Pepe Sancho

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
José Sancho Asunción Martínez
Pepesancho.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Actor
Naiximent: 11 de novembre de 1944
Lloc de naiximent: Manises, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 3 de març de 2013
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

José Sancho Asunción Martínez, conegut com José Sancho o Pepe Sancho (Manises, 11 de novembre de 1944 - † Valéncia, 3 de març de 2013), fon un actor valencià. A lo llarc de 50 anys, va compaginar treballs en teatre, cine i televisió. Durant els últims anys va recuperar la popularitat donant vida al célebre personage de Don Pablo, en la série Cuéntame como pasó de TVE.

Biografia[editar | editar còdic]

Va nàixer en l'any 1944. Té un germà chicotet nomenat Lluís Salvador (28/oct/1948).

Va començar la seua carrera en el teatre, branca que mai va abandonar i en la que va continuar realisant numerosos papers protagonistes. Sol dir-se que la seua primera aparició va ser en tan sol quatre anys, en la película Si te hubieses casado conmigo (1948), del director Viktor Tourjansky; pero segons atres fonts, tal afirmació és errònea.

Va començar en chicotets papers a on destaquen títuls de directors com Pedro Lazaga i Rafael Gil. Pero va conseguir la popularitat gràcies a la televisió, en varis papers en espais interpretatius de TVE com a Estudio 1 (1971-1975) o Novela (1971-1976) i més tart en el seu paper de l'estudiant en Curro Jiménez (1976-1978), série de televisió que va ser dirigida en diversos episodis per varis directors de la talla de Pilar Miró, Mario Camus, Antonio Drove, Rafael Romero Marchent, Francisco Rovira Beleta entre atres.

Vint anys més tart José Sancho torna a protagonisar una atra série de televisió, Carmen i familia (1996), junt a Beatriz Carvajal i el seu antic companyer en Curro Jiménez, Álvaro de Luna. Un any despuix, s'unix a Rocío Dúrcal en Los negocios de mamá (1997).

Entre els seus numerosos papers en cine, destaca la seua colaboració en Pedro Almodóvar en Carne trémula (1997), junt a Javier Bardem, que li va valdre un Premi Goya en la categoria d'Actor de repartiment en l'any 1997. També va colaborar en Almodóvar en la película Hable con ella (2002). Atres films destacats del seu historial són: El Dorado i ¡Ay, Carmela! de Carlos Saura, Todos a la cárcel i París-Tombuctú de Luis García Berlanga, Libertarias de Vicente Aranda, Flores de otro mundo de Icíar Bollaín, Los lobos de Washington i Kasbah de Mariano Barroso, La Lola se va a los puertos de Josefina Molina, Montoyas i Tarantos i El virgo de Visanteta de Vicente Escrivá, Camino de Santiago de Robert Young (protagonisada per Charlton Heston), El deseo de ser piel roja d'Alfonso Ungría o El desenlace, película per la que va obtindre el Premi al Millor Actor de l'Associació de Cronistes de l'Espectàcul de Nova York.

En l'any 2000, va intervindre com a actor convidat en el primer episodi de la série Reina de Espadas (Queen of Swords) en el paper de Don Rafael Alvarado, pare de Tessa Alvarado protagonista de la série. La seua mort en el primer capítul és un dels punts de partida de l'història.

En l'any 2006 va protagonisar la série Cartas a Sorolla, produïda per RTVV i dirigida per José Antonio Escrivá, a on interpretava al gran pintor valencià Joaquín Sorolla. Tornaria a treballar en este director en l'adaptació televisiva de Flor de maig, novela de Vicente Blasco Ibáñez.

Intervé en vàries películes i la seua activitat teatral és intensa, pero és el seu paper d'estricte empresari franquiste, Don Pablo, en la série de TVE, Cuéntame como pasó, el que li reporta gran popularitat i reconeiximent des de l'any2001 fins a l'any 2008.

De la mateixa manera, en els últims anys ha primat la seua carrera televisiva, protagonisant séries com a Plan América(2008); 23-F: el dia más difícil del rey (2009), com Jaime Miláns del Bosch; Un burka por amor (2009); Tarancón, el quinto mandamiento (2010), sobre la vida i obra del Cardenal Vicente Enrique i Tarancón; la série de Canal Plus (Canal+) Crematorio, sobre la novela de Rafael Chirbes; i en les superproduccions històriques d'Antena 3, Hispania, la leyenda i Imperium, en el paper del pretor Quinto Servilio Escipión.

A pesar de que els seus treballs en cine i televisió són més coneguts, Pepe Sancho ha desenrollat una esplèndida carrera teatral per tots els teatres d'Espanya. Va debutar en l'obra de teatre Los árboles mueren de pie, d'Alejandro Casona, en 1964. Des de llavors va realisar obres de diferents autors com Alfonso Paso, Neil Simon o Miguel Mihura. Va treballar en directors internacionals: en Michael Cacoyannis en un montage de Medea de Eurípides, i en Maurizio Scaparro en Memorias de Adriano, adaptació de la novela de Marguerite Yourcenar.

Entre els treballs més recents de l'actor se troben les produccions Enrique IV (2008-2009); que ell mateixa va dirigir recollint molt bones crítiques Calcetines Opus 124 (2009), junt a Joaquín Kremel; Los intereses creados (2010-2012), de Jacinto Benavente; i Los cuernos de Don Friolera (2012), de Valle-Inclán, estes dos últimes produccions també dirigides per ell en el mateix èxit de públic i crítica.

Vida personal[editar | editar còdic]

Sobre la seua vida personal, va mantindre relacions en la presentadora de TVE Isabel Tenaille i en Pilar Pérez Sanabria, ex assafata del programa Un, dos, tres... responda otra vez, en la que va tindre un fill en l'any 1973, Javier, reconegut judicialment com a fill seu el 10 d'octubre de 2012. Es va casar en dos ocasions: en la cantant María Jiménez (en qui va tindre un fill, Alejandro) i, despuix de divorciar-se d'ella, es va casar en la periodista Reyes Monforte, des de l'any 2006 fins al decés de l'actor en l'any 2013.

Falliment[editar | editar còdic]

L'actor va morir el 3 de març de 2013, en la Fundació Institut Valencià d'Oncologia, víctima d'un càncer del lleu, als 68 anys d'edat.

Homenages[editar | editar còdic]

En Cuéntame como pasó, despuix de la seua mort es va introduir un apartat a on, despuix de temps sense saber-se de Don Pablo (el personage que interpretava en la série), es revelava que havia mort d'un infart. Antonio Alcántara (Imanol Arias) va recordar numerosos moments al seu costat i en acodir al seu velatori va dir:

Qué pronto te nos has ido

Enllaços externs[editar | editar còdic]