Pilars de Ashoka

Vista del pilar en Vaishali, que no posseïx un edicte de Ashoka.

Distribució dels edictes de Ashoka.

Archiu:Asokan Pillar. caps block 1

Un dels pilars traslladat a Feroç Shah Kotla (en Delhi).

Els pilars de Ashoka són una série de columnes disperses en tot el nort del subcontinent indi, erigides ―o a lo manco inscrites en edictes― per orde del rei Ashoka (de la Dinastia mauria) durant el seu regnat en el sigle III a. C. En un principi, té que haver hagut moltíssims pilars, pero solament dèneu varen sobreviure en inscripcions, i solament sis tenen capitells de la figura d'algun animal, que varen ser objectiu dels iconoclastas musulmans. Molts es conserven en un estat fragmentario. Els pilars de pedra tenien un promig d'entre 12 i 15 m d'altura i un pes de fins a 50 tonellades cada u. En algunes ocasions els pilars varen ser arrastrats a voltes centenars de quilómetros, fins a a on varen ser erigits.

Resum

Totes les columnes es varen instalar en monasteris budistes, en molts llocs importants de la vida de Buda i en llocs de pelegrinage. Algunes de les columnes duen inscripcions dirigides als monges i monges.

Alguns varen ser erigits per a commemorar visites de Ashoka. L'idea tradicional de que tots els pilars s'extreen originalment en Chunar ―al sur de Benarés― i eren traslladats als seus llocs, abans o despuix de la talla, «ya no es pot afirmar en confiança». En canvi sembla que les columnes varen ser esculpidas en dos tipos de roca:

• pedra arenisca dura de gra fi i de color beige generalment en chicotetes taques negres, que s'extrea en Chunar;
• pedra arenisca tacada de roig i blanc de la regió de Mathura.

L'uniformitat d'estil en els capitells dels pilars sugerix que tots ells varen ser esculpidos per artesans de la mateixa regió. Sembla, puix, que la pedra va ser transportada des de Mathura i des de Chunar fins als diferents llocs a on s'han trobat els pilars, i allí varen ser tallats i tallats per artesans.

Els pilars tenen quatre partixes components en dos peces: les tres seccions dels capitells estan fetes en una sola peça, a sovint d'una pedra diferent a la de l'eix monolític al que estan units per mig d'un mechó gran de metal. Els eixos són sempre plans i suaus, en secció travessera circular, estretint-se llaugerament cap a dalt, i sempre cincelado a partir d'una sola peça de pedra. Les parts inferiors dels capitells tenen la forma i l'aspecte d'una campana suaument estovada formada de pétals de loto. Els àbacs són de dos tipos: quadrats i plans, i circulares i decorats i en diferents proporcions. Els animals que coronen les columnes són obres mestres del art mauria, es mostren sempre assentats o de peu, i cincelados com una sola peça en l'àbac.

És de supondre que tots o la majoria dels pilars que ara carixen de capitells i animals, alguna volta els varen tindre.

Les sis escultures d'animals que sobreviuen formen «el primer grup important de l'escultura de pedra índia», encara que es creu que provenen d'una tradició de columnes de fusta coronades per escultures d'animals en coure, cap de les quals ha sobrevixcut. També és possible que alguns dels pilars de pedra siguen anteriors al regnat de Ashoka. Hi ha hagut molta discussió sobre l'alcanç de l'influència de la Pèrsia aqueménida, a on són similars els capitells de les columnes que soporten els sostres en Persépolis, i en especial el «estil hierático prou fret» del capitel de lleó de Ashoka (en la ciutat de Sarnath) mostra una «òbvia influència aqueménida i sargónida».

Cinc dels pilars de Ashoka, en Vaishali, Lauriya-Areraj, Lauria Nandangarh i dos en Rampurva, possiblement varen marcar el curs de l'antic camí real des de Pataliputra fins al vall de Nepal. Varis pilars varen ser reubicats per posteriors governants del Imperi mogol, havent-los destruït els capitells en animals.

