Diferencia entre pàgines "Quart de Poblet" i "Alfondeguella"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{Artícul destacat}}
+
{{Infobox_pobles
−
{{Infobox pobles
+
|image_país =
−
|image_país = [[File:Localització de Quart de Poblet respecte del País Valencià.png|115px]]  
+
|image_província = [[File:Alfondeguilla-Mapa de la Plana Baja.svg|195px]]
−
|image_província = [[File:Localització de Quart de Poblet respecte de l'Horta Oest.png |115px]]  
+
|image_escut = [[File:Escut d'Alfondeguilla.svg|95px]]
−
|nom = Quart de Poblet
+
|image_província2 = [[]]
−
|image_escut = [[File:Escut de Quart de Poblet.svg|90px]]  
+
|nom = Alfondeguella
 
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
−
|província = [[Província de Valéncia]]
+
|província = [[Província de Castelló]]
−
|comarca = [[L'Horta Oest]]
+
|comarca = [[La Plana Baixa]]
−
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Quart de Poblet]]  
+
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Nules]]
−
|coor = 39°29′N 0°26′34
+
|coor = {{coord|39|50|N|0|16|O|type:city|display=inline,title}}
−
|superfície = 19.6 km²
+
|superfície = 129,86 km²
−
|altitut = 40 msnm
+
|altitut = 219 msnm
−
|població = 24.536 hab.
+
|població = 862 hab. ([[INE]] [[2018]])
−
|densitat = 1.251,83 hab./km²
+
|densitat =  
−
|gentilici = Quarter/a o Quarteny/a
+
|gentilici = Alfondegueller/a Fondeguiller/a
−
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
+
|llengua = [[Valencià]]
−
|còdic_postal = 46930
+
|còdic_postal = 12609
−
|festes = Primer Dissabte de Setembre
+
|festes = Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier.
−
|alcalde = Carmen Martínez Ramírez ([[PSPV]]-[[PSOE]])
+
|alcalde = '''Salvador Ventura Berenguer''' ([[PPCV]])
−
|uep = [http://www.quartdepoblet.org/ Ajuntament de Quart de Poblet]
+
|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=12007 Web Oficial de Alfondeguilla]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
−
'''Quart de Poblet''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]] i en la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]]. Conta en 24.536 habitants ([[INE]] [[2018]]).
+
'''Alfondeguella''' (en [[idioma espanyol|espanyol]] ''Alfondeguilla''), a nivell coloquial, ''Fondeguilla'', és un [[municipi]] pertanyent a la [[Comunitat Valenciana]]. Situat al sur de la [[província de Castelló]] en la [[comarca]] de [[Plana Baixa]], (llindant en [[Sagunt]], ya en la [[província de Valéncia]]).
  
−
== Geografia ==
+
==Geografia ==
−
Situat entre [[L'Horta Sur]] valenciana. La superfície del [[municipi]] és completament plana. El [[riu Túria]] creua el [[municipi]] pel nort; per l'oest circula la [[Rambla del Poyo]]. El clima es [[clima mediterràneu|mediterràneu]], en pluges en primavera d'hivern i primavera; els vents dominants són els de l'oest i de l'est.
+
Està situat en la part meridional de la [[serra d’Espadà]], en el sector sur de la comarca de la Plana Baixa de la província de Castelló, el seu terme comprén 28.320 km2. i en una altitut sobre el nivell del mar de 211 m. Per la seua situació geogràfica, conta en un clima temperat durant totes les époques de l’any, lo que favorix el desenroll de la flora mediterrànea i l’assentament de fauna autòctona. Part del terme d'Alfondeguella pertany al [[Parc Natural de la Serra d’Espadà]].
  
−
Es pot accedir ad esta localitat per mig de les llínees 3 i 5 de [[MetroValencia]] i per mig dels autobusos de la llínea 150 de [[Metrobús]].
+
=== Accessos ===
 +
Des de [[Castelló]] s’accedix a esta localitat a través de la [[N-340]], prenent despuix la [[CV-10]], seguint per la CV-224 i finalment la CV-230.
  
−
==== Infraestructura i accessos ====
+
Des de [[Valéncia]] direcció nort per la [[A-7]], eixida  [[la Vall d’Uxó]], direcció [[Soneja]][[Títul de l'enllaç]], creuarem esta localitat, CV-230, camí de [[Soneja]] i passant per damunt de les [[Grutes de Sant Josep]], arribarem a Alfondeguella.
−
Les principals arteries de tràfic rodat situades a l'oest del [[àrea metropolitana de Valéncia]] solquen el [[municipi]] de [[Quart de Poblet]]. Aixina, tant el centre urbà com els numerosos polígons industrials estan conectats per [[autovia]] en municipis del voltant i atres carreteres de gran capacitat.
 
−
* L'autovia [[Autovia del Este|A-3/E-901]] [[Madrit]]-[[Valéncia]] o ''[[Autovia del Este]] '' -antiga [[N-III]]- discorre llongitudinalment al sur de [[Quart de Poblet]] i proporciona tres accessos, u dels quals enllaça en el [[aeroport de Manises|aeroport]].
 
