Canvis

| lloc_mort = [[Ciutat del Vaticà]]

| lloc_mort = [[Ciutat del Vaticà]]

}}

}}

'''Joan Pau II''' (en [[llatí]]: ''Ioannes Paulus II''),<ref>[http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-27172118 «Popes set for historic Vatican saints ceremony».] ''BBC News''</ref> de nom secular '''Karol Józef Wojtyła''' ([[Wadowice]], [[Polònia]], [[18 de maig]] de [[1920]]-[[Ciutat del Vaticà]], [[2 d'abril]] de [[2005]]), fon el [[papa]] 264 de l'[[Iglésia catòlica]] i sobirà de la [[Ciutat del Vaticà]] des del [[16 d'octubre]] de [[1978]] fins a la seua mort en l'any 2005. Fon [[Canonisació|canonizat]] en l'any [[2014]], durant el pontificat de [[Francesc (Papa)|Francesc]].

'''Joan Pau II''' (en [[llatí]]: ''Ioannes Paulus II''),<ref>[http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-27172118 «Popes set for historic Vatican saints ceremony».] ''BBC News''</ref> de nom secular '''Karol Józef Wojtyła''' ([[Wadowice]], [[Polònia]], [[18 de maig]] de [[1920]] - † [[Ciutat del Vaticà]], [[2 d'abril]] de [[2005]]), fon el [[papa]] 264 de l'[[Iglésia catòlica]] i sobirà de la [[Ciutat del Vaticà]] des del [[16 d'octubre]] de [[1978]] fins a la seua mort en l'any 2005. Fon [[Canonisació|canonizat]] en l'any [[2014]], durant el pontificat de [[Francesc (Papa)|Francesc]].

Despuix d'haver segut [[bisbe auxiliar]] des de l'any [[1958]] i arquebisbe de [[Archidiòcesis de Cracòvia|Cracòvia]] des de [[1962]], es va convertir en el primer papa [[Polònia|polac]] de l'història, i en el primer no [[Itàlia|italià]] des de l'any  [[1523]]. El seu pontificat, de casi 27 anys, fon el tercer més llarc en l'història de l'[[Iglésia catòlica]], despuix del de [[Simón Pere|sant Pere]] (es creu que entre 34 i 37 anys, encara que la seua duració exacta és difícil de determinar) i el de [[Pio IX]] (31 anys).

Despuix d'haver segut [[bisbe auxiliar]] des de l'any [[1958]] i arquebisbe de [[Archidiòcesis de Cracòvia|Cracòvia]] des de [[1962]], es va convertir en el primer papa [[Polònia|polac]] de l'història, i en el primer no [[Itàlia|italià]] des de l'any  [[1523]]. El seu pontificat, de casi 27 anys, fon el tercer més llarc en l'història de l'[[Iglésia catòlica]], despuix del de [[Simón Pere|sant Pere]] (es creu que entre 34 i 37 anys, encara que la seua duració exacta és difícil de determinar) i el de [[Pio IX]] (31 anys).

Entre els fets més notoris del seu pontificat va destacar l'[[Intent d'assessinat de Joan Pau II|intent d'assessinat]] que va sofrir el [[13 de maig]] de [[1981]], mentres saludava als fidels en la [[plaça de Sant Pere]], a mans de [[Mehmet Ali Ağca]], qui li va disparar a escassa distància entre la multitut. Temps despuix el terroriste va ser perdonat públicament pel pontífex en persona. A este es va sumar un atre atentat ocorregut en [[Fátima (Portugal)|Fátima]] en la nit del 12 al 13 de maig de [[1982]] a mans del sacerdot ultraconservador [[Juan María Fernández Krohn]], fet que no va transcendir fins al cap de la mort del pontífex.

