Diferencia entre pàgines "Imperi romà" i "Alfondeguella"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix ')
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{Artícul destacat}}
+
{{Infobox_pobles
−
{{Infobox països
+
|image_país =
−
|nom = Imperi Romà
+
|image_província = [[File:Alfondeguilla-Mapa de la Plana Baja.svg|195px]]
−
''Imperivm Romanvm''
+
|image_escut = [[File:Escut d'Alfondeguilla.svg|95px]]
−
|image_Senyera = [[Image:Senyeraimperiromà3.png|Senyera]]
+
|image_província2 = [[]]
−
|image_escut = [[Image:escutromà2.png|Escut]]
+
|nom = Alfondeguella
−
|image_situacio = [[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg]]
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
−
|capital = [[Roma]]
+
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
−
|població = 88,000,000
+
|província = [[Província de Castelló]]
−
|ciutat més poblada =
+
|comarca = [[La Plana Baixa]]
−
|forma de Govern = [[Monarquia]]
+
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Nules]]
−
|president = Al
+
|coor = {{coord|39|50|N|0|16|O|type:city|display=inline,title}}
−
|llengües = [[Llatí]], [[Grec]]
+
|superfície = 129,86 km²
−
|coor =  
+
|altitut = 219 msnm
−
|altitut =  
+
|població = 862 hab. ([[INE]] [[2018]])
−
|superfície = 6,000,000 km2
 
 
|densitat =  
 
|densitat =  
−
|gentilici = Romà/Romana
+
|gentilici = Alfondegueller/a Fondeguiller/a
−
|Moneda = [[Denari]], [[Sesterci]], [[Sòlit bizantí]]
+
|llengua = [[Valencià]]
−
|Us Horari =
+
|còdic_postal = 12609
−
|Domini =  
+
|festes = Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier.
−
|Membre de: =  
+
|alcalde = '''Salvador Ventura Berenguer''' ([[PPCV]])
 +
|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=12007 Web Oficial de Alfondeguilla]
 +
|notes =  
 
}}
 
}}
−
L''''imperi romà''' començà en l'any [[27 a. C.]], a l'otorgar-se-li a Octavi el títul  d'August. El Senat li va concedir el caràcter d'Imperator a perpetuïtat, pare de la pàtria i primer dels senadors (Prínceps Senatus). Fon considerat fill del César divinisat, i se li otorgà poder consular a perpetuïtat. Baix el manteniment de les formes republicanes, se va alvançant paulatinament a un sistema de poder monàrquic i militariste.
+
'''Alfondeguella''' (en [[idioma espanyol|espanyol]] ''Alfondeguilla''), a nivell coloquial, ''Fondeguilla'', és un [[municipi]] pertanyent a la [[Comunitat Valenciana]]. Situat al sur de la [[província de Castelló]] en la [[comarca]] de [[Plana Baixa]], (llindant en [[Sagunt]], ya en la [[província de Valéncia]]).
  
−
Tenia potestat censora, que li permetia confeccionar la llista dels senadors, i contava en la autoritats, per la qual auxiliava a tots els demés funcionaris. Aixina dirigia la política exterior, dictava normes, dites constitucions imperials, acunyava moneda i proponia candidats per a les magistratures (que van desapareixent, a mida que les seues funcions van anar eixercint-se per nous funcionaris designats per l'emperador).
+
==Geografia ==
 +
Està situat en la part meridional de la [[serra d’Espadà]], en el sector sur de la comarca de la Plana Baixa de la província de Castelló, el seu terme comprén 28.320 km2. i en una altitut sobre el nivell del mar de 211 m. Per la seua situació geogràfica, conta en un clima temperat durant totes les époques de l’any, lo que favorix el desenroll de la flora mediterrànea i l’assentament de fauna autòctona. Part del terme d'Alfondeguella pertany al [[Parc Natural de la Serra d’Espadà]].
  
−
Els Comicis pràcticament desaparegueren, adquirint el Senat, potestat llegislativa, ademés de triar als magistrats. La seua funció se va vore reduïda a consagrar, per aclamació, a l'Emperador i als magistrats, en un caràcter de mer formalisme.
+
=== Accessos ===
−
Ad este periodo se li coneix en el nom d'Alt Imperi, succeint-se en acabant d'August, quatre dinasties d'emperadors: la dels Julius-Claudius, conformada per els successors d'August, la dels Flavis, la dels Antonins i la dels Severs.
+
Des de [[Castelló]] s’accedix a esta localitat a través de la [[N-340]], prenent despuix la [[CV-10]], seguint per la CV-224 i finalment la CV-230.
−
Tots governaren en un poder casi absolut, basat fonamentalment en l'eixèrcit. Les fronteres de l'imperi s'anaren expandint, anexionant-se, [[Mauritània]], en el nort d' [[Àfrica]] en el any [[37]], [[Anglaterra]] en l'any [[84]] i [[Dàcia]] en l'any [[105]].
 
−
Durant el govern d'August, se posà fi a les guerres civils, i començà a viure's en orde, seguritat i prosperitat, en gran floriment artístic i cultural, coneixent-se esta etapa com de la "pax romana".
 
  
−
La màxima extensió de l'Imperi fon conseguida en Trajà, qui va véncer als parts i conquistà en el any [[117]], [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]].
+
Des de [[Valéncia]] direcció nort per la [[A-7]], eixida  [[la Vall d’Uxó]], direcció [[Soneja]][[Títul de l'enllaç]], creuarem esta localitat, CV-230, camí de [[Soneja]] i passant per damunt de les [[Grutes de Sant Josep]], arribarem a Alfondeguella.
−
Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials  i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions.
 
−
A l'estar dividida la potestat provincial entre el Príncep i el Senat, s'ha parlat d'una diarquia (en grec: dos poders sobirans). En tot i això, al ser l'Emperador el que otorgava la funció senatorial, el controlava.
 
