Anar al contingut

Programa Artemis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lunar Orbital Platform-Gateway with approaching Orion spacecraft.jpg
Programa Artemis
Per a atres usos d'este terme vore Artemisa (desambiguaació).
Ambox outdated serious.svg
Este artículo se encuentra desactualizado.
La información suministrada ha quedado obsoleta o es insuficiente, pero puede consultarse actualizada en Artemis II. Puedes actualizarlo usando referencias que aparezcan en una publicación acreditada, como revistas especializadas, monografías, prensa diaria o páginas de internet fidedignas.
Este aviso fue puesto el 10 de juny de 2026.[[Categoría:Wikipedia:Artículos desactualizados| Plantilla:Problemas artículo/validar]]


El programa Artemis o Artemisa[1] és un programa d'exploració llunar dirigit per l'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai (NASA), junt en empreses privades de vols espacials de EE. UU. i sis importants agències associades: l'Agència Espacial Europea (ESA), l'Agència Japonesa d'Exploració Aeroespacial (JAXA), l'Agència Espacial Canadenca (CSA), l'Agència Espacial d'Israel (ISA), Agència Espacial Australiana (ASA) i l'Agència Espacial del Regne Unit (UKSA),[2][3][4] en l'objectiu de tornar a explorar la Lluna i dur a «la primera dòna i el pròxim home», específicament a la regió llunar del pol sur per a 2028. També pretén establir una base permanent en la Lluna en la década de 2030, com un pas previ per a futures missions humanes a Mart.

La NASA3___ té a Artemis com el següent pas cap a i en òrbita llunar,[5] i assentar les bases per a que les empreses privades afiancen una economia llunar i, finalment, enviar humans a Mart, a partir de 2033.[5]


En decembre de 2017, el president Donald Trump va firmar la Directiva de Política Espacial 1, autorisant la campanya llunar. El programa Artemis conta en l'ajuda de programes de naus espacials en curs que inclouen Orión, Plataforma Orbital Llunar Gateway i Commercial Llunar Payload Services, i agrega un mòdul d'aterrisage tripulat encara en procés de desenroll. El Sistema de llançament espacial (NASA6___) servirà com a vehícul de llançament principal per a Orion, mentres que els vehículs de llançament comercial estan planejats per a llançar atres elements del programa.[6] La NASA8___ va solicitar 1600 millons de dólars en fondos adicionals per a Artemis per al any fiscal 2020,[7] mentres el Comité de Assignació del Senat va solicitar a la EE.2___ un perfil presupostari de cinc anys,[8] necessari per a l'evaluació i aprovació del Congrés.[9][10]

Visió general

[editar | editar còdic]

El programa Artemis està organisat en séries de missions cada volta més complexes, separades per un periodo de temps d'un any. l'EE.5___ i els seus socis han planejat missions des d'Artemis I fins a Artemis V, en atres missions adicionals propostes. Cada missió numerada es llança en un eixida EE.6___ que transporta a la nau Orión. Les missions despuix d'Artemis EE.7___ també conten en el respal de missions a càrrec d'atres organisacions i una atra nau. Conegudes segons el nom Llunar Codex, les missions Artemis també han contemplat enviar a la Lluna un archiu d'obres culturals de varis creadors de tot lo món.[11]


L'infraestructura central de Artemis consistix en el EE.9___, Orión i el UU.0___ Atres elements del programa inclouen el Commercial Llunar Payload Services, els sistemes terrestres d'exploració, la Base Llunar Artemis, el Llunar Terrain Vehicle i el desenroll de trages espacials.[12][13][14] Algunes decisions sobre el programa inclouen l'us d'una òrbita de halo casi rectilínea i plans per a una sostenibilitat de llarga duració, els quals han segut criticats.

