Anar al contingut

Terremot de Iquique de 2014

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terremot d'Iquique de 2014 o terremot del Nort Gran de 2014 (conegut en el numerónimo 1A) va ser una série de moviments telúrics ocorreguts en la Regió de Tarapaca L'event principal va ocórrer a les 20:46 (hora local) del dimarts 1 d'abril de 2014. (2014/04/01, 23:46 UTC)[1] Va afectar a les regions d'Arica i Parinacota, Tarapacá i Antofagasta,[2] Chile, i Tacna, en Perú. Va tindre una magnitut de 8.2 MW.[3][4] Segons el Centre Sismológico Nacional (CSN), l'epicentre va estar a 73 quilómetros a l'oest de la localitat de Pisagua[5] i a 94 quilómetros al noroest de Iquique, en el Mar chilena. Va tindre una duració de tres minuts i és el terremot més fort registrat en el 2014 a nivell mundial. Despuix del sisme es va informar d'un tsunami que va afectar a les costes chilenes des d'Arica a baïa Mansa. Sobre danys materials, les comunes d'Alt Hospici i Iquique varen ser les més afectades, tant pel sisme (abdós), com pel tsunami (Iquique).[6] Al sendemà, un nou terremot va afectar a la zona, esta volta en epicentre a 53 quilómetros al suroest de Iquique, alcançant una magnitut de 7.7 MW. Este sisme es va percebre en similar intensitat que el terremot del dia anterior, i va debilitar encara més estructures que ya havien sofrit dany en l'event principal.

El 16 de març de 2014 es va produir en la mateixa zona un terremot relativament important de 6.7 MW que va ser seguit per ocurrències casi diàries de moviments sísmics de diversa intensitat. El terremot de l'1 d'abril es va ubicar en el llímit nort d'esta seqüència sísmica.[7]

Els experts han coincidit en senyalar que no es tractaria del Gran terremot del Nort Gran de Chile posat que no s'ha lliberat tota l'energia esperada. Això fa provable l'ocurrència de nous sismes de gran magnitut en la zona.[8][9].

Tectónica, antecedents i pronòstics

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Gran terremot del Nort Gran de Chile.


El sisme es va produir en una zona de quiescencia sísmica (la "estany" o "brecha sísmica" de Iquique o del Nort Gran), a on els experts venien senyalant des de fa molt temps, en simulacions i models, que tenia que produir-se un terremot de gran magnitut. La inexorabilidad del fenomen es deu a l'acumulació de tensions en les plaques tectónicas, ya que en esta "brecha" no hi havia registres de terremots importants des de 1877.

En la latitut del terremot, la placa de Naixca mostra un moviment constant de subducción cap a l'est, per baix de la placa continental d'Amèrica del Sur, a una velocitat de 65 milímetros per any. A esta subducción, que ocorre de manera permanent a lo llarc de la fosar que s'estén per la costa de Chile i Perú, deu la seua existència la Cordillera dels Vages, pero este mateix fenomen és la causa dels terremots més forts registrats en el planeta, els que inclouen el terremot de 2010, en una magnitut de 8,8 MW i epicentre en Maule, aixina com també el terremot de 1960 en el sur de Chile, el que en una magnitut de 9,5 MW és el major registrat en tots els temps.[7]

A pesar de l'intensitat, experts tant nacionals com a internacionals han afirmat que este sisme no correspondria al Gran terremot del Nort Gran de Chile, per lo que varen anunciar que és provable que a futur ocórreguen nous moviments sísmics de magnitut similar en la zona. Segons Mario Pardo, subdirector del Centre Sismológico Nacional, el sisme de 8,3 no va conseguir lliberar tota l'energia que s'esperava, contant en una ruptura de 200 quilómetros de llongitut en lloc de la ruptura esperada de 600 quilómetros.[9] Ademés, la placa de Naixca es va desplaçar 6,5 metros baix la placa Suramericana, en lloc dels 9 metros que esperaven els experts.[10]

