Pinara
Pinara (en licio 𐊓𐊆𐊍𐊍𐊁𐊑𐊏𐊆 Pilleñni, provablement d'un adjectiu que significava ‘redó’; Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 468: attempt to index field 'scripts' (a boolean value)., abans Artymnesus o Artymnesos) va ser una gran ciutat de Licia al peu del Mont Crago (hui Mont Babadağ), i prop de la vora oest del riu Janto (hui riu Işen), homònim de l'antiga ciutat de Janto. El nom Pinara s'ha relacionat en el nom de l'actual poble de Minara, que està a mija hora de les ruïnes i depén de Fethiye, en el districte de la Província de Muğla (Turquia).
En Pinara poden vore's els restants de varis temples antics, aixina com tombes excavades en la roca incloent «tombes reals», una acrópolis alta i baixa, un antic teatre grec, un odèon, un àgora i una iglésia.
Nom
[editar | editar còdic]
En Pinara hi havia un cult a Pandaro, el héroe licio de la Guerra de Troya, lo que va dur a algunes fonts a concloure que era originari de la ciutat.[1]
Segons el història licia de Menécrates, citada per Esteban de Bizancio[2][3] la ciutat era una colónia de Janto, i el seu nom original seria Artymnesos (Plantilla:Lang-grc). Este nom hauria precedit al nom licio de Pinara, derivat de la forma «Pilleñni» o «Pinale» que significa ‘tossal redó’ o simplement ‘redona’,[2] en un canvi hipotètic de la consonante líquida. cita requerida La ciutat està de fet situada en una gran massa redona de roca, i un risc més o menys circular s'eleva sobre els restants. Una atra font, Paniasis, també menciona a un fundador epónimo cridat Pinaro, fill de Tremilo, pero algunes fonts consideren que este relat és tan insubstàncial com moltes atres etimologies similars.cita requerida
Història
[editar | editar còdic]Encara que la ciutat no és mencionada a sovint pels escritors antics, sembla per les seues vastes i belles ruïnes haver segut, com afirma Estrabón, una de les majors de Licia, i el seu port principal fins que el port es colmató en els sediment, estat en que seguix hui.[2]
Una rara menció de la ciutat en fonts antigues està relacionada en l'ajuda que va brindar, junt en atres ciutats licias, a Pixodaro de Caria.
Pinara era membre de la Lliga Licia, en la que tenia tres vots. La ciutat es va rendir a Alejandro Magne en 334 a. C. Despuix de la mort d'Alejandro, la ciutat va caure en mans del regne de Pérgamo. Pinara es va convertir en una ciutat romana quan el seu últim rei Atalo III la va entregar a la República romana en 133 a. C. La ciutat va gojar de prosperitat durant el domini romà, pero va resultar molt danyada per terremots en els anys 141 i 240. Sobre el primer, se sap que la ciutat va rebre una contribució d'Opramoas per a la reparació dels seus edificis públics.[4]
Pinara va ser cristianizada pronte. Es coneixen cinc bisbes: Eustacio, que va firmar la fòrmula de Acacio de Cesarea en el Concilie de Seleucia en 359; Heliodoro, que va firmar la carta dels bisbes de Licia a l'emperador León I el tracio (458); Zenas, present en el Concilie Quinisexto) (692); Teodoro, en el Segon Concilie de Nicea (787); Atanasio, en el sínodo que reinstauró al Patriarca Focio I de Constantinopla (Concilie Fotiano) en 879. Pinara va ser el lloc de naiximent de Nicolás de Mira.
Finalment, baixe la pressió repetida de forces invasoras, la ciutat va perdre als seus habitants en el IX.[5] El bisbat cristià de Pinara, que actualment no és sèu residencial, està inclós en la llista de sèus titulars de l'Iglésia Catòlica.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Estrabón 14.665; Esteban de Bizancio s.v. Artymnesos; Arriano, Anábasis 1.24; Plinio el Vell, v. 28; Ptolomeo v. 3. § 5; Hierocles p. 684.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Smith , 1854, p. 11.
- ↑ Esteban de Bizancio, sv Ἀρτύμνησος.
- ↑ doi:10.2307/community.15285241.
- ↑ Pétridès , 1911.
- ↑ Anuari Pontifici 2013 (Libreria Editrice Vaticana, 2013, ISBN 978-88-209-9070-1), pág. 953.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pinara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.