−
* L'[[Autopistes d'Espanya|autovia]] [[V-30]] de circumvalació, paralela a la nova marge del riu Túria, traça una llínea diagonal entre el noroest i el surest de la localitat, mentres que la carretera [[V-11]] servix a Quart de Poblet i la conecta en la terminal del [[aeroport de Valéncia]]. Atres carreteres locals, com la CV-408 i la [[CV-31]], servixen de nexe, encara fragmentat per les instalacions industrials, en núcleus veïnals.
 
  
−
L'[[Estació de Quart de Poblet|estació de ferrocarril]] de [[Renfe Operadora]], en l'antiga '''[[Llínea C-4 (Cercanies Valéncia)|llínea C-4]] [[Valéncia]]-[[Estació del Nort (Valéncia)|Nort]] - [[Ribarroja del Túria]] ''' fon adaptada a llínea 5 de [[FGV|Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]] inaugurant-se el dia [[18 d'abril]] de [[2007]] un nou tram conectant [[Quart de Poblet]] en la ret del [[MetroValencia|Metro de Valéncia]].
+
Des de [[Terol]], [[Sogorp]], baixant per la [[A-23]] fins a l’eixida Soneja - [[la Vall d’Uxó]] i agafant la CV-230 creuarem [[Assuévar]] i fins a Alfondeguella.
  
−
Ademés, diverses llínees de Metrobús conecten [[Quart de Poblet]] en [[Valéncia]] i atres localitats (vore enllaços).
+
== Localitats limítrofes ==
  
−
=== Barris i pedanies ===
+
El terme municipal té una extensió de 28.320 km2 i llimita pel nort en [[Artana]], a l’est en [[la Vall d’Uxó]], al sur-oest en [[Soneja]], a l'oest en [[Chóvar]] i al nort-oest en [[Eslida]], totes elles en la [[província de Castelló]] i al sur en [[Sagunt]] en la [[província de Valéncia]]. La mitat nort del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà.
−
En el [[terme municipal]] de Quart de Poblet es troben també els següents núcleus de població:
 
−
* '''Barri Sant Jerònim'''.
 
−
* '''Barri del Crist'''.
 
−
* '''Barri Sant Josep'''.
 
−
 
 
−
=== Localitats limítrofes ===
 
−
El terme municipal de Quart de Poblet llimita en les localitats de
 
−
[[Aldaya]], [[Chirivella]], [[Chiva]], [[Manises]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Ribarroja del Túria]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
 
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
Quart de Poblet és provablement de fundació romana. Ya el historiador [[Euriclidión]] descriu en la seua obra com els veïns de ''Quartum'' ajudaren a l'eixèrcit de [[Aníbal Barca|Aníbal]] al quedar paralisat pel riu. El seu nom te orige en el terme llatí ''quartum miliarium'', que fa alusió a la distancia que lo separa de [[Valéncia]]. Com vestigis d'aquella época perviven restes del pont romà i l'[[Aqueducte Els Arquetes]].
 
−
 
−
No obstant, fon en l'[[Edat Mija]] quan les seues gents es convertiren en protagonistes de importants fets en l'història de Valéncia: [[Rodrigo Díaz de Vivar]], [[el Sit]] Campeador, liderà en [[Quart de Poblet]] una significativa batalla contra les forces [[almoràvits]], que porta el nom de la Vila i apareix reflectides en el [[Cantar de Mío Sit]]; i en les fonts destaca l'alusió al [[Castell de Quart]], actualment desaparegut.
 
−
 
−
Despuix de la Reconquista, el rei [[Jaume I]] d'[[Aragó]] donà el Castell, la Vila de Quart i l'[[alqueria]] d'[[Aldaya]] al Priorat del Hospital de San Vicent de la Roqueta (en el [[Llibre del Repartiment|Llibre del Repartiment]] -foli 78-vº, assent nº 1472- consta que, en data [[7 de giner]] de [[1244]], [[Jaume I]] diu, textualment: ''"A Sant Vicent, el Castell i la Vila de Quart, i l'alcria de Ladea -Aldaya-"''). En aquell moment, la població contava tan sols en 130 cases de cristians.
 
−
 
−
Fon en l'any [[1287]] quan [[Quart de Poblet]], per decisió del rei [[Alfonso II]] de [[Aragó]] quedà baix jurisdicció del [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], pertanyent a l'Orde del Císter i del que depenia el de [[San Vicente de la Roqueta]]. De fet, un monge de [[San Vicente]] continuà seent el majoral del lloc, encara que de vegades delegava les funcions en el alcalde. En l'any [[1332]], el rei [[Alfonso IV]] de [[Aragó]] donà permís al [[monasteri de Poblet|abat de Poblet]], Ponç de Copons, per a expulsar als [[mudéixars]] i en [[1334]] otorgà la carta de poblament a 52 famílies de [[Catalunya]] i [[Aragó]], que feren de [[Quart de Poblet]] el seu nou llar. Esta carta consagrà el naiximent de l'actual ciutat. La dependència de Poblet es mantingué fins la desamortisació decretada per [[Juan Álvarez Mendizábal]] en l'any  [[1835]]. Quedà com llegat la segona part del nom del municipi.
 
