Renania
La regió de Renania (en alemán: Rheinland, pronunciació: Plantilla:Àudio-AFI, en fráncico ripuario, Rhingland) és el nom en el que es designa a les terres d'abdós costats del riu Rin, a l'oest d'Alemània. Es troba a l'est de la frontera d'Alemània en França, Luxemburc, Bèlgica i els Països Baixos.[1]
Des dels anys 1950, la regió de Renania la constituïxen els estats de Sarre, Renania-Palatinado i Renania del Nort-Westfalia. Este últim constituïx una de les regions industrials de major espenta en Alemània, contant ademés en depòsits minerals d'importància (urani, magnesi, petròleu, entre uns atres) i transport fluvial accessible. En l'estat de Renania-Palatinado l'agricultura és més important, en especial els seus preciosos vinyes.
Història
[editar | editar còdic]
Edat Antiga
[editar | editar còdic]Durant el Imperi romà, Renania era coneguda com una zona d'amortiguamiento entre la Galia i els pobles germànics a l'est. Més tart es va incloure en el regne franc d'Austrasia.[1]
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Departament del Rosegar.
Despuix de la caiguda del Primer Imperi francés, a principis del XIX, les regions germà-parlantes del Rin mig i baix varen ser anexionades al Regne de Prusia.[2] L'administració prusiana va reorganisar els territoris anexats com la província del Rin, i este terme continua present en els noms dels estats alemans de Renania-Palatinado i Renania del Nort-Westfalia. La Província del Rin va ser creada en 1824, quan es varen unir les províncies del Baix Rin i Jülich-Cleves-Berg. Prusia va anexar Nassau i Meisenheim despuix de la guerra austro-prusiana en 1866 i Alsàcia-Lorena despuix de la guerra franc-prusiana de 1870-1871. En les décades següents, Renania es va convertir en la zona més pròspera d'Alemània, en particular el nort de Prusia, que va anar altament industrialisat.[1]
Primera Guerra Mundial
[editar | editar còdic]
Periodo d'entreguerras
[editar | editar còdic]
Despuix del armistici de l'11 de novembre de 1918 que va posar fi a la Primera Guerra Mundial, la part occidental de Renania va ser ocupada per forces de la Triple Entente; baix el Tractat de Versalles (1919), la regió va ser desmilitarizar. No obstant, el Tractat es va revelar inaplicable, i el govern francés llunt de gojar d'un predomini en Europa, va sofrir una crisis financera.[3]
D'acort en els térmens del Tractat de Versalles l'ocupació va ser continuada. El mateix tractat especificava tres zones d'ocupació, que serien evacuades per les tropes aliades en un determini de 5, 10 i 15 anys despuix de la ratificació formal del tractat, que va ocórrer en 1920. Eixe mateix any la regió del Sarre va ser separada del restant de la província i administrada per la Societat de Nacions i els districtes d'Eupen i Malmedy varen ser transferits a Bèlgica. L'ocupació va durar al final només 10 anys, puix les tropes aliades es varen retirar en 1930, com una mostra de bona voluntat cap a la República de Weimar i la seua política de reconciliació, en l'era de Gustav Stresemann i el Pacte de Locarno.[4]
En clara violació al Tractat de Versalles, els francesos varen tractar de separar les àrees ocupades d'Alemània, establint la República Renana, com un estat títaro de França.[5] Els intents secessionistes varen tindre com un dels seus majors sustentos el sentiment antiprusiano de la població, aixina com la religió catòlica que els identificava a la majoria.[6] El moviment no va tindre molt èxit, i no va ser acollit per la majoria de la població. El Tractat també establia la total desmilitarisació de la zona, per a protegir a França, Luxemburc, Bèlgica i els Països Baixos. Aixina, despuix de la retirada de les tropes aliades, no es permetria que tropes alemanes s'establiren en la zona. El tractat també incloïa una clàusula oprobiosa per al poble alemà, que establia el dret dels aliats a invadir la regió, si sentien que Alemània havia infringit el tractat. En giner de 1923, en resposta a l'incompliment d'Alemània de les seues obligacions de reparacions, tropes franceses i belgues varen ocupar la regió del Ruhr, controlant estrictament totes les zones industrials importants. Els alemans varen respondre en resistència passiva, lo que va provocar hiperinflación, i els francesos varen obtindre molt poc de les reparacions que reclamaven. Les tropes franceses varen abandonar el Ruhr en agost de 1925. L'ocupació del restant de Renania va finalisar el 30 de juny de 1930
Un efecte colateral de l'ocupació francesa del periodo d'entreguerras són els cridats Bastardos de Renania, fills de gent local i soldats estrangers d'ocupació (principalment francesos). Este grup poblacional va sofrir programes d'esterilisació i vexacions per part del Règim nazi en la década dels 30.[7]
Crisis de Renania
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Crisis de Renania.
El Tractat de Versalles es va violar de facto el 7 de març de 1936, quan tropes de la Wehrmacht varen entrar en Renania. A pesar de que varen poder haver segut fàcilment detingudes per els aliats (la majoria dels soldats varen entrar en bicicleta), el sentiment contrari a una guerra en Europa va ser més forta, i es va tolerar esta violació. Ademés, aprofitant la tensió internacional en Itàlia per la invasió d'Etiopia, la Alemània nazi va portar a terme la remilitarización de Renania, en contra dels previst en Versalles.[8]
Varis factors es varen alinear per a que els successos ocorregueren sense major sobresalt, puix el Führer Adolf Hitler va indicar als seus soldats que si el eixèrcit francés els detenia, no s'opongueren i retornaren a atres zones d'Alemània. França no obstant enfrontava qüestions més apressants, com la victòria del Front Popular en les eleccions llegislatives franceses i les grans folgues que havien relegat la situació en Renania dins les preocupacions franceses.[9]
L'ocupació de Renania per una atra part, va tindre èxit entre la població local, pel resorgiment del nacionalisme alemà i al resentiment contra les tropes aliades.
Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Durant 1944 i 1945, dos campanyes distintes varen ser portades a terme en l'àrea de Renania en el marc de la Segona Guerra Mundial. Des de setembre de 1944 fins a febrer de 1945, el Primer Eixèrcit dels Estats Units va mantindre una batalla constant per a capturar el Bosc d'Hürgen. El terreny favoria als defensors, i dificultava els moviments dels aliats, per lo que la campanya va provocar 24 000 baixes en l'eixèrcit nortamericà. A principis de 1945, despuix d'un llarc periodo d'inactivitat (per l'hivern), la majoria de les operacions Aliades en el noroest d'Europa es varen plantejar alcançar el riu Rin. Des de les seues posicions en Holanda, el Primer Eixèrcit canadenc, baix les órdens del general Henry Crerar, junt al Segon Eixèrcit britànic, al mando del general Mills Dempsey, varen invadir la zona, escomençant operacions la primera semana del més de febrer de 1945. La Operació Veritable va durar vàries semanes, i el seu resultat final va ser la derrota de totes les tropes alemanes del costat Oest del riu Rin. L'operació nortamericana de soport Grenade va ser planejada per a coincidir en les tropes britàniques i canadenques en el Sur. La trobada va ser retardada dos semanes, per operacions de defensa alemanes. El 7 de març de 1945, una companyia de la 9ª Divisió Acorazar de l'Eixèrcit nortamericà va capturar l'últim pont intacte sobre el Rin prop de Remagen. El Tercer Eixèrcit dels Estats Units, al mando del general George Patton, també creuaria el riu un dia abans del molt anticipat creuament de l'eixèrcit britànic-canadenc. En abril tots els Aliats en operacions en l'oest havien creuat el Rin i les batalles per Renania havien terminat.
Des de 1946
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Renania del Nort-Westfalia.
En 1946, la província del Rin va ser dividida entre dos estats de recent fundació: Renania-Palatinado i Renania del Nort-Westfalia. El poble de Wetzlar es va convertir en part d'Hesse.
Geografia
[editar | editar còdic]Renania es troba en l'occident d'Alemània, i té fronteres internacionals en França, Luxemburc, Bèlgica i Països Baixos. Les regions Sur i Est tenen principalment una geografia accidentada, conformada per valls formades per rius (principalment el Rin i el Mosela). Cap a la regió nort, es troba la vall del riu Ruhr. Algunes de les ciutats més importants de Renania són Aquisgrà, Bonn, Colónia, Dortmund, Duisburgo, Düsseldorf, Essen, Coblenza, Krefeld, Ludwigshafen, Magúncia, Mönchengladbach i Wuppertal.
Cultura
[editar | editar còdic]
Renania és una regió majoritàriament catòlica. Dins de la cultura alemana, els habitants de la regió tenen fama de dur un estil de vida desenfadat, caracterisat per la tradició dels carnestoltes, el cultiu (i consum) de vi, aixina com la tradició de la vora i les cançons locals (cançons renanas). Esta és una image que a la gent local també li agrada cultivar. La vall del Rin es caracterisa per tindre paisages de gran bellea, i estos junt als seus pobles i castells han segut objecte del romanticisme germà des del XIX, en numerosos contes, llegendes, poemes i cançons fent referència a la localitat. Entre els múltiples escrits que ho mencionen, Lorelei d'Heinrich Heine i el Cantar dels nibelungos són els més coneguts. Renania és també coneguda per les seues catedrals, monasteris i una tradició extraordinària de lliteratura (per eixemple, la biblioteca històrica de la catedral de Colónia, que data dels principis de l'Edat Mija).
Patrimoni de la Humanitat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Entanque Superior del Mig Rin.
La Vall Superior del Mig Rin, entre Bingen i Coblenza, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 2002. El risc de Lorelei és un dels més admirats pels turistes.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «britannica. com/place/Rhineland Rhineland» (en anglés). Encyclopædia Britannica. Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ archive. org/web/20051217032950/http://www. preussen-chronik. de/karte. jsp? jahr=1866 Ampliació territorial de Prusia
- ↑ McDougall, Walter A. (2015). Princeton University Press (ed.). google. es/books? id=cIh9BgAAQBAJ&dq=Rhineland&hl=es&source=gbs_navlinks_s France's Rhineland Policy, 1914-1924: The Last Bid for a Balanç of Power in Europe (en anglés). ISBN 1400870216.
- ↑ «historiasiglo20. org/EG/1924-29. htm La concòrdia ilusoria 1924-1929». Història sigle XX. Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ (1923).Clave.Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ (1919).El Sol.(547)Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ «bbc. com/mundo/noticias-48397224 "Bastardos de Renania": cóm era la vida dels negres en l'Alemània nazi». BBC. Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ «abc. es/cultura/20140305/abci-nuevos-territorios-201403051144. html? ref=https%3A%2F%2Fwww. google. com. co%2F Passe a pas, Hitler va ser afegint nous territoris al seu imperi». ABC. Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ «openedition. org/septentrion/20472? lang=fr La marche d’Hitler vers la guerre ? La remilitarisation de la Rhénanie en 1936» (en francés). Open Edition. Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ «youtube. com/watch? v=Df1-XvLGYG4 La vall del Rin: romanticisme i Patrimoni Mundial». Deutsche Welle. Consultat el 26 d'abril de 2020.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Renania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.