Vol espacial privat
.jpg)
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::NewSpace|NewSpace]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
Vol espacial privat és tot vol espacial –o el desenroll de nova tecnologia aeroespacial– conduïda i finançada per una entitat no pertanyent a cap govern. També es coneix com NewSpace a esta indústria privada emergent global de vols espacials. Actualment hi ha 3 grans empreses operant en este sector: SpaceX, pertanyent a Elon Musk; Blue Origin, pertanyent a Jeff Bezos i Virgin Galactic, pertanyent a Richard Branson.
Introducció
[editar | editar còdic]En els inicis de l'era espacial, la gran cantitat de recursos humans i econòmics necessaris per a desenrollar un programa espacial només estaven a l'alcanç de les dos grans superpotencia.
Tant el programa d'Estats Units com el de l'Unió Soviètica eren programes estatals, desenrollats en el context de la Guerra Freda, i freqüentment utilisats com a escaparat propagandístic i per a fins militars.
Durant molt temps les organisacions privades no varen poder accedir a realisar llançaments espacials en fins comercials, encara que el desenroll tecnològic, junt en els profunts canvis polítics i econòmics de l'últim quarto del sigle XX, han favorit un canvi gradual d'esta situació.
Per una part, el fi de la Guerra Freda va fer que els programes estatals, desprovistos del seu principal alicient, pergueren mancha, i mentres la decadència de l'URSS asfixiava el programa espacial rus, el programa nortamericà es va ser estancant progressivament.
Per una atra part, mentres el continu desenroll tecnològic anava reduint els costs de l'aventura espacial, la globalisació de l'economia mundial permetia l'aparició de grans empreses multinacionals, i d'inversors privats en el múscul financer necessari per a fer front al repte. Paralelament, l'explosió de l'indústria de les comunicacions va proporcionar l'alicient necessari per a atraure l'inversió privada, en l'aparició d'atractives oportunitats de negoci vinculades a l'espai, principalment en el llançament de satèlits de comunicacions.
Tots estos factors han permés que poc a poc vagen sorgint organisacions privades capaces primer de comprar llançaments espacials als programes estatals, i més vesprada d'oferir-los, donant lloc a una nova era, en la que l'exploració espacial s'està transformant llenta pero inevitablement en una activitat eminentment comercial impulsada per l'iniciativa privada.
En lo que seguix distinguirem sis tipos activitats diferents:
- Llançament de càrrega comercial
- Turisme espacial
- Vols suborbitales tripulats comercials
- Vols circunlunares tripulats
- Estacions espacials comercials
- Plans futurs
Llançament de càrrega comercial
[editar | editar còdic]La primera intervenció de l'iniciativa privada en l'espai va ser el llançament de satèlits de comunicacions comercials. En 1962, el 'Communications Satellite Act' va obrir el camí en EE. UU. per a que consorcis comercials pogueren posar en òrbita i operar els seus propis satèlits, encara que els llançaments seguien realisant-se utilisant vehículs estatals.
Subvencions en Europa
[editar | editar còdic]En març de 1980 l'Agència Espacial Europea (ESA) va crear Arianespace, la primera companyia per al transport espacial comercial. Arianespace produïx, opera i comercialisa la família de llançadors Ariane. En 1995 Arianespace va colocar en òrbita el satèlit número 100, i en 1997 es produïa el llançament número 100 d'una eixida Ariane. En l'accionariat de Arianespace estan representades entitats científiques, tècniques, financeres i polítiques de 10 països europeus diferents.
Desregularización en Estats Units d'Amèrica.
[editar | editar còdic]
Des de l'inici del programa del transbordador espacial fins al desastre del Challenger en 1986, la política de EE. UU. va ser que la NASA funcionara com a proveïdor públic de la capacitat nortamericana per al mercat mundial. Inicialment NASA subvencionava el llançament de satèlits en l'intenció de fixar el preu del servici de transbordador en el cost marginal a llarc determini.
