Diferència entre les revisions de "Parc natural de la Serra de Mariola"
m Text reemplaça - 'mijana' a 'mija' |
|||
| (No es mostren 32 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Serra de Mariola''' | [[File:Senda hacia el Montcabrer.JPG|thumb|250px|Senda cap al cim del [[Montcabrer]].]] | ||
[[Archiu:BarrancSinc Alcoi.jpg|thumb|250px|Barranc del Sinc, en [[Alcoy]].]] | |||
La '''Serra de Mariola''' és un [[parc natural]] situat entre les comarques de l'[[Alcoyà|Alcoyà]], el [[Comtat]] i la [[Vall d'Albaida]], en l'interior de les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]] i [[província de Valéncia|Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]]. | |||
== Senyes bàsiques == | == Senyes bàsiques == | ||
| Llínea 5: | Llínea 7: | ||
La serra es troba localisada entre les comarques de: [[L'Alcoyà]], [[El Comtat]] i la [[Vall d'Albaida]]. | La serra es troba localisada entre les comarques de: [[L'Alcoyà]], [[El Comtat]] i la [[Vall d'Albaida]]. | ||
==Municipis compresos== | == Municipis compresos == | ||
Els municipis compresos dins del parc natural son: [[Agres]], [[Alcoy]], [[Alfafara]], [[Banyeres de Mariola]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]] i [[Muro d'Alcoy]]. | |||
== Orografia == | == Orografia == | ||
La serra és uns dels últims contraforts de les [[Serres Bètiques]]. Té una forma quadrangular i una alineació de suroest a nordest. | La serra és uns dels últims contraforts de les [[Serres Bètiques]]. Té una forma quadrangular i una alineació de suroest a nordest. | ||
El material predominant és la [[calcàrea]], si be l'intensa activitat tectònica ha provocat l'existència de molts variats | El material predominant és la [[calcàrea]], si be l'intensa activitat tectònica ha provocat l'existència de molts variats païsages. | ||
L'altura màxima de la serra és el pic del [[Montcabrer]] en 1.390 [[metro|m]], sent el tercer de la província d'[[Alacant]]. Ademés d'este són numeroses les cimes de més de mil metros com l'Alberri, el Morro del Contador o el Cerincal. | L'altura màxima de la serra és el pic del [[Montcabrer]] en 1.390 [[metro|m]], sent el tercer de la província d'[[Alacant]]. Ademés d'este són numeroses les cimes de més de mil metros com l'Alberri, el Morro del Contador o el Cerincal. | ||
| Llínea 24: | Llínea 20: | ||
Esta serra presenta un [[clima mediterràneu]] en un llauger matís continental a causa de la relativa altura mija existent. En la majoria dels hiverns sempre cauen copioses nevades. Les temperatures poden caure fins als -5 Cº. Les precipitacions oscilen entre els 350 mm i els 900 mm anuals respectivament (són molt irregulars). | Esta serra presenta un [[clima mediterràneu]] en un llauger matís continental a causa de la relativa altura mija existent. En la majoria dels hiverns sempre cauen copioses nevades. Les temperatures poden caure fins als -5 Cº. Les precipitacions oscilen entre els 350 mm i els 900 mm anuals respectivament (són molt irregulars). | ||
==Flora== | == Flora == | ||
Esta serra és increiblement rica en varietats vegetals. Entre totes elles destaca la presència del [[teix]]. En la microrreserva de la ''Teixera d'Agres'' es pot observar el bosc de teixos més meridional de [[Europa]], encara que actualment no és tan abundant com en atres temps. | Esta serra és increiblement rica en varietats vegetals. Entre totes elles destaca la presència del [[teix]]. En la microrreserva de la ''Teixera d'Agres'' es pot observar el bosc de teixos més meridional de [[Europa]], encara que actualment no és tan abundant com en atres temps. | ||
La major part de la serra es troba coberta per una formació boscosa en que el [[pi blanc]] és predominant junt en diversos arbusts com la [[argilaga]], el [[Rosmarinus officinalis|romero]] o la [[estepa]]. | La major part de la serra es troba coberta per una formació boscosa en que el [[pi blanc]] és predominant junt en diversos arbusts com la [[argilaga]], el [[Rosmarinus officinalis|romero]] o la [[estepa]]. | ||