Entre els fets més notoris del seu pontificat va destacar l'[[Intent d'assessinat de Joan Pau II|intent d'assessinat]] que va sofrir el [[13 de maig]] de [[1981]], mentres saludava als fidels en la [[plaça de Sant Pere]], a mans de [[Mehmet Ali Ağca]], qui li va disparar a escassa distància entre la multitut. Temps despuix el terroriste va ser perdonat públicament pel pontífex en persona. A este es va sumar un atre atentat ocorregut en [[Fátima (Portugal)|Fátima]] en la nit del 12 al 13 de maig de [[1982]] a mans del sacerdot ultraconservador [[Juan María Fernández Krohn]], fet que no va transcendir fins al cap de la mort del pontífex.

Fon un dels líders mundials més viagers de l'història, va visitar 129 països durant el seu pontificat. Ademés de la seua llengua materna, el [[idioma polac|polac]], parlava [[idioma italià|italià]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]], [[idioma anglés|anglés]], [[idioma espanyol|espanyol]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma ucranià|ucranià]], [[idioma rus|rus]], [[idioma croata|croata]], [[esperanto]], [[grec antic]] i [[llatí]].<ref>Laureano J. Benítez Grande-Caballero, José Antonio Benítez Grande-Caballero (2014). ''Juan Pablo II: Vida y obra del Papa polaco a partir de sus testimonios''. Juan Pablo II: Vida y obra del Papa polaco a partir de sus testimonios. ISBN 9788499496351</ref> Com a part del seu especial émfasis en la cridada universal a la santitat, [[beatificació|beatificà]] a 1340 persones i [[canonisació|canonisà]] a 483 [[sant]]s, més que la sifra sumada dels seus predecessors en els últims cinc sigles. El [[19 de decembre]] de l'any [[2009]], fon proclamat ''[[venerable]]'' pel seu successor, el papa [[Benet XVI]], qui posteriorment va presidir la cerimònia de la seua beatificació l'[[1 de maig]] de l'any [[2011]] (el [[Dumenge de la Divina Misericòrdia]]), i fon canonisat junt en el papa [[Joan XXIII]] el [[27 d'abril]] de l'any [[2014]] (una atra volta el Dumenge de la Divina Misericòrdia) pel papa [[Francesc (Papa)|Francesc]].

Fon un dels líders mundials més viagers de l'història, va visitar 129 països durant el seu pontificat. Ademés de la seua llengua materna, el [[idioma polac|polac]], parlava [[idioma italià|italià]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]], [[idioma anglés|anglés]], [[idioma espanyol|espanyol]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma ucranià|ucranià]], [[idioma rus|rus]], [[idioma croata|croata]], [[esperanto]], [[grec antic]] i [[llatí]].<ref>Laureano J. Benítez Grande-Caballero, José Antonio Benítez Grande-Caballero (2014). ''Juan Pablo II: Vida y obra del Papa polaco a partir de sus testimonios''. Juan Pablo II: Vida y obra del Papa polaco a partir de sus testimonios. ISBN 9788499496351</ref> Com a part del seu especial émfasis en la crida universal a la santitat, [[beatificació|beatificà]] a 1340 persones i [[canonisació|canonisà]] a 483 [[sant]]s, més que la sifra sumada dels seus predecessors en els últims cinc sigles. El [[19 de decembre]] de l'any [[2009]], fon proclamat ''[[venerable]]'' pel seu successor, el papa [[Benet XVI]], qui posteriorment va presidir la cerimònia de la seua beatificació l'[[1 de maig]] de l'any [[2011]] (el [[Dumenge de la Divina Misericòrdia]]), i fon canonisat junt en el papa [[Joan XXIII]] el [[27 d'abril]] de l'any [[2014]] (una atra volta el Dumenge de la Divina Misericòrdia) pel papa [[Francesc (Papa)|Francesc]].