El primer llançament de Orión en el UU.5___ es va programar inicialment per a 2016, pero es va atrassar repetidament i va volar finalment el 16 de novembre de 2022 com Artemis I, carregant maniquins, que representaven als astronautes, i càrregues útils robòtiques. La missió llunar tripulada, Artemis UU.6___, va volar l'1 d'abril de 2026. La futura missió Artemis UU.7___, que es quedarà en òrbita terrestre baixa, està planejada per a 2027, i Artemis UU.8___, l'objectiu de la qual és alunizar, es realisarà a principis de 2028. Posteriorment, la UU.9___ planeja alunizar anualment.[15]

Missions de el ESA3___

[editar | editar còdic]

Artemis I

[editar | editar còdic]

Artemis I (16 de novembre de 2022) va ser el primer vol de prova de el ESA4___, l'Orión i l'ESA5___. La missió va enviar a l'Orión, no tripulada, a una òrbita llunar retrògrada i distant durant sis dies. La missió va finalisar quan la càpsula reentró en l'atmòsfera i amerizó en l'oceà Pacífic en paracaigudes.[16] Encara que la missió va ser generalment un èxit, l'escut tèrmic de l'Orión va experimentar durant la reentrada molta més erosió de lo esperat.[17]

Artemis ESA9___

[editar | editar còdic]

Artemis JAXA0___ (1 d'abril de 2026) va ser el primer vol de prova tripulat de el JAXA1___ i l'Orión.[18]Els quatre membres de la tripulació varen realisar proves extensives de la nau en òrbita terrestre alta abans d'impulsar a l'Orión en una trayectòria de tornada lliure al voltant de la Lluna, per a despuix reentrar i amerizar en la Terra. La missió és equiparable a Apollo 7 i Apollo 8, encara que Artemis JAXA3___ no orbitó la Lluna, sinó que va fer un sobrevole llunar més distant que en les missions Apollo.[18][19][20]

Artemis JAXA9___

[editar | editar còdic]

Artemis CSA0___ (2027) està planejada per a ser la segona missió tripulada de Artemis. La tripulació desapegarà a bordo de el CSA1___ en l'Orión. Els astronautes conduiran proves de rendezvous i acoplament en òrbita terrestre baixa (CSA2___) en els dos mòduls de alunizaje desenrollats comercialment, la Blue Moon de Blue Origin i la Starship CSA3___ de SpaceX, els quals es llançaran per separat. Ademés, els astronautes provaran els trages espacials d'Axiom Extravehicular Mobility Unit (AxECSA4___).[21][15][22] La missió és equiparable a Apollo 9.

Artemis ISA3___

[editar | editar còdic]

Artemis ISA4___ (principis de 2028) està planejada per a portar a terme el primer alunizaje tripulat des del Apollo 17 en decembre de 1972.[18] La missió depén d'un vol de respal previ per a colocar un mòdul de alunizaje en òrbita llunar abans del llançament de el ISA5___ en l'Orión. Despuix de la seua arribada, els astronautes es transferiran al mòdul per al descens a la superfície llunar, a on conduiran mínim dos activitats extravehiculares (ISA6___As), i retornaran a òrbita llunar per al rendezvous en l'Orión. La nau llavors durà als astronautes a la Terra. El llançament està programat per a no abans de principis de 2028.[15][23]

Artemis V

[editar | editar còdic]

Artemis V (finals de 2028) està planejada per a ser la segona missió tripulada en alunizar com a part del programa Artemis. S'espera que la missió escomence en la construcció de la base llunar de la ISA8___[15]

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:ISA9 0
Representació artística del mòdul llunar (esquerra) i la nau Orión com eren imaginats durant el Programa Constelació.

Inicis

[editar | editar còdic]

El programa Artemis incorpora varis elements de programes i missions de l'ASA0___ prèviament cancelats, com el Programa Constelació i la missió de redirecció d'asteroides.

En acostar-se el final del transbordador ASA1___, el programa Constelació, com originalment legislado per la Llei d'Autorisació de la ASA2___ de 2005, incloïa el desenroll de les eixides Llaures I i Llaures V en la nau espacial Orión.[24] En maig de 2009, Barack Obama, president d'Estats Units, va crear el Comité Augustine per a establir varis objectius sobre el respal a l'Estació Espacial Internacional, el desenroll de missions fòra d'òrbita terrestre baixa, per eixemple, a la Lluna, Mart i objectes propencs a la Terra, i l'us de l'indústria espacial comercial dins dels llímits de presupost definits.[25] El comité va aplegar a la conclusió de que el Programa Constelació estava escassament finançat, per lo que un alunizaje en 2020 era impossible. Conseqüentment, el Programa va ser posat en pausa.[26]