−
 
−
La Iglesia Parroquial de la Puríssima Concepció es va construir en el [[sigle XIV]], encara que fon reedificada en el [[sigle XVIII]] en estil barroc, i també es situa entre els anys [[1310]] i [[1320]] la construcció de l'ermita de [[Sant Onofre]], despuix de l'aparició del sant anacoreta al moliner.
 
−
 
−
El [[14 de juny]] de [[1630]], reunits el retor de [[Quart de Poblet]], fidels i jurats del Consell, acordaren proclamar a la [[Verge de la Llum]] patrona de la Vila. Era [[Papa Urbano VIII]].
 
−
 
−
La ''Procesió de Sant Onofre'', una de les tradicions més arraigades en [[Quart de Poblet]], naix el [[8 de juny]] de [[1723]] despuix d'una época de sequíes. Set décades despuix, [[Aldaya]] guanyà el pleit que obligà a la partició del terme.
 
−
 
−
A lo llarc del [[sigle XIX]], els habitants de [[Quart de Poblet]] participaren en la [[Guerra de la Independència espanyola|Guerra de la Independència]]([http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p250/00364918779958517427857/ima0083.htm Combate de San Onofre]), en la que no dudaren en enfrentar-se a les tropes napoleóniques en la nomenada [[Batalla de Sant Onofre]] (27 de juny de [[1808]]), les tropes de la Divisió [[Valéncia]] estaben capitaneades pel brigadier [[Saint-Marc]]. El [[Papa]] [[León XIII]] declarà ad este sant anacoreta, al que s'atribuixc el milacre del fi d'una epidèmia de cólera en l'any [[1885]], patró principal de la Vila; foren fundades l'[[Agrupació Musical L'Amistat de Quart de Poblet|Agrupació Musical L'Amistat]] i la [[Cooperativa San José]], i el [[23 de maig]] de [[1889]] un chiulet anuncià a la població el pas, per primera vegada, del tren de la llínea de cercanies [[Valéncia]]-[[Ribarroja del Túria]].
 
−
 
−
Ya en el [[sigle XX]], el municipi es convirtí en el punt d'inici del nomenat Plà Sur, que suposà el desvio del riu [[Túria]] despuix de la trágica [[Gran riuada de Valéncia|riuada de 1957]] en l'objetiu de que no atravessara [[Valéncia]]. Pel seu terme discurrix l'autovia [[A-3]], que unix [[Valéncia]] i [[Madrit]], lo que ha propiciat el desenroll d'u dels poligons industrials més importants de la província i un important canvi poblacional. Si a principis dels [[anys 60]], [[Quart de Poblet]] contava en poc més de cinc mil habitants; deu anys despuix la arribada de persones procedents principalment d'[[Andalucia]], [[Aragó]], [[Regió de Murcia]] i [[Castilla-La Mancha]], que en el seu treball i les seues aportacions han enriquit cultural i econòmicament al municipi, disparava aquella sifra i la situava en els actuals quasi 25.000 habitants.
 
−
 
−
El [[19 de abril]] de [[1979]] es va constituir en [[Quart de Poblet]] el primer ajuntament democràtic, despuix de la [[guerra civil espanyola]] de [[1936]].
 
−
 
−
En la actualitat, [[Quart de Poblet]] viu un moment històric en la finalisació de les obres de soterrament de la llínea 5 de [[MetroValencia]] a lo llarc del municipi, lo que ha supost la desaparició de la vies de la [[Llínea C-4 (Cercaníes Valéncia)|llínea C4]] de [[Cercaníes Valéncia]] entre Vara de Quart i [[Quart de Poblet]] deixant sense conexió per ferrocarril en el municipi de Chirivella pero conectant l'[[Aeroport de Valéncia]] i els núcleus urbans de [[Quart de Poblet]] i [[Manises]] en poc més de 15 minuts en el centre de Valéncia.
 
  
−
== Demografia ==
+
Els primers núcleus que es varen establir varen ser romans, dels que hui en dia queden restes pero varen ser els àraps els que varen crear l’actual emplaçament, despuix de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al Ducat de [[Medinaceli]]. Al ser lloc de moriscs la seua demografia es va vore sériament afectada per l’expulsió ya que es va reduir la seua població a la mitat entre els anys [[1602]] i [[1646]]. No obstant això, el creiximent demogràfic va ser molt important durant el [[sigle XIX]], época en que es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Aixina, mentres que en l'any [[1795]] la seua població era de 180 habitants, en l'any [[1900]] conseguia la sifra de 943 habitants. En el [[sigle XX]] (+- 1938) esta zona va tindre importància en la disputa de la [[Guerra Civil espanyola]], sent l'últim reducte del Front de l'Ebre en el que l'Eixercit Republicà va cedir davant dels Nacionals.
−
[[Quart de Poblet]] conta en una població de 24.536 habitants ([[INE]] [[2018]]).
 
