Província de Zelanda

Província de Zelanda

Zelanda (en neerlandés, Zeeland, «terra de la mar» —fent alusió a la seua condició insular—; en zelandés, Zeêland) és una de les dotze províncies que conformen el Regne dels Països Baixos. De la mateixa manera que les demés províncies, està governada per un comissionat o comissari designat pel monarca i una cámara legislativa elegida per mig de sufragi universal.

La província està ubicada al suroest del país. Ocupa les terres de la delta dels rius Escalda i Mosa. La província comprén el Flandes zelandés, una franja de Flandes continental entre Escalda Occidental i Bèlgica, més sis antigues illes: Schouwen-Duiveland, Tholen, Noord-Beveland, Walcheren, Zuid-Beveland i Sint Philipsland, totes conectades entre sí o en la província de Brabante Septentrional per ponts o dics.

Zelanda consta de 1783 km² de superfície (que és el 5,3 % de l'àrea total del país). En 2018, tenia Plantilla:Nts habitants, lo que representava aproximadament el 2.2 % de la població nacional. Encara que Middelburg és la capital de la província, Terneuzen és la ciutat més poblada (Plantilla:Nts en 2019).

L'aigua ha influït en la societat i la cultura de Zelanda, per inundacions devastadores en el passat o iniciatives d'ingenieria civil, com el Pla Delta.

Història

Nehalennia és una deesa de l'antiga religió coneguda al voltant de la província de Zelanda. El seu cult es remonta a lo manco a el II, i va florir en els sigles segon i tercer d. C. Era possiblement una deesa regional, ya siga celta o pregermánica. Les fonts diferixen sobre les cultures que la varen adorar primer. Durant l'época romana, la seua funció principal semblava ser la protecció dels viagers, especialment de viagers de navegació marítima que creuaven el mar del Nort. La major part de lo que se sap sobre ella prové dels restants de més de 160 ofrenes de pedra tallada (votivas) que s'han anat traent del fondo del Escalda Oriental. També dos pedres d'ofrena a Nehalennia més s'han trobat en Colónia, Alemània.

Edat Mija

Zelanda era una zona en disputa entre els comtes d'Holanda i Flandes fins a 1299 en que va morir l'últim comte d'Holanda. Després, els comtes de Henao es varen fer en el domini del comtat de Zelanda.

Vore també: Flandes imperial

Països Baixos Borgoñones

Artícul principal → Països Baixos Borgoñones.

Els Països Baixos Borgoñones són les províncies dels Països Baixos adquirides pels ducs de Borgoña (dinastia Valois) en els sigles XIV i XV. Varen ser designats com « els pays de parell-deçà » (les terra de per ací) —inclosa Zelanda i els demés territoris holandesos— o inclús « pays bas » (països Baixos) per a distinguir-los de « pays de parell-delà » (les terres de per allà), les possessions més meridionals de Borgoña i Franc Comtat.

Els ducs de Borgoña varen unificar estos territoris que havien format principats separats i a voltes hostils. El primer d'ells, Felipe II l'Audaç, va rebre del seu pare Juan II el Bo el ducado de Borgoña. En 1369, Felipe va casar en Margarita filla del comte de Flandes. Des de llavors, la política dels ducs de Borgoña va consistir en tractar d'apoderar-se de les regions entre Borgoña i Flandes i convertir-les en un Estat entre França i el Sacre Imperi Romà Germànic. Varen procedir per matrimoni, herència o compra (Juan Sense Por i Felipe el Bo) o conquista (Carlos el Temerari).

A través del matrimoni entre María de Borgoña —filla de Carlos el Temerari— i Maximiliano I de Habsburgo, les Dèsset Províncies varen passar a ser propietat dels Habsburgo en 1477.

Vore també: Estat borgoñón

Edat Moderna

En la guerra dels Huitanta Anys, Zelanda estava en el costat de l'Unió de Utrecht, i es va convertir en una de les Províncies Unides. La zona que ara es diu Flandes zelandés no era part de Zelanda, sino una part del comtat de Flandes (encara baix el control dels Habsburgo) que va ser conquistada per les Províncies Unides, i aixina cridada Staats-Vlaanderen.

