Diferència entre les revisions de "Joan Pau II"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Ciutat del Vaticà]] | | lloc_mort = [[Ciutat del Vaticà]] | ||
}} | }} | ||
'''Joan Pau II''' (en [[llatí]]: ''Ioannes Paulus II''),<ref>[http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-27172118 «Popes set for historic Vatican saints ceremony».] ''BBC News''</ref> de nom secular '''Karol Józef Wojtyła''' ([[Wadowice]], [[Polònia]], [[18 de maig]] de [[1920]]-[[Ciutat del Vaticà]], [[2 d'abril]] de [[2005]]), fon el [[papa]] 264 de l'[[Iglésia catòlica]] i sobirà de la [[Ciutat del Vaticà]] des del [[16 d'octubre]] de [[1978]] fins a la seua mort en l'any 2005. Fon [[Canonisació|canonizat]] en l'any [[2014]], durant el pontificat de [[Francesc (Papa)|Francesc]]. | '''Joan Pau II''' (en [[llatí]]: ''Ioannes Paulus II''),<ref>[http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-27172118 «Popes set for historic Vatican saints ceremony».] ''BBC News''</ref> de nom secular '''Karol Józef Wojtyła''' ([[Wadowice]], [[Polònia]], [[18 de maig]] de [[1920]] - † [[Ciutat del Vaticà]], [[2 d'abril]] de [[2005]]), fon el [[papa]] 264 de l'[[Iglésia catòlica]] i sobirà de la [[Ciutat del Vaticà]] des del [[16 d'octubre]] de [[1978]] fins a la seua mort en l'any 2005. Fon [[Canonisació|canonizat]] en l'any [[2014]], durant el pontificat de [[Francesc (Papa)|Francesc]]. | ||
Despuix d'haver segut [[bisbe auxiliar]] des de l'any [[1958]] i arquebisbe de [[Archidiòcesis de Cracòvia|Cracòvia]] des de [[1962]], es va convertir en el primer papa [[Polònia|polac]] de l'història, i en el primer no [[Itàlia|italià]] des de l'any [[1523]]. El seu pontificat, de casi 27 anys, fon el tercer més llarc en l'història de l'[[Iglésia catòlica]], despuix del de [[Simón Pere|sant Pere]] (es creu que entre 34 i 37 anys, encara que la seua duració exacta és difícil de determinar) i el de [[Pio IX]] (31 anys). | Despuix d'haver segut [[bisbe auxiliar]] des de l'any [[1958]] i arquebisbe de [[Archidiòcesis de Cracòvia|Cracòvia]] des de [[1962]], es va convertir en el primer papa [[Polònia|polac]] de l'història, i en el primer no [[Itàlia|italià]] des de l'any [[1523]]. El seu pontificat, de casi 27 anys, fon el tercer més llarc en l'història de l'[[Iglésia catòlica]], despuix del de [[Simón Pere|sant Pere]] (es creu que entre 34 i 37 anys, encara que la seua duració exacta és difícil de determinar) i el de [[Pio IX]] (31 anys). | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Entre els fets més notoris del seu pontificat va destacar l'[[Intent d'assessinat de Joan Pau II|intent d'assessinat]] que va sofrir el [[13 de maig]] de [[1981]], mentres saludava als fidels en la [[plaça de Sant Pere]], a mans de [[Mehmet Ali Ağca]], qui li va disparar a escassa distància entre la multitut. Temps despuix el terroriste va ser perdonat públicament pel pontífex en persona. A este es va sumar un atre atentat ocorregut en [[Fátima (Portugal)|Fátima]] en la nit del 12 al 13 de maig de [[1982]] a mans del sacerdot ultraconservador [[Juan María Fernández Krohn]], fet que no va transcendir fins al cap de la mort del pontífex. | Entre els fets més notoris del seu pontificat va destacar l'[[Intent d'assessinat de Joan Pau II|intent d'assessinat]] que va sofrir el [[13 de maig]] de [[1981]], mentres saludava als fidels en la [[plaça de Sant Pere]], a mans de [[Mehmet Ali Ağca]], qui li va disparar a escassa distància entre la multitut. Temps despuix el terroriste va ser perdonat públicament pel pontífex en persona. A este es va sumar un atre atentat ocorregut en [[Fátima (Portugal)|Fátima]] en la nit del 12 al 13 de maig de [[1982]] a mans del sacerdot ultraconservador [[Juan María Fernández Krohn]], fet que no va transcendir fins al cap de la mort del pontífex. | ||
