Posavina
Posavina és el nom que adopta la conca del riu Sava en Croàcia, Bòsnia i Sèrbia. També es diu aixina la regió circumdant. Les ciutats més importants de la ribera del riu Sava són Brod, Samac, Odzak, Brcko en Bòsnia, i Slavonski Brod, Zupanja en Croàcia.
Geografia
[editar | editar còdic]La geografia de la regió de Posavina està definida per les característiques geològiques de les zones centrals (interiors) de la conca del riu Sava, que estan prop o són adjacents al propi riu Sava. La regió s'estén a lo llarc del riu Sava, que fluïx des del desert cap a l'est, conectant valls i planures en regions de transició entre les montanyes dináricas i la planura panónica. Els llímits geogràfics de la regió de Posavina estan definits, al sur, per les zones septentrionals del sistema montanyós dinárico, mentres que els llímits septentrionals estan definits per les montanyes de les illes Panonias. En térmens de geografia política, la regió de Posavina es dividix en Posavina croata (secció de Posavina dins de les fronteres de Croàcia), Posavina bosnio (secció de Posavina dins de les fronteres de Bòsnia i Hercegovina) i Posavina sèrbia (secció de Posavina dins de les fronteres de Sèrbia).
Història
[editar | editar còdic]Durant la época romana, la regió pertanyia a la província de Panonia, marcant la seua zona més meridional. Durant el regnat de l'emperador Augusto, va anar l'epicentre de la Sublevació Panónica. Durant el V, les regions varen ser invadides per varis pobles migratoris, entre ells els hunos i els godos. En l'época posromana, durant el VI, la regió va ser disputada entre ostrogodos, gépidos, langobardos, ávaros i el Imperi Bizantí.
A finals de el VI i durant el VII, tota la regió va ser colonisada per eslaus del sur. En 819-823, les parts occidentals de la regió varen ser el centre de la rebelió de Ludovico contra el Imperi franc. Durant els sigles XI i XII, casi tota Posavina va ser gradualment conquistada pel Regne d'Hongria.
En la primera mitat de el XVIII, existia en la zona el tram Sava-Danubio (Posavina-Podunavlje) de la Frontera militar dels Habsburgo. El segment de Posavina de la frontera comprenia parts del Regne de Croàcia-Eslavonia —la part meridional d'Eslavonia i Sirmia—, que s'estenia des de Nova Gradiška fins a la confluència del riu Drina en el Sava.
Entre 1929 i 1939, una de les províncies del Regne de Yugoslàvia va ser coneguda com la Banovina del Sava, la capital del qual va ser Zagreb. En 1939, la banovina es va fusionar en la Banovina del Llitoral per a formar la nova Banovina de Croàcia.
Hui en dia, un dels comtats de Croàcia es diu Comtat de Brod-Posavina i un dels cantones de Bòsnia i Hercegovina es denomina Cantón de Posavina.
La regió bosnio de Posavina va ser greument afectada per la guerra en Bòsnia i Hercegovina (1992-95) fins al punt de que algunes parts d'ella es varen quedar deshabitades,cita requerida ya que casi totes les cases varen ser saquejades, cremades o destruïdes. Només un menut número de persones han retornat a les seues cases. La majoria dels refugiats viuen en la ciutat de Slavonski Brod, Croàcia, i les seues afores, a l'atre costat del riu Sava, mentres que una minoria va emigrar als països de la Unió Europea, els Estats Units i Austràlia.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Posavina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.