Canvis

| lloc_mort = [[Valéncia]]

| lloc_mort = [[Valéncia]]

}}

}}

'''Julià''' o '''Julián San Valero Aparisi''' ([[Valéncia]], [[1913]] - † [[1998]]). Historiador, antropòlec, arqueòlec i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]].

'''Julià''' o '''Julián San Valero Aparisi''' ([[Valéncia]], [[1913]] - † [[1998]]) fon un historiador, antropòlec, arqueòlec, escritor, articuliste i conferenciant [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fon doctor en Història, llicenciat en Dret, Filosofia i Lletres i catedràtic d'Història de la Cultura per l'Universitat de Granada, així com catedràtic d'Història Universal i Mija i de Prehistòria per l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon Decà de l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]], ara RACV. Ha publicat diverses obres sobre temàtica valenciana.

 

== Estudis ==

== Estudis ==

Fon becat per la [[Diputació de Valéncia]], beca "[[Blasco Ibáñez]]". Fon professor ajudant per la Junta d'Ampliació d'Estudis en Madburc junt al professor V. Merhardt.

Fon becat per la [[Diputació de Valéncia]], beca "[[Blasco Ibáñez]]". Fon professor ajudant per la Junta d'Ampliació d'Estudis en Madburc junt al professor V. Merhardt.

Vinculat des de [[1942]] al Seminari d'Història de l'Universitat Central (Madrit), que dirigia el professor Martínez Santa Olalla, del que va ser Subdirector, va obtindre el doctorat en Filosofia i Lletres en [[1946]], en la tesis ''El Neolítico europeo y sus relaciones'', que li va valdre el premi extraordinari en [[1947]].

Vinculat des de l'any [[1942]] al Seminari d'Història de l'Universitat Central (Madrit), que dirigia el professor Martínez Santa Olalla, del que va ser Subdirector, va obtindre el doctorat en Filosofia i Lletres en [[1946]], en la tesis ''El Neolítico europeo y sus relaciones'', que li va valdre el premi extraordinari en l'any [[1947]].

== Trayectòria professional ==

== Trayectòria professional ==

== Cultura valenciana ==  

== Cultura valenciana ==  

Va ingresar en l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] el [[16 de maig]] de [[1951]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), fon Decà des de [[1978]] fins a [[1984]]. Va afrontar la reforma en profunditat dels Estatuts de l'Acadèmia, perque el Centre de Cultura va passar a denominar-se [[Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any 1978. En l'any [[1987]] va tornar a ser elegit com a Decà, en un segon mandat, fins a l'any [[1990]].

Va ingresar en l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] el [[16 de maig]] de [[1951]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), fon Decà des de [[1978]] fins a [[1984]]. Va afrontar la reforma en profunditat dels Estatuts de l'Acadèmia, perque el Centre de Cultura va passar a denominar-se [[Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any 1978. En l'any [[1987]] va tornar a ser elegit com a Decà, en un segon mandat, fins a l'any [[1990]].

[[Archiu:Fnpuig.jpg|thumb|250px|Acte de la firma de les Normes del Puig]]

[[Archiu:Fnpuig.jpg|thumb|250px|Acte de la firma de les Normes del Puig]]

El [[7 de març]] de l'any [[1981]] en el municipi valencià de [[El Puig de Santa Maria]] es celebrà l'acte d'adhesió a les [[Normes d'El Puig]] o Normes de l'Acadèmia que foren elaborades per la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] d'eixa institució. L'acte es va celebrar en el [[Monasteri de Santa Maria del Puig]]. Julià San Valero va intervindre en l'acte com a Decà de l'institució.

El [[7 de març]] de l'any [[1981]] en el municipi valencià d'[[El Puig de Santa Maria]] es celebrà l'acte d'adhesió a les [[Normes d'El Puig]] o Normes de l'Acadèmia que foren elaborades per la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] d'eixa institució. L'acte es va celebrar en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]]. Julià San Valero va intervindre en l'acte com a Decà de l'institució.

== Estatut d'Autonomia ==

== Estatut d'Autonomia ==

Vicent X. Navarro i Pastor ho va explicar:  

Vicent X. Navarro i Pastor ho va explicar:  

{{Cita|Uns dies abans de celebrar-se el debat de l’Estatut del Regne de Valéncia en el Congrés dels Diputats, un grup d'intelectuals valencians acodiren a Madrid a visitar al President del Govern Calvo Sotelo i entregar-li un manifest a on li expressaren el problemes que estava patint Valéncia per a obtindre el seu estatut i el menyspreu que sofria. Visitaren al president del Govern, en nom d'atres molts intelectuals, que no pogueren estar presents en la reunió, Julià San Valero, portantveu del grup como a catedràtic més antic dels presents i director-decà de l'Acadèmia de Cultura Valenciana; Joaquím Rodrigo, Eduart Primo Yúfera, Enríc Garcia Asensio, Adrià Espí Valdés, Miquel Adlert, Aureli Guaita, Joan Ferrando Badia, Carme Llorca, Josep Boronat Gisbert, Josep Lluís Manglano, Joan Bosch Marín, Xavier Casp (president de Lo Rat Penat), Gustau Villapalos, Vicent Giner Boira; excusaren sa presència López Ibor, Santiago Grisolia, Simó Santonja, Antolí Candela i Antonio Ubieto.}}