Fon un dels líders mundials més viagers de l'història, va visitar 129 països durant el seu pontificat. Ademés de la seua llengua materna, el [[idioma polac|polac]], parlava [[idioma italià|italià]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]], [[idioma anglés|anglés]], [[idioma espanyol|espanyol]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma ucranià|ucranià]], [[idioma rus|rus]], [[idioma croata|croata]], [[esperanto]], [[grec antic]] i [[llatí]].<ref>Laureano J. Benítez Grande-Caballero, José Antonio Benítez Grande-Caballero (2014). ''Juan Pablo II: Vida y obra del Papa polaco a partir de sus testimonios''. Juan Pablo II: Vida y obra del Papa polaco a partir de sus testimonios. ISBN 9788499496351</ref> Com a part del seu especial émfasis en la | Fon un dels líders mundials més viagers de l'història, va visitar 129 països durant el seu pontificat. Ademés de la seua llengua materna, el [[idioma polac|polac]], parlava [[idioma italià|italià]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]], [[idioma anglés|anglés]], [[idioma espanyol|espanyol]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma ucranià|ucranià]], [[idioma rus|rus]], [[idioma croata|croata]], [[esperanto]], [[grec antic]] i [[llatí]].<ref>Laureano J. Benítez Grande-Caballero, José Antonio Benítez Grande-Caballero (2014). ''Juan Pablo II: Vida y obra del Papa polaco a partir de sus testimonios''. Juan Pablo II: Vida y obra del Papa polaco a partir de sus testimonios. ISBN 9788499496351</ref> Com a part del seu especial émfasis en la crida universal a la santitat, [[beatificació|beatificà]] a 1340 persones i [[canonisació|canonisà]] a 483 [[sant]]s, més que la sifra sumada dels seus predecessors en els últims cinc sigles. El [[19 de decembre]] de l'any [[2009]], fon proclamat ''[[venerable]]'' pel seu successor, el papa [[Benet XVI]], qui posteriorment va presidir la cerimònia de la seua beatificació l'[[1 de maig]] de l'any [[2011]] (el [[Dumenge de la Divina Misericòrdia]]), i fon canonisat junt en el papa [[Joan XXIII]] el [[27 d'abril]] de l'any [[2014]] (una atra volta el Dumenge de la Divina Misericòrdia) pel papa [[Francesc (Papa)|Francesc]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
=== Educació pastoral === | === Educació pastoral === | ||
[[Archiu:Facade of the main entrance of the Pontifical University of St. Thomas Aquinas (Angelicum) (19May07).jpg|200px|left|miniaturadeimagen|El [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']] en Roma]] | [[Archiu:Facade of the main entrance of the Pontifical University of St. Thomas Aquinas (Angelicum) (19May07).jpg|200px|left|miniaturadeimagen|El [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']] en Roma]] | ||
En l'any [[1943]] va ingressar en el seminari clandestí que havia fundat monsenyor [[Adam Stefan Sapieha]], cardenal arquebisbe de Cracòvia, iniciant la carrera de [[Teologia]]. Al començament de l'any [[1945]] els [[Unió Soviètica|soviètics]] varen entrar en Cracòvia i el futur papa va salvar la vida d'una curiosa manera, casi miraculosa, gràcies a [[Vasily Sirotenko]], un universitari rus que, abans de ser enviat a lliberar Cracòvia com a oficial, estudiava l'últim curs d'Història; la [[orquesta roja]] (espies prosoviètics infiltrats en l'eixèrcit alemà) va informar llavors de que els alemans anaven a assessinar a uns obrers polacs esclavisats per ells; atacat eixe grup pels russos i obligat a rendir-se, estos varen descobrir entre els huitanta obrers polacs lliberats en una pedrera de la fàbrica Solvay a díhuit seminaristes. Seguint