  
−
La ciutat més important de l'imperi, era [[Roma]], sa capital. En ella es manifestava una gran opulència, a on els membres de l'orde senatorial i els rics cavallers habitaven en els domus, residències molt luxoses, encara que la majoria de la població vivia molt modestament, en els insulae, cases d'inquilinat de fins quatre pisos, insegures i incómodes.
+
Des de [[Terol]], [[Sogorp]], baixant per la [[A-23]] fins a l’eixida Soneja - [[la Vall d’Uxó]] i agafant la CV-230 creuarem [[Assuévar]] i fins a Alfondeguella.
−
En la mort d'Alexandre, en l'any [[235]], termina la dinastia dels Svers, i l' imperi es va sumergir en l' narquia. El govern en molts casos, estigué a càrrec de caps militars, que governaven poc de temps, succeint-se gran cantitat de governants que de seguida eren derrocats, per atre cap militar més poderós.
 
−
El Baix Imperi, o Dominat, dit aixina, perque al front del poder se trobava un Dominus (amo i senyor), un rei en característiques de divinitat, escomença en Dioclecià, que governà entre els anys [[284]] i [[305]], establint el sistema de la tetrarquia i pacificant el territori. L'imperi fon dividit en una zona occidental, baix el seu govern, i en atra oriental, a càrrec de Maximí, abdós en el títul de Augusts, pero triant un César, cada u, configurant-se quatre poders imperials.
 
  
−
Despuix de vint anys de govern o a causa de sa mort, els Augusts foren reemplaçats pels Césars, que al mateix temps, trien els seus Césars. Per a evitar les disputes entre els poders polítics i militars, posà en la conducció dels eixèrcits, que duplicaren sos membres, a militars, independents del govern civil de les províncies.
+
== Localitats limítrofes ==
−
Aumentà la burocràcia i centralisà. Acreixentà, al subdividir-les, el número de províncies, totes dependents del Dominus, agrupades en diòcesis governades per vicaris.
 
  
−
Durant el seu govern se va perseguir als cristians feroçment, disponent-se per edicte l'obligació del cult imperial. Temples i llibres foren destruïts i el cristians varen patir la presó i tortures.
+
El terme municipal té una extensió de 28.320 km2 i llimita pel nort en [[Artana]], a l’est en [[la Vall d’Uxó]], al sur-oest en [[Soneja]], a l'oest en [[Chóvar]] i al nort-oest en [[Eslida]], totes elles en la [[província de Castelló]] i al sur en [[Sagunt]] en la [[província de Valéncia]]. La mitat nort del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà.
−
En l'any [[311]], Galerio, dictà l'Edicte de tolerància, i en any [[313]], se promulgà l'Edicte de Milà que proclamava la neutralitat de l'estat en matèria religiosa.
 
  
−
En Constantí es dividix l'Imperi, per al seu millor govern, en quatre prefectures: Orient, Iliria, [[Itàlia]] i les Gàlies.
+
== Història ==
−
Est emperador va seguir l'avanç cap a la Roma cristiana convocant al Concili de Nicea, primer concili ecumènic.
 
−
En l'any [[395]], Teodosi I, dividix l'Imperi entre els seus dos fills: Honori, a qui li va correspondre  l'imperi d'Occident, en capital en Roma i Arcadi, a qui li va correspondre el d'Orient, en capital en Costantinoble.
 
−
La crisis va sobrevindre a arrel de l'aument dels gastos originats en un estat burocràtic i militarisat i la presó dels pobles bàrbars per ingressar a les fronteres imperials, els que foren en molts casos admesos per a tasques rurals i prestar servicis militars.
 
−
En l'any [[476]], l'Imperi d'Occident, caigué en poder dels pobles bàrbars. El d'Orient, més sòlit econòmicament, va subsistir fins a l'any [[1453]], en que Costantinoble caigué en poder dels turcs otomans.
 
  
−
== Economia ==
+
Els primers núcleus que es varen establir varen ser romans, dels que hui en dia queden restes pero varen ser els àraps els que varen crear l’actual emplaçament, despuix de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al Ducat de [[Medinaceli]]. Al ser lloc de moriscs la seua demografia es va vore sériament afectada per l’expulsió ya que es va reduir la seua població a la mitat entre els anys [[1602]] i [[1646]]. No obstant això, el creiximent demogràfic va ser molt important durant el [[sigle XIX]], época en que es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Aixina, mentres que en l'any [[1795]] la seua població era de 180 habitants, en l'any [[1900]] conseguia la sifra de 943 habitants. En el [[sigle XX]] (+- 1938) esta zona va tindre importància en la disputa de la [[Guerra Civil espanyola]], sent l'últim reducte del Front de l'Ebre en el que l'Eixercit Republicà va cedir davant dels Nacionals.
−
[[File:Moneda romana (16186885828).jpg|thumb|left|300px|<center>[[Moneda]] Romana.</center>]]
 
−
L'economia de l'Imperi Romà era la pròpia d'un imperi esclaviste: els [[esclau|esclaus]] treballaven òbviament de forma gratuïta, lo qual produïa una enorme riquea. Les diferents ciutats i províncies estaven conectades per una ret de comunicacions, vies i ports, que fomentaven el comerç notablement.
 
  
−
Encara que la vida es centrava en les ciutats, la majoria dels habitants vivien en el [[camp]], a on cultivaven la terra i cuidaven el ganado. Els cultius més importants eren el [[blat]], la [[raïm|vinya]] i  les [[oliva|oliveres]], també arbres frutals, hortalices, llegums i lli. Els romans milloraren les tècniques agrícoles introduint l' aladre romà, molins més eficaços, com el gra, el prensat d'oli, tècniques de regadiu i l'us de fem..
 
