Canvis

El nom "Argentina" prove del [[llatí]] "argentum" (argent) i esta associat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regió, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedició portuguesa de l'any [[1502]] en la que participava [[Americo Vespucio]] i al que despuix arribà [[Juan Díaz de Solís]] en [[1516]], nomenant-lo Mar Dolç.

El nom "Argentina" prove del [[llatí]] "argentum" (argent) i esta associat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regió, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedició portuguesa de l'any [[1502]] en la que participava [[Americo Vespucio]] i al que despuix arribà [[Juan Díaz de Solís]] en [[1516]], nomenant-lo Mar Dolç.

El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en l'any [[1602]] per l'espanyol [[Martín del Barco Centenera]] titulat [[La Argentina]], en el que es descriu la regió del Riu de l'Argent aixina com també la fundació de la ciutat de [[Buenos Aires]]. El topònim aparegué ratificat al publicar-se en [[1612]] l'obra [[La Argentina]] manuscrita del criollo asunceny Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripció de la regió. A finals del [[sigle XVIII]], la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.

El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en l'any [[1602]] per l'espanyol [[Martín del Barco Centenera]] titulat [[La Argentina]], en el que es descriu la regió del Riu de l'Argent aixina com també la fundació de la ciutat de [[Buenos Aires]]. El topònim aparegué ratificat al publicar-se en [[1612]] l'obra [[La Argentina]] manuscrita del crioll asunceny Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripció de la regió. A finals del [[sigle XVIII]], la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.

Oficialment, s'utilisà per primera vegada la denominació Republica Argentina en la Constitució de l'any [[1826]]. Durant el periodo de [[1835]] i [[1852]], s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederació Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederació Argentina i Federació Argentina. La Constitució Argentina de [[1853]] es sancionà en nom del poble de la Confederació Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de [[Buenos Aires]], en l'any [[1860]] es va canviar per Nació Argentina.

Oficialment, s'utilisà per primera vegada la denominació Republica Argentina en la Constitució de l'any [[1826]]. Durant el periodo de [[1835]] i [[1852]], s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederació Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederació Argentina i Federació Argentina. La Constitució Argentina de [[1853]] es sancionà en nom del poble de la Confederació Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de [[Buenos Aires]], en l'any [[1860]] es va canviar per Nació Argentina.

Les Pampas

Les Pampas

Els fertils sols de les pampes l’han fet una de les regions agricultores més productives del mon. En lloc d'estar coberta de cortadera o coa de rabosot, ara esta coberta de praderies de pastura per a que el ganado menje i de grans cultius de [[cereal|cereals]] i [[soja]]. Algunes especies d’arbres incloen l’arbre nacional el [[ceibo]] i l’[[acàcia]] aixina també unes poques especies introduïdes com l’[[eucaliptus]] i l’[[alber]]. La malea és comú en els valls arits que s’estenen cap als fi dels Andes. És abundant en aus natives com la monterita canela i el gallito arena. Entre atres aus de les Pampes es troben els horneros(forners), que construïxen el seu niu de fanc en llocs visibles com [[fusta]], i grans nyandúes, una especie més chicoteta d’ esturç. Encara es conserven alguns [[cerv|cervs]] de la pampa, encara que el seu numero s’ha reduït.

Els fertils sols de les pampes l’han fet una de les regions agricultores més productives del mon. En lloc d'estar coberta de cortadera o coa de rabosot, ara esta coberta de praderies de pastura per a que el ganado menje i de grans cultius de [[cereal|cereals]] i [[soja]]. Algunes especies d’arbres incloen l’arbre nacional el [[ceibo]] i l’[[acàcia]] aixina també unes poques especies introduïdes com l’[[eucaliptus]] i l’[[alber]]. La malea és comú en els valls arits que s’estenen cap als fi dels Andes. És abundant en aus natives com la monterita canela i el gallito arena. Entre atres aus de les Pampes es troben els horneros(forners), que construïxen el seu niu de fanc en llocs visibles com [[fusta]], i grans nyandúes, una especie més chicoteta d'esturç. Encara es conserven alguns [[cerv|cervs]] de la pampa, encara que el seu numero s’ha reduït.

== Població i idioma ==

== Població i idioma ==