Anar al contingut

Pedra de raig

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les pedres de raig, també conegudes popularment com ceraunias —denominació llatina— són els noms que rebien certes pedres en forma puntaguda i interpretats per diverses cultures com a objectes d'orige celest o diví, i en propietats curativas i supersticioses. Moltes d'estes pedres són naturals, pero la majoria són astrals manufacturadas per l'home paleolític, generalment bifaces, encara que també entren dins d'este catàlec pedres polimentades del neolític. Estes pedres tenen certa importància en l'orige de la prehistòria com a disciplina científica i la paleoantropología, puix va supondre un dels cismes entre el pensament clàssic en un passat recent i dominat en prontitud per l'us del metal, i un pensament modern basat en un passat antic dominat per l'indústria lítica.

Sinònims

[editar | editar còdic]

Les pedres de raig han tingut diversos noms per diverses cultures clàssiques. En els cinc continents han existit cultures que els han donat noms i interpretacions místiques o supersticioses. Aixina, en Islàndia o Japó es dien «pedres de tro», en Suècia «malles de Thor», en Hongria «fleches de Deu», «pedres de Ukko» en Finlàndia, «dents de raig» en Java, «fleches de raig» en Índia, «fleches de tro» en Siberia, «darts de fada» en Irlanda o Silum Baling Go (ungla del dit gros del peu de Baling Go) en Borneo. Inclús hui en dia en Grècia, alguns llauradors grecs criden a estes astrals de pedra astropelekia, que significa «astrals del cel». En Itàlia les cridaven sagitta, per la seua forma de flecha, i en l'antiga Roma ceraunia.

Archiu:Handaxe by John Frere.png
Bifaz publicat per John Frere (any 1800), publicació pionera en la història de l'arqueologia. Este bifaz és un eixemple de l'aspecte que tenien estes ceraunias.

Interpretacions antigues

[editar | editar còdic]

En la majoria dels casos, com podem deduir pels noms que li donaven les diverses cultures presentades, pensaven que estos objectes eren produïts pels raigs en caure a la terra, o formades en els núvols i dutes a la terra en el descens del mateix, o senzillament produccions divines. Degut a que eren trobats en una época a on l'us del metal era la tecnologia dominant i es tenia poc coneiximent sobre l'antiguetat prehistòrica, els seria difícil concebre un orige humà para dites pedres, i per a explicar unes forma d'orige descaradament no natural, eren interpretades directament com a pedres d'orige celest o diví. Difícilment es podia pensar en estes pedres com a ferramentes o artefactes, ya que cariria de sentit que algú fabrique ferramentes de pedra existint el metal.

A estes pedres se'ls assignaven distintes propietats, com la protecció contra naufragis, contra el fòc o els rajos, o relacionades en propietats curativas o per a us mèdic. Algunes religions animista pensaven que estos objectes eren esperits o genis en poders relacionats en fenomens atmosfèrics i naturals (litolatría).


Referències

[editar | editar còdic]