  
−
== Societat ==
+
=== Demografia ===
−
[[File:Patricio Romano.svg|thumb|right|350px|<center>Patricio romà</center>]]
+
{| align="center" {{tablabonita}}
−
La població romana estàva constituïda per dos grans blocs humans: [[Home|hòmens]] lliures i [[esclau|esclaus]]. Els hòmens lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini). Ad estos últims se'ls permet residir en [[Roma]], pero carixen de drets polítics. Els ciutadans posseïxen les civites o ciutadania, dels quals els seus elements son:
+
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demográfica<ref>[http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaAvanzada&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&comunidad=10&provincias=12&entidad_amb=no&codProv=&codMuni=007&codEC=&codES=&codNUC=&poblacion_amb=T&poblacion_op=%3D&poblacion_txt=&denominacion_op=like&denominacion_txt=&anos=2009&botonBusquedaAvanzada=Consultar+selecci%F3n INE - Unitats poblacionals]</ref>
 +
|-
 +
![[1563]] !! [[1795]] !! [[1845]] !! [[1873]] !! [[1900]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1985]] !! [[1990]] !! [[1995]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2009]] !! [[2018]]  
 +
|-
 +
| align=center| 500 || align=center| 180 || align=center| 388 || align=center| 738 || align=center| 943 || align=center| 815 || align=center| 1009 || align=center| 1027 || align=center| 968 || align=center| 957 || align=center| 921 || align=center| 916 || align=center| 908 || align=center| 899 || align=center| 860 || align=center| 862
 +
|}
  
−
*Drets polítics:
+
== Administració ==
−
**Ius suffragii: dret de sufragi actiu, es dir, dret a emetre el seu vot en qüestions relatives a l'Estat.
 
−
**Ous honorum: dret de ser triat per a ocupar càrrecs públics.
 
−
**Ius provocationis ad populum: dret a apelar, davant l'assamblea del poble, contra la sentència de galtades o mort dictada per un magistrat.
 
  
−
*Drets civils:
+
{{Alcaldes_Espanya
−
**Ius connubii: dret a contraure matrimoni vàlit segon les lleis romanes.
+
  | Alcalde_1 = Inocencio Ventura
−
**Ius commercii: dret a la propietat i al comerç-
+
  | Partit_1 = [[AP]]
−
**Ius (legis) actionis: posibilitat de fer valdre els seus drets front a la llei.
+
  | Alcalde_2 = Amadeo Rodríguez
 +
  | Partit_2 = [[AP]]
 +
  | Alcalde_3 = Ramón Vilar Font
 +
  | Partit_3 =  [[AP]]
 +
  | Alcalde_4 = Ramón Vilar Font
 +
  | Partit_4 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_5 = Ramón Vilar Font
 +
  | Partit_5 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_6 = Ramón Vilar Font
 +
  | Partit_6 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_7 = Ramón Vilar Font
 +
  | Partit_7 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_8 = Salvador Ventura Berenguer
 +
  | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = Salvador Ventura Berenguer
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
}}
  
−
Estos drets poden adquirir-se per naiximent, per manumissió, per llei o per concessió especial de l'Estat; aixina mateix, poden pedre's total o parcialment.
+
== Economia ==
−
 
 
−
Els ciutadans es dividien, en un principi, en [[Patrici|patricis]] i [[Plebeu|plebeus]]. Els patricis eren els descendents dels primitius romans, i constituïxen l'aristocràcia de la sanc. Els plebeus formen la majoria de la població en [[Roma]], i procedixen sobre tot dels pobles somesos i de l'immigració; esta massa està separada dels patricis per carir del ius connubii, pero va conquistant poc a poc, despuix de  llargues i tenaces lluites, l'igualtat de drets cívics, sobre tot degut a la necessitat de la seua cooperació en el terreny militar.
 
−
 
 
−
Despuix de l'expulsió dels reis (509 a. C.), escomencen les lluites socials entre patricis i plebeus, en l'exigència d'estos del reconeiximent dels seus drets polítics i civils. A partir del 302 a. C. la plebe conseguix l'accés a totes les magistratures.
 
−
 
 
−
A l'equiparar-se políticament patricis i plebeus, l'antiga noblea de sanc pert gradualment la seua importància i deixa pas a la noblea dels càrrecs públics (ordo senatorius -orde senatorial-) i a la noblea dels diners (ordo equester - classe dels cavallers -). L'ordo senatorius o nobilitas (accés al Senat), creat per August com a categoria jurídica tancada i caràcter hereditari, està constituït tant per patricis com per plebeus, dels quals els seus antepassats havien eixercit una magistratura del corsus honorum (cuestor, edil, pretor o cònsul). El plebeu que conseguia arribar a edil curul es convertia en homo novus, i fundava la nobilitas de sa família. Esta classe senatorial denominava als seus membres optimates i boni cives, i representa la primera classe de la societat.
 
−
 
 
−
L'ordo equester integrà una rica burguesia dedicada a les activitats econòmiques i judicials. Com els senadors no podien dedicar-se al comerç´ ni als negocis, els cavallers es dedicaren al comerç a gran escala, al cobro d'imposts públics, a contractistes d'obres públiques, etc.
 
−
 
 
−
Atra categoria dins dels hòmens lliures la constituïen els dits clients. Es tractava de ciutadans lliures que voluntàriament es posaven baix la protecció d'una persona rica (patronus -patró-). En els primers temps, la clientela havia supost la relació íntima i casi sagrada entre patró i client, pero es va convertir durant l'imperi en una relació de lloguer: el client passà a ser una figura decorativa, mal pagada i pijor tractada, en el sèquit de son senyor. En el [[sigle II]] d. C. hi han uns 150.000 clients en Roma, procedents dels proletaris.
 