Llista de pilars de Ashoka

Dos peregrins chinencs medievals varen registrar l'ubicació de vàries columnes que ara han desaparegut: Fa Xian registra sis i Hsuan Tsang quinze, de les quals solament cinc com a màxim es poden identificar en columnes supervivents. Els principals supervivents ―enumerats en les seues escultures d'animals i en els edictes inscrits― són els següents:

• Sarnath, prop de Benarés (estat de Uttar Pradesh); quatre lleons, inscripció en el pilar, Edicte sobre el cisma.
• Sanchi, prop de Bhopal (estat de Madhya Pradesh); quatre lleons, Edicte sobre el cisma.
• Rampurva, en Champarán (estat de Bijar); dos columnes:
  • bou, edictes I, II, III, IV, V, VI
  • sol lleó, sense edictes;
• Vaishali (estat de Bijar) sol lleó, sense inscripció;
• Sankissa (estat de Uttar Pradesh); capitel en elefant sol
• Lauriya-Nandangarth, en Champarán (estat de Bijar); solament lleó, edictes I, II, III, IV, V, VI.
• Kandahar, Afganistan (fragments de l'edicte VII).
• Ranigat, en Jaiber Pajtunjuá (Pakistan)
• Delhi-Meerut (Delhi Ridge); edictes I, II, III, IV, V, VI; en 1356 varen ser traslladats des de Meerut fins a Delhi per Firuz Shah Tughluq
• Delhi-Topra, en Feroç Shah Kotla; edictes I, II, III, IV, V, VI, VII; en el sigle XIV varen ser traslladats des de Topra fins a Delhi per Firuz Shah Tughluq
• Lauriya-Araraj, en Champarán (estat de Bijar); edictes I, II, III, IV, V, VI.
• Prayagraj (estat de Uttar Pradesh); originalment es trobava en Kausambi i possiblement va ser traslladada a Prayagraj per l'emperador Yajanguir; edictes I a VI, edicte de la reina, i edicte del cisma).
• Amaravati (estat d'Andhra Pradesh).

Inscripcions en pilars menors

Contenen inscripcions que registren a quí varen ser dedicats.

• Lumbini (Rummindei), en el districte Rupandehi (Nepal); ha desaparegut el capitel original en un cavall, mencionat pel peregrí chinenc Hsuan Tsang, i la part superior de la columna es va trencar en ser colpejada per un raig.

• Nigali-Sagar (o Nigliva), prop de Lumbini, en el districte Rupandehi (Nepal); originalment es trobava prop de la estupa Konakarnana de Buda.

Descripció dels pilars

Els lleons de Ashoka en Sarnath (estat de Uttar Pradesh).

Pilars que conserven els seus animals

Artícul principal → Capitel lleó de Ashoka.

El capitel més célebre és el dels quatre lleons, que es troba en Sarnath (Uttar Pradesh). Va ser erigit per l'emperador Ashoka al voltant de l'any 250 a. C. També és cridat la Columna Asoka. Els quatre lleons estan assentats esquena contra esquena. En l'actualitat, la columna es manté en el mateix lloc, mentres que la capitel dels lleons es troba en el Museu de Sarnath. Este capitel de lleons de Ashoka en Sarnath ha segut adoptat com l'emblema nacional de l'Índia, i la roda Chakra Ashoka de la seua base es va colocar en el centre de la bandera de l'Índia.

Possiblement els lleons eren la base d'una roda Dharma Chakra en 24 ràdios, com es conserva en la rèplica del sigle XIII construïda en Wat O Mong ―prop de Chiang Mai (Tailàndia)― per un rei tailandés.

El pilar de Sanchi també conta en un capitel similar de quatre lleons pero està danyat. En Rampurva hi ha dos pilars, un en un bou i l'atre en un lleó. Sankissa té solament un capitel d'elefant (danyat), en general no polit, encara que l'àbac està polit, a lo manco en part. El pilar que sostenia este capitel mai es va trobar, i potser mai es va erigir en el lloc.

Vista frontal del capitel en lleó sol en Vaishali.

El pilar de Vaishali té un capitel en un lleó sol. Este pilar es troba contigu al lloc a on estaven un monasteri budiste i un tanc sagrat de coronació. Encara s'estan portant a terme excavacions, i s'han descobert varis estupas que sugerixen un antic campus d'estudi propenc al monasteri. El lleó mira cap al nort, que és la direcció que Buda va prendre en el seu últim viage. En 1969, l'identificació del lloc a on es va excavar es va vore favorida pel fet de que este pilar encara descollava del sol. Existixen més pilars d'este tipo en l'àrea, pero tots estan desprovistos del capitel.

