Anar al contingut

Nabla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a el gènero de lepidòpters Nabla vore Heterolocha.
El símbol nabla

En geometria diferencial, nabla (també cridat del) és un operador diferencial vectorial representat pel símbol: (nabla).

En coordenades cartesianas tridimensionals, nabla es pot escriure com

=x^x+y^y+z^z,

sent x^, y^ i z^ els vectores unitaris en les direccions dels eixos coordenados. Esta base també es representa per ı^, ȷ^, k^.

Simbologia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Símbol nabla.
Archiu:Harp.png
l'arpa, l'instrument que dona nom al símbol nabla

El nom del símbol ∇ prové de la paraula grega equivalent a la paraula hebrea arpa, instrument musical que té una forma similar. Hi ha paraules relacionades en els llenguages arameo i hebreu. El símbol va ser usat per primera volta per William Rowan Hamilton, pero de forma lateral: . Un atre nom menys conegut del símbol és atled (delta deletreado al revés), perque nabla és una lletra grega delta (Δ) invertida: en el grec actual li la crida ανάδελτα (anádelta), que significa "delta invertida".

En HTML s'escriu ∇ i en LaTeX com abla. En Unicode, és el caràcter O+2207, o 8711 en notació decimal.

Aplicacions de l'operador nabla

[editar | editar còdic]

En coordenades cartesianas

[editar | editar còdic]

En este cas l'operador nabla (=x^x+y^y+z^z) pot aplicar-se a camps escalares (ϕ) o a camps vectorials (𝐅=Fxx^+Fyy^+Fzz^) per a les següents operacions:

Gradient: ϕ=x^ϕx+y^ϕy+z^ϕz
Divergència: 𝐅=Fxx+Fyy+Fzz
Rotacional: ×𝐅=x^(FzyFyz)+y^(FxzFzx)+z^(FyxFxy)
Laplaciano: 2ϕ=Δϕ=2ϕx2+2ϕy2+2ϕz2

Atres sistemes de coordenades ortogonals

[editar | editar còdic]

Gradient

[editar | editar còdic]

Quan s'ampren sistemes de coordenades diferents de les coordenades cartesianas, l'expressió de nabla deu generalisar-se, per lo que en l'expressió apareixen els factors d'escala hi. Per a un sistema de coordenades generals en vectores de la base q^i, l'expressió del gradient d'un camp escalar V és

V=q^1h1Vq1+q^2h2Vq2+q^3h3Vq3,

de manera que l'operador nabla es pot escriure com

=q^1h1q1+q^2h2q2+q^3h3q3

Pot vore's que si en estes expressions se substituïxen els vectores de la base cartesiana i els seus factors d'escala h1=h2=h3=1, s'obtenen l'expressions mencionades més dalt per a coordenades cartesianas.

En particular, para coordenades cilíndriques (hρ=hz=1, hφ=ρ) resulta

=ρ^ρ+φ^ρφ+z^z

i para coordenades esfèriques (hr=1, hθ=r, hφ=rsenθ)

=r^r+θ^rθ+φ^rsenθφ

Atres operacions

[editar | editar còdic]

L'us de nabla en sistemes diferents al cartesiano para atres operacions vectorials no té qualitat d'operador.[1] En estos casos l'us de nabla es considera merament simbòlic, ya que la dependència de les components dels vectores respecte de la base fa impossible aïllar una expressió per a de la mateixa forma que es va fer en el gradient. Per eixemple, en el cas del càlcul de la divergència, l'expressió en coordenades generals és

𝐀=1h1h2h3(q1(h2h3A1)+q2(h1h3A2)+q3(h1h2A3)),

a on es veu que no hi ha manera fàcil d'expressar qué factors d'escala es multipliquen dins de cada diferencial a través d'un operador.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. López Rodríguez, Victorià (2013). Electromagnetisme I, UNE. Universitat Nacional d'Educació a Distància. ISBN 978-84-362-6526-2.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Bibliografia alvançada

[editar | editar còdic]
  • Div, Grad, Curl, and All That, H. M. Schey, ISBN 0-393-96997-5


Referències

[editar | editar còdic]