Comunitat de transició
Les comunitats en transició són proyectes ciutadans comunitaris que perseguixen crear resiliencia social contra el progressiu colapse social provocat pel canvi climàtic, el pico de producció del petròleu i l'inestabilitat econòmica. El cridat moviment de transició (també conegut com a ret de transició o ciutats en transició), és un moviment prágmatico i no partidiste a favor de la microsostenibilidad, l'agroecología, la permacultura, el consum de bens de producció local i/o colectiva, l'afluixó, la recuperació de les habilitats per a la vida i l'harmonia en el restant de la Naturalea i l'us d'energies renovables.
El terme va ser falcat per Louise Rooney i Catherine Dunne[1] per a les iniciatives (grups, barris, pobles i ciutats) que perseguixen este fi. Encara que és una tendència social latent en societats hiperindustrializadas i capitalistes (neorruralismo), la primera proposta en utilisar el nom va ser la del permacultor Rob Hopkins en Totnes (Anglaterra) en 2006.[2] Des de llavors, es va estendre el moviment per Anglaterra i el restant del món.
Història
[editar | editar còdic]El concepte de transició va sorgir d'un treball de permacultura que Rob Hopkins va dissenyar en conjunt en els estudiants del Centre de Formació Professional de Kinsale per mig de l'ensaig "Pla d'Acció de descens d'Energia ". Es va crear un "mapa de ruta" per a un futur sostenible de la ciutat a través d'una série d'adaptacions en els àmbits de la producció d'energia, la salut, l'educació, l'economia i l'agricultura. Un dels seus estudiants, Louise Rooney, es va dedicar a desenrollar i divulgar el concepte de comunitats de transició. Va presentar la seua proposta a l'Ajuntament de Kinsale resultant en l'històrica decisió d'aprovar este pla per a treballar en pro de l'independència energètica.
L'idea va ser posteriorment adaptada i ampliada en setembre de 2006 per Hopkins en el seu poble natal de Totnes. El concepte es va escampar ràpidament i per a setembre de 2008 ya eren centenars de pobles i ciutats reconeguts oficialment com a comunitats de transició[3] en Regne Unit, Irlanda, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units, Itàlia i Chile.[4] Si ben el concepte es va referir en un principi a "pobles" menuts, les comunitats van des dels llogarets com Kinsale, consells de districtes com Penwith, fins a les ciutats i municipis com Brixton.
En els Estats Units, han sorgit iniciatives de transició en moltes comunitats. Hi ha una organisació en Estats Units per a ajudar al creiximent de les iniciatives de transició. Moltes comunitats han iniciat espontàneament iniciatives pel seu propi conte, per eixemple Santa Creu o l'illa de Whidbey. Alguns llocs s'han creat usant la plataforma Ning. Estos llocs, baix l'auspici d'un lloc web nortamericana cridat Transition US site, es varen crear per a ajudar a facilitar, interconectar, informar i supervisar localitats de transició i la seua organisació. Tot això mentres atres organisacions relacionades es dediquen a la creació de rets, proyectes, idees i activitats.
Característiques del proyecte
[editar | editar còdic]L'objectiu principal del proyecte és donar a conéixer un modo de vida sostenible i desenrollar la resiliencia local per a això en el futur pròxim. S'anima a les comunitats a buscar métodos per a reduir l'us d'energia, aixina com a aumentar la seua pròpia autosuficiencia. Un lema del moviment és "Aliments a peu, no aliments a milles". Les iniciatives fins ara han inclós la creació d'horts comunitaris per al cultiu d'aliments, empreses d'intercanvi de residus, i inclús la reparació i reciclage d'objectes antics en lloc de tirar-los al fem.[5]
Si ben l'enfocament i els objectius seguixen sent els mateixos, els métodos utilisats per a conseguir-ho varien. Per eixemple, Totnes ha introduït la seua pròpia moneda local, la lliura de Totnes, que és canjeable en tendes i empreses locals, ajudant a reduir els aliments que vénen de llocs molt lluntans i potenciant el consum dels de proximitat.[6] Esta idea també està planejada que es presente en tres ciutats de Gales en transició.[7]
L'ideologia central del moviment de les comunitats de transició és l'idea de que una vida sense petròleu, de fet, podria ser molt més agradable i satisfactòria que l'actual "canviant la nostra mentalitat de que en realitat la pròxima era despuix del petròleu barat és més una oportunitat que una amenaça, i dissenyar el futur en a on es donaran baixes emissions de carbono per a ser pròspers i resistents; un lloc molt millor per a viure que l'actual cultura del consum, alienat, basat en la codícia, la guerra i el mit del creiximent perpetu.[8][9]
Un aspecte essencial de la transició en molts llocs és que el treball de transició exterior deu anar acompanyat de transició interna. En la finalitat d'alvançar en les vies de descens d'energia de manera eficaç tenim que reconstruir les nostres relacions en nosatres mateixos i en el món natural. Això requerix centrar-se en el cor i l'ànima de la transició.[10][11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑
- ↑ The Guardian - Article on Transition Towns
- ↑ Transition Towns - Official List
- ↑ «Transition Towns WIKI :: TransitionNetwork / TransitionCommunities». Archivat des d'el original, el 28 de març de 2010.
- ↑ Plantilla:PDFlink
- ↑ BBC - The Totnes Pound
- ↑ BBC - Welsh Towns Pla Local Currency
- ↑ «Transition Town Westcliff website». Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2013. Consultat el 4 d'abril de 2012.
- ↑ Who we llaure and what we do
- Archivat el 20 de març de 2009 archivat en Wayback Machine. by Rob Hopkins and Peter Lipman. Transition Network. February 2009.
- ↑ «Heart and Soul in Totnes». Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2009. Consultat el 2 d'agost de 2009.
- ↑ «Heart and Soul Transition PDX Working Group Meeting #3 &#; The Dirt!». Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comunidad de transición» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.