== Biografia ==

== Biografia ==

=== Educació pastoral ===

=== Educació pastoral ===

[[Archiu:Facade of the main entrance of the Pontifical University of St. Thomas Aquinas (Angelicum) (19May07).jpg|200px|left|miniaturadeimagen|El [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']] en Roma]]

[[Archiu:Facade of the main entrance of the Pontifical University of St. Thomas Aquinas (Angelicum) (19May07).jpg|200px|left|miniaturadeimagen|El [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']] en Roma]]

En 1943 va ingressar en el seminari clandestí que havia fundat monsenyor [[Adam Stefan Sapieha]], cardenal arquebisbe de Cracòvia, iniciant la carrera de [[Teologia]]. Al començament de 1945 els [[Unió Soviètica|soviètics]] varen entrar en Cracòvia i el futur papa va salvar la vida d'una curiosa manera, casi miraculosa, gràcies a [[Vasily Sirotenko]], un universitari rus que, abans de ser enviat a lliberar Cracòvia com a oficial, estudiava l'últim curs d'Història; la [[orquesta roja]] (espies prosoviètics infiltrats en l'eixèrcit alemà) va informar llavors de que els alemans anaven a assessinar a uns obrers polacs esclavisats per ells; atacat eixe grup pels russos i obligat a rendir-se, estos varen descobrir entre els huitanta obrers polacs lliberats en una pedrera de la fàbrica Solvay a díhuit seminaristes. Seguint les directrius de [[Stalin]] tots varen ser enviats a un [[gulag]] de [[Sibèria]] d'on no varen retornar, pero no el futur papa, ya que el comandant necessitava a algú com ell que coneguera idiomes i li traduïra els llibres en [[llatí]] i alemà que havia estat compilant per a seguir la seua carrera despuix de la guerra; és més, Wojtyla sabia fins i tot rus per ser la seua mare de [[ètnia rutena]]. Sirotenko va impedir aixina el seu deportament a Sibèria, fins i tot a pesar de l'oposició d'un comissari polític rus. Sense dubte este tràgic fet va deure reforçar el seu antiestalinisme.<ref>Manuel P. Villatoro, [http://www.abc.es/historia/abci-milagro-evito-papa-juan-pablo-fuese-cruelmente-asesinado-stalin-iigm-201703170105_noticia.html "El «milagro» que evitó que el Papa Juan Pablo II fuese cruelmente asesinado por Stalin en la IIGM"], en ABC de Madrit, 17-III-2017.</ref>

En l'any [[1943]] va ingressar en el seminari clandestí que havia fundat monsenyor [[Adam Stefan Sapieha]], cardenal arquebisbe de Cracòvia, iniciant la carrera de [[Teologia]]. Al començament de l'any [[1945]] els [[Unió Soviètica|soviètics]] varen entrar en Cracòvia i el futur papa va salvar la vida d'una curiosa manera, casi miraculosa, gràcies a [[Vasily Sirotenko]], un universitari rus que, abans de ser enviat a lliberar Cracòvia com a oficial, estudiava l'últim curs d'Història; la [[orquesta roja]] (espies prosoviètics infiltrats en l'eixèrcit alemà) va informar llavors de que els alemans anaven a assessinar a uns obrers polacs esclavisats per ells; atacat eixe grup pels russos i obligat a rendir-se, estos varen descobrir entre els huitanta obrers polacs lliberats en una pedrera de la fàbrica Solvay a díhuit seminaristes. Seguint les directrius de [[Stalin]] tots varen ser enviats a un [[gulag]] de [[Sibèria]] d'a on no varen retornar, pero no el futur papa, ya que el comandant necessitava a algú com ell que coneguera idiomes i li traduïra els llibres en [[llatí]] i alemà que havia estat compilant per a seguir la seua carrera despuix de la guerra; és més, Wojtyla sabia inclús rus per ser la seua mare de [[ètnia rutena]]. Sirotenko va impedir aixina el seu deportament a Sibèria, inclús a pesar de l'oposició d'un comissari polític rus. Sense dubte este tràgic fet va deure reforçar el seu antiestalinisme.<ref>Manuel P. Villatoro, [http://www.abc.es/historia/abci-milagro-evito-papa-juan-pablo-fuese-cruelmente-asesinado-stalin-iigm-201703170105_noticia.html "El «milagro» que evitó que el Papa Juan Pablo II fuese cruelmente asesinado por Stalin en la IIGM"], en ABC de Madrit, 17-III-2017.</ref>