No obstant, la brecha sísmica que ha acumulat tensió entre plaques ya no posseïx la llongitut original de 600 quilómetros, ya que ha quedat interrompuda per este rompimiento central de 200 quilómetros. Esta situació fa menys provable l'ocurrència del «gran terremot del Nort Gran» que s'hi havia previst i molt més provable la de dos o més terremots independents, que deurien tindre lloc a una latitut una miqueta més al sur i una miqueta més al nort que l'actual per a acabar de complir la tasca pendent de lliberació d'energia, en rompimientos en els restants 400 quilómetros, pero ara dividits en dos.[8]

En qualsevol cas, és un fet que el potencial sísmic acumulat des del terremot de 1877 no es va descarregar en un únic event i està per vore's si ocorrerà en una única seqüència. A pesar de la seguidilla de sismes precedents, com aixina mateix de la gran magnitut d'este terremot de 8,3 graus i les seues rèpliques, incloses aquelles d'apreciable magnitut, hi ha encara molta energia per lliberar. És esperable que, per les característiques de la zona i de la seua història sismológica, es produïxquen un o varis sismes més, d'igual o major envergadura. Aixina ho han senyalat varis experts, com el geógrafo chilé Marcelo Lagos, qui abans de produir-se este terremot ya havia realisat un càlcul predictiu relativament precís en un programa de televisió.[11]

Sismes durant les semanes anteriors

[editar | editar còdic]
Archiu:Terremoto en las costas de Iquique 2014.jpg
Mapa del sisme en Iquique de 6,7 del 16 de març.

Entre giner i abril de 2014, les regions de Arica i Parinacota i Tarapacá varen experimentar una alta sismicidad, en 244 sismes entre 4,0 i 4,9, 64 entre 5,0 i 5,9, i 9 sobre 6,0.[12] L'event telúric de major rellevància va ser un sisme de magnitut 6,7 MW a les 18:16 (hora local) del 16 de març, el que va ser seguit per més de 57 sismes de magnitut superior a 4,5 ML durant les dos semanes següents.

Principals sismes (majors a 5,5 ML) en la costa de la Regió de Tarapacá previs al terremot de l'1 d'abril de 2014
Data Hora local Coordenades Profunditat ML o Mw Intensitat Ref.
16 de març de 2014 18:16:29 19°57′54″S 70°48′50″O / -19.965, -70.81389</noinclude> 20,6 km 6,7 VII [13]
17 de març de 2014 02:11:34 19°55′41″S 70°56′38″O / -19.92806, -70.94389</noinclude> 28,3 km 6,3 V [14]
18 de març de 2014 18:26:46 19°57′29″S 70°56′38″O / -19.95806, -70.94389</noinclude> 38,1 km 5,8 V [15]
22 de març de 2014 09:59:54 19°50′10″S 71°23′2″O / -19.83611, -71.38389</noinclude> 31,8 km 5,8 V [16]
23 de març de 2014 15:20:00 19°47′38″S 70°56′35″O / -19.79389, -70.94306</noinclude> 33,8 km 6,2 VI [17]
24 de març de 2014 12:45:32 19°35′38″S 70°47′28″O / -19.59389, -70.79111</noinclude> 43 km 5,5 V [18]

Alarma de tsunami

[editar | editar còdic]
Archiu:2014 Iquique earthquake CAPS 34 tsunami projection 2014-04-01.jpg
Proyecció del tsunami.
Archiu:2014 Iquique earthquake CAPS 35 tsunami travel time projection 2014-04-01.jpg
Temps estimat de viage del tren d'ones a través de l'oceà Pacífic.
Archiu:Zona de Inundabilidad.jpg
Señalética que indica zona que seria inundada en cas de tsunami en la península de Cavancha, en Iquique.