les directrius de [[Stalin]] tots varen ser enviats a un [[gulag]] de [[Sibèria]] d'a on no varen retornar, pero no el futur papa, ya que el comandant necessitava a algú com ell que coneguera idiomes i li traduïra els llibres en [[llatí]] i alemà que havia estat compilant per a seguir la seua carrera despuix de la guerra; és més, Wojtyla sabia | En l'any [[1943]] va ingressar en el seminari clandestí que havia fundat monsenyor [[Adam Stefan Sapieha]], cardenal arquebisbe de Cracòvia, iniciant la carrera de [[Teologia]]. Al començament de l'any [[1945]] els [[Unió Soviètica|soviètics]] varen entrar en Cracòvia i el futur papa va salvar la vida d'una curiosa manera, casi miraculosa, gràcies a [[Vasily Sirotenko]], un universitari rus que, abans de ser enviat a lliberar Cracòvia com a oficial, estudiava l'últim curs d'Història; la [[orquesta roja]] (espies prosoviètics infiltrats en l'eixèrcit alemà) va informar llavors de que els alemans anaven a assessinar a uns obrers polacs esclavisats per ells; atacat eixe grup pels russos i obligat a rendir-se, estos varen descobrir entre els huitanta obrers polacs lliberats en una pedrera de la fàbrica Solvay a díhuit seminaristes. Seguint les directrius de [[Stalin]] tots varen ser enviats a un [[gulag]] de [[Sibèria]] d'a on no varen retornar, pero no el futur papa, ya que el comandant necessitava a algú com ell que coneguera idiomes i li traduïra els llibres en [[llatí]] i alemà que havia estat compilant per a seguir la seua carrera despuix de la guerra; és més, Wojtyla sabia inclús rus per ser la seua mare de [[ètnia rutena]]. Sirotenko va impedir aixina el seu deportament a Sibèria, inclús a pesar de l'oposició d'un comissari polític rus. Sense dubte este tràgic fet va deure reforçar el seu antiestalinisme.<ref>Manuel P. Villatoro, [http://www.abc.es/historia/abci-milagro-evito-papa-juan-pablo-fuese-cruelmente-asesinado-stalin-iigm-201703170105_noticia.html "El «milagro» que evitó que el Papa Juan Pablo II fuese cruelmente asesinado por Stalin en la IIGM"], en ABC de Madrit, 17-III-2017.</ref> | ||
[[Archiu:Karol Wojtyla-wikary w Niegowici.jpg|thumb|250px|left|Wojtyła com a sacerdot en Niegowić, [[Polònia]], 1948]] | [[Archiu:Karol Wojtyla-wikary w Niegowici.jpg|thumb|250px|left|Wojtyła com a sacerdot en Niegowić, [[Polònia]], 1948]] | ||
[[Archiu:Karol Wojtyla-Krakow.jpg|thumb|250px|Wojtyła, jove sacerdot en els seus estudiants en Cracòvia, 1950]] | [[Archiu:Karol Wojtyla-Krakow.jpg|thumb|250px|Wojtyła, jove sacerdot en els seus estudiants en Cracòvia, 1950]] | ||
| Llínea 66: | Llínea 66: | ||
El [[28 de setembre]] de [[1978]] muigué el Papa [[Joan Pau I]] a causa d'un [[infart de miocardi]], despuix d'un pontificat de 33 dies.<ref>{{Cita llibre|autor=August|enlaceautor=|títul=Historia de la Iglesia|any=1965|editorial=Editorial Sal Terrae|isbn=978-84-293-1816-6|ubicación=Santander|página=405}}</ref> El [[16 d'octubre]] de 1978, despuix de dos dies de delliberació del [[cónclau]], Wojtyła fon elegit successor de Sant Pere. Va adoptar el nom de ''Johannes Paulus pp II'' (Joan Pau II) i es va convertir, en 58 anys, en el papa més jove del [[sigle XX]] i en el primer no italià des del neerlandés [[Adrià VI]] (1522-1523). El [[5 de novembre]] va visitar [[Assís]], en el primer dels seus 144 viages per Itàlia. | El [[28 de setembre]] de [[1978]] muigué el Papa [[Joan Pau I]] a causa d'un [[infart de miocardi]], despuix d'un pontificat de 33 dies.<ref>{{Cita llibre|autor=August|enlaceautor=|títul=Historia de la Iglesia|any=1965|editorial=Editorial Sal Terrae|isbn=978-84-293-1816-6|ubicación=Santander|página=405}}</ref> El [[16 d'octubre]] de 1978, despuix de dos dies de delliberació del [[cónclau]], Wojtyła fon elegit successor de Sant Pere. Va adoptar el nom de ''Johannes Paulus pp II'' (Joan Pau II) i es va convertir, en 58 anys, en el papa més jove del [[sigle XX]] i en el primer no italià des del neerlandés [[Adrià VI]] (1522-1523). El [[5 de novembre]] va visitar [[Assís]], en el primer dels seus 144 viages per Itàlia. | ||