−
 
 
−
La immensa majoria de la població de Roma pot ser englobada baix el nom de tercer estat (plebeus pobres), i en ella predominava en molt, sense dubte algú, el proletariat, del qual la seua existència girava en torn al lema panem et circenses. Pero al costat d'esta pobrea, hi havia entre les gents d'humil condició quins fruïen de benestar i riquea.
 
−
 
 
−
Els esclaus eren a soles coses, no sers humans. El poder dels seus amos sobre ells era illimitat, podent inclús donar-los mort, si be en l'época de la república sa situació se fa més humana. L'esclau carix de bens personals i no pot contraure matrimoni llegal; podien triar una companyera d'esclavitut per a celebrar en ella un matrimoni entre esclaus (contubernium). Els esclaus treballaren en obres públiques, mines, pedreres, explotacions rurals, etc. Al costat dels serviprivati estaven també els servi publici, propietat del estat, que estaven empleats en els servicis públics, com personal de bomber, aigües, remers, ajudants de retors i magistrats, etc.
 
−
 
 
−
Els esclaus podien recuperar sa llibertat (manumissió), be com recompensa a una bona conducta be perque el propi esclau li la comprava al seu amo. L'esclau manumitit se denominava liberto, que goja de drets llimitats i contínua devent al seu antic amo respecte i fidelitat.
 
−
 
 
−
Les activitats comercials, com també les artesanals, estaven en sa major part en mans dels esclaus i libertos, perque els hòmens lliures, encara que foren pobres, consideraven estes professions com indignes d'ells.
 
−
 
 
−
=== La situació de la dòna ===
 
−
En Roma, en els primers temps, el pater familias tenia un complet control sobre sa esposa i sa família, pero en general la llei romana concedia a la dòna més drets que la grega. No vivien recloses en casa i menjaven en els seus esposos, eren lliures per a abandonar la casa i visitar no soles botigues, sino també llocs públics com teatres i jujats. Moltes dònes romanes de classe elevada eren influents i prenien part activa en els assunts sobre els que es discutia en ses cases.
 
−
 
 
−
La dòna romana se casava generalment entre els tretze i els dèsset anys. Una vegada dins de sa casa, la dòna ocupava una posició prou independent, sobre tot en época imperial, quan es considerà a la dona com propietària dels bens que ella havia aportat al matrimoni. Aixina era llògic que les dònes empunyaren en freqüència els ramals de la casa, manant en elles més que el marit i inclús sobre ell.
 
−
 
 
−
La posició independent que la dòna ocupava en [[Roma]] baix l'Imperi portava aparellada una forta tentació que la espentejava a voltes a trencar les traves impostes al seu sexe. Encara que no arribarien a fer-se freqüents els casos de dònes que participaven en tornejos gimnàstics o que barallaren com gladiadors, si foren més freqüents els casos de dones interessades per la marcha dels assunts del món i que prenien part activa d'ells.
 
−
 
 
−
== Cultura romana ==
 
−
Les majors contribucions que Roma ha fet a la cultura han segut el dret i el [[llatí]], orige de moltes llengües modernes, i de moltes paraules en llengües no romàniques. Durant la república, i despuix de la conquista de [[Grècia]], la cultura romana patix una profunda transformació, caracterisada per l'introducció de la civilisació helenística, no la grega clàssica, en la mentalitat romana. Entre les classes acomodades l'educació està en mans dels grecs.
 
−
 
 
−
Aixina, entren en Roma les últimes tendències de la filosofia grega, com els estoics de la mà de Paneci i Posidini. Historiadors grecs com Polibi, Estrabí i Plini. Els majors filòsofs romans serien Ciceró, Horaci, Séneca, Epicteto i Marc aureli. En Aleixandria destaquen Plotí i Ammoni Saccas. I ya en el [[sigle III]] Aleixandre de Afrodisisa, Simplici, Ammoni, Joan de Filòpon, etc. Tots ells comentaristes dels grans filòsofs grecs.
 
−
 
 
−
Destacaren matemàtics com, Papo, Teó de Hipatia en Aleixandria, Nicòmac de Gerasa, Boeci i Diofant en Roma; meges com Heròfil i Erasistrato en Aleixandria, [[Asclepiades]], Aulo Corneli i Galé en Roma; i geógrafs com Pomponi Mela i Claudi Tolomeu, el més influent en l'antiguetat.
 
−
 
 
−
=== Art Romà ===
 
−
[[File:Mosaico romano (nueva versión HR) (13032909593).jpg|thumb|right|300px|<center>[[Mosaic]] Romà</center>]]
 
−
[[File:Boscoreale fresco woman kithara.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Pintura]] romana del [[sigle I a. C.]]</center>]]
 
−
 
 
−
L'art romà, a l'igual que la seua arquitectura i ingenieria, se va estendre, com el seu imperi, a lo llarc i ample del perímetro del [[Mar Mediterràneu]], sent u dels principals exponents de la alvançada civilisació romana.
 
−
 
 
−
L'art romà afona les seues arrels en diverses influències, especialment del món etrusc i del grec.
 
−
En la lliteratura tingueren gran importància les lletres gregues. Es va traduir molt del grec. Pero destacaren Andrònic, Nervi, César, Plaut, Terenci, Eni, Virgili, Lucreci, etc.
 
−
 
 
−
La forta organisació i personalitat de l'Imperi Romà exigix un art i una arquitectura que unix el caràcter funcional en el propagandístic. D'esta forma naix un art molt centralisat i unitari que abarca tot l'imperi, no a soles Roma, sino, la major part o menor mida, a totes les seues províncies.
 
−
 
 
−
No cap dubte de que l'art romà és la manifestació artística més significativa de l'història del món occidental, ya que la seua influència mai s'ha deixat de percebre a lo llarc dels molts sigles des de la seua desaparició en tota [[Europa]]. No ha hagut moment històric (a lo millor el gòtic és l'art i arquitectura més alluntat del cànon romà) que no haja patit en major o menor mida la seua influència.
 