[[Archiu:Karol Wojtyla-wikary w Niegowici.jpg|thumb|250px|left|Wojtyła com a sacerdot en Niegowić, [[Polònia]], 1948]]

[[Archiu:Karol Wojtyla-wikary w Niegowici.jpg|thumb|250px|left|Wojtyła com a sacerdot en Niegowić, [[Polònia]], 1948]]

[[Archiu:Karol Wojtyla-Krakow.jpg|thumb|250px|Wojtyła, jove sacerdot en els seus estudiants en Cracòvia, 1950]]

[[Archiu:Karol Wojtyla-Krakow.jpg|thumb|250px|Wojtyła, jove sacerdot en els seus estudiants en Cracòvia, 1950]]

Fon ordenat sacerdot l'1 de novembre de 1946 en la capella privada arquebisbal.. Poc despuix es va traslladar a [[Roma]] per a assistir als cursos de la Facultat de [[Filosofia]] del [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']], i va obtindre el doctorat en Teologia en la tesis ''L'acte de fe en la doctrina de Sant Joan de la Creu''.

Fon ordenat sacerdot l'[[1 de novembre]] de [[1946]] en la capella privada arquebisbal.. Poc despuix es va traslladar a [[Roma]] per a assistir als cursos de la Facultat de [[Filosofia]] del [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']], i va obtindre el doctorat en Teologia en la tesis ''L'acte de fe en la doctrina de Sant Joan de la Creu''.

En 1948 va retornar a Polònia i va eixercir el seu primer ministeri pastoral com [[vicari]] [[coadjutor]] de la parròquia de Niegowić, en les afores de Cracòvia, durant tretze mesos. En novembre d'eixe mateix any va obtindre l'habilitació per a eixercir la docència en la Facultat de Teologia de l'Universitat Jagellònica. El 17 d'agost de 1949 es va traslladar com a vicari a la parròquia de Sant Florià, en Cracòvia, on va eixercir el ministeri durant dos anys, alternant-ho en el seu treball de conseller dels estudiants i graduats de l'universitat estatal d'eixa ciutat.

En l'any [[1948]] va retornar a Polònia i va eixercir el seu primer ministeri pastoral com [[vicari]] [[coadjutor]] de la parròquia de Niegowić, en les afores de Cracòvia, durant tretze mesos. En novembre d'eixe mateix any va obtindre l'habilitació per a eixercir la docència en la Facultat de Teologia de l'Universitat Jagellònica. El [[17 d'agost]] de [[1949]] es va traslladar com a vicari a la parròquia de Sant Florià, en Cracòvia, on va eixercir el ministeri durant dos anys, alternant-ho en el seu treball de conseller dels estudiants i graduats de l'universitat estatal d'eixa ciutat.

Era molt popular entre els estudiants, en els que anava moltes voltes d'excursió, cosa que no era comuna en aquells temps, puix podia cridar l'atenció de les autoritats policials.

Era molt popular entre els estudiants, en els que anava moltes voltes d'excursió, cosa que no era comuna en aquells temps, puix podia cridar l'atenció de les autoritats policials.

Nomenat professor de Teologia moral i Ètica social del seminari metropolità de Cracòvia el dia 1 d'octubre de 1953, va començar en 1954 a impartir classes d'Ètica en la Facultat de Filosofia de l'[[Universitat Catòlica de Lublin]], en la que dos anys despuix va ser nomenat director de dita càtedra.

Nomenat professor de Teologia moral i Ètica social del seminari metropolità de Cracòvia el dia [[1 d'octubre]] de [[1953]], va començar en l'any [[1954]] a impartir classes d'Ètica en la Facultat de Filosofia de l'[[Universitat Catòlica de Lublin]], en la que dos anys despuix va ser nomenat director de dita càtedra.

=== Bisbe i cardenal ===

=== Bisbe i cardenal ===

El 4 de juliol de 1958, el papa [[Pio XII]] ho va consagrar [[bisbe]] auxiliar de l'[[archidiòcesis de Cracòvia]], baixe l'administrador apostòlic, arquebisbe [[Eugeniusz Baziak]].

