Anar al contingut

Richterita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Richterite-mrz156a.jpg
Richterita

La richterita és un mineral de la classe dels inosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de l'anfíbolés”. Va ser descoberta en 1865 en una mina del municipi de Filipstad, en la província de Värmland (Suècia), sent nomenada aixina en honor de Theodor Richter, mineralogista alemà Sinònims poc usats són: chernyshevita i isabellita.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un silicat hidroxilado de sodi, calcio i magnesi, pertanyent al grup dels anfíboles i subgrup dels "clinoanfíboles càlcic", en estructura de cadena doble de tetraedres de sílice i sistema monoclínic.

Forma una série de solució sòlida en el mineral ferrorrichterita (Na2Ca(Fe2+)5Si8O22(OH)2), en la que la substitució gradual del magnesi per ferro va donant els distints minerals de la série.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: titani, alumini, cromo, manganeso, níquel, estronci, potassi, flúor, clor i aigua.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Apareix comunament en roques calcàreas someses a metamorfisme de contacte. També en roques ígneas alcalinas i en carbonatitas.

S'ha trobat en meteorits.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: leucita, diópsido, forsterita, calcita, apatito, natrolita, flogopita, cristobalita, enstatita o plagioclasa.


Referències

[editar | editar còdic]