SMART-1
La sonda SMART-1 (en anglés: Small Missions for Advanced Research in Technology), la primera del programa SMART de la ESA,[1] és una sonda llaugera (367 kg al moment de llançament, 287 eren de propelente), d'un metro de llongitut. El cost total d'esta sonda és de 110 millons d'euros, relativament baix en comparació a atres proyectes similars. SMART-1 forma partix d'una estratègia de la Agència Espacial Europea de construir sondes espacials més chicotetes i barates que aquelles de la seua contraparte nortamericana, l'agència espacial NASA.
Dissenye
[editar | editar còdic]La SMART-1 conta en un sistema de propulsió primària d'energia solar, que usa un impulsor d'efecte Hall, PPS-1350, dissenyat per a donar major durabilitat que un equip espacial dotat en eixidas químics. Les reserves de combustible a bordo són de 60 litros de gas xenón, en una massa de 80 kg. Els impulsors usen un camp electrostàtic per a proyectar ionés de xenón a alta velocitat. Esta configuració del motor de ions permet un impuls específic de 16,1 kN·s/kg (1.640 segons), més de tres voltes el màxim per a les eixides químiques. Per lo tant 1 kg de propelente (1/350 a 1/300 de la massa total de la nau) produïx un delta-v d'aproximadament 45 m/s. El subsistema de propulsió elèctric té un pes de 29 kg en un consum màxim de 1200 vats.[2]
Els panels solars permeten que hi haja disponibles 1.190 W per a alimentar el propulsor, donant una potència nominal de 68 mN, d'ahí l'acceleració de 0,2 mm/s² 2 o 0,7 m/s per hora (com a comparació, una miqueta menys de 0,00002 g d'acceleració). De la mateixa manera que el restant de naus propulsadas per motors de ions, les maniobres orbitales no varen ser realisades usant impulsos breus i ràpits sino de manera molt gradual. La trayectòria particular presa per la SMART-1 cap a la Lluna va requerir espente durant un terç a la mitat de cada òrbita. Quan s'estava apartant de la Terra l'espente es va realisar durant la part de perigeo de l'òrbita. Al final de la missió el propulsor va demostrar les següents capacitats:[3]
Temps d'operació del propulsor: 5000 h Consume total de xenón: 82 kg Impulse total: 1,1 MN-s ΔV total: 3,9 km/s
La SMART-1 va ser dissenyada i desenrollada per la Corporació Espacial Sueca (SSC, Swedish Space Corporation)[4] en representació de la ESA. El ensamblado de la nau va ser portat a terme per Saab Space en Linköping. Les proves de la nau varen ser dirigides per la SSC i eixecutades per Saab Space. El director de proyecte en la ESA va ser Giuseppe Racca i el director de proyecte en la SSC va ser Peter Rathsman; el científic principal del project va ser Bernard Foing.
Missió
[editar | editar còdic]SMART-1 és la primera missió robòtica de l'Agència Espacial Europea en alcançar l'òrbita de la Lluna, llançada el 27 de setembre de 2003. L'objectiu principal de la sonda era provar el propulsor iònic alimentat en energia solar, que s'usarà posteriorment en atres missions de la ESA, com la BepiColombo al planeta Mercurio o el satèlit de mida del camp gravitacional GOCE. Fins a la SMART-1 l'única sonda en usar este sistema iònic ha segut la Deep Space 1 de la NASA, en 1998. La SMART-1 també tenia l'objectiu de provar instrumentació miniaturizada que s'espera siga més eficient.
Un atre objectiu era el de fotografiar la totalitat de la superfície de la Lluna usant rajos X i cambres infrarrojas des de diferents ànguls per a obtindre una representació tridimensional de la superfície de la Lluna.
En 2005, la ESA va sugerir que anava a intentar fotografiar en la SMART-1 els llocs dels alunizajes de les missions Apolo i atres missions no tripulades soviètiques i nortamericanes, durant la seua missió estesa (una volta que acabara la seua missió científica principal).