−
 
 
−
Un 5,5% de la població de [[Quart de Poblet]] es de [[inmigració en Espanya|nacionalitat extranjera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del censo segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref>
 
  
  
 +
=== Demografia ===
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
{| align="center" {{tablabonita}}
−
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de [[Quart de Poblet]]<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
+
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demográfica<ref>[http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaAvanzada&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&comunidad=10&provincias=12&entidad_amb=no&codProv=&codMuni=007&codEC=&codES=&codNUC=&poblacion_amb=T&poblacion_op=%3D&poblacion_txt=&denominacion_op=like&denominacion_txt=&anos=2009&botonBusquedaAvanzada=Consultar+selecci%F3n INE - Unitats poblacionals]</ref>
−
|-
 
−
! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]]
 
−
 
 
−
|-
 
−
| align=center| 1.674||align=center| 1.921 ||align=center| 1.814 || align=center| 2.263 || align=center| 2.644 || align=center| 3.152 || align=center| 3.993 || align=center| 5.408 || align=center| 10.571 || align=center| 20.529 || align=center| 27.409 || align=center| 27.404
 
−
 
 
 
|-
 
|-
−
! [[1996]]!! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2009]]  !! [[2018]]
+
![[1563]] !! [[1795]] !! [[1845]] !! [[1873]] !! [[1900]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1985]] !! [[1990]] !! [[1995]] !! [[2000]] !! [[2005]]  !! [[2009]]  !! [[2018]]  
−
 
 
 
|-
 
|-
−
| align=center| 27.112 ||align=center| 25.739 || align=center| 25.430|| align=center| 25.340|| align=center| 25.441|| align=center| 25.499|| align=center| 24.536
+
| align=center| 500 || align=center| 180 || align=center| 388 || align=center| 738 || align=center| 943 || align=center| 815 || align=center| 1009 || align=center| 1027 || align=center| 968 || align=center| 957 || align=center| 921 || align=center| 916 || align=center| 908 || align=center| 899 || align=center| 860 || align=center| 862
 
|}
 
|}
  
−
== Economia ==
+
== Administració ==
  
−
Els cultius principals són de regadiu: [[Taronjer]]s, [[peral]]s, [[hortaliça]], cebes, creïlles, etc. En terres de secà es cultiven [[cereal]]s, [[raïm]], [[garrofer]]es i [[olivera]].
+
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Inocencio Ventura
 +
  | Partit_1 = [[AP]]  
 +
  | Alcalde_2 = Amadeo Rodríguez
 +
  | Partit_2 = [[AP]]
 +
  | Alcalde_3 = Ramón Vilar Font
 +
  | Partit_3 =  [[AP]]
 +
  | Alcalde_4 = Ramón Vilar Font
 +
  | Partit_4 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_5 = Ramón Vilar Font
 +
  | Partit_5 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_6 = Ramón Vilar Font
 +
  | Partit_6 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_7 = Ramón Vilar Font
 +
  | Partit_7 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_8 = Salvador Ventura Berenguer
 +
  | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = Salvador Ventura Berenguer
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
}}
  
−
Les industries tradicionals són textils, refractaris, ceràmica, etc.
+
== Economia ==
−
 
 
−
== Monuments ==
 
−
[[Image:Iglesia_Quart_de_poblet.jpg|thum|Plaça de l'Iglésia]]
 
−
* '''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a la Purissima Concepció. Fon reedificada en el [[sigle XVIII]] i restaurada en l'any [[1916]].La capella de la Verge es obra de [[Bartolomé Ribelles Dalmau]]. En l'any [[1958]] es creà la parròquia del Santíssim Crist.
 
  
−
* '''Ermita de Sant Onofre'''. Dins del eixample urbà ha quedat esta ermita on estan les imagens dels sants patrons: el titular i la Verge de la Llum.
+
Es basa en cultiu llenyós de secà, d’un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’[[armeles]], [[raïm|vinyes]], [[oliva|oliveres]], [[garrofa|garrofes]], horta, [[taronja|tarongers]] i el restant del terme de [[pi (arbre)|pins]] sureres i carrasques.
  
−
* '''Cisterna Arabe'''. El apartat monumental, lo més destacable de [[Quart de Poblet]] es la seua cisterna àrap, sense parangó en la comarca, que estigué en una recoleta plaça hui desapareguda a causa de l'ampliació de l'Iglésia. Declarat monument històric-artístic arqueológic, en l'any [[1981]].
+
Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar.  
 +
Antigament, fins a [[1992]], els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la [[Vall d’Uxó]]), despuix IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en coches.
 +
Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit.
  
−
== Cultura ==
+
== Festes ==
  
−
* Agrupació Musical "L'Amistat" [[1895]]
+
*Passacarrers en Sant Antoni.
−
* Orfeó Veus Juntes [[1975]]
+
*Dijous Llarder o de [[Carnestoltes]], a on la gent va a berenar a la montanya
−
* Grup de Dançes de Quart de Poblet [[1978]]
+
*En [[Semana Santa]], representació de la passió la nit del dissabte anterior al dumenge de rams, en recorregut pel núcleu urbà de la població finalisant en el Calvari, ho realisen veïns i veïnes de la població.
−
* Asociació Musical Barrio del Cristo [[1984]]
+
*Festa a [[Nostra Senyora de l’Assunció]] la semana del 15 d’[[agost]], en bous i reveles.
−
* Societat Artístico Musical "L'Unió" [[1991]]
+
*Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier en fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon fi de semana de novembre.
−
* Coro "Farinelli" [[1995]]
+
*Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer [[dumenge]] de [[novembre]]. En processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acodixen moltes persones, inclús d’atres pobles, perque hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realisen famílies o grups de quintos.
−
* Asociació Cultural de Tabals i Dolçaines "Va de Bó" [[1997]]
+
*Romeria de Sant Vicent, recuperada des de fa ya diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena en les típiques "rollets i [[mistela]]" (rollets i mistela) i despuix es baixa pel camí que nos porta fins a la carretera d’entrada al poble.
  
