Molino de pisón
Un molí de pisón (també conegut com a bateria de pilones) és un tipo de molí que esclafa el material per golpetear en lloc de moldre-ho, que permet el processat o extracció de minerals metàlics.
Descripció
[editar | editar còdic]
El molí consta d'un conjunt de pisones d'acer que se sostenen en un marc, i que es desplacen en un moviment cíclico de pujada i baixada. El sistema alça els pisones per mig de levas conectades a un arbre de levas rotatori en posició horisontal. Aixina quan una leva descendix, el pisón també cau esclafant el mineral, després el pisón és elevat en el següent cicle.
Cada marc rebia el nom de bateria i eren denominats per la cantitat de pisones que tenien. Per eixemple un molí de 10 tenia 10 conjunts de pisones. Els molins es construïen de manera llineal pero en expandir-se era comuna construir una atra llínea en lloc d'allargar l'existent.
Arqueòlecs industrials han descobert llocs de processament de minerals abandonats en molins que aplegaven als 6 metros d'altura, requerint un gran espai per a la seua instalació.
El processat d'alguns minerals requeria un gran consum d'aigua, per la qual cosa s'instalaven en les rodalies de rius o llac, a on la força hidràulica accionaba una roda que feya girar l'eix sobre el que estava instalat l'arbre de levas.
Història
[editar | editar còdic]Els components principals dels molins d'aigua – rodes hidràuliques, levas, i pisones o malls– ya eren coneguts pels grecs del periodo helenístico.[1] S'han trobat sistemes primitius basats en levas ya en el III[2] Un passage en el llibre de Plinio el Vell, Naturalis història (NH 18.23) indica que l'us de molins propulsados per aigua ya era comuna en Itàlia en el I, principalment per a moldre gra.[2] S'han trobat evidències de l'us de molins en rodes hidràuliques en un monasteri fundat per Román de Condat en la regió de Jura en el V, indicant que el coneiximent i us de malls de molienda va continuar en l'Edat Mija primerenca.[2] A banda del processament agrícola, l'evidència arqueològica sugerix l'existència de malls per part dels romans. En Ickham, Kent, s'han trobat malls en deformacions per us mecànic prop d'àrees a on abundaven metals, molins i residus agrícoles.[2]
L'aplicació més difosa dels molins de pisón va ser en l'àmbit de la mineria, a on la mena era esclafada per a obtindre trossos menuts per al seu processament en atres llocs.[3] Ací, la regularitat i espayat entre els enclusas indiquen l'us de pisones operats per levas, de la mateixa manera que un atre dispositius miners medievals.[3][4] Tal deformació en les encluses ha segut trobat en zones mineres romanes en Europa Occidental, incloent Dolaucothi (Gales), i en la península ibèrica, a on s'ha determinat que els objectes es remonten als sigles I i II.[3][4][5][6] En Dolaucothi i possiblement també en atres llocs miners romans, estos molins eren accionados hidráulicament, sent comú l'us del método del llavat de terra ya que existia gran disponibilitat d'aigua per a estes llabors per mig de canonades de plom, canals i aqüeductes.[3][7]
Molins de pisón varen ser utilisats per miners en Samarcanda en 973. Varen ser utilisats en Pèrsia durant l'Edat Mija per a esclafar menas minerals. Cap a el XI, l'us dels molins estava molt estés en el món islàmic medieval, Al-Ándalus, Àfrica del nort i Àsia Central.[8]
Els molins d'aigua i els martells pilones mecanisats varen reaparéixer en l'Europa medieval en el XII. El seu us va ser descrit en fonts escrites d'Estiria (actual Àustria) en 1135 i un atre en 1175. Abdós texts mencionaven l'us de molins de pisón vertical per a esclafar menas. Fonts franceses dels anys 1116 i 1249 varen registrar l'us de martells pilones mecanisats en la fabricació de ferro forjat.[9] Martells de viage europeus de el XV eren a sovint molinets verticals.[10] Durant el Renaixença l'artiste i inventor Leonardo dona Vinci va realisar numerosos esbossos de martells pilones per a l'us en forja. L'ilustració europea més antiga de martells de forja potser siga el diagrama existent en la Història de Gentibus Septentrionalibus d'Olaus Magnus que es remonta a 1556.[11]
Els molins de propulsió hidràulica varen ser ilustrats en el llibre De Re Metalllica, publicat en 1556.[12] Els molins per a us agrícola estaven construïts principalment de fusta llevat els de pisones, fabricats de ferro. l'arbre de levas estava posat directament en l'eix de la roda hidràulica, i els pisones estaven instalats en trios. Cada roda soportava un o dos trios.
El primer eixemplar de molí de pisón de EE. UU. va ser construït en 1829 en una mina propenca a Charlotte, Carolina del Nort.[13] En la mineria del or, argent i coure era comú l'us del molí, el qual va alcançar gran difusió cap a finals de el XIX i principis de el XX. L'extracció es continuava realisant principalment esclafant les menas, pero en la segona mitat XIX es varen descobrir métodos més eficients que varen reemplaçar este tipo de molins, no obstant la seua simplicitat els va permetre seguir operant en àrees remotes fins a ben entrat el XX.
Els pisones de Cornualles varen ser desenrollat en Cornualles per a la mineria del estany al voltant de 1850. Els pisones de Cornualles esclafaven menas similars a l'arena. Es construïen de fusta resistent o ferro i tenien cabezales de ferro que eren alçats per mig de levas en un eix rotatori. Aixina molien la mena mesclada en aigua en el fondo. Cada cap pesava entre 200 i 400 kg i eren ensambladas en conjunts de quatre. Eren propulsados per motors a vapor o per una roda hidràulica.
Els pisones californians es varen basar en els pisones de Cornualles i varen ser utilisats en les mines d'or de Califòrnia. Es diferencien que en el model californià les levas són alçades des d'un costat i eren més eficients en processar 1,5 tonellades mentres que el model de Cornualles solament tenia capacitat per a processar 1 tonellada.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wilson, p.22.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Wilson, p.16.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Wilson, pp. 21f.
- ↑ 4,0 4,1 Barry C. Burnham: "Roman Mining at Dolaucothi: The Implications of the 1991-3 Excavations near the Carreg Pumsaint", Britannia, Vol. 28 (1997), pp. 325-336 (333-335)
- ↑ J. Wahl: "Tres Mines: Vorbericht über die archäologischen Ausgrabungen im Bereich dones römischen Goldbergwerks 1986/87", in H. Steuer and U. Zimmerman (eds): "Montanarchäologie in Europa", 1993, p.123-152 (141; Fig.19)
- ↑ Wilson, p. 21, Fn.110.
- ↑ M.J.T. Lewis: "Millstone and Hammer: the Origins of Water Power", (1997), Section 2
- ↑ Adam Robert Lucas (2005), "Industrial Milling in the Ancient and Medieval Worlds: A Survey of the Evidence for an Industrial Revolution in Medieval Europe", Technology and Culture 46 (1): 1-30 [10-1 & 27]
- ↑ Needham, p. 379.
- ↑ Needham, p.394
- ↑ Needham, p.395
- ↑ Georg Agricola, De Re Metallica, 1556, pages 220, 221, 222, 223, 247, 248, 254, 255
- ↑ see Mineral Resources of the Blue Ridge and Piedmont [1] archivat en Wayback Machine., page 143
- Este artícul conté una traducció derivada de «Molino de pisón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.