Zones de polen
Les zones de polen són un sistema de subdivisions del paleoclima del Pleistoceno Tardà i del Holoceno Enjorn, a través de l'us de senyes de mostres de polen d'estrats d'ell. La seqüència dona una estructura global cronològica per a una àmplia varietat de científics, geólogos, climatólogos, geógrafos i arqueòlecs, els qui estudien l'ambient físic i cultural dels últims quinze milenis.[1]
Història
[editar | editar còdic]Els aspectes palinológicos d'este sistema varen ser investigats extensament pel palinólogo suec Lennart von Post en els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial.[2] Analisant polen de mostres en probeta preses de turberas, von Post notifica que diferents espècies vegetals es representaven en bandes en dites mostres.
Es va corroborar que les diferents espècies en diferents cantitats estaven causades per canvis en el clima. Von Post va tindre l'informació suficient per a confirmar la teoria climàtica Blytt-Sernander de seqüències de clima, mostrant fluctuacions entre periodos càlits i fredor a través de milenis. Usant les seqüències locals de turba en combinació en datació en varvas, va produir una cronologia regional climàtica para Escandinavia.
En 1940 Harry Godwin comença a aplicar els métodos de mostrejos en polen de von Post, en illes britàniques i produïx la seqüència europea més àmplia encara acceptada hui; a on bàsicament va expandir la teoria de Blytt-Sernander dins del Pleistoceno Tardà, i va refinar alguns dels seus periodos.[3] Després de la Segona Guerra Mundial, la tècnica es va expandir pel restant d'Amèrica.
Els científics estan focalizando cap a un repertori de més diferents métodos de mostres en probeta en turba, gèl, llits de llac i oceans, i de sediment per a perfeccionar la datació de "alta resolució», impossible en solament un método: datació per radiocarbono, dendrocronología, cocients d'isòtops d'un número de gasos, estudis d'insectes i de moluscs, i uns atres. Encara mentres apareixen dubtes sobre l'utilitat de correccions i modificacions de la teoria Bytt-Sernander, seguixen aparentment confirmant-la i expandint-la.
Taula de seqüències
[editar | editar còdic]| Zona | Biosetratigrafía division | Dates | Tipos vegetals dominants | Periodos arqueològics | Eres geològiques |
|---|---|---|---|---|---|
| IX | Subatlántico | 500 a. C. a hui | Dispersió de pastures, pinades i hayales | Edat de ferro | Interglaciar de Flandria |
| VIII | Subboreal | 3000-500 a. C. | Boscs de roures mixts | Edat de bronze i de ferro | Flandriano |
| VII | Periodo Atlàntic | 5500-3000 a. C. | Boscs de roures mixts | Neolític i Edat de bronze | Flandriano |
| V i VI | Periodo Boreal | ca. 7700-5500 a. C. | Pinades/Abedulares i s'incrementen boscs mixts | Mesolítico | Flandriano |
| IV | Preboreal | ca. 8300-7700 a. C. | Abedulares | Paleolític Superior Tardà & Mesolítico Primerenc - Mig | Glaciació Devensiana i Flandriano |
| III | Dryas noves | c. 8800-8300 a. C. | Tundra | Paleolític Tardà Superior | Devensiano |
| II | Oscilació de Allerød | ca. 9800-8800 a. C. | Tundra, tundra en parc, abedulares | Paleolític Superior Tardà | Devensiano |
| Ic | Dryas velles | ca. 10.000-9800 a. C. | Tundra | Paleolític Tardà Superior | Devensiano |
| Ib | Oscilació de Bølling | ca. 10.500 - 10.000 a. C. | Tundra en parc | Paleolític Tardà Superior | Devensiano |
| Ia | Dryas velles | ca. 13.000 - 10.500 a. C. | Tundra | >>Paleolític Superior Tardà | Devensiano |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑
- ↑ Internet Archive (1967-1987). Review of Palaeobotany and Palynology 1967-1987: Vol 1-50 Index (en anglés), ELSEVIER LTD..
- ↑ JSTOR.Consultat el 02/06/2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zonas de polen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.