Canvis

|nom        = Alacantí<br>''Campo de Alicante''

|nom        = Alacantí<br>''Campo de Alicante''

|escut      =  

|escut      =  

|image      = [[Image:municipis de lalacanti.png|190px]]<center>Municipis de l'Alacantí</center>

|image      = [[File:Mapa del Campo de Alicante.svg|190px]]<center>Comarca de l'Alacantí</center>

|mapa      = [[Image:Lalacanti en valencia.png|190px]]<center>'''L'Alacantí''' en el [[Regne de Valéncia]].</center>

|mapa      = [[File:Localització de l'Alacantí respecte del País Valencià.svg|190px]]<center>'''L'Alacantí''' en el [[Regne de Valéncia]].</center>

|país      = {{flagicon|Espanya}} [[Espanya]]

|país      = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]

|província  = [[Província d'Alacant|Alacant]]

|província  = [[Província d'Alacant|Alacant]]

|habitants  = 455 292

|habitants  = 455 292

== Geografia ==

== Geografia ==

La comarca presenta dos espais clarament diferenciats a nivell demogràfic, social, econòmic i de marc físic: d'una banda està la '''Horta d'Alacant''', àrea molt densament poblada repartida sobre una superfície quasi plana, i per un atre costat uns municipis perifèrics, situats en altura, entre els que es troba una subcomarca formada per [[Xixona]] i La Torre de les Maçanes, el '''Canal de Xixona''', també cridat ''Foya de Xixona'' o ''Vall de Xixona''.

La comarca presenta dos espais clarament diferenciats a nivell demogràfic, social, econòmic i de marc físic: d'una banda està la '''Horta d'Alacant''', àrea molt densament poblada repartida sobre una superfície quasi plana, i per un atre costat uns municipis perifèrics, situats en altura, entre els que es troba una subcomarca formada per [[Xixona]] i La Torre de les Maçanes, el '''Canal de Xixona''', també nomenat ''Foya de Xixona'' o ''Vall de Xixona''.

La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant|San Joan]], [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou el restant de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], el restant de núcleus urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km². En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]].  

La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant|San Joan]], [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou el restant de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], el restant de núcleus urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km². En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]].  

A banda de [[agost]], el restant de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la '''Canal de Xixona''', en [[Xixona]], [[La Torre de les Maçanes]], [[Busot]], i [[Aigües]]. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'[[Alacant]] i atres comarques (respectivament, la Canal de [[Xixona]] en el [[Alcoyà]], [[agost]] en el [[Vinalopó Mijà|vall del Vinalopó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte [[Xixona]], població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'[[Alacant]]. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km², unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina.

A banda d'[[Agost (Alacant)|Agost]], el restant de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la '''Canal de Xixona''', en [[Xixona]], [[La Torre de les Maçanes]], [[Busot]], i [[Aigües]]. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'[[Alacant]] i atres comarques (respectivament, la Canal de [[Xixona]] en el [[Alcoyà]], [[Agost (Alacant)|Agost]] en el [[Vinalopó Mig|vall del Vinalopó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte [[Xixona]], població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'[[Alacant]]. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km², unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina.

== Configuració històrica ==

== Configuració històrica ==

La conquista cristiana de '''l'Alacantí''' es va realisar entre els anys [[1245]] i [[1246]]. Segons el [[Tractat d'Almizra]] acordat entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] en [[1244]], el Canal de [[Xixona]] passava al [[Regne de Valéncia]] (el castell de [[Xixona]] va ser conquistat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó]] cap a [[1245]]), mentres que l'Horta d'[[Alacant]] passava a dependre del Regne de Castella, dins del regne vassall de [[Múrcia]] (conquistant l'infant El senyor Alfonso, despuix [[Alfons X]], la ciutat d'[[Alacant]] en 1246, encara que hi ha dubtes entre esta data i [[1247]] o [[1248]]). De fet, la llínea que tradicionalment ha separat la Vall de [[Xixona]] de l'Horta d'[[Alacant]] forma part de la llínea fronterera Biar-Busot estipulada en este tractat.

La conquista cristiana de '''l'Alacantí''' es va realisar entre els anys [[1245]] i [[1246]]. Segons el [[Tractat d'Almizra]] acordat entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] en [[1244]], el Canal de [[Xixona]] passava al [[Regne de Valéncia]] (el castell de [[Xixona]] va ser conquistat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó]] cap a [[1245]]), mentres que l'Horta d'[[Alacant]] passava a dependre del Regne de Castella, dins del regne vassall de [[Múrcia]] (conquistant l'infant El senyor Alfonso, despuix [[Alfons X]], la ciutat d'[[Alacant]] en 1246, encara que hi ha dubtes entre esta data i [[1247]] o [[1248]]). De fet, la llínea que tradicionalment ha separat la Vall de [[Xixona]] de l'Horta d'[[Alacant]] forma part de la llínea fronterera Biar-Busot estipulada en este tractat.