−
== Social ==
+
== Monuments ==
 +
*'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà comunament conegut com "''l’Arquet''", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un terme d'uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment.
  
−
=== Accessibilitat en el Municipi ===
+
*'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà i reconstruït pels àraps, conegut com "''el Pont de l’Aigua''" que creua el barranc del [[Riu Belcaire]] per mig de sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en us, es pot observar per la carretera CV - 230.
−
En els últims anys, s'ha realisat un estimable esforç per part de les autoritats municipals per a eliminar les barreres arquitectòniques en la via pública i centres oficicials. Este plà plurianual, ya ha merexcut un reconeixement per part del [[Ministeri de Treball d'Espanya|Ministeri de Treball]] al otorgar a l'Ajuntament el [[premi Reina Sofía]] d'Accesibilitat Universal 2005. Tambén s'ha donat un gran pas al posar en marcha la llínea de metro, totalment accesible construït per la [[Generalitat Valenciana]].
 
  
−
== Festes locals ==
+
[[File:Castellon-Alfondeguilla-castillo-de-castro.jpg|thumb|250px|Castell de Castro]]
 +
*'''[[Castell de Castro]]'''. Fortificació àrap, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seria una torre de sentinela, els restos actuals pertanyen a la civilisació islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en una penya en la cima homònima a 789 metros sobre el nivell de la mar i domina un camp visual impressionant que comprén des de les Agulles de Santa Àgueda en [[Benicàssim]] fins al [Cap de la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les [[Illes Columbretes]]. El castell esta entre dos barrancs profunts; la seua posició tan estratègica nos permet endevinar hui com de difícil seria la seua conquista en époques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l’accidentada orografia, la part de llevant posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstàcul és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metros de llongitut, el restant del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, nomenat albacar, era el lloc fortificat a on la població es refugiava en cas de perill, tot amurallat i en el que existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mig d’una entrada en arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dit, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, en restes d’habitacions i l’atra, la més alta, a on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidir per la torre de l’homenage, derruïda en [[juliol]] de [[1938]] per l’aviació franquista durant la [[guerra civil espanyola]], entre els penyascars, per devall d’esta torre, es troba la tercera entrada al recint amurallat.
 +
*'''Castell d’Alfandech'''. D’orige àrap, darrere del poble en el barri del castellet.
  
−
[[5 de giner]]. [[cavalcata de Reis Magos]].  
+
*'''Ermita Calvari del Crist '''. enclavada en la part de la montanya darrere del poble en la seua part alta. La qual va ser rehabilitada despuix de la guerra civil, ya que va patir diverses destrosses.
  
−
[[17 de giner]]. Festivitat de [[Sant Antoni Abat]]. Bendició de animals i repartiment de pà beneit.  
+
*'''Nevera de Castro'''. Construcció per a l’almagasenament de neu i posteriorment l’obtenció de gel, neu arreplegada de les proximitats del Castell del mateix nom. També conegut com [[Pou de neu]]. A 800 metros sobre el nivell del mar l’any va ser reconstruïda, construcció de pou circular de 12,50 m de profunditat, excavat en la roca en parets de pedra arreglada en morter, sent la cara interna brillant en calç per a aïllar millor la neu, el pou es tanca en una cúpula en sendes obertures laterals per a la introducció de la neu i extracció del gel, tenint un perímetro exterior de 32 m. i en capacitat per a 420 m.3 En tota la [[Comunitat Valenciana]] existixen al voltant de 200, sent en esta Serra d’Espadà, 5, les catalogades.
  
−
[[19 de març]]. [[Falles]] de Sant Josep.
+
== Llocs d’interés ==
  
−
Març. Actes del Mig Any de [[Moros i Cristians]].
+
*'''Calvari del Crist'''.
−
+
*'''Caixco antic nomenat el Castellet'''.
−
Març/Abril. [[Semana Santa]].  
+
*'''Montanya de Pipa'''. 589 metros.
−
 
+
*'''Montanya de la Nevera'''. 855 metros.
−
[[1 de maig]]. Festes del Barri de San José.  
+
En el terme municipal es troben les '''Fonts''' de "''Cabanelles''", "''la Figuera''" en el Barranc de les Vinyes, "''el Flare''" al principi del Barranc d’Eslida, "''el Gos''" prop d’Aigualit, de "''l’Hedra''", a les penyes el Castell de Castro, "''Marc''" en el Barranc d’Eslida, de "''Montesinos''" en el Barranc de les Vinyes i "''la Penyeta''" en el Barranc de Castro.
−
 
+
*'''Construccions de pedra seca'''.
−
[[1 de juny]]. [[Verge de la Llum]], patrona de la vila.  
+
*'''Corrals de bésties'''. Ubicats en les rostàries de les montanyes, servien per a arreplegar i albergar les bésties en plena naturalea, lloc a on pasturaven. D’especial menció cal destacar "''La Paridera''" situat dins d'una cova de grans dimensions, a on es portaven les bésties femelles per a donar a llum en tranquilitat.
−
 