El 30 d'octubre de 1984, el president Reagan va aprovar el "Commercial Space Launch Act", per a possibilitar el desenroll d'una indústria nortamericana d'operadors privats de sistemes de llançament no reutilisables. En anterioritat a l'aprovació d'esta llei, els llançaments de satèlits comercials en EE. UU. estaven llimitats al transbordador espacial de la NASA.
El 5 de novembre de 1990, el president George W Bush va aprovar el "Launch Services Purchase Act". Esta llei, en un canvi de política radical respecte a l'inicial monopoli del transbordador espacial, obligava a la NASA a subcontractar servicis de llançament de proveïdors comercials per a les seues càrregues útils primàries sempre que fora necessari.
En 1996 el govern de EE. UU. va triar a les empreses Lockheed Martin i Boeing per a desenrollar independentment Evolved Expendable Launch Vehicles o EELV (vehículs de llançament evolucionat no reutilisable) per a competir per contractes de llançament i assegurar l'accés a l'espai. Esta estratègia es basava en la viabilitat comercial de les dos propostes presentades per a reduir costs. Al no materialisar-se la demanda, Boeing va retirar del servici en 2003 el seu EELV (el Delta IV), mentres que l'Atles V de Lockheed Martin ha realisat 5 llançaments fins a la data.
Privatisació en Rússia
[editar | editar còdic]En 1994 el govern rus va començar a vendre a inversors privats part de la seua participació en l'empresa RSC Energia, que junt en Khrunichev constituïen el gros del programa espacial tripulat rus. La reducció de la participació estatal en RSC Energia va continuar en anys successius, i en 1997 el govern rus perdia la seua posició majoritària en l'accionariat.
Aliances
[editar | editar còdic]
Des de 1995 l'eixida Protón, de l'agència russa Khrunichev, és comercialisat per l'empresa Internacional Launch Services, mentres que l'eixida Soyuz és comercialisat per Starsem. RSC Energia construïx l'eixida Soyuz i és propietari de part del proyecte Siga Launch, que utilisa l'eixida ucraniana Zenit.
En 2003 Arianespace es va aliar en Boeing Launch Services i Mitsubitshi Heavy Industries per a crear l'Aliança de Servicis de Llançament.
En 2005, per la reduïda demanda de llançaments de EELV, Lockheed Martin i Boeing varen crear una aliança comercial denominada United Launch Alliance per a monopolisar el mercat de llançaments governamentals nortamericà.
Hui dia hi ha moltes companyies de transport espacial comercial que oferixen servicis de llançament a companyies de satèlits i programes espacials governamentals en tot lo món. En 2005 es varen produir 37 llançaments no comercials i 18 llançaments comercials, dels que un 44% es va produir en Rússia, un 28% en Europa, i un 6% en Estats Units.
Companyies que actualment oferixen servicis de transport espacial:
- Arianespace, que llança l'eixida Ariane 5
- EADS SPACE Transportation
- International Launch Services, aliança rus-nortamericana que comercialisa l'Atles de Lockheed i el Protón de Khrunichev
- Lockheed Martin Space System, que llança l'Atles V
- Orbital Sciences Corporation, que llança el Minotaur, el Pegasus i el Taurus
- RSC Energia, que llança el Protón
- Siga Launch, que llança el Zenit
- SpaceX, que va conseguir llançar el Falcon 1, el Falcon 9 (la primera eixida reutilisable aterrisat en la mar), llance la càpsula Dragon 2 (tripulada) a la EEI, i que planeja dur humans a Mart per al 2024 en la Starship impulsada pel SuperHeavy.
- Starsem, que llança el Soyuz
- ZeroG Aerospace
- Rocket Lab, que llança l'Electron
- i-Space, que llança el Hyperbola 1
- Galactic Energy, que llança el Ceres 1
- Virgin Orbit, que llança el LauncherOne
- Astra, que llança el Rocket 3
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex: Llançaments d'eixides Falcon 9 i Falcon Heavy
- New Space
- Ascensor espacial
- Colonisació de la Lluna
- Colonisació de Mart
- Sistema de transport interplanetario
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vuelo espacial privado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.