En [[1296]], [[Jaume II d'Aragó]] va invadir el [[Regne de Múrcia]], baix domini castellà, en la consegüent ocupació de el restant de la comarca. Esta acció se circumscriu en el context d'una crisis dinàstica en el tro castellà en [[Fernando de la Porca]], qui va oferir a [[Jaume II d'Aragó]] el [[Regne de Múrcia]] a canvi del seu soport.

En [[1296]], [[Jaume II d'Aragó]] va invadir el [[Regne de Múrcia]], baix domini castellà, en la consegüent ocupació del restant de la comarca. Esta acció se circumscriu en el context d'una crisis dinàstica en el tro castellà en [[Fernando de la Porca]], qui va oferir a [[Jaume II d'Aragó]] el [[Regne de Múrcia]] a canvi del seu soport.

Durant l'acció militar per a prendre el [[castell de Santa Bàrbara]], va morir en la seua defensa el seu alcait Nicolás Pérez, fidel a [[Ferran IV de Castella]] en la crisis dinàstica, pero la conquista se va vore facilitada per la presència d'un percentage considerable de població d'orige catalanoaragonés. Des de llavors, el Camp d'[[Alacant]] (excepte la vall de [[Xixona]], ya baix control aragonés) passa a formar part del [[Regne de Valéncia]], en la Procuració general de [[Oriola]], sent esta anexió ratificada per la [[sentència arbitral de Torrellas]] en [[1304]] i el [[tractat d'Elig]] en [[1305]]. Durant la [[guerra dels dos Pedros]] ([[1356]]-[[1369]]), [[Alacant]] va tornar a estar de nou fugaçment en mans castellanes, durant aproximadament un mes.

Durant l'acció militar per a prendre el [[castell de Santa Bàrbara]], va morir en la seua defensa el seu alcait Nicolás Pérez, fidel a [[Ferran IV de Castella]] en la crisis dinàstica, pero la conquista se va vore facilitada per la presència d'un percentage considerable de població d'orige catalanoaragonés. Des de llavors, el Camp d'[[Alacant]] (excepte la vall de [[Xixona]], ya baix control aragonés) passa a formar part del [[Regne de Valéncia]], en la Procuració general de [[Oriola]], sent esta anexió ratificada per la [[sentència arbitral de Torrellas]] en [[1304]] i el [[tractat d'Elig]] en [[1305]]. Durant la [[guerra dels dos Pedros]] ([[1356]]-[[1369]]), [[Alacant]] va tornar a estar de nou fugaçment en mans castellanes, durant aproximadament un mes.

D'este procés segregacionista s'explica la presència de dos enclavaments del terme municipal d'[[Alacant]] separats del restant, un entre [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Xixona]], [[Busot]] i [[Campello]], i un atre entre [[Busot]], [[Aigües]] i Relleu. D'atra banda, s'explica aixina l'existència d'una subcomarca composta per [[Xixona]] i La Torre de les Maçanes, l'orige de la qual deriva d'una separació administrativa secular.

D'este procés segregacionista s'explica la presència de dos enclavaments del terme municipal d'[[Alacant]] separats del restant, un entre [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Xixona]], [[Busot]] i [[Campello]], i un atre entre [[Busot]], [[Aigües]] i Relleu. D'atra banda, s'explica aixina l'existència d'una subcomarca composta per [[Xixona]] i La Torre de les Maçanes, l'orige de la qual deriva d'una separació administrativa secular.

== Referències ==

== Referències ==

*Gosálvez Pérez V i atres, ''comarca l'Alacantí''. [[1990]], Edita Mancomunitat de l'Alacantí.

* Gosálvez Pérez V i atres, ''comarca l'Alacantí''. [[1990]], Edita Mancomunitat de l'Alacantí

*Hinojosa Montalvo J, ''Les terres alacantines en l'Edat Mijana''. [[1996]], Edita Institut de cultura Juan Gil Albert.

* Hinojosa Montalvo J, ''Les terres alacantines en l'Edat Mija''. [[1996]], Edita Institut de cultura Juan Gil Albert

* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.agost.es Ajuntament d'agost]

* [http://www.agost.es Ajuntament d'agost]

* [http://www.dip-alicante.es/busot/ Ajuntament de Busot]

* [http://www.dip-alicante.es/busot/ Ajuntament de Busot]

{{traduït de|es|Alacantí}}

 

{{Municipis de L'Alacantí}}

{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}

{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}

[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Comarques d'Alacant]]

[[Categoria:Comarques d'Alacant]]