+
*'''Forns de Calç'''.
−
[[9 de juny]]. Provessó de [[Sant Onofre]].  
+
*'''Iglésia de Sant Bertomeu'''. en la plaça de l’Ajuntament del [[sigle XVIII]].
−
 
+
*'''Els Molins, molins per a traure oli, que sols ne queda un, sense utilisar'''.
−
[[10 de juny]]. Festivitat de Sant Onofre. Mercat en l'Avinguda de Sant Onofre, concert de la [http://lamistat.quartdepoblet.org Agrupació Musical L'Amistat] i [[processió]].
+
*'''Restes arqueològics de l’antic poblat de Castro''', '''Antigues mines de Cinabri'''.
−
 
+
*'''L´escoladora, pedra al costat del riu, d'un tamany gran i en inclinació suficient per a escolar-se'''.
−
Juny. [[corpus Christi]]. Processió cívicoreligiosa que es trasllada al dumenge següent a la festivitat.
 
−
 
 
−
Final de juny. Festas del Barri de San Jerónimo.
 
−
 
 
−
Setembre. Festes Majors, Patronals, Populars i de [[Moros i Cristians]], que s'inicien el divendres anterior al primer dumenge del mes.
 
−
 
 
−
[[9 d'octubre]]. [[Día de la Comunitat Valenciana]].
 
−
 
 
−
Novembre. Actos en honor de [[Santa Cecilia]], patrona de la música.  
 
−
 
 
−
Decembre. [[Nadal]]. Fireta de Nadal en el [[Polideportiu]].  
 
−
 
 
−
 
 
−
=== Festes Moros i Cristians ===
 
−
 
 
−
El seu orige es remonta a l'any [[1985]]. Es realisen en conmemoració de la batalla que el Sit lliurà contra les tropes [[Almorávide]]s acaudillades per Muhammad, nebot del emir del nort d'Africa [[Yusuf ibn Tashfin]], en el plà de Quart que suposà la lliberació de [[Valéncia]] de les amenaçes musulmanes d'aquella época per un breu periodo, ademés de ser la primera derrota del exércit [[almorávide]] en la [[peninsula Iberica]] de mans cristians.
 
−
 
 
−
Hui en dia, la festa es troba regida per l'Associació de Festa de Moros i Cristians de [[Quart de Poblet]], i està conformada per huit comparses.
 
−
 
 
−
Bando Moro
 
−
* Faitanar
 
−
* Alí Ben Bufat
 
−
* Hussun Kaaba
 
−
* Almahà Ben Jové
 
−
 
 
−
Bando Cristià
 
−
* Almogávares
 
−
* Piratas
 
−
* Llauradors
 
−
* Templarios
 
−
 
 
−
Les festes es realisen els seguents dies:
 
−
* '''Dijous''' (nit) Pregó de Festes
 
−
* '''Dibendres''' (nit) Estafeta, Embaixada Mora, i Batalla
 
−
* '''Disabte''' (nit) Entrada Mora i Cristiana
 
−
* '''Dumenge''' (matí) Desfile Infantil
 
−
* '''Dumenge''' (vesprà) Aliança, Estafeta, Embaixada Cristiana, i Batalla del Plà de Quart
 
−
 
 
−
== Política ==
 
−
{{Alcaldes_Espanya
 
−
  | Alcalde_1 = Ramón Segarra Asensio<ref> En les [http://www9.mpt.es/documentacion/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/banco_de_datos/cargos_representativos/30_aniversario/parrafo/011/document_es/Alcaldes79_Valencia.xls Eleccions municipals de [[1979]]] fon triat Onofre Colomer Mateu fins el 11 de giner de [[1981]], on li entrega el carrec a Ramón Segarra Asensio. </ref>
 
−
  | Partit_1 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 
−
  | Alcalde_2 = Onofre Colomer Mateu
 
−
  | Partit_2 = PSPV-PSOE
 
−
  | Alcalde_3 = Ramón Segarra Asensio
 
−
  | Partit_3 = PSPV-PSOE
 
−
  | Alcalde_4 = Ramón Segarra Asensio
 
−
  | Partit_4 = PSPV-PSOE
 
−
  | Alcalde_5 = Ramón Segarra Asensio
 
−
  | Partit_5 = PSPV-PSOE
 
−
  | Alcalde_6 = Carmen Martínez Ramírez
 
−
  | Partit_6 = PSPV-PSOE
 
−
  | Alcalde_7 = Carmen Martínez Ramírez
 
−
  | Partit_7 = PSPV-PSOE
 
−
  | Alcalde_8 = Carmen Martínez Ramírez
 
−
  | Partit_8 = PSPV-PSOE
 
−
}}
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
−
<references />
+
{{reflist}}
−
 
 
−
== Bibliografia ==
 
−
* <cite>Carta de Poblament.</cite> Quart de Poblet, 1987. S. Romeu y A.Griñó
 
−
* <cite>Geografia, origen i història de la molt lleial i heroica Vila de Quart de Poblet.</cite> 1984. Vicente Coll Ferrer
 
−
* <cite>Llibre padrón de riqueza de Quart de Poblet.</cite> Archivo Municipal.
 
