Utios

Erro al crear miniatura:

Imperi aqueménida 500 a. C. Mapa de Pèrsia i utios.

Els 'utios eren pobles iranios antics occidentals nómades que conduïen camellos, coneguts principalment a través dels escrits de l'historiador grec antic Heródoto. Heródoto els descriu com a «vestits de pell en el pèl llarc».

Existixen poques senyes independents sobre este poble, i no està clar a quí es referia Heródoto. Els descriu com a part de la catorzena província del imperi aqueménida, que compartien en atres pobles cridats sagartios, sarangas, tamaneos, micos i els habitants sense nom de les illes del mar Eritreo.

Heródoto també els descriu servint en l'eixèrcit de Jerjes I, baix el mando d'Arsamenes, fill de Darío I, durant la segona guerra mèdica en 481 a. C.

En l'Inscripció de Behistun de Darío I, es descriu una terra del sur de Persis cridada "Vautija". Alguns estudiosos han sugerit que podria ser la mateixa que les terres del poble que Heródoto va cridar utios.

Un home cridat Vahyazdāta, resident en una ciutat anomenada Tārvā en una regió anomenada Yautiyā en Pèrsia, es va sublevar per segona volta en Pèrsia. Li va dir a la gent: «Soc Bardiya, el fill de Ciro». Despuix d'això, l'eixèrcit persa del palau, que abans havia vingut d'Anshan, em va desobedir i es va tornar cap a Vahyazdāta. Es va convertir en rei de Pèrsia

Inscripció de Behistún, 2.ª columna, paràgraf 5

En general, es creu que els utios s'estenien pel sur de Carmania, prop de la seua frontera en Gedrosia. Atres estudiosos, en particular Josef Markwart, han propost que Heródoto estava confonent les seues fonts, i en realitat estava parlant d'un grup de persones armènias d'Utik, de Vitio, possiblement els antepassats dels udíes. Atres estudiosos, com Amélie Kuhrt, han propost que els utios són idèntics als uxios.