Per l'intensitat i ubicació del terremot, el Servici Hidrogràfic i Oceanogràfic de l'Armada de Chile (SHOA) va decretar una «alerta de tsunami», elevada posteriorment a «alarma de tsunami», i l'Oficina Nacional d'Emergència del Ministeri de l'Interior (ONEMI) va ordenar evacuar els sectors costers de tot el país.[19] Es va informar d'ones de tsunami de 2,12 metros d'amplitut aplegant a la costa[20] i l'alerta es va estendre fins a les costes del Pacífic de Centroamérica, incloent Perú, Equador, Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, El Salvador, Guatemala, Mèxic i Estats Units.[21] També va haver alerta de tsunami per a Hawái.[22] Mentres que Japó i Nova Zelanda també varen evaluar una alerta de tsunami, en especial en la nació asiàtica, a on el nivell de la mar va aumentar 20 centímetros en el port de Kuji.[23] També es va reportar un aument de la mar de 40 centímetros en la prefectura de Iwate, en la matinada del 3 d'abril.[24] Sobre Nova Zelanda, es varen reportar ones inusuals pero les autoritats varen afirmar que no hi havia perill.[25] Indonèsia va ser un atre país asiàtic que també va evaluar una alerta de tsunami.[26]

L'alerta de tsunami i l'evacuació es varen estendre també al Archipèlec Juan Fernández i l'illa de Pasqua (Rapa Nui).[27][28] l'Armada de Chile va dir que la primera ona de tsunami va colpejar la ciutat de Pisagua 45 minuts despuix del terremot.[29] El Sistema Nacional d'Alarma de Maremotos va informar sobre una amplitut de tsunami en Iquique d'1,62 metros cap a les 21:31 (hora local), en Pisagua d'1,80 metros i Patache 1,58 metros.[30] També es va reportar una amplitut similar en Arica, Tocopilla, Caleta Paposo, Clòchines, Antofagasta i Taltal.[31] Posteriorment les alertes varen ser suspeses per a tots els països, llevat Chile i Perú.[32] Per a les primeres hores del 2 d'abril el SHOA va decidir cancelar l'alarma de tsunami des de Port Chacabuco fins a l'Antàrtica, després des de Antofagasta a Valparaíso, i finalment a nivell nacional, llevat para Arica, Pisagua, Iquique, Patache, Tocopilla i Clòchines.[33]

