Velia
Velia és una antiga ciutat en la Campània, Itàlia, i una part d'Ascea. Fundada originalment com Elea en el 540 a. C. per grecs focenses que fugien de l'invasió de Jonia (en la costa occidental de l'actual Turquia), pels perses, establint-se en este territori a on estaven assentats l'antic poble dels enotrios. El lloc arqueològic de Velia va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1998.
Història
[editar | editar còdic]
Ciutat grega
[editar | editar còdic]Va ser una de les principals colónies gregues de la Magna Grècia, i se situava a la vora del mar Tirreno, entre Posidonia i Pixos. El seu primer nom va ser Hyele i sembla, segons Estrabón i Diógenes Laercio que més vesprada es va canviar a Elea, pero en les monedes apareix com Hyele.
Elea sembla derivar d'una font de la ciutat, mentres que el nom original hauria derivat del riu Hales, junt al que estava en la ciutat, i que és escrit Elees per Estrabón, pero també podria vindre de la paraula ‘hele’ (marisma).
Va ser una colónia de Focea derivada d'una expatriació voluntària per a evitar quedar baix domini persa en l'época de la conquista de Jonia pel general Harpago (544 a. C.). Els emigrants es varen establir en Alalia (Còrsega), colónia que els focenses havien fundat vint anys abans. Enfrontats a etruscs i cartagineses els grecs de Alalia varen ser derrotats en una batalla naval i la colónia va entrar en decadència (abans es pensava que els habitants s'havien anat, pero ara se sap solament es varen marchar una part i que el final de Alalia es va produir més vesprada).
Els emigrants de Alalia es varen establir en part en Massalia i en part en Regio, pero els que varen anar a esta ciutat es varen anar a la veta d'un temps i varen fundar Hyele en la costa de Lucania.
Escola eleática
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Escola eleática.
La ciutat, dedicada al cultiu de la terra i al comerç, es va fer pròspera. S'han trobat moltes monedes d'argent; pero de la seua història interna no es coneix casi res. És més coneguda per ser la pàtria dels filòsofs Parménides i Zenón de Elea, aixina com per l'escola eleática de la qual abdós formaven part. Estrabón diu que era coneguda pel seu bon govern; se sap que Parménides li va donar un còdic de lleis que els magistrats juraven anualment. El discípul de Parménides, Zenón, va ser assessinat per Nearco o Diomedón, que es va proclamar tirà, pero la tirania va ser temporal.[1] Estrabón informa que els eleanos varen guanyar en un enfrontament en Posidonia, pero no sabem de qué es tractava; també varen derrotar als lucanos.
L'escola de filosofia eleática està en relació, encara que no hauria segut fundada directament per ell, per Jenófanes, naixcut en Colofó i establit en la ciutat. El verdader fundador de l'escola seria Parménides, i despuix va ser continuada per Zenón, abdós naixcuts en la ciutat; natural de la ciutat es creu que va poder ser també Leucipo, fundador del atomisme, al que alguns fan natural d'Abdera o de Milo. Els atomista (del grec ἄτομος àtoms ‘indivisible’) pensaven que el moviment existia en sí mateixa, mentres que els eleáticos no acceptaven el moviment com una realitat, sino com un fenomen.
Ciutat romana
[editar | editar còdic]Va ser una ciutat independent durant el mateix temps que el restant de les ciutats gregues en Itàlia, finalment es va convertir en un aliat de Roma al voltant del 273 a. C., Cicerón la crida ciutat federada. En la segona guerra púnica va contribuir en la seua quota a la flota romana. Com a resultat de la Guerra Social, o guerra dels Aliats, li varen concedir la llicència de municipium per Roma en el 90-89 a. C., en virtut de la llei Julia.
Baix domini romà va continuar sent una ciutat pròspera i que destacava pel seu clima suau i saludable. P. Emilio va viure allí per causes de salut, i Horacio es va interessar per la ciutat com a substituta de Bayas.
Trebacio, amic de Cicerón, va tindre allí una vila. No es menciona durant el restant del Imperi romà. En el Liber Coloniarum apareix com una de les prefectures de Lucania i com a municipi, categoria que també es coneix per inscripcions.
Época medieval
[editar | editar còdic]El lloc va ser ocupat més alvance pel castell medieval de Castellammare della Bruca, que va ser abandonat en l'Edat Mija i actualment, les extenses ruïnes del lloc, es troben en l'interior del parc nacional del Cilento i Valle de Diano.
En el V era sèu d'un bisbat i encara ho era en 599. Provablement no va desaparéixer fins a el IX, per les incursions dels sarracenos.
Lloc arqueològic
[editar | editar còdic]Les ruïnes de la ciutat estan entorn al castell medieval, a uns tres quilómetros de la desembocadura del riu Alento (antic Hales), a on es forma una àmplia baïa entre la punta Porticello (prop de Ascea) i la veta Monte della Stella. Actualment permaneixen les muralles de la ciutat, en els restants d'una porta i vàries torres, d'una llongitut total d'uns quatre quilómetros, i pertanyen a tres diversos periodos, en els quals s'utilisava la pedra calcàrea cristalina del lloc. Les rajoles, que també es varen amprar en époques posteriors, presenten una forma particular en este lloc. Cada u posseïx dos canals rectangulars en un costat i té forma d'un quadrat de prop de 3.8 centímetros, en una gruixa de casi dèu centímetros. Tots ells duen el sagell grec d'un orso. Es conserven alguns restants d'un aqüeducte, de cisternas i d'atres edificis.
Al peu de la torre del castell es conserva el basamento del que seria el principal temple de la ciutat grega (500-475 a. C.),[2] i un cent metros al noroest els restants del teatre grec.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Velia.
- www.cilento-nationalpark.de - L'història de Elea
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Velia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Jaciments arqueològics d'Itàlia
- Bens individuals inscrits Patrimoni de la Humanitat en Itàlia (Parc Nacional del Cilento i Entanque de Diano en les zones arqueològiques de Paestum i Velia, i la cartuja de Padula)
- Antigues colónies gregues en Itàlia
- Província de Salerno
- Llocs de la Eneida
- Cilento
- Patrimoni de l'Humanitat