Edat Contemporànea

Despuix de la batalla dels Països Baixos durant la Segona Guerra Mundial, Zelanda va ser ocupada per les forces de l'Alemània nazi entre juny de 1940 i novembre de 1944. En 1944, Zelanda va ser devastada per la batalla de l'estuari del Escalda entre els aliats i les forces alemanes d'ocupació.

La catastròfica inundació de la mar del Nort de 1953, que va matar a més de 1800 persones en Zelanda, va dur a la construcció de les obres de protecció del Pla Delta.

Política

A partir de l'elecció provincial de 2019, els partits més grans dels Estats de Zelanda són el CDA, SGP i el FVD, abdós en 17 dels 39 escans, seguit pel VVD i el PvdA en 4 escans respectivament. Consistix Una coalició de CDA, SGP, VVD i PvdA. Han Polman, membre del D66, és el Comissari del Rei de Zelanda des de 2013.

Municipis
Borsele Goes Hulst* Kapelle Midelburgo Noord-Beveland Reimerswaal Schouwen-Duiveland Esclusa* Terneuzen* Tholen Veere Flesinga
* Formen part del Flandes zelandés

Geografia

La província de Zelanda és una gran delta fluvial situat en la desembocadura de varis rius importants, Escalda, Mosa i Rin. La major part de la província es troba per baix del nivell de la mar i la seua superfície ha segut recuperada de les aigües per part de la població a través del temps. Lo que abans era un paisage embarrado, en contínues inundacions durant la marea alta i en baixa marea, es va convertir en una série de menuts tossals artificials que es varen mantindre seques en tot moment. Els habitants de la província varen conectar els tossals per mig de la creació de dics, lo que va dur a una cadena de terra ferma, que més tart es va convertir en les illes més grans i li va donar a la província la seua forma actual. La forma de les illes ha canviat en el temps per intervenció humana i de la naturalea.

l'inundació de la mar del Nort de 1953 va inundar vastes extensions de terra, que varen ser recuperades posteriors només parcialment. La posterior construcció de la Delta va canviar la cara de les províncies. Els assuts, túnels i ponts que actualment són una part vital del sistema de carreteres de la província es varen construir en les décades següents i varen vindre a substituir a les velles llínees de ferry. La fita final d'este procés es va produir en 2003, quan es va obrir el túnel del Escalda Occidental. Va ser la primera conexió sòlida entre les dos vores del Escalda Occidental i va terminar l'era d'aigua que separa les illes de Zelanda i penínsules.

Zelanda consta de vàries illes i penínsules. Estes són, de nort a sur, Schouwen-Duiveland, Tholen, Noord-Beveland, Walcheren i Zuid-Beveland. S'inclou també una franja de terra que voreja Flandes i Flandes zelandés.

Demografia

La província conta en una població de 380 186 habitants i una densitat poblacional de 210 hab./km².

Transport

Hi ha un ferrocarril de passagers; les seues abreviatures oficials són:

• Vlissingen (vs, VSS)
• Middelburg (.mdb, ARN)
• Goes (gs) - Kapelle (BZL) - Reimerswaal (GRK, mbd, rb), que conecta a Bergen op Zoom (BGN) (Noord-Brabant)

Les conexions d'autobusos inclouen:

• Bus 133 Vlissingen - Middelburg - Vrouwenpolder - Oosterscheldedam - Renesse - Zierikzee - Grevelingendam - que conecta a Oude-Tonge, Rotterdam-Zuidplein.
• Interliner expresse d'autobús 395 Zierikzee - (Grevelingendam) - que conecta a Rotterdam-Zuidplein.
• Bus 104: Renesse - Brouwersdam - que conecta a Ouddorp - Spijkenisse.
• Els autobusos 20 i 50.

Regió econòmica

Com a regió socioeconòmica, Zelanda forma la part més meridional del landsdeel West-Nederland (en térmens europeus cód. NL3), completant un territori predominat per la regió d'Holanda (les províncies holandeses, més la de Utrecht). Dita classificació correspon a un tipo d'economia i indústria de traces més compartides en Holanda que en les províncies del landsdeel Zuid-Nederland.

Vore també

• Organisació territorial dels Països Baixos
• Anex:Molins de vent en Zelanda

Bibliografia

• (2005) Uitgeverij Verloren (ed.). Het verhaal van Zeeland (en NL). ISBN 9065508430.

Enllaços externs

• Oficina de Turisme de Zelanda