L'òrbita inicial de la sonda al voltant de la Lluna era prou alta, lo que dificultava que captara detalls tan chicotets en la seua cambra AMIE, que té una resolució teòrica d'entre 30 i 50 metros per píxel, insuficient per a revelar en suficient detall estructures com la part inferior dels mòduls llunars.
L'òrbita de la SMART-1 ha anat disminuint en altura en el temps. No obstant, la tradicionalment pobra cobertura pública que la ESA fa de les seues missions espacials (fent públiques, molt llentament, solament unes decenes de les fotografies que capta) en comparació a la NASA, ha impedit tindre més notícies sobre este assunt.
Alguns afirmaven que les fotos posarien fi a les teories de la conspiració dels alunizajes del Programa Apolo. Aquells que creïen en el montage esperaven que les fotografies finalment els donaren la raó. Pese a no tindre confirmació dels alunizajes gràcies a esta sonda, si s'han tindríem en la sonda japonesa SELENE,[5] l'índia Chandrayaan-1,[6][7] i el Llunar Reconnaissance Orbiter, que varen fotografiar els llocs visitats en la década de 1960 i 1970 en una resolució tal que va permetre inclús observar les rodades dels rovers llunars, dissipant d'esta forma els dubtes que es pogueren tindre de l'arribada del home en la Lluna.
Impacte sobre la Lluna
[editar | editar còdic]La sonda SMART-1 es va estrelar contra la Lluna com estava planejat. L'impacte controlat de la sonda SMART-1 va ocórrer al 3 de setembre de 2006, a les 5:42:22 UTC sobre el hemisferi sur de la Lluna en la regió anomenada Llac de l'Excelència. Al moment de l'impacte el SMART-1 es desplaçava a una velocitat de 2000 m/s. L'impacte va crear un cràter que és visible des de la terra per mig de telescopis. L'informació arreplegada sobre l'impacte complementarà informació utilisada en simuladors d'impacte de meteors, el núvol de pols generada va expondre els materials del sol, com a gèl d'aigua, segons anàlisis espectroscópico.
S'estima que el SMART-1 va caure a 34°24′S 46°12′W. Al moment de l'impacte la lluna era visible en Amèrica, el Oceà Pacífic, pero no des d'Europa, Àfrica o Àsia.
Vore també
[editar | editar còdic]Anex:Missions espacials
Enllaços externs
[editar | editar còdic]End of Conspiracy Theories? Spacecraft Snoops Apollo Moon Sites (en anglés) ESA SMART-1 SMART Science: Europeans Prepare for First Mission to the Moon (en anglés) At the Moon Again! SMART-1 Returns First Close-Ups (en anglés) Spacecraft to Eslam into the Moon (en anglés) Smart-1 en l'òrbita llunar
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «SMART-1 Results and Targets for LRO». NASA. NASA Technical Reports Server. Consultat el 5 d'octubre de 2011.
- ↑ Kugelberg J., Bodin P., Persson S., Rathsman P.(2004).Acta Astronautica.55(2)
- 121–130.doi:10.1016/j.actaastro.2004.04.003.
- ↑ Cornu, N., et al., "The PPS 1350-G Qualification Demonstration: 10500 hrs on the Ground and 5000 hrs in Flight," AIAA Paper 2007-5197, July 2007.
- ↑ Swedish Space Corporation [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «The "halo" area around Apollo 15 landing site observed by Terrain Camera on SELENE(KAGUYA)», Agència Japonesa d'Exploració Aeroespacial. Consultat el 20 de maig de 2009.
- ↑ «Apollo 15: Confirmed Claves Three». Steve Packard. Archivat des d'el original, el 17 de setembre de 2012. Consultat el 2 de maig de 2013.
- ↑ Current Science.Current Science Association in collaboration with the Indian Academy of Sciences.97(5)
- 630–631.ISSN 0011-3891.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «SMART-1» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.