Relació ben fundada
En teoria de conjunts, una relació ben fundada sobre una classe X és una relació binaria R sobre X tal que tot subconjunt no buit de X té un element R-mínim; açò és:
|
Equivalentemente, si assumim l'axioma d'elecció, una relació és ben fundada si i només si X no conté cadenes descendents infinites numerables: açò és, no hi ha seqüència infinita x0, x1, x2, ... d'elements de X tal que xn+1R xn per a tot número natural n.[1] En la teoria de l'orde, un orde parcial és cridat ben fundat si l'orde estricte corresponent és una relació ben fundada. Si l'orde ben fundat és un orde total llavors és un bon orde. Un conjunt X es diu regular si la relació de pertinença ∈ està ben fundada en la clausura transitiva de X, ct X. Açò implica que no existixen dins de X conjunts del tipo A={A}={{A}}=... En teoria axiomàtica de conjunts, l'axioma de regularitat afirma que tots els conjunts són regulars.
Eixemples
[editar | editar còdic]Entre les relacions ben fundades que no són totalment ordenades estan:
- Els número natural {1, 2, 3, ...}, en l'orde definit per a < b si i solament si b és dividit per a i a ≠ b.
- El conjunt de totes les cadenes finitas d'un alfabet fixat, en l'orde definit per s < t si i solament si s és una subcadena estricta de t.
- El conjunt N × N de parells d'número natural, ordenats per (n1, n2) < (m1, m2) si i solament si n1 < m1 i n2 < m2.
- El conjunt de totes les expressions regulars d'un alfabet fixat, en l'orde definit per s < t si i solament si s és una subexpresión estricta de t.
- Qualsevol classe en conjunts com a elements, en la relació ("és un element de"). Açò és l'axioma de regularitat.
Eixemples de relacions que no són ben fundades són:
- Els números negatius {-1, -2, -3, …}, en l'orde usual, ya que qualsevol subconjunt no acotat no té un element mínim.
- El conjunt de les cadenes d'un alfabet finito en més d'un element, en l'orde lexicogràfic, ya que la seqüència "B" > "AB" > "AAB" > "AAAB" > … és un infinita i descendent.
- Els número racional (o els reals) en l'orde usual, ya que, per eixemple, el conjunt dels racionals (o reals) positius carix de mínim.
Vore també
[editar | editar còdic]
|
Esquema de temes relacionats
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lo segon no implica lo primer, si no assumim l'axioma d'elecció.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Relación bien fundada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.