Bratislava

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Bratislava

Bratislava (en hongarés Pózsony, en alemà Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i en 462.603 (2021) habitants, la ciutat més gran del país. En les ribes del Danubi, la ciutat està situada a l'oest del país, en la regió de Bratislava, molt prop de les fronteres en Àustria i Hongria, països que n'havien dirigit els assunts polítics durant molt de temps.

La ciutat té la major densitat de població d'Europa Central. Els Carpats comencen en el territori ocupat per la ciutat (Malé Karpaty, «Chicotets Carpats"). Bratislava és la seu del parlament i govern eslovacs i conta en una gran oferta artística, cultural i educativa. En els últims anys està patint una gran transformació, tant a nivell de recuperació d'edificis emblemàtics, com en la millora de les deteriorades infraestructures heretades de l'antic règim comunista.

La zona més interessant des del punt de vista monumental i artístic és el núcleu històric, colorista i acollidor, a on es pot fruir d'una gran varietat de comerços i servicis, encara que els preus són sensiblement superiors als d'atres zones de la ciutat, i per descontat dupliquen o tripliquen als de l'interior del país. Menció especial mereix també el port fluvial, a on es poden vore barcos mercants i una gran activitat.

Clima[editar | editar còdic]

Bratislava es troba en la zona templada i té un clima continental en quatre estacions. En una marcada variació entre els estius càlits i els hiverns frets i humits, la ciutat és una de les més càlides i seques d'Eslovàquia.​ En els últims anys, la transició de l'estiu a l'hivern i de l'hivern a l'estiu està sent ràpida, en curts periodos d'autumne i primavera. La neu cau cada any en menor freqüència.​

Economia[editar | editar còdic]

La Regió de Bratislava és la regió d'Eslovàquia més rica econòmicament i pròspera, a pesar de ser la regió més chicoteta i de tindre el segon núcleu de població més chicotet de les huit regions que componen Eslovàquia. Supon el 26% del PIB eslovac.​ El PIB per càpita, per un valor de 33.124 € (2005), supon el 147,9% de la mija de l'Unió Europea (UE) i és el segon nivell més alt (despuix de Praga) de totes les regions dels nous Estats membres de l'UE.

Fills ilustres[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • «Bratislava in Encyclopædia Britannica». Encyclopædia Britannica. 2007
  • «History - Maria Theresa’s City». City of Bratislava. 2005
  • Janota, Bratislavské rarity, pág. 155
  • Kováč et al., "Kronika Slovenska 1", p. 90
  • Lacika, Bratislava, pág. 6; Janota, Bratislavské rarity, pág. 154
  • «Urban Bratislava». Statistical Office of the Slovak Republic

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Horváth, V., Lehotská, D., Pleva, J. (eds.) et al. (1979). Dejiny Bratislavy (Historia de Bratislava) (2ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Obzor
  • Janota, Igor (2006). Bratislavské rarity (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Vydavateľstvo PT. ISBN 80-89218-19-9
  • Kováč, Dušan (2006). Bratislava 1939-1945 – Mier a vojna v meste (Bratislava 1939–1945 – Paz y guerra en la ciudad) (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Vydavateľstvo PT. ISBN 80-89218-29-6
  • Lacika, Ján (2000). Bratislava. Visiting Slovakia (en inglés) (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: DAJAMA. ISBN 80-88975-16-6.
  • Špiesz, Anton (2001). Bratislava v stredoveku (Bratislava, en la Edad Media) (en eslovaco) (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Perfekt. ISBN 80-8046-145-7

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Capitals d'Europa
Andorra la Vella    Amsterdam    Atenes    Belgrat    Berlin    Berna    Bratislava    Brusseles    Bucarest    Budapest    Cardiff    Ciutat de Luxemburc    Ciutat del Vaticà    Copenhague    Chisinàu    Dublin    Edimburc    Erevan    Estocolm    Helsinki    Kíev    Lisboa    Liubliana    Londres    Madrit    Minsk    Mónaco-Ville    Moscou    Nicòsia    Oslo    París    Podgorica    Praga    Pristina    Reikiavik    Roma    Riga    San Marino    Sarajevo    Skopje   Sofia    Tallin    Tbilissi    Tirana    Vaduz    La Valleta    Varsòvia    Viena    Vilna    Zagrep