Pilar en Prayagraj

En Prayagraj existix una columna en inscripcions de Ashoka i inscripcions posteriors, atribuïdes a Samudragupta i a Yajanguir. De l'inscripció es deduïx que el pilar es va construir per primera volta en Kaushambi, una localitat a uns 30 quilómetros a l'oest de Prayagraj, que va ser la capital del regne Koshala, i es va traslladar a Prayagraj, presumiblement baix el domini musulmà.

El pilar està ara situat dins de la fortalea de Prayagraj, també el palau real, construït durant el sigle XVI per l'emperador mogol Akbar en la confluència dels rius Ganges i Yamuna. Com l'eixèrcit de l'Índia ocupa la fortalea, esta es troba tancada al públic, per lo que es requerix d'autorisació especial per a vore la columna. L'inscripció de Ashoka està en lletra brahmi i es data entorn al 232 a. C. Una inscripció posterior, que s'atribuïx Samudragupta (el segon rei del Imperi gupta), es troba en l'escritura gupta que és una versió posterior i més refinada de l'escritura brahmi, i està datada entorn al 375 d. C. Esta inscripció indica l'alcanç de l'imperi que Samudragupta va construir durant el seu llarc regnat. En eixe moment ya havia segut rei durant quaranta anys, i governaria durant atres cinc. Despuix es troba una atra inscripció en persa, de l'emperador mogol Yajanguir. El fort Akbar també alberga el Akshay Vat, una higuera de l'Índia de gran antiguetat. La tradició diu que esta és la higuera que menciona el Ramaiana (text épicorreligioso del sigle II a. C.), baix l'ombra del qual va resar el rei Branca quan estava en l'exili.

Pilars en Lauriya-Areraj i Lauriya-Nandangarh

La columna en Lauriya-Nandangarh, a 23 km de Bettiah, en el districte de Champaran Occidental (estat de Bijar) té un capitel en un únic lleó. La joroba i les pates atrasseres del lleó es proyecten més allà de l'àbac.

El pilar en Lauriya-Areraj, en districte de Purba Champaran (estat de Bijar) actualment carix de capitel.

Erecció dels pilars

Els pilars de Ashoka poden haver segut erigit en els mateixos métodos que es varen utilisar per a construir els antics obeliscs. Roger Hopkins i Mark Lehrner varen realisar varis experiments per a erigir obeliscs, incloses dos proves per a erigir obeliscs més menuts i dos proves fallanques per a erigir un obelisc de 25 tonellades. Finalment, en 1999 varen conseguir erigir un obelisc de 25 tonellades.

Idiomes i tipo d'escritura

Inscripció en lletra brahmi en un fragment del sext pilar de Ashoka.

Alexander Cunningham, un dels primers estudiosos que varen estudiar les inscripcions dels pilars, va senyalar que estes es troben escrites en l'idioma prácrito de l'est, el centre i l'oest de l'Índia, que ell crida «el dialecte panyabí (o noroccidental), el dialecte uyyani (o mig), i el dialecte magadhi (o de l'est)».

Estan escrites en lletra brahmi.

Redescubrimientos

Rèplica del pilar de Ashoka en Wat O Mong, prop de Chiang Mai (Tailàndia), construït pel rei Mangrai en el sigle XIII.

Varis pilars varen caure be per causes naturals, o per acció de iconoclastas musulmans, i es redescubrieron gradualment. Un d'ells va ser notat en el sigle XVI pel viager britànic Thomas Coryat en les ruïnes de la vella Delhi. Inicialment es va supondre que ―a partir de la manera en que lluïa― que estava fet de bronze, pero un examen més minuciós va donar conte de que estava construït en pedra arenisca polida en una escritura vertical que s'assemblava a alguna forma de grec. En els anys 1830, James Prinsep va començar a dessifrar-los, en l'ajuda del capità Edward Smith i de George Turnour. Varen determinar que l'escritura feya referència a un rei Piyadasi ―que se sabia que era també l'epítet d'un governant indi conegut com Ashoka, que havia aplegat al tro 218 anys en acabant de que Buda va alcançar l'allumenament. Des de llavors, els estudiosos varen trobar 150 de les inscripcions de Ashoka, tallades en la cara de les roques o en pilars de pedra, que marcaven un domini que s'estenia per tot el nort de l'Índia i al sur més allà del replanell central del Deccan. Estos pilars varen ser colocats en llocs estratègics prop de les ciutats fronterices i de les rutes comercials.

