Chimo Lanuza i Ortuño

Chimo Lanuza i Ortuño
Chimo Lanuza i Ortuño
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Filòlec, sociollingüiste i escritor
Naiximent:	1957
Lloc de naiximent:	Altea, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Chimo Lanuza i Ortuño (Altea, 1957) és un filòlec, sociollingüiste i escritor valencià.

Resenyes biogràfiques

Chimo Lanuza en un premi

Chimo Lanuza naixqué en la població valenciana i alacantina d'Altea, en la comarca de la Marina Baixa, en l'any 1957, pero es va traslladar a La Vila de chicotet, a on va passar la seua infancia. Llicenciat en Filològia Hispànica per l'Universitat de Valéncia-Estudi General, és professor de llengua valenciana per Lo Rat Penat, entitat en la qué manté una permanent colaboració.

Acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana va ser membre de la Secció de llengua i lliteratura valencianes de la mateixa. Chimo Lanuza va ser un dels filòlecs que varen participar en la codificació de l'idioma valencià a través de les Normes d'El Puig en 1979.

Sempre ha estat relacionat en l'ambient intelectual valencianiste, conferenciant i articuliste incansable. Es va dedicar inicialment a l'investigació de la llengua valenciana, sent autor d'estudis i treballs de gramàtica, de sociolingüística, de rondallística (contes típics valencians)...

Té una destacada producció lliterària, que goja de reconeiximent en el seu àmbit i, en la que ha conseguit distints premis tant en poesia com en narrativa.

Càrrecs

• Fon membre de la Comissió Mixta de Billingüisme i de tres de les seues subcomissions pel desenroll del Real Decret 2003/1979 (1981-1982).
• Fon membre de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
• Director de la Secció de Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat. 1980 i 1985.
• Ponent en el I Congrés de la llengua valenciana. Elig, 1985.
• Director General de l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), 1996-1999.

Política

Lanuza ha participat en els dos partits valencianistes de referència de les últimes décades, aixina fon membre electe del Consell Nacional d'Unió Valenciana (UV) i en les eleccions de 2007 anà com a independent en la llista de Coalició Valenciana (CV) en la ciutat de Valéncia.

Obra

Portada de llibre

Portada del llibre: "Valencià, ¿llengua o dialecte?"

Libres publicats

• Conte contat. Rondallística. Nova Valéncia.Valéncia 1989. (Coautor)
• Enkara. Poesia. Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. 1994
• Eufemismes. Poesia. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1998.
• Lletania. Novela. L'Oronella. Valéncia 1997
• Oracio causal. Novela. Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. Valéncia 1997.
• Paraules i adeu. Poesia. Lo Rat Penat. Valéncia 1994.
• Solage alfabetic d'amor. Poesia. Aitana Editorial. Altea 1998.

Estudis llingüístics i llengua valenciana

• Gramàtica de la llengua valenciana. Nivell elemental. Llingüistica. Quatre edicions: 1980, 1982, 1987 i 1997. (Coautor, junt a Laura Garcia i Antoni Fontelles)
• Valencià, ¿llengua o dialecte?. Ensaig. Lo Rat Penat. 1983, 1994
• Diccionari valencià-castella / Castella-valencià per a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Lexicografia. Del Senia al Segura. Valéncia 1992. (Coautor)
• Socioobstaculs de la llengua valenciana. (Acció Bibliogràfica Valenciana, 2002)
• Socioobstaculs de la llengua valenciana (reflexions per a la sociollingüistica). (Institut d'Estudis Valencians, 2022) Reedició de l'obra de l'any 2002.

Colaboracions i participacions

• Ha colaborat en diferents numeros de la Serie filologica de la RACV (Ortografia de la llengua valenciana, L'articul i la preposicio “en”), en la Revista de Filologia Valenciana i en Cresol (5, 9 i 15) i Cresol Lliterari (1 i 5).
• Participà en el I i II Congrés de la llengua valenciana.

Cita poetica

Quan yo muiga, germans,

sagelleu-me els llavis

en un bes d'infinit blau;

al pit,

un recort de la dona i els fills

també, ¿per que no?, un atre de Marilyn

i entre les mans vullc empomar

un pomell de paraules

¡de tantes paraules

escrites des del silenci!:

per a sempre la pau,

l’et vullc, la patria,

del cantic la rabia,

del puc un pam.

M’endure, germans,

en mi i per a sempre el bes

i a vosatres vos vullc deixar

l’herencia inevitable del ser

(que, si som, hem d'estar

i, si estem, nos serem)

-feu conte d'ells-,

l’espai

que ocupava i m’ocupava la pell,

l’herencia acaramullada,

una estrela blanca sobre el blau:

les paraules, el temps,

l’esperança, la fe,

el desig de llibertat

i el desig de ser dignes de ser,

de ser i mereixer

meritoriament valencians.

Sonet

No estas a soles, volguda Valencia,

ni en la llum ni en la foscor dels teus dies,

mentres que hi haja qui en la nit et somie

o t'escriga en sa ploma un poema.

Perque tu has parit foc en la terra

ences en la sanc de les teues venes,

foc de vida que has donat a la serra,

foc d'historia que ha quedat en les pedres.