No obstant, també és possible trobar el bosc mixt mediterràneu, en el qual s'entremesclen espècies com la [[carrasca]] junt en arbres [[caducifoli]]s molt menys freqüents | No obstant, també és possible trobar el bosc mixt mediterràneu, en el qual s'entremesclen espècies com la [[carrasca]] junt en arbres [[caducifoli]]s molt menys freqüents en la Comunitat Valenciana com poden ser el [[fleix]], el [[auró]] o el [[roure chicotet]] com a espècies arbòrees i la presència del [[llorer bort]], el [[rusco]] o la [[mare-selva]] com a espècies arbustives. | ||
Pero sense cap dubte la verdadera riquea de la serra es troba en la diversitat florística. S'han arribat a identificar 1200 espècies, moltes d'elles endèmiques de la Comunitat Valenciana o de la pròpia serra. D'entre elles es podria destacar la [[sàlvia de Mariola]], el [[cua de gat]], la [[camamilla borda]], la [[piperela]], el [[espígol]], la [[santonica]], el [[hipèric]] o el [[te de roca]]. | Pero sense cap dubte la verdadera riquea de la serra es troba en la diversitat florística. S'han arribat a identificar 1200 espècies, moltes d'elles endèmiques de la Comunitat Valenciana o de la pròpia serra. D'entre elles es podria destacar la [[sàlvia de Mariola]], el [[cua de gat]], la [[camamilla borda]], la [[piperela]], el [[espígol]], la [[santonica]], el [[hipèric]] o el [[te de roca]]. | ||
| Llínea 35: | Llínea 31: | ||
== Fauna == | == Fauna == | ||
A causa de la gran varietat d'ambients la serra posseïx una gran riquea faunística. | A causa de la gran varietat d'ambients la serra posseïx una gran riquea faunística. | ||
Entre els reptils són de destacar la [[sargantana ibèrica]] o la [[sargantana cendrosa]], el [[ | Entre els reptils són de destacar la [[sargantana ibèrica]] o la [[sargantana cendrosa]], el [[fardacho]], la [[colobra viperina]] o la [[escurçó hocicuda]]. | ||
Entre les aus és possible trobar [[granívoro|granívoras]] com la [[perdiu]], el [[verdecillo]] o el [[pinsà]]; [[insectívor|insectívores]] com el [[pit-roig]], el [[carboner comú]] o el [[chiulet real]] o [[rapaç|rapaces]] com el [[àguila real]], el [[astor]], el [[esparver]], el [[soliguer]], el [[musol real]], el [[musol chic]], el [[muçol]], el [[bagaleu]], la [[òbila]], el [[chot]], el [[voltor lleonat]] i el [[milà real]]. | Entre les aus és possible trobar [[granívoro|granívoras]] com la [[perdiu]], el [[verdecillo]] o el [[pinsà]]; [[insectívor|insectívores]] com el [[pit-roig]], el [[carboner comú]] o el [[chiulet real]] o [[rapaç|rapaces]] com el [[àguila real]], el [[astor]], el [[esparver]], el [[soliguer]], el [[musol real]], el [[musol chic]], el [[muçol]], el [[bagaleu]], la [[òbila]], el [[chot]], el [[voltor lleonat]] i el [[milà real]]. | ||
| Llínea 41: | Llínea 37: | ||
Els mamífers també són abundants destacant el [[conill]], la [[fagina]], la [[mostela]], la [[gineta]], el [[teixó]], el [[rabosot]] i el [[javalí]]. | Els mamífers també són abundants destacant el [[conill]], la [[fagina]], la [[mostela]], la [[gineta]], el [[teixó]], el [[rabosot]] i el [[javalí]]. | ||
==Rius== | == Rius == | ||
En esta serra naixen alguns dels rius més importants de la [[Comunitat Valenciana]], com el [[Serpis]] i el [[Clarià]], en cursos en orientació sur-nort, i el [[Vinalopó]] en la direcció oposta. | En esta serra naixen alguns dels rius més importants de la [[Comunitat Valenciana]], com el [[Serpis]] i el [[Clarià]], en cursos en orientació sur-nort, i el [[Vinalopó]] en la direcció oposta. | ||
==Llocs d'interés== | == Llocs d'interés == | ||
Hi ha elements que proven la presència humana des de temps immemorials. | Hi ha elements que proven la presència humana des de temps immemorials. | ||
Del periodo [[neolític]] trobem els jaciments del Salt en [[Alcoy]], la Cova de la Sarsa en [[Bocairent]] i la Cova del Bolumini en [[Alfafara]]. | Del periodo [[neolític]] trobem els jaciments del Salt en [[Alcoy]], la Cova de la Sarsa en [[Bocairent]] i la Cova del Bolumini en [[Alfafara]]. | ||