−
 
 
−
Els romans penetraren en la [[Península Ibèrica]] en el 218 a. C. i sobre tot, a partir de la mitat del sigle II a. C. començaren a crear-se assentaments estables. No tardà en generar-se una pronta i intensa romanisació que durà més de cinc sigles  i que ha deixat en la nostra terra rests arqueològics de primer orde.
 
−
 
 
−
L'Art Romà té sa principal manifestació en l'arquitectura, tant religiosa, com civil. Pero atres manifestacions de primer orde son la seua magnífica escultura i en menor mida la pintura.
 
−
 
 
−
El mosaic és atra de les arts més brillants del món romà. Les viles tardorromanes tingueren freqüentment ses terres cobertes per fermosos mosaics en figures geomètriques, escenes de caça, mitològiques, etc.
 
−
 
 
−
=== Arquitectura Romana ===
 
−
[[File:Museu Marès, columna romana al pati.jpg|thumb|right|300px|<center>Columna romana</center>]]
 
−
[[File:Rome (IT), Kolosseum -- 2013 -- 3400.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Coliseu]] situat en [[Roma]]</center>]]
 
−
El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. En tot i això, també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]].
 
−
 
 
−
Posteriorment l'art romà va repercutir enormement en els cultures occidentals, sent la base cultural d'Occident fins als nostres dies.
 
−
 
 
−
L'art en Roma se posà al servici de noves necessitats. Açò explica el naiximent de noves manifestacions i també l'aparició d'un art en gran centralisació i unitarisme, no a soles en Roma sino també en el restant de l'Imperi.
 
−
 
 
−
Les principals característiques que aporta l'art romà com novetat son:
 
−
 
 
−
*Preocupació, en la arquitectura, pel joc de masses que ve pels elements usats en la construcció.
 
−
*Arquitectura molt més colossal.
 
−
*Com element arquitectònic bàsic, se van a utilisar l'[[arc]], la [[revolta]] o [[volta]], i per tant, la [[cúpula]].
 
−
*Se va a crear el retracte en la escultura.
 
−
*Roma fon la creadora del relleu històric, cininuu i narratiu.
 
−
 
 
−
Les principals característiques de l'arquitectura romana són:
 
  
−
*És una arquitectura caracterisada per la monumentalitat, no a soles per l'espai que ocupa sino també pel seu significat.
+
Es basa en cultiu llenyós de secà, d’un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’[[armeles]], [[raïm|vinyes]], [[oliva|oliveres]], [[garrofa|garrofes]], horta, [[taronja|tarongers]] i el restant del terme de [[pi (arbre)|pins]] sureres i carrasques.
−
Açò ve donat també per l'idea de l'immortalitat de l'Imperi.
 
−
*És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per açò i també per la pròpia estructura del Estat, apareixen noves construccions, en un gran desenroll de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc.
 
  
−
*És una arquitectura dinàmica., com conseqüència de l'us de alguns elements constructius com  l' [arc]] i la [[revolta]].
+
Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar.  
−
*Els materials utilisats són molt variats: pedra tallada en sellars regulars i disposta a [[dogal]] i [[tió]], [[formigó]], [[rajola]], [[mampost]], [[fusta]]... Quan el material era pobre se solia revestir en estucat, plaques de marbre o en ornamentació de [[mosaic|mosaics]] o [[pintura]].
+
Antigament, fins a [[1992]], els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la [[Vall d’Uxó]]), despuix IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en coches.
−
*Se gasta l'orde [[Toscana|toscà]] i també el [[Jònic|jònic]] i el [[Coríntia|corinti]]. Encara que lo més significatiu fon l'us de l'elegant orde compost. També fon molt freqüent la superposició en órdens en edificis molt alts. Normalment en el pis d'avall se gastava l'orde toscà, en el mig el jònic i en el superior el corinti. Els capitells, en general, presenten motius en major llibertat que en [[Grècia]] i hi han alguns en figuració.
+
Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit.
−
Apareixen les guirlandes i els bucranis com elements decoratius.
 
−
*També l'arquitectura romana utilisà la superposició del mateixa va de l'arc i el [[llindar]].
 
  
−
==== Els [[Temple|temples]] romans ====
+
== Festes ==
−
[[File:Pantheon11.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Panteó d'Agripa|Panteó]]</center>]]
 
−
El temple romà es conformà en base a la tradició de dos mons: l'etrusc i el grec. Estaven atesos per [[retor|retors]] adscrits que administraven el temple i tot lo concernint als ritos en els seus deus.
 
  
−
En l'Imperi Romà va existir una gran relació entre el món religiós i el polític, de manera que el Sum Pontífice serà el propi emperador.
+
*Passacarrers en Sant Antoni.
 +
*Dijous Llarder o de [[Carnestoltes]], a on la gent va a berenar a la montanya
 +
*En [[Semana Santa]], representació de la passió la nit del dissabte anterior al dumenge de rams, en recorregut pel núcleu urbà de la població finalisant en el Calvari, ho realisen veïns i veïnes de la població.
 +
*Festa a [[Nostra Senyora de l’Assunció]] la semana del 15 d’[[agost]], en bous i reveles.
 +
*Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier en fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon fi de semana de novembre.
 +
*Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer [[dumenge]] de [[novembre]]. En processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acodixen moltes persones, inclús d’atres pobles, perque hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realisen famílies o grups de quintos.
 +
*Romeria de Sant Vicent, recuperada des de fa ya diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena en les típiques "rollets i [[mistela]]" (rollets i mistela) i despuix es baixa pel camí que nos porta fins a la carretera d’entrada al poble.
  
