Microsostenibilidad
La microsostenibilidad és la porció de sostenibilitat centrada en mides ambientals de chicoteta escala que, en última instància, afecten al mig ambient a través d'un impacte acumulatiu major.[1] Se centra en els esforços individuals, la modificació de conductes, l'educació i la creació de canvis actitudinales que donen com resultat un individu conscient del mig ambient.[2] La microsostenibilidad fomenta canvis sostenibles a través d'agents de canvi, açò és, individus que fomenten accions ambientals positives a nivell local i dins de la seua esfera d'influència. Alguns eixemples de microsostenibilidad són el reciclage, l'aforro d'energia causat per apagar les llums o desenchufar artefactes elèctrics que no s'utilisen, la programació de termostats per a un us eficient de l'energia, la reducció del us de l'aigua, el canvi d'hàbits de viage per a utilisar menys combustibles fòssils o la modificació dels hàbits de compra per a reduir el consum i els desperdicis.[3][4] L'émfasis de la microsostenibilidad està en les accions d'un individu, més que en pràctiques organizacionales o institucionals a nivell sistémico.[5][6] Estes chicotetes accions a nivell local tenen beneficis comunitaris immediats si es porten a terme a gran escala i, si s'imiten, poden tindre un impacte acumulatiu major.[7][4]
Història
[editar | editar còdic]- Década de 1960 - El moviment Back to the land va promoure la autosuficiencia i el creiximent de les comunitats locals.[8]
- 2007 – Es va formar la ret de comunitats en transició per a reduir la dependència del petròleu en el Regne Unit.[9]
- 2007 - Les Nacions Unides varen publicar Patrons de Consum Sostenible, que descrivia accions de sostenibilitat a chicoteta escala.[10]
- 2009 - Jesse Stallone va falcar el terme micro i macro sostenibilitat basant-se en les idees de micro i macroeconomia.[11]
Accions individuals
[editar | editar còdic]La microsostenibilidad és el resultat de que individus i comunitats practiquen un estil de vida sostenible, que intenta conservar els recursos naturals.[12] En l'àmbit d'una llar individual, açò pot incloure la reducció de la chafada hídrica i del consum domèstic d'energia de la vivenda.[13]
Chafada hídrica
[editar | editar còdic]
De la mateixa manera que el concepte comú de la chafada de carbono, les persones també poden tindre una chafada hídrica. La chafada hídrica ajuda a determinar quànta aigua potable utilisa i contamina una persona determinada.[14][15] Ya que una vivenda unifamiliar típica nortamericana consumix 260 litros diaris per persona, electrodomèstics i aparats de la llar com a vàters, duches, lavavajillas i llavadores es poden actualisar per a reduir el consum d'aigua.[16]
Consum d'energia
[editar | editar còdic]
El sector residencial representa el 21% del consum total d'energia en Estats Units, i aproximadament el 40% de l'energia utilisada en les llars es destina a calefacció. Les persones poden reduir les seues càrregues de calefacció millorant l'aïllament dels seus edificis, millorant la hermeticidad dels mateixos i instalant un termostat inteligent .[17] Atres mides ademés de reduir la càrrega de calefacció inclouen la compra d'electrodomèstics energèticament eficients i el reciclage de materials que consumixen molta energia.[10]
Preferències del consumidor
[editar | editar còdic]A mida que les persones es fan més conscients dels problemes ambientals que existixen, les seues decisions de consum poden promoure dissenys sostenibles i, en última instància, afectar els tipos de productes disponibles en el mercat.[6][18] En un estudi que va analisar les preferències dels consumidors en matèria de sostenibilitat sobre els teléfons mòvils, es va descobrir que els consumidors no solament estan interessats en el producte físic, sino també en l'orige de la matèria primera i l'eliminació del producte al final de la seua vida útil. Com a resultat, l'estudi va trobar que els principals fabricants consideren la sostenibilitat en el seu màrqueting i els seus productes.[18]
