Quíos (ciutat)
Quíos (en griego: Χίος) és la ciutat principal en l'illa grega de Quíos, en el Mar Egeo oriental. La ciutat es localisa a la mitat de la costa oriental de l'illa, casi front al poble coster turc de Çeşem. Té una població de 26 850 habitants (2011)[1] i és la capital administrativa i port principal tant de l'illa com de l'unitat perifèrica de Quíos. La ciutat de Quíos també constituïx l'únic districte municipal dins del municipi de Quíos, un dels huit municipis de l'illa.
Normalment la ciutat és reconeguda localment en el nom de Jora (en griego: χώρα, el significat lliteral del qual és país) o Kastro (en griego: Καστρο, el significat lliteral del qual és castell) per a distinguir-la del nom de l'illa, el qual compartixen.
Història
[editar | editar còdic]
Quíos va tindre assentaments grecs molt antics, encara que no s'ha trobat cap anterior a l'any 900 a. C.[2] Va ser construïda junt a un port natural que, segons Estrabón, podia albergar fins a huitanta barcos. Era una de les ciutats que s'atribuïa ser la pàtria d'Homero.[3]
En el periodo Arcaic Quíos va ser recolzada per Mileto en una guerra contra Eritras i, a canvi, els de Quíos varen recolzar a Mileto quan va ser invadida pels lidios en época dels reis Sadiates i Aliates.[4]
Va ser una de les ciutats de la dodecápolis jonia; Heródoto indica que els de Quíos i els de Eritras compartien el mateix dialecte.[5] Es va unir a la tumult jónica de l'any 499 a. C. i varen aportar cent naus en la batalla naval de Lade (495 a. C.)[6] Despuix de la derrota dels jonios, els perses varen ocupar fàcilment Quíos.[7]
Abans de la guerra del Peloponeso Quíos era aliat d'Atenes i va participar junt a atenienses i a lesbios en un sege a Samos en l'any 440/39 a. C.[8] Va continuar formant part de la Lliga de Delos durant gran part de la guerra,[9] encara que es tractava d'una ciutat independent que no tenia que pagar tribut sino que proporcionava naus a l'aliança.[10] En el hivern del 425/4 a. C. els quiotas varen tindre que derribar una muralla nova que havien construït per orde dels atenienses que temien que anaren a sublevar-se,[11] pero no obstant varen continuar durant varis anys en l'aliança en Atenes i varen aplegar a formar part dels efectius que varen realisar l'expedició a Sicília.[12] Va ser en el 412 a. C. quan, en efecte, es varen sublevar contra Atenes[13] i varen passar a ser part dels aliats de Esparta en els anys posteriors.[14]
Anys més vesprada, no obstant, va formar part de les ciutats que varen integrar la Segona Lliga ateniense en el 378/7 a. C.[15] En el 357 a. C., durant la Guerra Social, Bizancio, Rodas i Quíos es varen unir a l'illa de Cos i a Mausolo, rei de Caria, en el seu enfrontament contra Atenes.[16]
En l'any 334 a. C. Memnón, que era comandant en cap al servici del rei persa Darío III, es va apoderar de Quíos.[17] Els perses varen establir allí una guarnició pero poc despuix va caure en mans dels macedonios, recolzats pel sector dels habitants de Quíos que eren partidaris seus.[18]
En el 190 a. C., Quíos va favorir als romans durant la Guerra romà-síria i va ser utilisada com a almagasén de suministraments de gra.[19] Al final d'esta guerra els romans varen concedir la llibertat a Quíos i els varen recompensar per la seua llealtat.[20]
Zenobio, general de Mitrídates VI del Ponto, es va apoderar de la ciutat en el 86 a. C. lloc que Mitrídates acusava als quiotas de favorir als romans. Els de Quíos varen ser obligats a entregar totes les seues armes i una gran cantitat de riquees. No satisfet en açò, Zenobio va fer deportar a hòmens, dònes i chiquets cap al Mar Negra.[21]
En l'any 1346 els genoveses es varen apoderar de l'illa i es varen mantindre en ella fins a 1566, quan va passar a mans del Imperi otomà.[22]
El centre de poder polític i militar de l'illa durant part de l'época medieval va ser el castell de Quíos, conegut en el nom de Kastro.[23]
En 1822 es va produir una sublevació en Quíos contra els otomans propiciada per alguns grecs que varen aplegar de Samos. Com a represàlia varen desembarcar en Quíos tropes otomanes que varen produir una gran massacre entre els seus habitants. Quíos va continuar sent part de l'Imperi Otomà fins a 1912 quan, despuix de la derrota turca en la primera guerra dels Balcans l'illa es va integrar en Grècia.[24]
Evolució de la ciutat
[editar | editar còdic]Des de 1800 el poble s'ha expandit a partir de lo que era el Kastro i el port original. Despuix del devastador terremot de Quíos de 1881 el poble va ser substancialment reconstruït en estil neoclàssic, encara que gran part del moll i les seues afores tenen un estil més modern. Encara que la població és relativament estable, continua la seua expansió en suburbis que són construïts al nort i al sur. No obstant, el centre de la ciutat encara es troba concentrat entre el port i el castell i és a on es troben els edificis administratius, varis museus, el principal carrer comercial (cridada Aplotarias) i el jardí municipal.
Al nort de Quíos es troba el suburbi de Vrontados. l'Aeroport Nacional de l'illa de Quíos es troba a 4 quilómetros al sur.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cense de 2011» (en grec). Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2015.
- ↑ Homero, Ilíada, edició de José García Blanco i Luis M. Macía Aparicio, introducció, p.CXXXIII, Madrit: CSIC, 2007.
- ↑ Estrabón XIV,1,35.
- ↑ Heródoto I,18.
- ↑ Heródoto I,142.
- ↑ Heródoto VI,8.
- ↑ Heródoto VI,32.
- ↑ Tucídides I,116.
- ↑ Tucídides II,9.
- ↑ Tucídides III,10; VI,85; VII,57.
- ↑ Tucídides IV,51.
- ↑ Tucídides VI,43.
- ↑ Tucídides VIII,14-61.
- ↑ Jenofonte, Helèniques I,6,3; I,6,18; I,6,33; II,1,6.
- ↑ IG2 43.24,79.
- ↑ Diodoro Sículo XVI,7.
- ↑ Arriano, Anábasis d'Alejandro Magne II,1,1.
- ↑ Arriano, Anábasis d'Alejandro Magne III,2,3-4; Quint Curcio IV,1,37; IV,5,14-18.
- ↑ Tito Livio XXXVII,27.
- ↑ Tito Livio XXXVIII,39.
- ↑ Apiano, Guerres mitridáticas 46-47.
- ↑ VV.AA. Grècia, pp.279-280, colecció guies Oceà, Barcelona: Oceà Langenscheidt (1999), ISBN 84-95199-41-6.
- ↑ «Guia de Quíos: el Kastro» (en grec). Archivat des d'el original, el 25 de novembre de 2015. Consultat el 25 de novembre de 2015.
- ↑ Jesús Hernández, Les cinquanta grans massacres de l'història, Madrit: Llibres del atril (2009), ISBN 978-84-92567-18-8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quíos (ciudad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.