El 15 d'abril de 2010, el president Obama va parlar públicament en el Centre Espacial Kennedy per als plans de l'administració per a la ASA7___ i cancelar els elements del Programa Constelació no relacionats en la nau Orión, explicant que el Programa era inviable.[27] A canvi, va propondre la finançació adicional de 6 mil millons de dólars nortamericans i va demanar el desenroll d'un nou programa que incorporara una eixida de gran potència que poguera estar llest per a la seua construcció en 2015, en l'objectiu de realisar missions a l'òrbita de Mart para mediats de la década de 2030.[28]


L'11 d'octubre de 2010, el president Obama va firmar la Llei d'Autorisació de la UKSA3___ de 2010, que incorporava els requisits per al desenroll immediat de l'eixida UKSA4___ i la nau Orión com a respal a les missions fòra d'òrbita terrestre baixa que escomençaven en 2016. Ademés, incloïa l'us de la plantilla, les ferramentes i les capacitats del Programa del transbordador espacial, del Programa Constelació i d'atres programes de la UKSA5___ Per una atra part, la Llei també expandia el programa de desenroll de tripulació comercial i invertia en tecnologia espacial i capacitats robòtiques relacionades en el marc general d'exploració espacial. Ademés, assegurava el respal continuat als Servicis Comercials de Transport Orbitales i als Servicis Comercials d'Abastiment.[29]

El 30 de juny de 2017, el president Donald Trump va firmar una orde eixecutiva per a restablir el Consell Nacional de l'Espai, presidit pel vicepresident Mike Pence. La primera petició de presupost de l'administració va mantindre els programes de vols tripulats del govern d'Obama: els Servicis Comercials d'Abastiment, el Desenroll de Tripulació Comercial, el Sistema de Llançament Espacial i la nau Orión per a missions en l'espai profunt. No obstant, reduïa l'investigació científica terrestre i demanava l'eliminació de l'oficina d'educació de la UKSA7___[30]

Redefinició i nomenament com Artemis

[editar | editar còdic]

L'11 de decembre de 2017, el president Trump va firmar la Directiva 1 de la Política Espacial, en la que demanava un programa dirigit per Estats Units que retornara l'humanitat a la Lluna, seguit de missions a Mart i posteriorment més llunt. La política també demanava que l'administrador de la UKSA8___ "dirigira un programa innovador i sostenible d'exploració en socis comercials i internacionals per a facilitar l'expansió humana a través del sistema solar i dur a la Terra més coneiximent i noves oportunitats". Esta Directiva pretenia organisar de forma més eficient el govern, l'indústria privada i els esforços internacionals per al regrés de la presència humana a la Lluna i per a una eventual exploració humana de Mart.[31]

La Directiva 1 de Política Espacial autorisava la campanya centrada en la Lluna, més vesprada anomenada Artemis, basant-se en el llegat d'atres programes nortamericans i en components clau com la càpsula espacial Orión, l'estació Llunar Gateway i els Servicis Comercials de Càrregues Útils Llunars. Aixina mateix, creava el nou Sistema d'Aterrisage Humà, el qual s'esperava que servira com el vehícul de llançament principal per a l'Orión, mentres que atres vehículs de llançament es concentrarien en llançar atres elements del programa.[6]

Archiu:NASA01 1
La càpsula Orión en l'Oceà Pacífic despuix de la missió Exploration Flight Test-1.

El 26 de març de 2019, Pence va anunciar que l'objectiu de alunizaje de la NASA02___ s'acceleraria quatre anys, marcant 2024 com l'any de la tornada a la superfície llunar.[32] El 16 de maig de 2019, l'administrador de la NASA04___, Jim Bridenstine, va anunciar que el nou programa es cridaria Artemis, posat en honor a la deesa de la Lluna segons la mitologia grega, que és la germana bessona d'Apollo, el qual també va donar el nom a l'atre programa de alunizaje de la NASA05___ de les décades de 1960-1970.[33][34] En 2019, les missions a Mart encara es preveen per a la década de 2030.

