Cedrela odorata
Plantilla:Referències adicionals
Cedrela odorata, cridat comunament cedre espanyol,[1] és un arbre de la família de les Meliáceas de la zona intertropical americana.[1] La seua fusta té un gran valor comercial que per la seua calitat s'utilisa en ebanisteria i fusteria, també s'usa com arbre ornamental en avingudes, parcs, places.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]El cedre amarc té un tronc que pot alcançar els 40 m d'altura.[3] El tronc és recte, naixent les seues branques,van més dalt de la mitat de la seua altura i en diàmetros en els arbres adults d'1 a 2 m. A voltes, en la seua part baixa presenta contraforts o aletones que ajuden a afiançar l'arbre, ya que té un sistema radical prou superficial.[4]
La corfa, que pot aplegar a #gruixa de 2 cm, és de color gris-clar en els arbres jóvens i a penes dividida en plaques per lleus clavills, mentres que els arbres adults tenen la corfa profundament fisurada. La corfa interna és rosada, fibrosa i de sabor amarc.
La copa presenta formes globosas o redonejades en fullage dens, de color vert-clar, el qual es desprén en l'época de sequia (decembre a maig) deixant al descobert les seues branques ascendents, grosses, en abundants punts (lenticelas) redonejats i protuberantes.
Les fulls són compostes, alternes, de 30 a 70 cm de llarc, en 5 a 11 parells de foliolos (generalment 6 o 7 parells). Els foliolos són generalment lanceolados o oblongos, de 8 a 17 cm de llarc per 2,5 a 5,5 cm d'ample, acuminados, obtusos i a voltes mucronados en l'àpiç, aguts fins a redonejats i molt asimètrics en la base, sancers en els màrgens, vert-obscur en la cara superior i vert eixit i groguencs en la casa inferior, glabros. En enforfoguir-los desprenen un fort olor aliáceo. Els peciols són d'1 a 1,5 cm de llarc.
Les florés s'agrupen en inflorescència en pániculas variables en tamany, moltes voltes més curtes que els fulls, generalment glabras, rara volta pubérulas, és dir no tenen pèls. Les flors medixen de 6 a 9 mm de llarc, suaument perfumadas, de color crema verdoso. El cáliz és verdoso, en forma de copa o embut, de 2 a 3 cm de llarc, en 5 lòbuls dentados. La corola és tubular; s'obri en 5 pétals, de 7 a 8 mm de llarc, en els pubérulos per fòra. Té 5 estams, lliures més curts que els pétals. El estil sobrepassa la llongitut dels estams en estigma eixamplat.
Els fruts són capsulares, elíptics-oblongos, de 2,5 a 5 cm de llarc, que pengen en grups en l'extrem de les branques; s'òbrin per 5 valvas; presenten un eix central en 5 ànguls. En la madurea té aspecte leñoso, de color marró chocolate, en abundants lenticelas grogues. Permaneixen durant molt temps en l'arbre.
Les llavors són aladas, de 2 a 2,5 cm de llarc, de color marró. Cada càpsula pot contindre de 20 a 40 llavors, dispostes en 2 rencs. Un sol cedre pot produir anualment prop de 10 millons de llavors les quals són transportades pel vent.
La fusta és olorosa, prou llaugera, en pes específic variable d'entre 0,42 a 0,63, generalment blana o mijanament dura. El color de la albura és blanc-groguenc o gris ben diferenciat del duramen, el color del qual va des de roig fins a marró clar. La textura varia des de fina fins a asprosa. Florixen de maig a juliol Es propaga per llavor i la seua floració és anual i escomencen a florir entre els 10 i 15 anys.[5] La fusta de cedre és molt susceptible a l'atac d'Hypsipyla; per lo que se sol plantar en plantacions mixtes.[5] Fructifiquen en març. Número cromosòmic 2n = 50.
Química
[editar | editar còdic]La fusta de Cedrela odorata conté un oli essencial en el que s'han identificat els sesquiterpenos calamaneno, alfa-copaeno, alfa-cubeno, beta-elemeno, guaiazuleno, dihidro-guaiazuleno, alfa-muroleno, gamma-muroleno, nerólido i terreyol. Atres components de la fusta són els triterpenos gedunín 23-24-25-trihidroxi-treo-tirucal-7-en-3-ona i odoratona; el esteroide glucosil-24-metilen-colesterol i el flavonoide adoratol. En la corfa del talle s'ha detectat el triterpeno, àcit oleanólico, en el full, cedrela tetranor-triperpeno I i en la llavor, andirobín, mexicanolido, 6-alfa-hidroxi-mexicanólido i 6-deoxi-switenólido. En fulls i corfa s'ha detectat el beta-sitosterol.[6]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Originari d'América Central, es troba en Mèxic. També es troba en Brasil, el Carib, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Veneçola, Colòmbia, Argentina ,Equador, Bolívia, Perú i Panamà.[7] És un arbre de boscs tropófilos. El gènero Cedrela comprén 7 espècies repartides en Amèrica tropical. Es troba en boscs tropicals caducifolios. En elevació fins a 1200 m s. n. m.[4] L'espècie s'ha introduït en diverses regions d'Àfrica, en el sur de Florida i en les illes Fiji.[4]
L'arbre requerix una posició solejada en àrees a on la temperatura mija anual està en el ranc de 22 - 26 °C i la precipitació mija anual és d'1.000 - 3.700 mm, la sequia durant part de l'any no li afecta.[5] No és exigent en els nutrients del sol pero no soporta el encharcamiento o les inundacions.[5]
Història
[editar | editar còdic]Espanya va autorisar als anglesos el tall d'esta fusta preciosa en l'àrea que hui ocupa Belize, donant orige a una forta presència colonial anglesa en la regió que va dur a Espanya, primer, després a Guatemala, a perdre este territori encara que continua el seu litigi. Moltes cases europees varen ser adornades en esta fusta encara que la més important va ser la caoba, que encara seguixen en bon estat en Europa.
