Teorema de Nachbin
En matemàtiques, dins de l'àmbit del anàlisis complex, la teorema de Nachbin, que du el nom de Leopoldo Nachbin), és un resultat que s'utilisa per a establir llímits en les taxes de creiximent de les funcions analítiques. En particular, la teorema de Nachbin pot utilisar-se per a determinar el domini de convergència de la transformada de Borel generalisada, també cridada sumixca de Nachbin.
Este artícul oferix una breu revisió de les taxes de creiximent, incloent l'idea d'una «funció de tipo exponencial». La classificació de les taxes de creiximent basada en el tipo ajuda a proporcionar una ferramenta més precisa que la «notació O gran» o la «notació de Landau», ya que permet enunciar una série de teoremes sobre l'estructura analítica de la funció acotada i les seues «transformades integrals».
Tipo exponencial
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tipo exponencial.
Es diu que una funció definida en el pla complex és de tipo exponencial si existixen constants i tals que
en el llímit de . Ací, la variable complexa s'ha escrit com per a emfatisar que el llímit deu complir-se en totes les direccions . Si es pren com l'ínfim de tots els d'este tipo, es diu llavors que la funció és de «tipo exponencial ».
Per eixemple, siga . Llavors es diu que és de tipo exponencial , ya que és el número més chicotet que llimita el creiximent de a lo llarc de l'eix imaginari. Per lo tant, en este eixemple, el teorema de Carlson no es pot aplicar, ya que requerix funcions de tipo exponencial menors que .
Tipo Ψ
[editar | editar còdic]Es poden definir atres tipos de funcions de comparació ademés de la funció exponencial. En general, una funció és una «funció de comparació» si té una série
en para tot , i
Les funcions de comparació són necessàriament sanceres, la qual cosa es deduïx de la prova de la raó. Si és una funció de comparació d'este tipo, es diu llavors que és de tipo si existixen constants i tals que
quan . Si és l'ínfim de tots eixos , es diu que és de tipo .
La teorema de Nachbin establix que una funció en la série
és de tipo si i solament si
Açò està naturalment relacionat en la prova de la raïl i pot considerar-se un parent del teorema de Cauchy-Hadamard.
Vore també
[editar | editar còdic]- Série divergent
- Sumación de Borel
- Sumación de Euler
- Sumación de Cesàro
- Sumación de Lambert
- Sumación de Mittag-Leffler
- Principi de Phragmén–Lindelöf
- Teoremes d'Abel i Tauber
- Transformació de Van Wijngaarden
Referències
[editar | editar còdic]- L. Nachbin, "An extension of the notion of integral functions of the finite exponential type", Anais Acad. Brasil. Ciències. 16 (1944) 143–147.
- Ralph P. Boes, Jr. and R. Creighton Buck, Polynomial Expansions of Analytic Functions (Second Printing Corrected), (1964) Academic Press Inc., Publishers New York, Springer-Verlag, Berlin. Library of Congress Card Number 63-23263. (Provides a statement and proof of Nachbin's theorem, as well as a general review of this topic.)
- Plantilla:Springer
- Plantilla:Springer
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de Nachbin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.