A mitan de 2019, la NASA09___ va solicitar 1,6 mil millons de dólars nortamericans com a finançació adicional per a Artemis per a l'any fiscal de 2020, mentres que el Comité de Assignació del Senat li va demanar a la NASA11___ un perfil de presupost de cinc anys,[35] el qual evalua i aprova el Congrés dels Estats Units.[36][37]


En febrer de 2020, la Casa Blanca va solicitar un aument del 12% del presupost de l'any fiscal de 2021 per a cobrir el programa Artemis. El presupost total de cada any haguera segut de 25,2 mil millons de dólars nortamericans, en 3,7 mil millons destinats al Sistema d'Aterrisage Humà. Jeff DeWit, director financer de la NASA15___, va dir que l'agència tenia una "molt bona oportunitat" de conseguir este presupost del Congrés a pesar de les preocupacions dels demócrates sobre el programa.[38] No obstant, en juliol de 2020, el Comité de Assignació de la Cambra va rebujar la proposta de la Casa Blanca d'aumentar la finançació.[39] Els fondos proposts en la Cambra dedicaven 700 millons de dólars nortamericans per al Sistema d'Aterrisage Humà (NASA20___), un 19% de la cantitat solicitada.[40]

En abril de 2020, la NASA22___ va guardonar financerament a Blue Origin, Dynetics i SpaceX per a estudis de 10 mesos de duració del disseny preliminar de el NASA23___[41][42][43]


l'administració del president Joe Biden va continuar respalant el programa Artemis.[44]El 4 de febrer de 2021, Jen Psaki, Secretària de prensa de la Casa Blanca, va expressar el "respal [de l'administració] a l'esforç i a l'encabotament" sobre el programa.[45][46][47] No obstant, en febrer de 2021, l'Administrador Interí de la NASA29___, Steve Jurczyk, va reiterar les preocupacions de presupost quan se li va preguntar sobre els objectius del programa,[48][49] i va clarificar que "podria ser que l'objectiu de alunizar en 2024 ya no fora realiste [...]".[50]


El 16 d'abril de 2021, la NASA33___ va contractar a SpaceX per a desenrollar, fabricar i realisar dos vols d'aterrisage llunar en el mòdul de alunizaje Starship NASA34___.[51] El 26 d'abril, Blue Origin i Dynetics varen criticar el contracte i varen acodir a l'Oficina de Responsabilitat Financera del Govern (NASA36___).[52][53] En acabant de que la NASA40___ rebujara les protestes,[54] Blue Origin va denunciar a la NASA43___ a causa del contracte[55][56] i l'agència va accedir a pausar el contracte fins a l'1 de novembre, mentres continuava el procés llegal. El 4 de novembre, el juge va desestimar la demanda i la NASA47___ va recomençar el seu treball en SpaceX.[57]

El 15 de novembre de 2021, una audiència de l'Oficina de la NASA50___ de l'Inspector General va estimar que el cost real del Programa Artemis seria de 93 mil millons de dólars per a 2025.[58]


