Parc nacional Tikal
El Parc nacional Tikal està situat en el departament de Petén, en el nort de Guatemala i va ser creat baix decret gubernativo de 26 de maig de 1955, del govern de Carlos Castell Armes. El Proyecte Tikal, com es va cridar. Va ser propost per l'Universitat de Pennsilvània. Que tenia al seu càrrec la neteja, excavació i restauració del lloc. Es va nomenar encarregat del Proyecte Tikal al doctor Adolfo Molina Orantes, qui va gestionar la seua creació i va redactar el seu reglament.
Les seues coordenades són {{ |dms-lat=17°13′N |dms-long=89°37′O |dec-lat=17.217 |dec-long=-89.617 |param=17_13_N_89_37_W_|default=dms|name=}}</noinclude>. Té 57.583 hectàreas, i va ser establida durant la seua creació el 26 de maig de 1955. En 1979 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco Va ser autorisat tant pels seus valors naturals com a culturals. Des de 1990 forma partix de la ret mundial de reserves de la biosfera, dins de la Reserva de la Biosfera Maya.
La principal atracció turística del parc és l'antiga ciutat maya de Tikal, rodejada de selva, com també l'albirament d'aus i animals salvages.
.jpg)
El mig natural
[editar | editar còdic]El parc s'assenta en terreny calizo, per lo que l'aigua superficial escasseja. El clima és tropical humit. A lo llarc de l'any se succeïxen una estació seca i una plujosa. Les precipitacions anuals varien entre 1000 i 2400 mm. Les temperatures màximes oscilen entre 28 i 35 °C, i les mínimes entre 15 i 22 °C.
El parc està cobert per selva umbrófila primària, en un dosel que s'eleva fins a uns cinquanta metros. Els arbreés més abundants són la ceiba (Ceiba pentandra), arbre sagrat dels mayas, el cedre americà (Cedrela odorata), el chicozapote (Manilkara zapota), la caoba hondurenya (Swietenia macrophylla), el pal de rosa (Tabebuia rosea), el ramón (Brosimum alicastrum), el hormigo (Platymiscium dimorphandrum), l'arbre de Santa María (Calophyllum brasiliense), el yarumo (Cecropia peltata), l'copal (Cupania belizensis), el cojón (Stemmadenia donnell-smithii), la palma de granera (Cryosophila argentea) i el pebre (Pimenta dioica).
Encara no s'ha realisat un inventari faunístico detallat del parc. I és en Guatemala Guatemala urisuri.
Entre els mamífers que poblen el parc destaquen el rabosot gris (Urocyon cinereoargenteus), el jaguar (Panthera onca), el puma (Puma concolor), el yaguarundí (Herpailurus yaguarondi), el ocelote (Leopardus pardalis), el margay (Leopardus wiedii), la paca comuna (Agouti paca), la tamandua mexicana (Tamandua mexicanus), el kinkajú (Potos flavus), el mapache boreal (Procyon lotor), el eirá (Eira barbara), la corzuela colorada (Mazama americana) i el tapir norteny (Tapirus bairdii); també es poden trobar agutíes (Dasyprocta), coatíes (Nasua), mones-arrapa (Ateles), mones aulladores (Alouatta), pecaríes (Tayassuidae), armadillos (Dasypodidae), rat penat (Microchiroptera)...
Hi ha una gran diversitat d'aus. cal citar l'àguila harpía (Harpia harpyja), el pavo ocelado (Meleagris ocellata), el falcó pechirrojo (Falco deiroleucus), la guala motejada (Odontophorus guttatus), el conoto de Moctezuma (Psarocolius montezuma), l'aninga americana (Anhinga anhinga), la jacana centroamericana (Jacana spinosa), el martinete cullerot (Cochlearius cochlearius), el carrao (Aramus guarauna), la avetigre mexicana (Tigrisoma mexicanum), el lorito encapuchat (Pionopsitta haematotis), el loro senil (Pionus senilis), l'amazona frentialba (Amazona albifrons), l'amazona frentirroja (Amazona autumnalis), l'amazona burrona (Amazona farinosa) i el periquito pechisucio (Aratinga nana), aixina com diverses espècies de colibríes (Trochilidae), tucanes (Ramphastidae), carpinteros (Picidae), momotos (Momotidae) i crácidos.
La herpetofauna és també molt variada, en 19 espècies de granotes, 5 tortugues, 24 fardachos, com la iguana verda (Iguana iguana), 41 serps, una salamandra i dos cocodrils: el cocodril americà (Crocodylus acutus) i el cocodril de Morelet (Crocodylus moreletii). Hi ha vàries serps venenoses: la serp de coral (Micrurus altirostris), la cascabel centroamericana (Crotalus simus), aixina com les escurçós mane de pedra (Atropoides nummifer), chatilla de la selva (Porthidium nasutum), i especialment la barba groga o vellut (Bothrops asper).
Entre els insectes, abunden les formigues cortadoras de fulls. També es troben en el parc la martafalla (Fulgora laternaria), l'escarabat hércules (Dynastes hercules) i moltes atres espècies.
El lloc arqueològic
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tikal.
El lloc arqueològic de Tikal ocupa 1600 hectàrees en el cor del parc nacional. Es tracta de la més gran de les antigues ciutats dels mayas del kiche del periodo clàssic.
En la cultura popular
[editar | editar còdic]En la película La guerra de les galàxies, de George Lucas, les escenes de la lluna fictícia de Yavin IV, varen ser rodades en este parc.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc nacional Tikal.- Parc nacional Tikal [1] archivat en Wayback Machine. (Pàgina oficial)
- (en anglés) Tikal National Park (UNESCO)
- (en anglés) Maya Biosphere Reserve (UNESCO)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional Tikal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.