Taxonomia dels pobles indígenes d'Amèrica del Sur
La taxonomia dels pobles indígenes d'Amèrica del Sur ha segut progressivament desenrollada per diversos investigadors en els últims sigles, sense que s'haja conseguit un consens definitiu sobre la matèria. Si be l'idea de l'existència de diverses races humanes va perdurar fins a mediats d'el XX, en l'actualitat es considera que tota la humanitat pertany a l'espècie Homo sapiens i inclús a la subespecie Homo sapiens sapiens, descartant-se que existixca més d'una raça humana. La discussió sobre els orígens del poblament d'Amèrica ha generat diverses teories a mida que noves senyes varen ser aportats pels descobriments paleontològics i pel desenroll de l'arqueologia, geologia, filologia, antropologia i l'anàlisis d'ADN, sense que s'alcance un acort definitiu sobre cóm i quàn varen ingressar els humans al continent.
Concepte històric de raça
[editar | editar còdic]En antropologia el concepte de raça es referia als grups fenotípicos en que es subdividen els sers humans d'acort en diversos sistemes de classificació usats especialment entre els sigles XVIII i mediats del XX. A partir dels anys 1950 i 1960 estos sistemes de classificació han anat caent en desús en el adveniment de noves corrents antropològiques, i actualment són poques les revistes científiques que continuen utilisant categories racials. Existix opinió majoritària entre els especialistes de que és inadequat l'us del terme raça per a referir-se a cada u dels diversos o diferents grups humans,[1] i es considera que és més apropiat utilisar els térmens ètnia o població per a definir-els. Més encara, molts científics consideren que per a referir-se a sers humans, biogenéticamente, les races no existixen,[2] tractant-se solament d'interpretacions socials,[3] ya que tots són part del Homo sapiens i el seu ADN té una variabilitat genètica molt menuda. La classificació dels sers humans en races o tipos racials no va ser definit per raons biològiques naturals, sino que per raons geogràfiques, històriques, socials i culturals.
El poblament primitiu d'Amèrica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → poblament d'Amèrica.
La teoria autoctonista del poblament primitiu d'Amèrica va ser presentada per l'argentí Florentino Ameghino en L'Antiguetat de l'Home en l'Argent (1880), basant-se en restants fòssils va postular que els sers humans es varen originar i varen evolucionar en les pampas d'Argentina en el periodo terciario i que des d'ací varen poblar el restant del món.[4] La teoria va ser desacreditada per Aleš Hrdlič@ka demostrant que els restants òsseus eren de periodos més actuals i no tots humans. Els estudis científics afirmen que els sers humans no són originaris d'Amèrica, per lo que este plantejament, si be va donar inici a la pregunta entre els científics moderns, ha segut el primer en ser abandonat com a resposta pels proponentes de les teories que seguixen.
La teoria del poblament tardà asiàtic del continent americà va ser plantejada per Hrdlič@ka en 1925 i sosté que fa aproximadament 13 500 anys un menut grup de sers humans procedents de Siberia va ingressar al continent americà pel pont de Beringia (que va existir entre 30 000 i 11 000 anys abans del present) cap a Alaska, en el periodo en que va baixar el nivell de les aigües durant la glaciació Wisconsin (que va començar fa 110 000 anys i va finalisar cap al 10 000 a. C.), i despuix varen marchar cap al sur a través d'un corredor lliure de gèl a l'est de les Montanyes Rocoses, la vall del riu Mackenzie, per a constituir la cultura Clovis. Posteriorment s'haurien produït atres tres migracions, a partir de les quals descendirien tots els pobles indígenes d'Amèrica. Esta teoria va predominar des de mediats fins a finals d'el XX, pero ha perdut sustente després de la troballa dels restants arqueològics en Mont Vert al sur de Chile, en 14 800 anys d'antiguetat, àmpliament reconeguts per la comunitat científica.[5] La teoria encara és sostinguda o modificada a 15 500 anys per diversos investigadors,[6] pero no ha conseguit troballes arqueològiques en la ruta d'immigració proposta.
La teoria australiana va ser postulada per l'antropòlec portugués António Augusto Esteves Mendes Correia en 1928 i planteja que el poblament americà es va deure únicament a viages marítims realisats per pobles australoides que aprofitant l'òptim climàtic del Holoceno (6000 a 8500 anys a. C.), des d'Austràlia via Tasmania i illes subantárticas varen alcançar l'Antàrtida i varen vorejar la seua costa, travessant després el passage de Drake fins a Terra del Fòc. Des d'allí es varen dispersar pel continent americà. La teoria no se sustenta en troballes arqueològiques i es basa en les similituts antroposomáticas, llingüístiques i culturals entre els habitants de Terra del Fòc i la Patagonia i els aborigen australians.[7] La teoria està desacreditada en quan a la data, ruta i orige únic, pero no per la presència d'australoides en Amèrica.
La teoria oceànica o multirracial postulada per Paul Rivet en 1943, es basa en proves arqueològiques, culturals i llingüístiques i sosté que la població indígena americana és multirracial i és el resultat de 4 migracions procedents principalment d'Àsia, pero també d'Austràlia, Polinèsia i Melanèsia, utilisant el pont de Beringia i en embarcacions a través del oceà Pacífic.[8]
La teoria del poblament primerenc o teoria preclovis, és en realitat un conjunt de propostes sobre la base d'una llarga série d'estudis i troballes arqueològiques, llingüístics i genètics, alguns relativament recents, que qüestionen la clàssica teoria del poblament tardà. En rigor no es tracta de "una" teoria, puix els científics involucrats no tenen una posició precisa comuna sobre el lloc o temps d'ingrés de l'home a Amèrica, ni els seus resultats semblen conduir linealmente a una resposta puntual i coincidente. Pero tots ells subrallen el fet de que les evidències són incompatibles encara en la data més antiga proposta per la teoria del poblament tardà: entre 12 000 i 14 000 anys AP.[9] Els fonaments estan basats en el descobriment de restants datats per carbono 14 de fins a 60 000 anys en Pedra Furada i atres llocs -encara que no tots acceptats-, anàlisis llingüístics, de grup sanguíneu i genètics (cromosoma I, ADN mitocondrial, genètica autosomal i proteica).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Relethford, J. (2003). The Human Species: An Introduction to Biological Anthropology. New York, 5th. ed., McGraw-Hill.
- ↑ Les races biogenéticamente, no existixen, pero el racisme sí, com a ideologia per José Marín Gonzáles
- ↑ BBC - Les races “no existixen”
- ↑ Ameghino, F. (1880). L'Antiguetat de l'Home en l'Argent. París. G. Masson.
- ↑ «Monte Vert Archaeological Site» (en anglés). UNESCO. Consultat el 17 de giner de 2011.
- ↑ “The Buttermilk Creek Complex and the Origins of Clovis at the Debra L. Friedkin Site, Texas” . Science 331 (6024): 1599–1603. doi:. PMID 21436451.
- ↑ Carpetapedagogica. com Teoria Australiana
- ↑ Pobles Originaris. Teoria Oceànica
- ↑ Williams, R. C.; et al (1985): «GM allotypes in Native Americans: evidence for three distinct migrations across the Bering land bridge», artícul en anglés publicat en el lloc web NCBI.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taxonomía de los pueblos indígenas de América del Sur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.