Tensor de dos punts
Un tensor de dos punts (o també vector doble), és un element similar a un tensor que es transformen com un vector sobre cada u dels seus índexs. S'utilisa en mecànica de mijos continus per a passar des de les coordenades de referència inicials ("material") a les coordenades de l'estat del sòlit en un moment donat ("configuració").[1] Eixemples de la seua utilisació inclouen la teoria de la deformació finita i el primer tensor de tensió de Piola-Kirchhoff.[2]
Com ocorre en moltes aplicacions tensoriales se'ls sol aplicar el conveni de suma d'Einstein. Per a aclarir la seua notació, a sovint s'utilisen índexs en lletres mayúscules per a indicar les coordenades de referència i en lletres minúscules per a les coordenades d'estat. Per lo tant, un tensor de dos punts tindrà un índex en mayúscula i un atre en minúscula; per eixemple, AjM.
Mecànica contínua
[editar | editar còdic]Un tensor convencional pot vore's com una transformació de vectores en un sistema de coordenades a atres vectores en el mateix sistema de coordenades.[3] Pel contrari, un tensor de dos punts transforma vectores d'un sistema de coordenades a un atre sistema de coordenades. És dir, un tensor convencional
- ,
de manera que es transforma activament un vector o en un vector v tal que
a on v i o es medixen en el mateix espai i la seua representació de coordenades és sobre la mateixa base (denotada per la "i").
Pel contrari, un tensor de dos punts, G, s'escriu com
i transforma un vector, O definit en el sistema I, en un vector, v definit en el sistema i com
- .
Llei de transformació d'un tensor de dos punts
[editar | editar còdic]Suponga's que es tenen dos sistemes de coordenades,[4] un denotat en una comilla i l'atre no, i les components d'un vector es transformen entre ells com
- .
Per a tensors, suponga's que es té que
- .
un tensor en el sistema . En un atre sistema, siga el mateix tensor donat per
- .
Es pot dir que
- .
Llavors
és la transformació tensorial habitual. Pero un tensor de dos punts entre estos sistemes és simplement
que es transforma com
- .
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Humphrey, Jay D. Cardiovascular solid mechanics: cells, tissues, and organs. Springer Verlag, 2002.
- ↑ Zishun Liu (2024). Fundamentals Of Continuum Mechanics, World Scientific, pp. 172 de 388. ISBN 9789811283802.
- ↑ Antonio Romà, Addolorata Marasco (2014). Continuum Mechanics using Mathematica®: Fundamentals, Methods, and Applications, Springer, pp. 95 de 480. ISBN 9781493916047.
- ↑ Hans Stephani (1990). General Relativity: An Introduction to the Theory of Gravitational Field, Cambridge University Press, pp. 30 de 321. ISBN 9780521379410.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tensor de dos puntos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.