{{Cita|Uns dies abans de celebrar-se el debat de l'Estatut del Regne de Valéncia en el Congrés dels Diputats, un grup d'intelectuals valencians acodiren a Madrid a visitar al President del Govern Calvo Sotelo i entregar-li un manifest a on li expressaren el problemes que estava patint Valéncia per a obtindre el seu estatut i el menyspreu que sofria. Visitaren al president del Govern, en nom d'atres molts intelectuals, que no pogueren estar presents en la reunió, Julià San Valero, portantveu del grup como a catedràtic més antic dels presents i director-decà de l'Acadèmia de Cultura Valenciana; Joaquím Rodrigo, Eduart Primo Yúfera, Enríc Garcia Asensio, Adrià Espí Valdés, Miquel Adlert, Aureli Guaita, Joan Ferrando Badia, Carme Llorca, Josep Boronat Gisbert, Josep Lluís Manglano, Joan Bosch Marín, Xavier Casp (president de Lo Rat Penat), Gustau Villapalos, Vicent Giner Boira; excusaren sa presència López Ibor, Santiago Grisolia, Simó Santonja, Antolí Candela i Antonio Ubieto.}}

El manifest fon llegit i entregat a [[Leopoldo Calvo Sotelo]]:  

El manifest fon llegit i entregat a [[Leopoldo Calvo Sotelo]]:  

== Cites ==

== Cites ==

Julià San Valero Aparisi, nos ha deixat un bon número de frases per a l'història, com estes:

Julià San Valero Aparisi, nos ha deixat un bon número de frases per a l'història, com estes:

{{Cita|La valencianitat és el resultat de la combinació del romanisme, l'islamisme i el neocristianisme. I açò qualsevol persona pot corroborar-ho documentalment en els mils i mils de documents i texts existents que ho evidencien. Sempre i quan (també és veritat) estos texts no hagen passat pel rugló normalisador de l'aparat [[pancatalaniste]] que fa i desfà, tergiversa i censura al seu antoix.}}

{{Cita|La valencianitat és el resultat de la combinació del romanisme, l'islamisme i el neocristianisme. I açò qualsevol persona pot corroborar-ho documentalment en els mils i mils de documents i texts existents que ho evidencien. Sempre i quan (també és veritat) estos texts no hagen passat pel rugló normalisador de l'aparat [[pancatalaniste]] que fa i desfà, tergiversa i censura al seu antoix.}}

{{Cita|La Llengua Valenciana està en el subconscient colectiu d'un poble|Julià San Valero, cita resenyada en ''La AVL, Historia de una traición'' (''Prólogo. Incontrovertible y clamorosamente valenciana''), per [[Baltasar Bueno]] (Valéncia Hui, Maig 2007, Suplement)}}

{{Cita|La Llengua Valenciana està en el subconscient colectiu d'un poble|Julià San Valero, cita resenyada en ''La AVL, Historia de una traición'' (''Prólogo. Incontrovertible y clamorosamente valenciana''), per [[Baltasar Bueno]] (''[[Valéncia Hui]]'', Maig 2007, Suplement)}}

Una atra cita que ha passat a l'història del poble valencià:

Una atra cita que ha passat a l'història del poble valencià:

Citat per [[Torcuato Luca de Tena]] en el seu artícul ''La lengua valenciana'' (''[[ABC]]'', 1978):

Citat per [[Torcuato Luca de Tena]] en el seu artícul ''La lengua valenciana'' (''[[ABC]]'', 1978):

{{Cita|''Los filólogos deberán llegar a la conclusión de que la lengua hablada en el reino de Valencia no es un fenómena medieval, coetáneo o posterior a la reconquista por Jaime I, sino anterior''|Julià San Valero}}

{{Cita|''Los filólogos deberán llegar a la conclusión de que la lengua hablada en el reino de Valencia no es un fenómeno medieval, coetáneo o posterior a la reconquista por Jaime I, sino anterior''|Julià San Valero}}

 

 

 

 

([[Julián San Valero]]: Anales del Centro de Cultura Valenciana. Discurso: "La modernidad del protagonista del 'Spill' de Jaume Roig". Tomo XXXII, pags. 13 y 14. Año 1971).|'Breu historia de la Llengua Valenciana' (1995), recopilació feta per Francesc Moreno}}

== Obres ==

== Obres ==

* ''Excavaciones arqueológicas en Monte Bernorio'' (Palencia, [[1943]]) (Estudi)

* ''Excavaciones arqueológicas en Monte Bernorio'' (Palencia, [[1943]]) (Estudi)

* ''El tesoro preimperial de Drieves'' ([[1945]])

* ''El tesoro preimperial de Drieves'' ([[1945]])

* ''El Neolítico español y sus relaciones'' ([[1946]])

* ''El Neolítico español y sus relaciones'' ([[1946]])

* ''La península hispánica en el mundo neolítico'' ([[1948]])

* ''La península hispánica en el mundo neolítico'' ([[1948]])

* ''La cueva de la Sarsa, Bocairente, Valencia'' (1950)

* ''La cueva de la Sarsa, Bocairente, Valencia'' (1950)

* [http://www.racv.es/es/content/discurso-del-decano-de-la-racv-en-el-acto-central-del-centenario Discurso del decano de la RACV en el acto central del centenario - RACV]

* [http://www.racv.es/es/content/discurso-del-decano-de-la-racv-en-el-acto-central-del-centenario Discurso del decano de la RACV en el acto central del centenario - RACV]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Acadèmics RACV]]

[[Categoria:Acadèmics RACV]]

[[Categoria:Valencianisme]]

[[Categoria:Decans RACV]]

[[Categoria:Valencianistes]]