En l'época de la conquista en Perú es va utilisar àmpliament en els Vages per a la realisació d'elaborats mobles i com a eixemple d'això es troben els enormes i profusamente decorats retaules dels temples catòlics de la zona de Cusco.
Històricament se li han atribuït certes propietats medicinals, Francisco Hernández de Toledo en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, referix: "la corfa és amarga i astringente, s'afirma que cura les #erupció que criden #pigota". Posteriorment, Ricardo Ossado, en el Llibre del Judeu de mitan de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
menciona: "és útil per al dolor de molgues, cura els atacs d'epilèpsia i totes les malalties nervioses".
En Galápagos aixina com en atres llocs tropicals i illes del pacífic se li considera un arbre invasor.[8] Les plántulas són tolerants a l'ombra i creixen per damunt de les plantes locals, i els adults llimiten la llum a atres plantes.[8] Els químics produïts per les seues raïls eviten que creixquen atres plantes junt a ells.[8] L'espècie Cedrela odorata és el arbre emblemàtic de l'estat Barinas, en Veneçola.[2] Se li considera una espècie amenaçada en varis països d'Amèrica Llatina per la reducció del seu hàbitat i població per la deforestación producte de l'agricultura i la sobreexplotació per la seua fusta.
Usos
[editar | editar còdic]És plantat en fins ornamentals en parcs i jardins.[2] El seu fusta de color clar és molt apreciada per la seua calitat; s'usa per a fabricar mobles ya que no és vulnerable a les termites.[2][9] La fusta s'utilisa per a la fabricació del màstil de guitarres flamenques i clàssiques.[10] Donada la seua floració és atractiva per a usar com a espècie melífera.[4]
Esta planta és d'us ritual en les netes, tant en la Huasteca potosina com en la veracruzana. Ademés, se li atribuïxen supostes propietats medicinals en problemes respiratoris com bronquitis i asma, per ad açò es beu un cocimiento de la corfa. Per a calmar el dolor de les ferides s'aprofiten les branques.[5] Com abortivo i per al dolor d'estòmec, es prepara un té en el talle d'esta planta i la corfa de macuilis.[5] Com relajante muscular, antihemorrágico vaginal s'administra la infusió de la fusta, per via oral i en banys. El cocimiento de la corfa s'usa en banys per a baixar la calentura i contra el "esglai".[7][5] També es referix útil en casos de diarrea, bilis, reumatisme, dolor de molgues i hemorràgia nassal.[7][5] No obstant no existix evidència ni ensajos clínics que respalen estos usos.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Cedrela odorata va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Systema Naturae, Editio Decima 2: 940. 1759.[11] Des de llavors, l'espècie se li ha descrita en varis noms i donat la mateixa classificació a diferents espècies. Pertany a família meliaceae del gènero Cedrela, esta inclou prop de 50 gèneros i 800 espècies distribuïdes en les regions tropicals i subtropicales d'Amèrica, Àsia, Àfrica, Austràlia i Nova Zelandia.
|
|
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme Cedrela és un diminutivo del gènero Cedrus, per la semblança de la fusta d'este arbre en el d'este gènero. Odorata és un adjectiu llatí que significa perfumado, oloroso, pel perfum que se sent en la seua fusta.[9]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- calicedra de les Antilles, cedre de Filipines, cedre de les Antilles i Barbadas, cedre mascle de les Antilles.[13]
- acaju, acayú, cedre acajou, cedre amarc, cedre americà, cedre de Guayana, cedre de les barbares, cedre espanyol.[1][4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cedrela odorata: Mark, J. & Rivers, M.C.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T32292A68080590».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t32292a68080590.en.Consultat el 2022-07-31.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Clots (2013). «Barinas», , Veneçola: Societat de Ciències Naturals La Salle, pp. 17-19. ISBN 978-980-235-044-5.
- ↑ Burns, R. M., Mosquera, M., & Whitmore, J. L. (1998). [1].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Cedre Cedrela odorata; paquet tecnològic forestal».Institut Nacional de Boscs INAB Guatemala.Consultat el 31-7-2022.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Cedrela odorata - Useful Tropical Plants». tropical.theferns.info. Consultat el 2022-07-31.
- ↑ «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 6 de març de 2016. Consultat el 5 de juny de 2013.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Cedrela odorata» (en és). Arboretum | Universitat Francisco Marroquín. Consultat el 2022-07-31.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Llista d'Espècies de Galápagos» (en és-és). Fundació Charles Darwin. Consultat el 2022-07-31.
- ↑ 9,0 9,1 «Cedre (Cedrela odorata)». catalogofloravalleaburra.eia.edu.co. Consultat el 2022-07-31.
- ↑ Romanillos, J.L. (2014) Making A Spanish Guitar
- ↑ «Cedrela odorata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de juny de 2013.
- ↑ Cedrela odorata en PlantList
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Jesús Clots F. (1985). Flora Emblemàtica de Veneçola. Editorial Armitano, Caracas Veneçola. ISBN 980-216-008-3
- ITIS 29014
- Cedrela odorata en la Llista Roja de la IUCN
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Cedrela odorata.- http://www.ibiologia.unam.mx/biblio68/fulltext/fasiculosfloras/f42_meli.pdf [2] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cedrela odorata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.