−
* ''Labradores y rentistas en una comunidad rural de la Huerta de Valencia. Quart de Poblet en 1812''. José Ramón Sanchis Alfonso.
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
* [http://www.quartdepoblet.org/ Ajuntament de Quart de Poblet]
+
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
−
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Provincies - Guía Turística] D'on se va extraure informació en el seu consentiment.[[Wikipedia:Autorizaciones/Federación Valenciana de Municipios y Provincias]]
 
−
 
 
−
== Referències ==
 
−
{{Traduït de|es|Cuart de Poblet}}
 
−
 
 
−
{{Municipis de L'Horta Oest}}
 
  
 +
{{Municipis de La Plana Baixa}}
 +
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
−
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 

Revisió de 21:36 5 jun 2021

Alfondeguella
Escut d'Alfondeguilla.svg
Alfondeguilla-Mapa de la Plana Baja.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Castelló
• Comarca: La Plana Baixa
• Partit judicial: Nules
Ubicació: {{ dms-lat=39°50′N dms-long=0°16′O dec-lat=39.833 dec-long=-0.267 default=dms|name=}}Coord.: {{ dms-lat=39°50′N dms-long=0°16′O dec-lat=39.833 dec-long=-0.267 default=dms|name=}}</noinclude>
• Altitut: 219 msnm
Superfície: 129,86 km²
Població: 862 hab. (INE 2018)
• Densitat:
Gentilici: Alfondegueller/a Fondeguiller/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 12609
Festes majors: Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier.
Alcalde: Salvador Ventura Berenguer (PPCV)
Pàgina web: {{{web}}}


Alfondeguella (en espanyol Alfondeguilla), a nivell coloquial, Fondeguilla, és un municipi pertanyent a la Comunitat Valenciana. Situat al sur de la província de Castelló en la comarca de Plana Baixa, (llindant en Sagunt, ya en la província de Valéncia).

Geografia

Està situat en la part meridional de la serra d’Espadà, en el sector sur de la comarca de la Plana Baixa de la província de Castelló, el seu terme comprén 28.320 km2. i en una altitut sobre el nivell del mar de 211 m. Per la seua situació geogràfica, conta en un clima temperat durant totes les époques de l’any, lo que favorix el desenroll de la flora mediterrànea i l’assentament de fauna autòctona. Part del terme d'Alfondeguella pertany al Parc Natural de la Serra d’Espadà.

Accessos

Des de Castelló s’accedix a esta localitat a través de la N-340, prenent despuix la CV-10, seguint per la CV-224 i finalment la CV-230.

Des de Valéncia direcció nort per la A-7, eixida la Vall d’Uxó, direcció SonejaTítul de l'enllaç, creuarem esta localitat, CV-230, camí de Soneja i passant per damunt de les Grutes de Sant Josep, arribarem a Alfondeguella.

Des de Terol, Sogorp, baixant per la A-23 fins a l’eixida Soneja - la Vall d’Uxó i agafant la CV-230 creuarem Assuévar i fins a Alfondeguella.

Localitats limítrofes

El terme municipal té una extensió de 28.320 km2 i llimita pel nort en Artana, a l’est en la Vall d’Uxó, al sur-oest en Soneja, a l'oest en Chóvar i al nort-oest en Eslida, totes elles en la província de Castelló i al sur en Sagunt en la província de Valéncia. La mitat nort del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà.

Història

Els primers núcleus que es varen establir varen ser romans, dels que hui en dia queden restes pero varen ser els àraps els que varen crear l’actual emplaçament, despuix de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al Ducat de Medinaceli. Al ser lloc de moriscs la seua demografia es va vore sériament afectada per l’expulsió ya que es va reduir la seua població a la mitat entre els anys 1602 i 1646. No obstant això, el creiximent demogràfic va ser molt important durant el sigle XIX, época en que es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Aixina, mentres que en l'any 1795 la seua població era de 180 habitants, en l'any 1900 conseguia la sifra de 943 habitants. En el sigle XX (+- 1938) esta zona va tindre importància en la disputa de la Guerra Civil espanyola, sent l'últim reducte del Front de l'Ebre en el que l'Eixercit Republicà va cedir davant dels Nacionals.


Demografia

Evolució demográfica[1]
1563 1795 1845 1873 1900 1940 1950 1960 1970 1985 1990 1995 2000 2005 2009 2018
500 180 388 738 943 815 1009 1027 968 957 921 916 908 899 860 862

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Inocencio Ventura AP
1983 - 1987 Amadeo Rodríguez AP
1987 - 1991 Ramón Vilar Font AP
1991 - 1995 Ramón Vilar Font PPCV
1995 - 1999 Ramón Vilar Font PPCV
1999 - 2003 Ramón Vilar Font PPCV
2003 - 2007 Ramón Vilar Font PPCV
2007 - 2011 Salvador Ventura Berenguer PPCV
2011 - 2015 Salvador Ventura Berenguer PPCV
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Economia

Es basa en cultiu llenyós de secà, d’un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’armeles, vinyes, oliveres, garrofes, horta, tarongers i el restant del terme de pins sureres i carrasques.

Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar. Antigament, fins a 1992, els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la Vall d’Uxó), despuix IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en coches. Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit.

