Anar al contingut

Superfície de revolució

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una superfície de revolució és aquella que es genera per mig de la rotació d'una curva plana, o generatriz, al voltant d'una recta directriu, cridada eix de rotació, la qual es troba en el mateix pla que la curva. Eixemples comuns d'una superfície de revolució són:

Superfície de revolució.
  • Una superfície de revolució cilíndrica és generada per la rotació d'una llínea recta, paralela a l'eix de rotació, al voltant del mateix; esta superfície determina un volum denominat cilindre, que es denomina sòlit de revolució; la distància entre l'eix i la recta es denomina ràdio.
  • Una superfície de revolució cònica és generada per la rotació d'una recta al voltant d'un eix al com interseca en un punt, cridat vèrtiç o àpiç, de manera que l'àngul baix el que la generatriz curta a l'eix és constant; la superfície cònica delimita al volum denominat con.
  • Una superfície de revolució esfèrica està generada per la rotació d'una semicircunferencia al voltant de la seua diàmetro; esta tanca al sòlit de revolució cridat esfera.
  • Una superfície de revolució toroidal està generada per la rotació d'una circumferència al voltant d'un eix que no la interseca en cap punt; esta superfície es denomina bou.

Aplicacions

[editar | editar còdic]

L'utilisació de superfícies de revolució és essencial en diversos camps de la física i l'ingenieria, aixina com en el disseny, quan es dibuixen objectes digitalment, les seues superfícies poden ser calculades d'esta manera sense necessitat de medir la llongitut o el radi de l'objecte.

l'alfarería, i el tornejat industrial, molegen i modelen volums en variades superfícies de revolució de gran utilitat i us quotidià.

Àrea d'una superfície de revolució

[editar | editar còdic]

Si la curva està definida per les funcions x(t) i y(t), pertanyent t a un interval [a,b] i sent l'eix de revolució l'eix coordenado Y, l'àrea A estarà donada, llavors, per l'integral

sent x(t) sempre positiva. Esta equació és equivalent al Teorema del centroide de Pappus. Aixina mateix, la cantitat

es deriva del teorema de Pitágoras i representa un segment diferencial del arc de la curva, com en l'equació de la llongitut d'arc. La cantitat 2πx(t) és el camí descrit pel centroide de dit segment girant al voltant de l'eix de revolució.

Aixina mateix, quan l'eix de rotació és l'eix x i sempre que i(t) mai siga negatiu, l'àrea ve donada per


Si la curva està definida per la funció y=f(x), l'integral es transforma en

per a una curva que gira al voltant del eix "x" de les abscisses, i


per a una curva definida per la funció y=f(x) que gira al voltant de l'eix "i" de les ordenades.[1]


Com a eixemple, l'esfera, en un radi unitari, està generada per la curva x(t)=cos(t) i y(t)=sen(t) quan t pren valors en l'interval [0,π]. La seua àrea, per tant, serà

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1983).«Calculus with analytic geometry».Prindle, Weber & Schmidt.


Referències

[editar | editar còdic]