L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Idioma català"

← Edició anterior
Caro de Segeda (Discussió | contribucions)
Administradors
3597 edicions
VisualWikitext
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 92 edicions intermiges d'25 usuaris)
Llínea 9: Llínea 9:
|parlantsnatius=  
|parlantsnatius=  
|parlantsnonatius=  
|parlantsnonatius=  
|rank= No està entre els 100 primers
|rank= 123º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
&nbsp;&nbsp;[[Itàlica]]<br />
&nbsp;&nbsp;[[Itàlica]]<br />
Llínea 22: Llínea 22:
|iso2= cat
|iso2= cat
|iso3= cat
|iso3= cat
|mapa=[[Image:Extensio del balear.jpg|230px|center]] En color taronja, el català.
|mapa=[[File:Coneixement del català per comarques 2011.png|230px|thumb|Extendió del català]]
}}
}}


El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones. Pronunciat en valencià [kataˈla] (en català es pronúncia [kətəˈla]).
El '''català''' (''català, llengua catalana'' pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.
 
És la segona més parlada de [[Catalunya]], a on és superada pel [[castellà]] tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.<ref>[http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&&V3=3311&PARENT=25&CTX=B#FROM Usos lingüísticos. Datos comparados [[2003]]-[[2008]]. Cataluña], Instituto de Estadística de Cataluña</ref>


== Orige de la Llengua Catalana ==
== Orige de la Llengua Catalana ==
L'orige del català encara està siguent molt estudiat ya que no hi ha una teoria exacta, una de les mes recolzades es la de que prové del Llemosí/Provençal parlat en la Marca Hispànica desde els pirineus arribant hasda un punt de fusió en el llatí encara desfragmentant-se en la zona de Al-Andalus.
El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nort-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga ''denominar'' l'independència de la llengua romànica respecte al [[llatí]]. Originàriament, no tenia uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arribava fins al valencià alacantí acabant en un ''castellà valencianisat'' en [[Múrcia]] i pel nort a les [[Occità|llengües d'Oc]], acabant en les fronteres franceses de les [[Llengües d'Oïl]].
 
== Extensió del Català ==
 
El Català és una llengua parlada en [[Catalunya]], [[Andorra]] i [[El Roselló]] o [[Perpinyà]], pero la corrent política del [[pancatalanisme]] afirma que també la utilisen en lo [[Regne de Valéncia]] i en les [[Illes Balears]] pel seu paregut en el Català.


===Postura valencianista, balearista i aragonesista===
Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenien i tenen hui en dia dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en la [[llengua aragonesa]] de la franja oriental d'[[Aragó]], pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de [[Tarragona]] i nort de [[Castelló]] i pel nort en l'[[occità]] per mig del dialecte de transició rossellonés.


Els defensors del [[mossarabisme]], defenen que la llengua catalana no es la mateixa que la llengua valenciana, atenent a les seues grans diferenciacions i al seu orige diferent, tal i com afirmen les resolucions de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i els numerosos estudis d'historiadors i filólecs.
Segons el filòlec [[Antoni Ferrando Francés|Antoni Ferrando]] en la seua ''Història de la llengua catalana'', el sintagma «llengua catalana» es documenta per primera volta en 1341, en la carta de cessió del lloc de [[Sagra]], un poblet valencià de la [[Marina Alta]].


===Postura pancatalanista===
* Vore també: [[Evolució del llatí: el llatí vulgar]]


Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[Llengua Valenciana]], el [[Balear]] i el [[Català]] perteneixen al mateix sistema llingüístic. Esta postura es sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'[[Universitat de València]], actualment controladas per gent afí al catalanisme més radical, per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], acadèmia política creada pera anexionar la llengua catalana i la [[Llengua Valenciana]] i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més i manco polèmics, sent el cas més conegut el de 'ex-falangista [[Joan Fuster]]
== Extensió del català ==


===Postura oficial===
El català és una llengua parlada en [[Catalunya]], [[Andorra]] i [[El Roselló]] i en la ciutat de l’[[Alguer]] de [[Sardenya]].<ref>{{DGLV|Català}}</ref> No obstant està [[Conflicte llingüístic valencià|disputada]] per alguns la consideració del [[idioma valencià|valencià]] i del [[idioma balear|balear]] com a llengua o varietat dialectal del català sense ninguna base filológica. La corrent que erroneament considera que en la [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]] se parla una varietat del català se denomina [[pancatalanisme]].