El 4 de juliol de 1958, el papa [[Pio XII]] ho va consagrar [[bisbe]] auxiliar de l'[[archidiòcesis de Cracòvia]], baixe l'administrador apostòlic, arquebisbe [[Eugeniusz Baziak]].

A partir de l'11 d'octubre de 1962, va començar a prendre part activa en el [[Concili Vaticà II]]. Destaquen les seues puntualisacións sobre l'ateisme modern i la llibertat religiosa. Va realisar una important contribució a l'elaboració de la constitució ''[[Gaudium et spes]]''. El cardenal Wojtyła va participar també en les cinc assamblees del [[Sínodo dels Bisbes]], anteriors al seu Pontificat.<ref>[http://www.zenit.org/article-39107?l=spanish «Beato Juan Pablo II: breve biografía»]. zenit.org</ref> El 8 de decembre de 1965 va passar a formar part de les congregació per als Sacraments i per a l'Educació Catòlica, i del Consell per als Llaics. En 1962, en morir l'arquebisbe Baziak, fon nomenat vicari capitular i el 30 de decembre següent el papa [[Pau VI]] ho va consagrar arquebisbe de [[archidiòcesis de Cracòvia|Cracòvia]]. El 29 de maig de 1967 fon nomenat cardenal, convertint-se en el segon més jove de l'época, en 47 anys d'edat.

A partir de l'[[11 d'octubre]] de [[1962]], va començar a prendre part activa en el [[Concili Vaticà II]]. Destaquen les seues puntualisacións sobre l'ateisme modern i la llibertat religiosa. Va realisar una important contribució a l'elaboració de la constitució ''[[Gaudium et spes]]''. El cardenal Wojtyła va participar també en les cinc assamblees del [[Sínodo dels Bisbes]], anteriors al seu Pontificat.<ref>[http://www.zenit.org/article-39107?l=spanish «Beato Juan Pablo II: breve biografía»]. zenit.org</ref> El 8 de decembre de 1965 va passar a formar part de les congregació per als Sacraments i per a l'Educació Catòlica, i del Consell per als Llaics. En l'any [[1962]], en morir l'arquebisbe Baziak, fon nomenat vicari capitular i el [[30 de decembre]] següent el [[Papa]] [[Pau VI]] ho va consagrar arquebisbe de [[archidiòcesis de Cracòvia|Cracòvia]]. El [[29 de maig]] de [[1967]] fon nomenat cardenal, convertint-se en el segon més jove de l'época, en 47 anys d'edat.

Durant el sínodo de bisbes sobre la catequesis celebrat en octubre de 1977 en Roma, va coincidir per primera volta en [[Joseph Ratzinger]], llavors cardenal de Munich.<ref>Cf. Pablo Blanco Sarto, ''Benedicto XVI. El papa alemán'', Planeta, Barcelona, 2010, pág. 236.</ref>

Durant el sínodo de bisbes sobre la catequesis celebrat en [[octubre]] de l'any [[1977]] en Roma, va coincidir per primera volta en [[Joseph Ratzinger]], llavors cardenal de Munich.<ref>Cf. Pablo Blanco Sarto, ''Benedicto XVI. El papa alemán'', Planeta, Barcelona, 2010, pág. 236.</ref>

== Referències ==

== Referències ==

<references/>

<references/>

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

| predecessor = [[Adam Stefan Sapieha]]

| predecessor = [[Adam Stefan Sapieha]]

| successor = [[Franciszek Macharski]]

| successor = [[Franciszek Macharski]]

| títul2 = [[Archiu:Emblem of the Holy See usual.svg|25px]]<br />[[Papa]]

| títul2 = [[Archiu:Emblem of the Papacy SE.svg|40px|center]] [[Papa]]

| periodo2 =  [[1978]]-[[2005]]

| periodo2 =  [[16 d'octubre]] de [[1978]] - [[2 d'abril]] de [[2005]]

| predecessor2 = [[Joan Pau I]]

| predecessor2 = [[Joan Pau I]]

| successor2 = [[Benet XVI]]

| successor2 = [[Benet XVI]]