Anar al contingut

Padania

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Location map Padania.png
Ubicació geogràfica de Padania en Itàlia.

Padania és un neologisme que, en el seu sentit més estricte, denomina a la vall del Po (en llatí, Padus). En este sentit estrictament geogràfic, és sinònim de planura padana.

No obstant, en els últims anys de el XX, el seu us es va estendre per a denominar a un àrea major, bàsicament la totalitat del nort d'Itàlia. Este significat estés ha segut popularisat per la propaganda de la Lliga Nort (en italià del nort, Llega Nord), un grup polític italià abans separatiste, i despuix federaliste, que usa el nom de Padania per a la zona que entre els anys 1995 i 2001 proponia secesionarse d'Itàlia: el nort d'Itàlia i més tart també Toscana, Umbría i Marques.

Llengües

[editar | editar còdic]

La llengua dominant en Padania és hui en dia l'italià estàndar. Atres llengües (friulano, francés, franc-provençal, occità, alemà i eslové)[1] es parlen en les zones fronterices d'Itàlia i són reconegudes oficialment per l'Estat com a llengües cooficials junt a l'italià o com a llengües minoritàries.

Històricament, en la planura padana es varen usar ademés vàries llengües vernàcules o llengües locals dels grups romançades retorrománico (ladino dolomita) i galoitálico (piamontés, lombardo, emiliano-romañol, ligur, véneto) genèricament indicades per la paraula "dialetto" (dialecte) pels seus parlants, ya que no són d'ocupació comuna llevat en els contexts tancats (famílies, persones que es coneixen i que parlen la mateixa llengua vernàcula). Des d'un punt de vista llingüístic, estes llengües no són dialectes de l'italià estàndar, sino varietats que pertanyen a subgrups de la família romançada independent de la branca a la que pertany l'italià estàndar. Estos "dialectes" són considerats llengües minoritàries regionals pel Consell d'Europa (European Charter for Regional or Minority Languages), pel Ret Book on Endangered Languages de l'Unesco i per Ethnologue. També es va amprar en el noroest de la planura padana llengües galorromances, especialment en el vall d'Aosta, com el francés i el francoprovenzal.

Geografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Location map Padania.png
Bandera proposta per a Padania per la Lliga Nort.
Archiu:Location map Padania.png
  •  Padania (nort d'Itàlia)
  •  Padania (inclosa Toscana, Umbría i Marques. Estes tres regions geogràficament formen part de la península itálica, a diferència del restant de Padania.)
  • En la següent taula es detallen les regions italianes que formen part de Padania en l'accepció original de la Lliga Nort (1995), i el total d'extensió i població que suponen.

    Regió
    Extensió
    (km²)
    Habitants Capital Llengua cooficial Llengua
    regional
    Archiu:Flag of Emilia-Romaña.png 22.122 4.223.264 Bolonya - emiliano-romañol
    Archiu:Location map Padania.png Friul-Venècia Julia 7.712 1.212.602 Trieste - friulano, véneto
    Archiu:Location map Padania.png Ligúria 5.421 1.607.878 Gènova - ligur
    Archiu:Location map Padania.png Lombardía 23.861 9.545.441 Milà - lombardo, emiliano-romañol
    Archiu:Location map Padania.png Piemont 25.398 4.352.828 Torí - piamontés, occità, lombardo, ligur, emiliano-romañol
    Archiu:Location map Padania.png Trentino-Alt Adigio 13.599 994.703 Trento alemà sudtirolés, ladin, véneto, lombardo
    Archiu:Location map Padania.png Valle de Aosta 3.266 124.812 Aosta francés francés, franc-provençal
    Archiu:Location map Padania.png Véneto 18.390 4.773.554 Venècia - véneto
    Nort d'Itàlia 120.243 27.568.435 - - -
    Archiu:Location map Padania.png Toscana 22.994 3.734.355 Florencia - toscano, emiliano-romañol
    Archiu:Location map Padania.png Marques 9.366 1.560.785 Ancona - emiliano-romañol, dialectes italians centrals
    Archiu:Location map Padania.png Umbría 8.456 903.884 Perugia - dialectes italians centrals
    Padania 161.076 33.757.031 Mantua - -


    Referències

    [editar | editar còdic]
    1. «donar-minoranza-in-italia Lingue vaig donar minoranza in Itàlia» (en it-it). El meu - Ministero dell'istruzione. Consultat el 2023-10-08.