−
Atres figures destacades en el temple foren les vestals, figures femenines dedicades als temples, especialment en aquells que estaven dedicats a [[Deu|deeses]] femenines.
+
== Monuments ==
 +
*'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà comunament conegut com "''l’Arquet''", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un terme d'uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment.
  
−
El temple romà s'alça sobre un pòdium i per a accedir a la cella existia una escalinata en la part de davant. La cella se desenrollava en sentit llongitudinal i podia ser única o triple.
+
*'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà i reconstruït pels àraps, conegut com "''el Pont de l’Aigua''" que creua el barranc del [[Riu Belcaire]] per mig de sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en us, es pot observar per la carretera CV - 230.
−
En els temples s'utilisaven especialment els órdens compost i corinti. Els frontons solien ser llisos en inscripcions en la part de davant del entaulament.
 
  
−
Progressivament se'n anà imponent la revolta per a la coberta interior de la cella. També hi hagueren temples circulars, generalment dedicats a [[Vesta]]. En etapes tardanes se varen construir temples d'estructura més complicada, com temples dobles, de planta poligonal, etc.
+
[[File:Castellon-Alfondeguilla-castillo-de-castro.jpg|thumb|250px|Castell de Castro]]
 +
*'''[[Castell de Castro]]'''. Fortificació àrap, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seria una torre de sentinela, els restos actuals pertanyen a la civilisació islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en una penya en la cima homònima a 789 metros sobre el nivell de la mar i domina un camp visual impressionant que comprén des de les Agulles de Santa Àgueda en [[Benicàssim]] fins al [Cap de la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les [[Illes Columbretes]]. El castell esta entre dos barrancs profunts; la seua posició tan estratègica nos permet endevinar hui com de difícil seria la seua conquista en époques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l’accidentada orografia, la part de llevant posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstàcul és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metros de llongitut, el restant del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, nomenat albacar, era el lloc fortificat a on la població es refugiava en cas de perill, tot amurallat i en el que existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mig d’una entrada en arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dit, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, en restes d’habitacions i l’atra, la més alta, a on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidir per la torre de l’homenage, derruïda en [[juliol]] de [[1938]] per l’aviació franquista durant la [[guerra civil espanyola]], entre els penyascars, per devall d’esta torre, es troba la tercera entrada al recint amurallat.
 +
*'''Castell d’Alfandech'''. D’orige àrap, darrere del poble en el barri del castellet.
  
−
== Religió ==
+
*'''Ermita Calvari del Crist '''. enclavada en la part de la montanya darrere del poble en la seua part alta. La qual va ser rehabilitada despuix de la guerra civil, ya que va patir diverses destrosses.
−
La religió dels romans era [[Politeisme|politeista]] (adoraven a un gran número de deus). Els més venerats eren [[Júpiter]], [[Minerva]] i [[Juno]]. En honor ad ells es varen construir temples i se oferiren sacrificis d'animals. L'emperador era adorat com un deu i en tot l'Imperi se practicava el cult imperial.
 
  
−
També veneraven, en casa, als deus protectors de la llar i de la família; en cada casa hi havia un altar dedicat a eixos deus. Ademés, els romans eren molt supersticiosos, i, ans de pendre una decisió consultaven la voluntat dels deus, expressada per mig dels oràculs.
+
*'''Nevera de Castro'''. Construcció per a l’almagasenament de neu i posteriorment l’obtenció de gel, neu arreplegada de les proximitats del Castell del mateix nom. També conegut com [[Pou de neu]]. A 800 metros sobre el nivell del mar l’any va ser reconstruïda, construcció de pou circular de 12,50 m de profunditat, excavat en la roca en parets de pedra arreglada en morter, sent la cara interna brillant en calç per a aïllar millor la neu, el pou es tanca en una cúpula en sendes obertures laterals per a la introducció de la neu i extracció del gel, tenint un perímetro exterior de 32 m. i en capacitat per a 420 m.3 En tota la [[Comunitat Valenciana]] existixen al voltant de 200, sent en esta Serra d’Espadà, 5, les catalogades.
  
−
=== Festes Religioses ===
+
== Llocs d’interés ==
−
El calendari religiós romà reflectia l'hospitalitat de [[Roma]] front als cults i divinitats dels territoris conquistats. Originalment eren poques les festivitats religioses romanes. Algunes de les més antigues sobrevixqueren fins al final de l'imperi pagà, preservant la memòria de la fertilitat i els ritos propiciatoris d'un primitiu poble agrícola. A pesar d'això, se varen introduir noves festes que senyalaren la assimilació dels nous deus. Arribaren a incorporar-se'n tantes festes que els dies festius eren més numerosos que els laborals. Les més importants eren les [[festes lupercals]], [[festes saturnals|saturnals]], [[equíria]] i dels [[jocs seculars]].
 
