Tensor mixt
En un camp tensorial, un tensor mixt és aquell tensor que no és ni estrictament covariant ni estrictament contravariante; és dir, a lo manco un dels seus índexs serà un subíndex (covariant) i a lo manco un dels seus índexs serà un superíndex (contravariante).[1]
Un tensor mixt de tipo o valència , també escrit "tipo (M, N)", en abdós M > 0 i N > 0, és un tensor que té M índexs contravariantes i N índexs covariants. Un tensor d'este tipo pot definir-se com una funció llineal que assigna una tupla (M + N) de M 1-formas i N vectorés a un escalar.
Canvi del tipo de tensor
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llei de pujar o baixar índexs (tensors).
Considere's el següent octet de tensors relacionats:
El primer és covariant, l'últim és contravariante i els restants mixts. Notablement, estos tensors es diferencien entre sí per la covarianza/contravarianza dels seus índexs. Un índex contravariante dau d'un tensor es pot reduir usant el tensor mètric gμν, i un índex covariant dau es pot aumentar usant el tensor mètric invers gμν. Per lo tant, gμν podria denominar-se "operador de reducció de l'índex" i gμν "operador d'elevació de l'índex".
Generalment, el tensor mètric covariant, contret en un tensor de tipo (M, N), produïx un tensor de tipo (M − 1, N + 1), mentres que la seua inversa contravariante, contreta en un tensor de tipo (M, N), produïx un tensor de tipo (M + 1, N − 1).
Eixemples
[editar | editar còdic]Com a eixemple, es pot obtindre un tensor mixt de tipo (1, 2) elevant un índex d'un tensor covariant de tipo (0, 3),
a on és el mateix tensor que , perque
Kronecker δ actua ací com una matriu d'identitat.
Aixina mateix,
Elevar un índex del tensor mètric equival a contraure-ho en el seu invers, obtenint la delta de Kronecker,
per lo que qualsevol versió mixta del tensor mètric serà igual a la delta de Kronecker, que també serà mixta.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]- Covarianza i contravarianza
- Conveni de suma d'Einstein
- Càlcul de Ricci
- Tensor (definició intrínseca)
- Tensor de dos punts
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ John R. Fanchi (2006). Math Refresher for Scientists and Engineers, John Wiley & Sons, pp. 213 de 360. ISBN 9780471791546.
- ↑ James D. Walker (2021). Modern Impact and Penetration Mechanics, Cambridge University Press, pp. 640 de 694. ISBN 9781108497107.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- D.C. Kay (1988). Tensor Calculus, Schaum’s Outlines, McGraw Hill (USA). ISBN 0-07-033484-6.
- (1973) «§3.5 Working with Tensors», Gravitation, W.H. Freeman & Co, pp. 85–86. ISBN 0-7167-0344-0.
- R. Penrose (2007). El camí a la realitat: Una guia completa a les lleis de l'univers, Vintage books. ISBN 978-0-679-77631-4.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tensor mixto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.