El pilar de Sanchi es va trobar en 1851 en excavacions liderades per Sir Alexander Cunningham, primer cap del Servici Arqueològic de l'Índia. No quedaven rastres sobre el terreny del pilar de Sarnath, mencionat en relats de pelegrins chinencs medievals, quan es va permetre a F. O. Oertel, ingenier funcionari, sense cap experiència real en arqueologia, excavar allí en l'hivern de 1904-1905. Primer va descobrir els restants d'un santuari gupta a l'oest de l'estupa budiste principal, per damunt d'una estructura ashoka. A l'oest d'este lloc va trobar la part inferior del pilar, empinat pero trencat prop del nivell del sol. La major part del restant del pilar es va trobar en tres seccions prop, i després, quan es va excavar el capitel de Sanchi en 1851, la busca d'alguna cosa equivalent va continuar, i el capitel del lleó de Asoka, el més famós del grup, es va trobar molt prop. Era d'eixecució més refinada i en molt millor condició que el de Sanchi. El pilar sembla haver segut deliberadament destruït en algun moment. Es va reconéixer que les troballes eren tan importants que el primer museu sobre el terreny en Índia (i un dels pocs que llavors hi havia en el món) va ser creat per a albergar-los.

Antecedents de la construcció

El pilar «menor» de Ashoka en Lumbini.

Ashoka va ascendir al tro en l'any 269 a. C. heretant l'imperi fundat pel seu yayo Chandragupta Mauria. En el començ del seu regnat, Ashoka va ser considerat un tirà. Huit anys despuix del seu accés va fer una campanya en Kalinga a on en les seues pròpies paraules «cent cinquanta mil persones varen ser deportades, cent mil varen ser assessinats i sengles varen perir». Despuix d'este acontenyiment, Ashoka es va convertir al budisme pel remordiment que sentia davant la pèrdua de tanta vida humana. El budisme no es va convertir en religió de l'estat pero en el respal de Ashoka es va difondre ràpidament. Les inscripcions en els pilars descriuen edictes sobre la moralitat basades en dogmes budistes. Diu la llegenda que Ashoka va construir 84.000 estupas commemorant els acontenyiments i relíquies de la vida de Buda. Algunes d'estes estupas contenen rets de parets contenint els centre de radis i la vora d'una roda, mentres que unes atres contenien parets interiors en forma d'esvástica. La roda representa el sol, el temps i la llei budista (el roda del Dret o dharmachakra), mentres que la esvástica representa la dansa còsmica al voltant d'un centre fix i defén contra el mal.

Teories alternatives

Ranajit Pali sugerix que el pilar, actualment en Feroç Shah Kotla, Delhi, que va ser dut des de Topra en Ambala va ser un dels altars perduts d'Alejandro, i que la figura de lleó s'inspira en el lleó que el seu pare Filipo II va erigir per a commemorar la batalla de Queronea.

Referències

• Ashoka, Emperor, Edicts of Asoka, eds. N. A. Nikam, Richard P. McKeon, 1978, University of Chicago Press, ISBN 0226586111, 9780226586113, Google books
• "Companion": Brown, Rebecca M., Hutton, Deborah S., eds., A Companion to Asian Art and Architecture, Vol. 3 de Blackwell companions to art history, 2011, John Wiley & Sons, 2011, ISBN 1444396323, 9781444396324, Google books
• Harle, J.C., The Art and Architecture of the Indian Subcontinent, 2.ª ed. 1994, Yale University Press Pelican History of Art, ISBN 0300062176
• Krishnaswamy, C.S., Sahib, Rao, i Ghosh, Amalananda, "A Note on the Allahabad Pillar of Aśoka", The Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland, N.º 4 (Oct., 1935), pp. 697-706, Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland, JSTOR

Per a saber més

• Singh, Upinder (2008). «Capítul 7: Power and Piety: The Maurya Empire, c. 324-187 BCE», A History of Ancient and Early Medieval Índia: From the Stone Age to the 12th Century, Nova Delhi: Pearson Education. ISBN 978-81-317-1677-9.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pilars de Ashoka.
• Servici Arqueològic de l'Índia
• British Museum, coleccions en llínea
• Universitat de Columbia, Nova York - Vore "lioncapital" per a imàgens de el "Capitel del León de Ashoka" original conservat en el museu de Sarnath que ha segut adoptat com el "Emblema nacional de l'Índia" i el Chacra de Ashoka (roda) que ha segut colocada en el centre de la "bandera nacional de l'Índia"]