  
−
Temps despuix, acabades les persecucions contra els cristians, el [[cristianisme]] es va convertir en la religió oficial de l'imperi, en l'emperador Constantí que tolerà les dos religions, ya que segons la llegenda, ans d'una gran batalla va vore una creu en el cel, baix la qual una inscripció dia <<baix este símbol venceràs>>. A l'endemà gravà en els escuts de tots els seus soldats la creu i obtingué una gran victòria, si be assoles se batejà uns dies ans de sa mort. Algunes festivitats cristianes que se celebren actualment se basen en les festivitats que ya se celebraven en temps romans, soles que cristianisades per a fer-les compatibles en la nova religió. Inclús, en països de cultura cristiana, se mantenen algunes completament paganes com les [[Carnestoltes|carnestoltes]].
+
*'''Calvari del Crist'''.
 +
*'''Caixco antic nomenat el Castellet'''.
 +
*'''Montanya de Pipa'''. 589 metros.
 +
*'''Montanya de la Nevera'''. 855 metros.
 +
En el terme municipal es troben les '''Fonts''' de "''Cabanelles''", "''la Figuera''" en el Barranc de les Vinyes, "''el Flare''" al principi del Barranc d’Eslida, "''el Gos''" prop d’Aigualit, de "''l’Hedra''", a les penyes el Castell de Castro, "''Marc''" en el Barranc d’Eslida, de "''Montesinos''" en el Barranc de les Vinyes i "''la Penyeta''" en el Barranc de Castro.
 +
*'''Construccions de pedra seca'''.
 +
*'''Corrals de bésties'''. Ubicats en les rostàries de les montanyes, servien per a arreplegar i albergar les bésties en plena naturalea, lloc a on pasturaven. D’especial menció cal destacar "''La Paridera''" situat dins d'una cova de grans dimensions, a on es portaven les bésties femelles per a donar a llum en tranquilitat.
 +
*'''Forns de Calç'''.
 +
*'''Iglésia de Sant Bertomeu'''. en la plaça de l’Ajuntament del [[sigle XVIII]].
 +
*'''Els Molins, molins per a traure oli, que sols ne queda un, sense utilisar'''.
 +
*'''Restes arqueològics de l’antic poblat de Castro''', '''Antigues mines de Cinabri'''.
 +
*'''L´escoladora, pedra al costat del riu, d'un tamany gran i en inclinació suficient per a escolar-se'''.
  
−
== Extensió de l'Imperi Romà ==
+
== Referències ==
−
[[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg|thumb|right|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]]
+
{{reflist}}
−
En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual.
 
  
−
== Enllaços Externs ==
+
== Enllaços externs ==
−
*[http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak The Roman Law Library] (en anglés).
+
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
  
−
[[Categoria:Història]]
+
{{Municipis de La Plana Baixa}}
−
[[Categoria: Edat Antiga]]
+
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
−
[[Categoria:Imperis]]
+
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
−
[[Categoria: Imperi Romà]]
 
−
[[Categoria:Història d'Europa]]
 

Revisió de 21:36 5 jun 2021

Alfondeguella
Escut d'Alfondeguilla.svg
Alfondeguilla-Mapa de la Plana Baja.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Castelló
• Comarca: La Plana Baixa
• Partit judicial: Nules
Ubicació: {{ dms-lat=39°50′N dms-long=0°16′O dec-lat=39.833 dec-long=-0.267 default=dms|name=}}Coord.: {{ dms-lat=39°50′N dms-long=0°16′O dec-lat=39.833 dec-long=-0.267 default=dms|name=}}</noinclude>
• Altitut: 219 msnm
Superfície: 129,86 km²
Població: 862 hab. (INE 2018)
• Densitat:
Gentilici: Alfondegueller/a Fondeguiller/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 12609
Festes majors: Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier.
Alcalde: Salvador Ventura Berenguer (PPCV)
Pàgina web: {{{web}}}


Alfondeguella (en espanyol Alfondeguilla), a nivell coloquial, Fondeguilla, és un municipi pertanyent a la Comunitat Valenciana. Situat al sur de la província de Castelló en la comarca de Plana Baixa, (llindant en Sagunt, ya en la província de Valéncia).

Geografia

Està situat en la part meridional de la serra d’Espadà, en el sector sur de la comarca de la Plana Baixa de la província de Castelló, el seu terme comprén 28.320 km2. i en una altitut sobre el nivell del mar de 211 m. Per la seua situació geogràfica, conta en un clima temperat durant totes les époques de l’any, lo que favorix el desenroll de la flora mediterrànea i l’assentament de fauna autòctona. Part del terme d'Alfondeguella pertany al Parc Natural de la Serra d’Espadà.

Accessos

Des de Castelló s’accedix a esta localitat a través de la N-340, prenent despuix la CV-10, seguint per la CV-224 i finalment la CV-230.

Des de Valéncia direcció nort per la A-7, eixida la Vall d’Uxó, direcció SonejaTítul de l'enllaç, creuarem esta localitat, CV-230, camí de Soneja i passant per damunt de les Grutes de Sant Josep, arribarem a Alfondeguella.

Des de Terol, Sogorp, baixant per la A-23 fins a l’eixida Soneja - la Vall d’Uxó i agafant la CV-230 creuarem Assuévar i fins a Alfondeguella.

Localitats limítrofes

El terme municipal té una extensió de 28.320 km2 i llimita pel nort en Artana, a l’est en la Vall d’Uxó, al sur-oest en Soneja, a l'oest en Chóvar i al nort-oest en Eslida, totes elles en la província de Castelló i al sur en Sagunt en la província de Valéncia. La mitat nort del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà.

Història

Els primers núcleus que es varen establir varen ser romans, dels que hui en dia queden restes pero varen ser els àraps els que varen crear l’actual emplaçament, despuix de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al Ducat de Medinaceli. Al ser lloc de moriscs la seua demografia es va vore sériament afectada per l’expulsió ya que es va reduir la seua població a la mitat entre els anys 1602 i 1646. No obstant això, el creiximent demogràfic va ser molt important durant el sigle XIX, época en que es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Aixina, mentres que en l'any 1795 la seua població era de 180 habitants, en l'any 1900 conseguia la sifra de 943 habitants. En el sigle XX (+- 1938) esta zona va tindre importància en la disputa de la Guerra Civil espanyola, sent l'últim reducte del Front de l'Ebre en el que l'Eixercit Republicà va cedir davant dels Nacionals.


Demografia

Evolució demográfica[1]
1563 1795 1845 1873 1900 1940 1950 1960 1970 1985 1990 1995 2000 2005 2009 2018
500 180 388 738 943 815 1009 1027 968 957 921 916 908 899 860 862

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Inocencio Ventura AP
1983 - 1987 Amadeo Rodríguez AP
1987 - 1991 Ramón Vilar Font AP
1991 - 1995 Ramón Vilar Font PPCV
1995 - 1999 Ramón Vilar Font PPCV
1999 - 2003 Ramón Vilar Font PPCV
2003 - 2007 Ramón Vilar Font PPCV
2007 - 2011 Salvador Ventura Berenguer PPCV
2011 - 2015 Salvador Ventura Berenguer PPCV
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Economia

Es basa en cultiu llenyós de secà, d’un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’armeles, vinyes, oliveres, garrofes, horta, tarongers i el restant del terme de pins sureres i carrasques.

Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar. Antigament, fins a 1992, els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la Vall d’Uxó), despuix IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en coches. Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit.

Festes

  • Passacarrers en Sant Antoni.
  • Dijous Llarder o de Carnestoltes, a on la gent va a berenar a la montanya
  • En Semana Santa, representació de la passió la nit del dissabte anterior al dumenge de rams, en recorregut pel núcleu urbà de la població finalisant en el Calvari, ho realisen veïns i veïnes de la població.
  • Festa a Nostra Senyora de l’Assunció la semana del 15 d’agost, en bous i reveles.
  • Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier en fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon fi de semana de novembre.
  • Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer dumenge de novembre. En processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acodixen moltes persones, inclús d’atres pobles, perque hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realisen famílies o grups de quintos.
  • Romeria de Sant Vicent, recuperada des de fa ya diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena en les típiques "rollets i mistela" (rollets i mistela) i despuix es baixa pel camí que nos porta fins a la carretera d’entrada al poble.

Monuments

  • Aqüeducte romà. Aqüeducte romà comunament conegut com "l’Arquet", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un terme d'uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment.
  • Aqüeducte romà. Aqüeducte romà i reconstruït pels àraps, conegut com "el Pont de l’Aigua" que creua el barranc del Riu Belcaire per mig de sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en us, es pot observar per la carretera CV - 230.
Castell de Castro
  • Castell de Castro. Fortificació àrap, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seria una torre de sentinela, els restos actuals pertanyen a la civilisació islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en una penya en la cima homònima a 789 metros sobre el nivell de la mar i domina un camp visual impressionant que comprén des de les Agulles de Santa Àgueda en Benicàssim fins al [Cap de la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les Illes Columbretes. El castell esta entre dos barrancs profunts; la seua posició tan estratègica nos permet endevinar hui com de difícil seria la seua conquista en époques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l’accidentada orografia, la part de llevant posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstàcul és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metros de llongitut, el restant del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, nomenat albacar, era el lloc fortificat a on la població es refugiava en cas de perill, tot amurallat i en el que existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mig d’una entrada en arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dit, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, en restes d’habitacions i l’atra, la més alta, a on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidir per la torre de l’homenage, derruïda en juliol de 1938 per l’aviació franquista durant la guerra civil espanyola, entre els penyascars, per devall d’esta torre, es troba la tercera entrada al recint amurallat.
  • Castell d’Alfandech. D’orige àrap, darrere del poble en el barri del castellet.
  • Ermita Calvari del Crist . enclavada en la part de la montanya darrere del poble en la seua part alta. La qual va ser rehabilitada despuix de la guerra civil, ya que va patir diverses destrosses.
  • Nevera de Castro. Construcció per a l’almagasenament de neu i posteriorment l’obtenció de gel, neu arreplegada de les proximitats del Castell del mateix nom. També conegut com Pou de neu. A 800 metros sobre el nivell del mar l’any va ser reconstruïda, construcció de pou circular de 12,50 m de profunditat, excavat en la roca en parets de pedra arreglada en morter, sent la cara interna brillant en calç per a aïllar millor la neu, el pou es tanca en una cúpula en sendes obertures laterals per a la introducció de la neu i extracció del gel, tenint un perímetro exterior de 32 m. i en capacitat per a 420 m.3 En tota la Comunitat Valenciana existixen al voltant de 200, sent en esta Serra d’Espadà, 5, les catalogades.

Llocs d’interés

  • Calvari del Crist.
  • Caixco antic nomenat el Castellet.
  • Montanya de Pipa. 589 metros.
  • Montanya de la Nevera. 855 metros.

En el terme municipal es troben les Fonts de "Cabanelles", "la Figuera" en el Barranc de les Vinyes, "el Flare" al principi del Barranc d’Eslida, "el Gos" prop d’Aigualit, de "l’Hedra", a les penyes el Castell de Castro, "Marc" en el Barranc d’Eslida, de "Montesinos" en el Barranc de les Vinyes i "la Penyeta" en el Barranc de Castro.

  • Construccions de pedra seca.
  • Corrals de bésties. Ubicats en les rostàries de les montanyes, servien per a arreplegar i albergar les bésties en plena naturalea, lloc a on pasturaven. D’especial menció cal destacar "La Paridera" situat dins d'una cova de grans dimensions, a on es portaven les bésties femelles per a donar a llum en tranquilitat.
  • Forns de Calç.
  • Iglésia de Sant Bertomeu. en la plaça de l’Ajuntament del sigle XVIII.
  • Els Molins, molins per a traure oli, que sols ne queda un, sense utilisar.
  • Restes arqueològics de l’antic poblat de Castro, Antigues mines de Cinabri.
  • L´escoladora, pedra al costat del riu, d'un tamany gran i en inclinació suficient per a escolar-se.

Referències

  1. ↑ INE - Unitats poblacionals

Enllaços externs


Municipis de La Plana Baixa

Aïn  •  Alcúdia de Veo  •  Alfondeguella  •  Almenara  •  Les Alqueries  •  Artana  •  Bechí  •  Borriana  •  Chilches  •  Eslida  •  La Llosa  •  Moncofa  •  Nules  •  Onda  •  Ribesalbes  •  Suera  •  Tales  •  La Vall d'Uxó  •  Vilarreal  •  La Vilavella

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Imperi_romà&oldid=176657»