Atres estudis han analisat les preferències dels consumidors sobre els aliments d'orige sostenible. La sostenibilitat alimentària pot reduir l'us de recursos naturals i llimitar el desperdici.[19] Estes millores en la sostenibilitat alimentària poden tindre beneficis globals majors, com la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernàcul, l'us de l'aigua i els rebujos.[19] Un estudi va descobrir que els consumidors que passaven més temps mirant les etiquetes de sostenibilitat eren individus a els qui els importaven més els aliments d'orige sostenible i que tenien més provabilitats de seleccionar productes en esta etiqueta.[20] Un atre estudi va mostrar que l'etiquetage sustentable no només fa que els consumidors miren el producte durant més temps, sino que les eleccions del consumidor com a resultat d'eixe etiquetage són significatives i positives.[21] Açò significa que si els consumidors valoren els productes sostenibles que estan verificats a través de l'etiquetage i tenen més provabilitats de comprar-los, llavors els productors i comercializadores d'aliments poden usar esta informació per a oferir productes que interessen al consumidor.[20] Ademés, si els consumidors compren més d'un producte, també estan incentivant i recompensant als productors que estan disposts a obtindre aliments de manera responsable.[22]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Qscience Proceedings.Hamad bin Khalifa University Press (HBKU Press).2016(3)
- 28.doi:10.5339/qproc.2016.qgbc.28.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Journal of Cleaner Production.297
- 126699.ISSN 0959-6526.doi:10.1016/j.jclepro.2021.126699.
- ↑ 4,0 4,1 Geoforum.37(6)
- 906–920.ISSN 0016-7185.doi:10.1016/j.geoforum.2006.05.002.
- ↑ Sustainable Development.18(1)
- 20–31.ISSN 1099-1719.doi:10.1002/sd.394.
- ↑ 6,0 6,1 Futures.37(6)
- 481–504.ISSN 0016-3287.doi:10.1016/j.futures.2004.10.016. Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «:6» está definido varias veces con contenidos diferentes
- 481–504.ISSN 0016-3287.doi:10.1016/j.futures.2004.10.016. Erro en la cita: Etiqueta
- ↑ «How personal actions ca kick-start a sustainability revolution» (en en-us). Grist. Consultat el 2021-08-31.
- ↑ Daloz. «The "Back to the Land" Movement».
- ↑ (2011).Environment and Planning C: Government and Policy.30(3)
- 381–400.doi:10.1068/c10222.
- ↑ 10,0 10,1 (2007).United Nations Department of Economic and Social Affairs.
- ↑ «[1]», Jesse Stallone. Consultat el 2018-08-06 (en en-US).
- ↑ Energy Research & Social Science.31
- 240–248.ISSN 2214-6296.doi:10.1016/j.erss.2017.05.002.
- ↑ Australian Geographer.43(1)
- 51–74.ISSN 0004-9182.doi:10.1080/00049182.2012.649519.
- ↑ One Earth.2(3)
- 218–222.ISSN 2590-3322.doi:10.1016/j.oneear.2020.02.010.
- ↑ Renewable and Sustainable Energy Reviews.56
- 810–819.ISSN 1364-0321.doi:10.1016/j.rser.2015.12.001.
- ↑ Hawken, Paul; Lovins, {{{nom2}}}; Lovins, {{{nom3}}} (1999). Natural Capitalism: Creating the Next Industrial Revolution, New York City: Little, Brown and Company.
- ↑ «Use of energy in homes - U.S. Energy Information Administration (EIA)». www.eia.gov. Consultat el 2021-08-31.
- ↑ 18,0 18,1 International Journal of Physical Distribution & Logistics Management.43(5/6)doi:10.1108/IJPDLM-03-2012-0081.
- ↑ 19,0 19,1 (2020).Sustainability.12(10)doi:10.3390/la seua12104148.
- ↑ 20,0 20,1 (2015).Ecological Economics.118
- 215–225.doi:10.1016/j.ecolecon.2015.07.011.
- ↑ (2018).Appetite.127
- 171–181.doi:10.1016/j.appet.2018.05.001.
- ↑ (2004).Food Policy.29(3)
- 215–228.doi:10.1016/j.foodpol.2004.04.001.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Microsostenibilidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.