Festes

  • Passacarrers en Sant Antoni.
  • Dijous Llarder o de Carnestoltes, a on la gent va a berenar a la montanya
  • En Semana Santa, representació de la passió la nit del dissabte anterior al dumenge de rams, en recorregut pel núcleu urbà de la població finalisant en el Calvari, ho realisen veïns i veïnes de la població.
  • Festa a Nostra Senyora de l’Assunció la semana del 15 d’agost, en bous i reveles.
  • Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier en fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon fi de semana de novembre.
  • Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer dumenge de novembre. En processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acodixen moltes persones, inclús d’atres pobles, perque hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realisen famílies o grups de quintos.
  • Romeria de Sant Vicent, recuperada des de fa ya diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena en les típiques "rollets i mistela" (rollets i mistela) i despuix es baixa pel camí que nos porta fins a la carretera d’entrada al poble.

Monuments

  • Aqüeducte romà. Aqüeducte romà comunament conegut com "l’Arquet", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un terme d'uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment.
  • Aqüeducte romà. Aqüeducte romà i reconstruït pels àraps, conegut com "el Pont de l’Aigua" que creua el barranc del Riu Belcaire per mig de sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en us, es pot observar per la carretera CV - 230.
Castell de Castro
  • Castell de Castro. Fortificació àrap, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seria una torre de sentinela, els restos actuals pertanyen a la civilisació islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en una penya en la cima homònima a 789 metros sobre el nivell de la mar i domina un camp visual impressionant que comprén des de les Agulles de Santa Àgueda en Benicàssim fins al [Cap de la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les Illes Columbretes. El castell esta entre dos barrancs profunts; la seua posició tan estratègica nos permet endevinar hui com de difícil seria la seua conquista en époques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l’accidentada orografia, la part de llevant posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstàcul és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metros de llongitut, el restant del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, nomenat albacar, era el lloc fortificat a on la població es refugiava en cas de perill, tot amurallat i en el que existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mig d’una entrada en arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dit, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, en restes d’habitacions i l’atra, la més alta, a on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidir per la torre de l’homenage, derruïda en juliol de 1938 per l’aviació franquista durant la guerra civil espanyola, entre els penyascars, per devall d’esta torre, es troba la tercera entrada al recint amurallat.
  • Castell d’Alfandech. D’orige àrap, darrere del poble en el barri del castellet.
  • Ermita Calvari del Crist . enclavada en la part de la montanya darrere del poble en la seua part alta. La qual va ser rehabilitada despuix de la guerra civil, ya que va patir diverses destrosses.
  • Nevera de Castro. Construcció per a l’almagasenament de neu i posteriorment l’obtenció de gel, neu arreplegada de les proximitats del Castell del mateix nom. També conegut com Pou de neu. A 800 metros sobre el nivell del mar l’any va ser reconstruïda, construcció de pou circular de 12,50 m de profunditat, excavat en la roca en parets de pedra arreglada en morter, sent la cara interna brillant en calç per a aïllar millor la neu, el pou es tanca en una cúpula en sendes obertures laterals per a la introducció de la neu i extracció del gel, tenint un perímetro exterior de 32 m. i en capacitat per a 420 m.3 En tota la Comunitat Valenciana existixen al voltant de 200, sent en esta Serra d’Espadà, 5, les catalogades.

Llocs d’interés

  • Calvari del Crist.
  • Caixco antic nomenat el Castellet.
  • Montanya de Pipa. 589 metros.
  • Montanya de la Nevera. 855 metros.

En el terme municipal es troben les Fonts de "Cabanelles", "la Figuera" en el Barranc de les Vinyes, "el Flare" al principi del Barranc d’Eslida, "el Gos" prop d’Aigualit, de "l’Hedra", a les penyes el Castell de Castro, "Marc" en el Barranc d’Eslida, de "Montesinos" en el Barranc de les Vinyes i "la Penyeta" en el Barranc de Castro.

  • Construccions de pedra seca.
  • Corrals de bésties. Ubicats en les rostàries de les montanyes, servien per a arreplegar i albergar les bésties en plena naturalea, lloc a on pasturaven. D’especial menció cal destacar "La Paridera" situat dins d'una cova de grans dimensions, a on es portaven les bésties femelles per a donar a llum en tranquilitat.
  • Forns de Calç.
  • Iglésia de Sant Bertomeu. en la plaça de l’Ajuntament del sigle XVIII.
  • Els Molins, molins per a traure oli, que sols ne queda un, sense utilisar.
  • Restes arqueològics de l’antic poblat de Castro, Antigues mines de Cinabri.
  • L´escoladora, pedra al costat del riu, d'un tamany gran i en inclinació suficient per a escolar-se.

Referències

  1. ↑ INE - Unitats poblacionals

Enllaços externs


Municipis de La Plana Baixa

Aïn  •  Alcúdia de Veo  •  Alfondeguella  •  Almenara  •  Les Alqueries  •  Artana  •  Bechí  •  Borriana  •  Chilches  •  Eslida  •  La Llosa  •  Moncofa  •  Nules  •  Onda  •  Ribesalbes  •  Suera  •  Tales  •  La Vall d'Uxó  •  Vilarreal  •  La Vilavella

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Quart_de_Poblet&oldid=176657»