És la que admeten la quasi totalitat d'estaments jurídics, acadèmics, històrics i socials.
== Situació sociollingüística del català ==
En Balears , l'Estatut d'Autonomia aprovat en referèndum conferix al català la categoria de llengua pròpia, en el respecte de les seues modalitats autòctones.
La característica sociollingüística més destacada del català és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de [[bilingüisme]] social: en el [[Idioma francés|francés]] en el Roselló, en el [[Idioma italià|italià]] (més que en el [[sart]]) en l'[[Alguer]], i en el [[idioma espanyol|castellà]] en [[Catalunya]] i [[Andorra]], on també es parla el francés.
En la Comunitat Valenciana, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, estament regulador i normativizador de la llengua segons l'actual Estatut d'Autonomia , també considera el valencià com a part del sistema lingüístic al que pertany el català.
Les diferents sentències judicials que s'han pronunciat al respecte també ho fan en esta linia.
De la mateixa manera que la pràctica totalitat del mon acadèmic i científic.
 
 
 
== Característiques del Català ==


==Característiques del català==
{{en desenroll|Sempreval}}
=== Vocalisme ===
=== Vocalisme ===
=== Consonantisme ===
=== Consonantisme ===
=== Morfologia ===
=== Morfologia ===
=== Sistema d'escritura ===
=== Sistema d'escritura ===
El sistema de escritura presenta certes característiques particulars. El català presenta una característica única, l'escritura de la ''-l-'' geminada: ''-[[l·l]]-'' (com en ''intel·ligent'' –inteligent–). L'atra característica és la ''ny'' [ɲ] que se troba també en [[afaan oromo]], [[idioma hongarés|hongarés]], [[quenya]], [[idioma való|való]], [[idioma judeoespanyol|judeoespanyol]], [[idioma malayo|malayo]], [[idioma indonesi|indonesi]], [[idioma ewe|ewe]], [[idioma ga|gã]], [[idioma ganda|ganda]], [[idioma valencià|valencià]] [[idioma lingala|lingala]], [[idioma sesoto|sesoto]], [[idioma swahili|swahili]], [[idioma zhuang|zhuang]] i [[idioma zulú|zulú]]. També és destacable la grafia ''-ig'' [t∫] representada en poques paraules  o la "t+''consonant''" per a la representació de consonants dobles  en: "tm", "tn", "tl", "tll", o africació: "tg" i "tj" (''setmana'', ''cotna'', ''atles'', ''bitllet'', ''jutge'', ''platja'').


== Desenroll històric ==
El català no fon considerat una llengua en personalitat pròpia fins al [[sigle XIX]], ya que anteriorment es considerava una varietat [[dialecte|dialectal]] de la [[llengua provençal]].<ref>Gramática Histórica Catalana ". [[1952]] Antoni Badia Margarit</ref>.


== Dialectes de Català ==
En quant al català com a llengua estrangera, no és una llengua molt difosa, va influir especialment en la [[Península itàlica]] i en el vocabulari nàutic [[mediterràneu]]. Actualment, s'ensenya en unes quantes universitats tant en [[Europa]] com en els [[Estats Units]] i [[Hispanoamèrica]], aixina com en els centres catalans de tot lo món.


=== Català septentrional, o rossellonés ===
== Cites ==


Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula "pas" per a les negacions i té la característica "Salat".
El català [[Antoni Badia i Margarit]], rector de l'Universitat de Barcelona, va deixar escrit en el seu llibre titulat ''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951):


=== Català central ===
{{Cita|''No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente''}}


Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment es el català que s'ha imposat a la resta de Catalunya i actualment a Balears i Valéncia sense bons resultats.
== Vore també ==
* [[Institut d'Estudis Catalans]]
* [[Dialecte barceloní]]
* [[Regles d'esquivar vocables]]


=== Català nort-occidental ===
==Referències==
<references/>


Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien ans entre lo regne valencià i lleida. Actualment s'usa com a escusa per a dir que lo valencià es el català occidental.
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Catalan language}}
=== Català de transició o Tortosí ===
* [https://www.iec.cat/ Pàgina web de l'Institut d'Estudis Catalans] {{ca}}
* [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm El Català, una variant més de l'Occità] Artícul d'[[Emili Miedes]] {{val}}
* [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm L'Occità, malensomi de l'Institut d'Estudis Catalans] Artícul de [[Ricart García Moya]] {{es}}


Dialecte del català compartit en el valencià. Es el punt de barrejada entre valencià i català.
{{Llengües de França}}
 
{{Llengües d'Espanya}}
== Enllaços externs ==
{{Llengües romàniques}}
*[http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm Articul d'Emili Miedes “El Català, una variant mes de l'Occità”]
{{Catalunya}}


[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Idioma_català»