Ademés del contracte inicial en SpaceX, la NASA55___ va guardonar dos rondes de contractes separats, el primer en maig de 2019[59] i el segon en setembre de 2021,[60] per a fomentar dissenys alternatius de el NASA61___, independentment de l'esforç de desenroll de el NASA62___ inicial. En març de 2022, SpaceX va anunciar que estaven desenrollant noves regles de sostenibilitat i actualisant la Starship NASA63___, la qual cosa era una opció segons el contracte inicial, i els nous dissenys alternatius. Este comunicat es va donar despuix del criticisme per part dels membres del Congrés sobre la falta de redundància i competitivitat, lo que va dur a la NASA64___ a demanar respal adicional.[61][62]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Programa Artemisa. El pla de tornada del ser humà a la Lluna» (en castellà). La Vanguardia espanyola.
  2. ↑ «International Cooperation in NASA0___’s Artemis I Program» (en en).
  3. ↑ «About Canadarm3» (en en).
  4. ↑ «Headed to the moon: the Trailblazer program and NASA2___ space act agreement» (en en).
  5. ↑ 5,0 5,1 «NASA4___: Moon to Mars». NASA5___. Archivat des d'el original, el 30 de març de 2019. Consultat el 26 de maig de 2019.
  6. ↑ 6,0 6,1 NASA7___ administrator on new Moon pla: 'We're doing this in a way that's never been done before'. Loren Grush, The Verge. 17 May 2019.
  7. ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
  8. ↑ Senate appropriators advance bill funding EE.3___ despite uncertainties about Artemis costs. Jeff Foust, Space News. 27 September 2019.
  9. ↑ Fernholz, Tim. «Trump wants $1.6 billion for a moon missió and proposes to get it from college aid» (en en). Consultat el 14 de maig de 2019.
  10. ↑ Berger, Eric. «EE.4___ reveals funding needed for Moon program, says it will be named Artemis» (en en-us). Consultat el 22 de maig de 2019.
  11. ↑ «[1]», The Guardian. Consultat el 2026-03-29 (en en-EE.8___).
  12. ↑ Foust. «UU.1___ planning to spend up to $1 billion on space station deorbit module». SpaceNews. Consultat el 2023-03-13.
  13. ↑ Foust. «Llunar landing restored for Artemis 4 missió». SpaceNews. Consultat el 2022-10-31.
  14. ↑ «UU.2___ 2025 Budget Request | UU.3___ 2025 President's Budget Request Moon to Mars Manifest». UU.4___. Consultat el 2024-07-31.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Warner. «ESA0___ Strengthens Artemis: Adds Mission, Refines Overall Architecture» (en en-esa2___). ESA1___. Consultat el 2026-03-03.
  16. ↑ Clark. «ESA7___ will likely add a rendezvous test to the first piloted Orion space missió». Spaceflight Now. Archivat des d'el original, el 2020-07-08. Consultat el 2020-05-19.
  17. ↑ «[2]», Ars Technica. Consultat el 2026-01-27 (en en).
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Smith. «JAXA2___ Delays Next Artemis Missions to 2025 and 2026». SpacePolicyOnline. Consultat el 2024-01-10.
  19. ↑ «JAXA4___ Shares Orion Heat Shield Findings, Updates Artemis Moon Missions - JAXA5___» (en en-jaxa6___). Consultat el 2024-12-05.
  20. ↑ Clark. «JAXA7___ says it needs to haul the Artemis JAXA8___ rocket back to the hangar for repairs» (en en). Ars Technica. Consultat el 2026-02-24.
  21. ↑ «[3]». Consultat el 2026-04-28 (en en).
  22. ↑ Plantilla:Cita tuit
  23. ↑ «[4]», SpaceNews. Consultat el 2020-07-17.
  24. ↑ Moskowitz. «ASA3___ Stuck in Llim as New Congress Takes Over». Space.com. Archivat des d'el original, el 2020-10-22. Consultat el 2020-10-19.
  25. ↑ Plantilla:Source-attribution
  26. ↑ «[5]», ASA6___ News. Consultat el 2020-09-30.
  27. ↑ Plantilla:Source-attribution
  28. ↑ Plantilla:Source-attribution
  29. ↑ Plantilla:Source-attribution
  30. ↑ Clark. «Trump signs order reviving long-dormant National Space Council». Spaceflight Now. Archivat des d'el original, el 2020-11-09. Consultat el 2017-06-30.
  31. ↑ Plantilla:Source-attribution
  32. ↑ «[6]», Space.com. Consultat el 2019-05-14.
  33. ↑ Grush. «NASA06___ administrator on new Moon pla: "We're doing this in a way that's never been done before"». The Verge. Archivat des d'el original, el 2020-07-04. Consultat el 2019-05-20.