l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica va cancelar l'alerta de tsunami emesa per a Chile, Perú i atres països en costa en el Pacífic. No obstant, el Centre d'Alerta de Tsunamis del Pacífic va mantindre el seu avís per a Hawái durant 13 hores.[34][35] La Marina de Guerra de Perú també va cancelar l'alerta de tsunami en eixe país.[30]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Alerta de tsunami en nort de Chile per terremot de 8,4 graus.». Archivat des d'el original, el 4 d'abril de 2014.
  2. EMOL. «Les intensitat alcançades pel terremot en el nort» (HTML). www.emol.com. Consultat el 1 d'abril de 2014.
  3. «Terremot de magnitut 7,9 en el nort de Chile; hi ha alerta de tsunami». Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2014.
  4. «Actualisació Sisme de major intensitat». Onemi. Consultat el 23 de setembre de 2017.
  5. «Informe de Sisme, 20:46:45 01/04/2014». Consultat el 18 de giner de 2023.
  6. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Minamin24dos
  7. 7,0 7,1 «M8.3 - 95km NW of Iquique, Chile. Resum tectónico en el lloc de el USGS (Servici Geològic de EE.UU.)» (en anglés). Consultat el 2 d'abril de 2014.
  8. 8,0 8,1 «de-el-terremot-8-2-graus-va ser-o-no-el-gran-sisme-esperat.shtml Les hipòtesis dels experts despuix del terremot 8.3 graus: ¿Va ser o no el gran sisme esperat?». BioBioChile. Consultat el 3 d'abril de 2014.
  9. 9,0 9,1 «Edició del 2 d'abril de 2014». L'Estrela de Iquique. Consultat el 2 d'abril de 2014.
  10. «Espente de la Placa de Naixca en el nort està acostant els sismes al continent». La Segona. Consultat el 3 d'abril de 2014.
  11. La Ret (ed.): «Marcelo Lagos comenta sismes en el nort». Programa Mentires verdaderes. Archivat des d'el original, el 29 de març de 2014. Consultat el 4 d'abril de 2014.
  12. «M8.1 OFFSHORE TARAPACA, CHILE on April 1st 2014 at 23:46 UTC» (en anglés). Centre Sismológico Euro Mediterràneu. Consultat el 7 d'abril de 2014.
  13. «Informe de sisme». Centre Sismológico Nacional. Consultat el 2 d'abril de 2014.
  14. «Sisme de mijana intensitat». www.onemi.cl. Consultat el 12 d'abril de 2022.
  15. «Informe de sisme». Centre Sismológico Nacional. Consultat el 2 d'abril de 2014.
  16. «Informe de sisme». Centre Sismológico Nacional. Consultat el 2 d'abril de 2014.
  17. «Informe de sisme». Centre Sismológico Nacional. Consultat el 2 d'abril de 2014.
  18. «Informe de sisme». Centre Sismológico Nacional. Consultat el 2 d'abril de 2014.
  19. «Fort sisme de 7.9° es registra en el nort del país: Demanen evacuar vora costera». BioBio Chile. Consultat el 1 d'abril de 2014.
  20. «Pacific Tsunami Waves hit Chile after an Earthquake measuring 8.3». IANS. Consultat el 2 d'abril de 2014.
  21. «Tsunami warning after 8.2 quake strikes off Chile» (en en). BBC. Consultat el 2 d'abril de 2014.
  22. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ReutersLA
  23. «de-terremot-en-chile.shtml Nivell de la mar aumenta 20 centímetros en Japó despuix de terremot en Chile». Consultat el 2 d'abril de 2014.
  24. «Japan hit by Tsunami waves on April 3 after Chilean Earthquake» (en en). Biharprabha. Consultat el 3 d'abril de 2014.
  25. «National Advisory: Tsunami- No Threat to NZ update [4:05pm(en en). Civil defence of New Zealand. Consultat el 3 d'abril de 2014.
  26. «Indonèsia says it could be hit by tsunami from Chile earthquake» (en en). Austràlia Network News. Consultat el 3 d'abril de 2014.
  27. «evacuar-en-forma-tranquila-despuix de-el-terremot-en-el-nort.aspx Els habitants de Juan Fernández varen evacuar en forma tranquila despuix del terremot en el nort». SoyChile. Consultat el 3 d'abril de 2014.
  28. «Aixina va ocórrer Terremot en el nort de Chile». BBC Món. Consultat el 3 d'abril de 2014.
  29. «Forte terremot atinge costa do Chile i provoca tsunami» (en portugués). Reuters Brasil. Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2014. Consultat el 1 d'abril de 2014.
  30. 30,0 30,1 «Un sisme de magnitut 8,2 sacsa Chile i Perú». RT en espanyol. Consultat el 2 d'abril de 2014.
  31. «Tsunami Message Number 6». NWS Pacific Tsunami Warning Center. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2014. Consultat el 2 d'abril de 2014.
  32. «Além do Chile, Equador i Peru emitem alertes de tsunami» (en portugués). Terra. Consultat el 1 d'abril de 2014.
  33. «a-tot-chile-1159971 Onemi cancela l'alerta de tsunami per a tot Chile». 24 Hores. Consultat el 2 d'abril de 2014.
  34. «Hawai'ian Islands Tsunami Advisory» (en en). Pacific Tsunami Warning Center. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2014. Consultat el 3 d'abril de 2014.
  35. «Hawai'ian Islands Tsunami Advisory Cancellation». Pacific Tsunami Warning Center. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2014. Consultat el 3 d'abril de 2014.