Tiatira
_(14595164770).jpg)
Tiatira (en griego: Θυάτειρα, Thyátira o Ciátira (esta última pronunciada d'acort en la pronunciació de l'espanyol europeu) va ser una ciutat d'Àsia Menor, en els llímits de Brega i Misia, actual Turquia. Va ser especialment famosa per la seua indústria gremial tintorera, atestat per un passage dels Fets dels apòstols i inscripcions del gremi de tintorers.[1] Posteriorment es va alçar sobre ella la moderna ciutat d'Akhisar.
Orige històric
[editar | editar còdic]
Tiatira va ser una antiga ciutat brega, sobre el riu Lico, tributari del Hermo, en la partix nort de Lidia, pero tan prop de Misia que alguns autors antics es referien a ella com «l'extrem de Misia».[2] Aixina mateix el geógrafo grec la considera una colónia dels macedonios,[2] Del seu obscur orige se sap que va ser ciutat santa de Tirimnas, deu solar dels lidios, posteriorment associat al deu Apolo.[3]
Part de la llegenda de Tiatira parla de l'existència d'un temple dedicat a una deidad cridada Sambate, a on una profetisa donava els seus oràculs. Alguns analistes del Nou Testament han pensat que les paraules de Juan Evangeliste «toleres que eixa dòna Jezabel, que es diu profetisa, ensenye i seduïxca als meus siervo» (Apoc. 2: 20) es referixen a ella. W. M. Ramsay fa una interpretació distinta (en eixa quarta carta del Apocalipsis: 2: 18-29) quan veu referències cristians que vivien encara baixe la disciplina dels seus respectius gremis, i que continuaven prenent part d'algunes pràctiques immorals i dubtoses durant les festivitats i atres reunions.
Va ser una antiga ciutat grega cridada Pelopia (Plantilla:Lang-grc) o Euhipia («rica en cavalls»).[4]
Durant l'época helenística, en el 290 la ciutat va ser fundada de nou per Seleuco Nicator, en una colónia dels macedonios,[2] (cap a 358-280 a. C.),[5] que en colonisar-l'en població grega la convertiria en un dels núcleus helenísticos de l'Àsia Menor occidental. Segons Esteban de Bizancio, va cridar a esta ciutat "thuateira", del grec "θυγατήρ, θυγατέρα" (thugatēr, thugatera), que significa "filla", encara que és provable que siga un nom més antic, un nom bregue.[6][7] Encara que va aplegar a ser capital comercial de la vall del Lico, mai va ser una metròpoli com Éfeso, Esmirna o Pérgamo.
La seua pacífica existència va estar a punt de trencar-se en l'any 190 a. C., quan Antíoco III el Gran, en la seua lluita en Roma, l'ocupa. No obstant, la batalla entre ell i Lucio Cornelio Escipión Asiàtic es va lliurar en Magnesia, uns 65 km al sur de Tiatira, que va tindre la sòrt de no sofrir danys. Fortuna arqueològica que es repetiria en l'any 366, quan l'emperador romà Valente va derrotar al usurpador Procopio en la batalla que va tindre lloc prop de la ciutat.[8]
En Tiatira els diversos oficis artesans estaven organisats en gremis, sent un dels més importants el dels tintorers, coneixedors del secret de la tintura de púrpura en raïl de rossa (en lloc de fer-l'en crustacis, com es feya en atres centres productors de púrpura del món antic). Dita tintura, després cridada "roig de Turquia".[9]
Es varen realisar excavacions en el centre de la ciutat en el lloc cridat Tepe Mezarlığı (Plantilla:Lang-tr, «el cementeri del tossal»)[10] entre els anys 1968 a 1971. Es va trobar un pòrtic (estoa) datat entre els sigles IV i II a. C., i un edifici que era provablement una basílica civil dels sigles V o IV a. C.[11]
Akhisar
[editar | editar còdic]
En el pas del temps, no obstant, Tiatira quedaria sepultada baixe la moderna Akhisar, la principal indústria de la qual és la confecció d'estores. El nom turc Akhisar -___protected_title_5___ (de Ak = blanc, Hisar = castell)- es deu a les ruïnes d'un castell medieval propenques a la població moderna.[12]
Considerada una de Les sèt iglésies del Apocalipsis del llibre del Apocalipsis,[13] actualment, existix una diòcesis de l'Iglésia ortodoxa grega cridada Tiatira i Gran Bretanya.[14]
Entre 1968 i 1971 es varen realisar excavacions en el centre de la ciutat, en el lloc que ara es diu Tepe Mezarlığı "«Cementeri del tossal» en turc). Allí es va trobar un pòrtic datat entre el I i IV, i un edifici que provablement va ser una basílica civil de el IV o V.[11]
La gran mesquita es va construir sobre els fonaments d'un edifici que havia segut un temple grec convertit en iglésia cristiana i després en mesquita en el XV pels otomans.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fets dels apòstols, 16,14. Cf. Plantilla:Bíblia
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Estrabón XIII,4,4.
- ↑ (1888) Dictionary of the Bible: Comprising Its Antiquities, Biography, Geography, and Natural History (en anglés), Houghton, Miffin, and Company, p. 8242.
- ↑ Plinio el Vell, Història Natural, V ,31,3.
- ↑ «The Catholic Encyclopedia» (en anglés). Consultat el 6 de decembre de 2017.
- ↑ Esteban de Bizancio. De Urbibus (en grec i en llatí).
- ↑ «A Greek-English Lexicon» (en anglés). Perseus Project. Consultat el 6 de decembre de 2017.
- ↑ Zósimo (historiador), Nova Història, 4.
- ↑ La cristiana Brega, un dels primers converso de Pablo de Tarso en Filipos, és cridada "venedora de púrpura, de la ciutat de Tiatira" (Hech. 16: 14).
- ↑ «Tepe Mezarlığı Ören Yeri (Akhisar)» (en turc). Archivat des d'el original, el 2015-10-06. Consultat el 2024-08-17.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Manisa - Thyateira» (en francés). Ministère de la Culture et du Tourisme de la République de Turquie. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2008. Consultat el 17 de febrer de 2023.
- ↑ Jonsson, David J. (2005). The Clash of Ideologies (en anglés), Xulon Press, p. 305. ISBN 1597810398.
- ↑ Les sèt iglésies: Éfeso, Esmirna, Pérgamo, Tiatira, Sardes, Filadèlfia, i Laodicea. Vore, Sant Joan Apòstol, Apocalipsis, 1, 11.
- ↑ «Tiatira. L'iglésia de l'edat obscura». Consultat el 19 de febrer de 2023.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tiatira» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.