L'[[ | L'[[Edat de Bronze]] es troba representada pels poblats de la [[queixal]] de Serelles i el queixal d'Agres, mentres que l'época ibèrica té en els jaciments de l'Alberri, Castellar i Cabeço de la Cova de Mariola els seus millors eixemples. | ||
Durant l'época musulmana la serra estigué molt poblada lo que ha permés l'existència de numeroses restes com els castells de [[Castell de Barchell|Barchell]], [[Cocentaina]], [[Banyeres]], [[Vinalopó]], del convent o la [[Torreta d'Agres]]. | Durant l'época musulmana la serra estigué molt poblada lo que ha permés l'existència de numeroses restes com els castells de [[Castell de Barchell|Barchell]], [[Cocentaina]], [[Banyeres de Mariola]], [[Vinalopó]], del convent o la [[Torreta d'Agres]]. | ||
Rodejant el parc es trobes diverses poblacions en indubtable atractiu turístic com [[Alcoy]], [[Banyeres]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]] i [[Ontinyent]]. | Rodejant el parc es trobes diverses poblacions en indubtable atractiu turístic com [[Alcoy]], [[Banyeres de Mariola]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]] i [[Ontinyent]]. | ||
En este parage es troben encara restes de [[ | En este parage es troben encara restes de [[geleres]] com la ''cava arquejada''. Es troba a 1.220 metros d'altitut sobre el nivell del mar, pròxim al refugi de montanya del Montcabrer (Centre Excursioniste d'Alcoy). Està excavada en gran part en la roca vixca i les seues dimensions són: 14'90 metros de diàmetro i uns 12 de profunditat. En els seus murs hi ha sis accessos utilisats tant per a la introducció com per a l'extracció de neu en forma de blocs de gel. | ||
==Productes típics== | ==Productes típics== | ||
De manera tradicional s'han aprofitat divers herbes aromàtiques presents en la serra per a la destilació d'un licor anisat, l'[[herbero]], que es troba protegit per la denominació d'orige ''begudes espirituoses d'Alacant'' | De manera tradicional s'han aprofitat divers herbes aromàtiques presents en la serra per a la destilació d'un licor anisat, l'[[herbero]], que es troba protegit per la denominació d'orige ''begudes espirituoses d'Alacant'' | ||
==Accessos== | == Accessos == | ||
La manera més | La manera més comú d'arribar a la serra és per mig de la N-340 que unix [[Valéncia]] en [[Alacant]], des de la qual és possible accedir a diverses carreteres locals que voregen o travessen el parc com la CV-81, CV-700 o CV-795 | ||
== Referències == | |||
* [https://dogv.gva.es/datos/2002/01/14/pdf/2002_280.pdf «Decreto 3/2002, de 8 de enero, del Gobierno Valenciano, de declaración del Parque Natural de la Sierra de Mariola». Diario oficial de la Generalidad Valenciana (en [[valencià]])] | |||
* Álvarez Landete, I. (coord.) (1984). Espacios Naturales. Provincia de Alicante. Colegio Oficial de Arquitectos de Valencia. p. 292. ISBN 84-500-9826-4 | |||
* Jaume Fábregas, ed. (2007). «Lugares de interés: Villena». Comunidad Valenciana IV (2007-2008 edición). Guías Metrópoli. ISBN 978-84-96878-06-8 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
*[ | {{commonscat|Serra Mariola}} | ||
* [https://parquesnaturales.gva.es/ Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana] | |||
*[http://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&ie=UTF8&z=12&ll=38.726501,-0.590515&spn=0.114903,0.346069&t=h&om=1 Ubicació de Google Maps | * [http://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&ie=UTF8&z=12&ll=38.726501,-0.590515&spn=0.114903,0.346069&t=h&om=1 Ubicació de Google Maps] | ||
{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}} | |||
{{ | |||
[[Categoria:Geografia de la província d'Alacant]] | [[Categoria:Geografia de la província d'Alacant]] | ||
[[Categoria:Parcs | [[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Montanyes | [[Categoria:Montanyes valencianes]] | ||
[[Categoria:Alcoy]] | [[Categoria:Alcoy]] | ||