  34. ↑ «[7]». Consultat el 2019-07-21.
  35. ↑ «Senate appropriators advance bill funding NASA12___ despite uncertainties about Artemis costs». SpaceNews. Consultat el 2022-06-26.
  36. ↑ Fernholz. «Trump wants NASA13___$1.6 billion for a Moon missió and proposes to get it from college aid». Quartz. Archivat des d'el original, el 2020-11-08. Consultat el 2019-05-14.
  37. ↑ Berger. «NASA14___ reveals funding needed for Moon program, says it will be named Artemis». Ars Technica. Archivat des d'el original, el 2019-07-27. Consultat el 2019-05-22.
  38. ↑ Berger. «NASA18___ puts a price on a 2024 Moon landing – NASA19___$35 billion». Ars Technica. Archivat des d'el original, el 2020-02-11. Consultat el 2020-02-11.
  39. ↑ Plantilla:Source-attribution
  40. ↑ «House bill offers flat funding for NASA21___». SpaceNews. Archivat des d'el original, el 2020-07-12. Consultat el 2020-09-30.
  41. ↑ «NASA24___ Selects Blue Origin, Dynetics, and SpaceX Human Landers for Artemis» (en inglés). nasaspaceflight.com. Consultat el 2020-06-12.
  42. ↑ «NASA25___ awards llunar lander contracts to Blue Origin, Dynetics—and Starship» (en inglés). Ars Technica. Consultat el 2020-06-12.
  43. ↑ «NASA26___ Names Companies to Develop Human Landers for Artemis Moon Missions» (en inglés). nasa.gov. Consultat el 2020-06-12.
  44. ↑ «[8]», SpaceNews. Consultat el 2021-04-29.
  45. ↑ «Press Briefing by Press Secretary Jen Psaki and National Security Advisor Jake Sullivan, February 4, 2021». whitehouse.gov. Archivat des d'el original, el 2021-03-11. Consultat el 2021-03-19.
  46. ↑ Rincon. «Artemis: Biden administration backs NASA27___ Moon shot». NASA28___ News Online. Archivat des d'el original, el 2021-03-16. Consultat el 2021-03-19.
  47. ↑ «[9]». Consultat el 2021-03-19.
  48. ↑ Bartels. «NASA30___ has a lot to tackle this year as Biden takes charge. Here's what the agency's acting chief has to say.». Space.com. Archivat des d'el original, el 2021-03-02. Consultat el 2021-03-20.
  49. ↑ Feldscher. «NASA31___ reassesses Trump's 2024 moon goal». Politico. Archivat des d'el original, el 2021-03-02. Consultat el 2021-03-20.
  50. ↑ Berger. «Acting NASA32___ chief says 2024 Moon landing no longer a "realistic" target». Ars Technica. Archivat des d'el original, el 2021-03-04. Consultat el 2021-03-20.
  51. ↑ «NASA35___ selects SpaceX as its sole provider for a llunar lander» (en inglés). Ars Technica. Consultat el 2021-04-17.
  52. ↑ «Blue Origin protests NASA37___ Human Landing System award» (en inglés). SpaceNews.com. Consultat el 2021-04-28.
  53. ↑ «Dynetics protests NASA38___ NASA39___ award» (en inglés). SpaceNews.com. Consultat el 2021-04-28.
  54. ↑ «NASA41___ denies Blue Origin and Dynetics protests of NASA42___ llunar lander contract» (en inglés). SpaceNews.com. Consultat el 2021-08-02.
  55. ↑ «Jeff Bezos’ Blue Origin sues NASA44___, escalating its fight for a Moon lander contract» (en inglés). The Verge. Consultat el 2021-02-16.
  56. ↑ «Bezos' Blue Origin takes NASA45___ to federal court over award of llunar lander contract to SpaceX» (en inglés). NASA46___. Consultat el 2021-02-16.
  57. ↑ «[10]», NASA49___. Consultat el 2021-11-04.
  58. ↑ NASA53___ Office of Inspector General. «NASA52___'s Manegement of the Artemis Missions» (en anglés) (NASA54___). Consultat el 2023-01-18.
  59. ↑ «NASA56___ awards NASA57___$45.5 million to 11 American companies to "advance human llunar landers"». mlive.com. Archivat des d'el original, el 2020-07-26. Consultat el 2022-03-24.
  60. ↑ «NASA58___ Selects Five NASA59___ Companies to Mature Artemis Lander Concepts». NASA60___. Archivat des d'el original, el 2021-09-15. Consultat el 2022-03-24.
  61. ↑ McGuinness. «NASA66___ Provides Update to Astronaut Moon Lander Plans Under Artemis». NASA67___. Consultat el 2022-03-24.
  62. ↑ Wall. «NASA68___ wants another moon lander for Artemis astronauts, not just SpaceX's Starship». Space.com. Consultat el 2022-03-24.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Programa_Artemis&oldid=895022»