El [[25 de giner]] de [[1979]] va mamprendre el primer dels seus 104 viages fòra d'Itàlia, en el que va visitar la [[República Dominicana]] i [[Mèxic]]. L'últim fon el | El [[25 de giner]] de [[1979]] va mamprendre el primer dels seus 104 viages fòra d'Itàlia, en el que va visitar la [[República Dominicana]] i [[Mèxic]]. L'últim fon el [[14 d'agost]] de [[2004]] al santuari [[Verge Maria|marià]] de [[Lourdes]], en el sur de [[França]]. En total va visitar 129 països diferents, alguns d'ells vàries voltes. | ||
== Cites == | |||
{{Cita|Soc fill d'una nació a la que els seus veïns condenaren a mort, pero que sobrevixqué, no per la força, sino per la defensa de sa cultura.|Joan Pau II, Karol Józef Wojtyla (Wadowice, Polònia, 1920-Ciutat del Vaticà, 2005)}} | |||
{{Cita|Joan Pau II (1920-2005), visita la ciutat de Valéncia en el seu 25 aniversari del pontificat (8 de novembre de 1982), dirigint unes paraules al públic assistent: "... concluyo con algunas palabras en vuestra hermosa '''lengua valenciana''': 'Que el recort d´esta solemne ordenació sacerdotal en la presència del Papa, aumente la vostra fe en Jesucrist, sacerdot etern, que comunica el seu sacerdoci per a la salvació de tots els homens. Així siga'. Al dia següent, en la prensa local foren publicades lliteralment les seues paraules, pero despuix s'encarregaria el [[catalanisme]] d'eliminar la paraula 'lengua valenciana' en les posteriors publicacions religioses que es feren: | |||
* ''L'Observatore Romano'', decembre 1982. 'Viaje apostólico de Juan Pablo II a España'. | |||
* ''Biblioteca de Autores Cristianos'' (BAC). 'Mensaje de Juan Pablo II a España'. (31 octubre a 9 noviembre 1982). | |||
* ''Mundo Cristiano''. 'Juan Pablo II en España. 10 días inolvidables'.|'Un Papa valencianista', per P. Ferré i Martínez ([[Diario de Valencia]], 21.10.2003)}} | |||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
== Bibliografia == | |||
* Documentos del Santo Padre Juan Pablo II: 1988-1999. Ciudad del Vaticano: Pontificia Comisión para América Latina, 1999 | |||
* Juan Pablo II: ''Mi decálogo para el tercer milenio''. Madrid: PPC, 1994: Se trata de una recopilación de la doctrina y pensamiento del papa Juan Pablo II, en torno a diez temas (la fe, la Iglesia, la oración, el amor, la historia, el mal, el trabajo, el mundo, la paz y las diversas religiones) | |||
* Juan Pablo II: ''Cincuenta palabras para el próximo milenio'', edición de Saverio Gatea. Barcelona: Mondadori, 1998: Una recopilación | |||
* Weigel, George (2000). Biografía de Juan Pablo II, testigo de esperanza. Plaza & Janés Editores. ISBN 978-84-01-37652-8 | |||
* Riccardi, Andrea (2011). ''Juan Pablo II: la biografía''. San Pablo. ISBN 9788428538053 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 79: | Llínea 96: | ||
| predecessor = [[Adam Stefan Sapieha]] | | predecessor = [[Adam Stefan Sapieha]] | ||
| successor = [[Franciszek Macharski]] | | successor = [[Franciszek Macharski]] | ||
| títul2 = [[Archiu:Emblem of the | | títul2 = [[Archiu:Emblem of the Papacy SE.svg|40px|center]] [[Papa]] | ||
| periodo2 = [[1978]]-[[2005]] | | periodo2 = [[16 d'octubre]] de [[1978]] - [[2 d'abril]] de [[2005]] | ||
| predecessor2 = [[Joan Pau I]] | | predecessor2 = [[Joan Pau I]] | ||
| successor2 = [[Benet XVI]] | | successor2 = [[Benet XVI]] | ||