Eres vida que ens mou i nos espenta

a la lluita de no caure en l'oblit

d'un poble sense nom i sense llengua.

Eres el sol que nos calfa dia a dia,

llum que acarona el dol d'una pena,

eres sol que tan pronte no s'oblida.

Chimo Lanuza i Ortuño, 1983

Premis

Artícul de prensa

• Premi Maulet de Jovens Nacionalistes d'Unió Valenciana (JUV).
• Medalla d'Or del centenari de Lo Rat Penat en reconeiximent a la trayectòria valencianista i a la llavor desenrollada en la dita associació.
• Premi Fadrí de Castelló concedit per l'associació Cardona i Vives de Castelló.
• Mestre en Gai Saber per Lo Rat Penat.
• Premi Llealtat del Grup d'Acció Valencianista.
• Palma Dorada a la llavor valencianista, concedida pel Grup Cultural Ilicità "Regne de Valéncia". Elig, 2001.

Cites

Tant els primers com els segons han enganyat a la gent (i enlerta: aixo te un preu), colaborant els dos en la consecucio d'un dels principals o, millor dit, primerencs objectius del catalanisme: provocar la confusio entre la poblacio, confusio respecte a la seua propia llengua. Es tracta del primer pas. Hui per hui, ¡quanta gent hi ha -valenciaparlant i, naturalment, castellaparlant- que dubta de lo que parla, que no sap en certea si lo que parla es correcte o si es valencià o si es catala!; no es dona conte de la vertiginosa introduccio de catalanismes en el seu lexic comu, inclus acaba utilisant formes que mai havia utilisat i, no obstant, en l'absoluta conviccio de que son correctes o -pijor- de que les ha utilisades tota la vida. El catalanisme es com el cancer, que apareix en una part del cos sense donar-se u conte, enganyant a les celules propies, es propaga per l'organisme en una facilitat espantosa i despres produix metastasis, contagiant a unes atres parts, que acaben tambe condenades... I tot aixo en silenci, sense avisar -es mes: a voltes com una reaccio benigna-. Aço es molt greu, senyors cientifics, senyors filolecs, senyors politics... Creada la confusio entre la gent, el següent pas des del poder consistix en "aclarir-li" el dubte: yo et mostrare la veritat, yo -i a soles yo- conec el cami (Yo soc la veritat i la vida...).

Per aixo, insistixc en la gravetat de l'assunt; perque, mentres els politics que diuen defendre el valencià (que no pot ser una atra cosa que la llengua valenciana per moltes sentencies que es dicten en sentit contrari) actuen en una absoluta indecisio o indefinicio, els "filolecs" s'encarreguen d'anar fent cami "ensenyant" qué es aixo del "valencià" o, millor dit, de la "nostra llengua".

En a soles una o dos generacions mes, l'autentic valencià, la llengua valenciana que tots entenem, estara tan disolt en el catala que ya sera impossible, certament, distinguir una cosa de l'atra i ni a penes hi haura diferencies "dialectals" dins dels "Països catalans" (sobre tot, en la llengua escrita que es la que documentalment pesa mes). I ya s'haura acabat tot: la llengua valenciana, definitivament, haura mort. Ya podran els politics i els "cientifics" dormir mes tranquils i estar satisfets d'haver assessinat una llengua. Una cosa: si, segons diuen, tan correcte es "este" i "aci" o "chicotet" com "aquest" i "aqui" o "petit", ¿per que trien sistematicament les segones formes?, ¿no s'està contribuint en aixo a la desaparicio de les peculiaritats valencianes? (perque es que resulta que les primeres son valencianes i les ultimes catalanes). Puix ahi vaig: ¿encara no està clara l'intencio?, ¿encara hi ha qui creu en la "inocencia" de l'universitat i mes?. I no tot acaba ahi: enlerta que, com ya he dit, despres -¿o ya?- ve la cultura, l'historia, el territori.

'Un “patois” que li diuen valencià', per Chimo Lanuza (2006). Publicat en el diari digital El Palleter, dins de la secció 'Rellegint'

La AVL és la traïció més gran que s'haja pogut fer al poble valencià.

Entrevista a Chimo Lanuza (Valéncia Hui, 19.03.2007)

Vore també

• I Congrés de la Llengua Valenciana
• II Congrés de la Llengua Valenciana

Referències

• Chimo Lanuza. Biblioteca nacional de España
• «Chimo Lanuza, escritor de l'any 1996» AELLVA
• «Diccionari General de la Llengua Valenciana». Real Academia de Cultura Valenciana
• Lanuza, Chimo «¿Per qué no acceptar un atre sistema d'accentuacio?». Revista Som, maig 2003
• «Premi Llealtat. En Chimo Lanuza i Ortuño»

Bibliografia

• Biografia de Chimo Lanuza i Ortuño. Llengua valenciana sí
• Martínez Roda, Federico (2006). La Real Acadèmia de Cultura Valenciana en el seu nonagèsim aniversari. Valéncia. ISBN 84-96068-81-1.

Enllaços externs

• Blog de Chimo Lanuza
• Llibres i articuls
• Premi Llealtat del Grup d'Acció Valencianista
• Entrevista a Lanuza