Temps i clima

Barómetro aneroide, un instrument per a medir la pressió atmosfèrica. Podem observar que la major pressió marcada pel barómetro coincidix en el terme anglés fair (bon temps, anticiclònic, sense núvols o temps estable, és dir, sense canvis) mentres que la disminució de la pressió indica canvis meteorològics, temps ciclònic o variable (change), en vents més o menys forts i, moltes voltes, pluges (rain) l'intensitat de les quals serà major quan menor pressió atmosfèrica indique. Tots estos canvis poden produir-se en qüestió de minuts, hores o, quant més, en un parell de dies. La major o menor duració dels canvis es relaciona en la rapidea o llentitut de les variacions baromètriques: a major rapidea, els canvis es produïxen més ràpits i a menor rapidea, seran més llents. Per regla general, el mal temps (vents i/o pluja) es produïx més bruscament i la situació anticiclònica de bon temps (cels rebujats i ambient sec sense vents) tarda més temps en desenrollar-se.

Archiu:Clima Buenos Aires (Argentina). CAPS 0

El clima de la ciutat de Buenos Aires (Argentina) representat en els promijos de les senyes de pluges i temperatura obtinguts a lo llarc d'un llarc número d'anys (els promijos de temperatura estan indicats en una llínea verda) mentres que els montos pluviométricos mensuals ya són un promig en sí mateixos.

A sovint existix confusió entre temps i clima. El temps atmosfèric o temps és l'estat de l'atmòsfera en un lloc particular durant un curt periodo, mentres que el clima es referix al patró atmosfèric d'un lloc durant un periodo llarc, lo suficientment llarc per a produir promijos significatius, usualment 30 anys. La meteorologia estudia el temps, mentres que la climatologia estudia el clima i abdós són ciències atmosfèriques, variant entre elles la dimensió temporal i, en major o menor grau, la dimensió espacial.

Diferències entre temps i clima

Les senyes atmosfèriques dels elements del clima a escala diària, mensual o anual es registren, archiven i analisen en els observatoris meteorològics i servixen de base per a establir els pronòstics del temps a curt determini (hores o pocs dies) i l'estudi estadístic dels tipos climàtics a llarc determini.

In the United States, the cold spell generated public debat about whether such events disprove global warming or if, in fact, they llaure exacerbated or caused by it. However, most climate scientists and meteorologists llaure wary of drawing such connections between climate and weather, which operate on different clave scale.

Com podem vore en esta cita apareguda en un text de la NASA, la meteorologia i la climatologia operen en distintes escales temporals. Pero, com eixa escala temporal succeïx en un cos en moviment com és la Terra i ademés, el moviment de dit cos s'ampra com a mida cronològica del temps, vorem que dita mida del temps es correspon també en modificacions temporals en l'espai: la dinàmica fluvial, la dinàmica atmosfèrica, la erosió, la sedimentación, els moviments en massa i molts atres fenomens són processos que tenen escales temporals i espacials que marchen a la parell, pero en processos distints sobre extensió, duració i intensitat i atres característiques. Un vídeo de la NASA en Facebook nos mostra esta estreta relació entre l'escala temporal i l'espacial en matèria de meteorologia en fer referència a la dinàmica atmosfèrica durant un dia de temps: la rotació terrestre durant un dia i els seus efectes en la dinàmica atmosfèrica.

Comparació de les temperatures promig d'una semana en Norteamérica i Groenlàndia, del 3 al 10 de decembre de 2003, en les mateixes dates en l'any 2010. Font: NASA

Nota: Esbós d'explicació de les senyes indicades en el mapa:

• L'image satelital fa referència a una anomalia registrada en comparar les senyes tèrmiques d'una semana entre el 3 i el 10 de decembre de 2003 en els de la mateixa semana del 2010.
• Podem vore que la península d'Alaska té una forta anomalia tèrmica entre els dos anys. Això significa, no que les temperatures d'Alaska siguen extremadament caloroses, sino menys fredes. Per eixemple, si considerem que els valors climàtics en Alaska tenen promijos entre 25 i 50 °C baix 0 (promijos obtinguts durant molts anys), tindre una semana en 15º menys significaria que dita temperatura podria estar entre 10° i 35° també baixe 0.
• Pero quan comparem unes senyes en atres diferents, veem que sempre apleguen a compensar-se d'alguna manera, per lo que, encara que les senyes excepcionals s'apleguen a prendre com a indicadors d'una variació climàtica, no ho són en realitat. Això es podria demostrar en la mateixa image satelital pero comparant les dates en sentit invers. Dit en atres térmens: quan comparem les senyes meteorològiques anómales d'una semana en les senyes promediados de trenta o quaranta anys, encara que semblen molt distints, en realitat tendiran a desaparéixer i fer-se irrellevants perque eixos mateixos trenta o quaranta anys absorbiran íntegrament totes les anomalies. En resum: les senyes meteorològiques extrems no es poden comparar en les senyes climàtiques d'una zona determinada perque estos últims es obtenen de tota l'informació meteorològica durant una série d'anys molt llarga que inclou, evidentment, totes les anomalies en un o un atre sentit, registrades en eixa série d'anys.

Elements

Rutes dels ciclons tropicals entre els anys de 1985 i 2005 (20 anys).

Hi ha varis elements que constituïxen el temps i clima d'una ubicació determinada. Els principals d'estos elements són cinc: temperatura, pressió, vent, humitat i precipitació. L'anàlisis d'estos elements pot proporcionar la base per a pronosticar el temps meteorològic i definir el seu clima a llarc determini ya que estos mateixos elements conformen la base de l'estudi climatològic, per supost, dins d'una escala de temps i espai major a la que té la meteorologia.

• La temperatura és qué tan calenta o freda està l'atmòsfera en un lloc donat, quants graus està per damunt o baixe el punt de congelació, o per damunt o per baix dels valores promig de dita temperatura. La temperatura és un factor molt important en determinar el temps perque influïx o controla les característiques d'atres elements del temps, com a precipitació, humitat, núvols i pressió atmosfèrica.

• La humitat és la cantitat de vapor d'aigua en l'atmòsfera. S'indica en valors absoluts (grams per m³, per eixemple) o en valors relatius o percentuals, sent un valor del 100%, evidentment, el valor màxim que pot tindre una massa d'aire que es denomina el punt de rocío, quan la condensació del vapor d'aigua s'accelera i es produïxen núvols i, eventualment, pluges.
• La precipitació és el producte d'un procés de condensació ràpit (si este procés és llent, solament produïx cels núvols). Pot incloure neu, araboga, graniç, purneig i pluja.
• La pressió atmosfèrica (o pressió de l'aire) és el pes de l'aire que descansa sobre la superfície de la Terra en un lloc donat. Es grafica en un mapa atmosfèric, a sovint cridat mapa sinóptico, en llínees d'igual pressió anomenades isobara. Es medix generalment en un barómetro aneroide, que nos indica les variacions de pressió traduïdes en l'estabilitat de l'atmòsfera (alta pressió o anticiclón, en cels rebujats) o l'inestabilitat de la mateixa en vents i núvols carregats que poden originar pluges o tempestats, de caràcter més o menys violent, segons siga l'intensitat en el valor de descens o disminució de la pressió atmosfèrica en un lloc donat.
• El vent és el moviment de les masses d'aire, especialment en la superfície de la Terra.