroides, la fusió i vaporisació resultant produïx el oscurecimiento i atres canvis òptics del regolito. En la finalitat d'entendre millor la població de micrometeoroides, vàries naus espacials (Llunar Orbiter 1, Lluna 3, Mars 1 i Pioneer 5) han dut en si detectors de micrometeoroides. Els micrometeoritos es formen en l'espai, i ixen disparats quan un objecte prou gran es trenca en alguna cosa. Poden aplegar a la Terra precisament en l'atmòsfera, per a quedar-se durant millons d'anys. Més vesprada, en els núvols, cauen en les gotes de pluja o neu. Dins de cada gota hi ha un tros d'eixos chicotets meteorits o arena. En cada gota pot haver fins a cinc micrometeoritos. Al final, en la superfície, es oxidan en el temps, tanto más cuanto més ferro continguen. Poden proporcionar informació a escala milimétrica dels processos de calfament en la nebulosa solar. Els micrometeoritos —reben este nom quan apleguen a la superfície terrestre, poden ser arreplegats en àrees a on existix sedimentaació, com per eixemple les regions polars. El gèl és arreplegat, després derretido i posteriorment filtrat, per a aixina extraure els micrometeoritos utilisant un microscopi. En un iman qualsevol roçant o tocant el terreny, sempre deixant un lloc d'espai entre iman i terreny, l'iman atrapa els trossos chicotets d'eixos micrometeoritos, sempre en zones obertes, i sense arbres i a on no hi ha deserts, a on plou prou.

Una atra forma d'obtindre'ls és, en una "reguer" d'aigua, passar un iman, els trocitos que s'adherixquen a l'iman són micrometeoritos. Esta és una de les formes més usuals d'arreplegar els micrometeoritos, ya que se solen almagasenar en estos llocs.

A banda, en l'época propenca (dies abans, dies despuix o eixe mateix dia) a una pluja de meteorits, es pot deixar una gaveta, una palangana o un balde ple d'aigua en un terreny. Al matí següent, es pot passar un iman per la gaveta i observar els fragments que s'han adherit.

En ocasions, es pot aplegar a obtindre un gran número d'ells, pero això depén de molts factors (intensitat, pluja, terreny).

Efectes en programes espacials

Els micrometeoroides plantegen una séria amenaça per a l'exploració espacial. La seua velocitat con relación a una nau espacial en òrbita pot ser de l'orde de quilómetros per segon, i la resistència a l'impacte de micrometeoroides constituïx un desafiu en el disseny de naus espacials i trages espacials. Encara que el mínim tamany de la major part de micrometeoroides llimita el dany produït, estos impactes a gran velocitat degraden constantment la coberta externa de la nau. L'exposició a llarc determini pot amenaçar la funcionalitat dels sistemes d'una nau espacial.

Els impactes per chicotets objectes a alta velocitat constituïx un tema corrent dins de l'investigació en balística terminal. L'acceleració d'objectes fins a tals velocitats és difícil; les tècniques actuals inclouen motors llineals i càrregues huecas. El risc és major per a objectes que estiguen en l'espai durant llarcs periodos del temps, tals com satèlits o hipotètiques naus en viages interestelares.