L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Idioma català"

← Edició anterior
Caro de Segeda (Discussió | contribucions)
Administradors
3597 edicions
VisualWikitext
 
(No es mostren 126 edicions intermiges d'36 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{esbos}}
{{llengua|
El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.
|nom= Català
|nomnatiu= Català
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i [[Andorra]]
|regió= [[Andorra]], [[Alguer]], [[Perpinyà]] i [[Catalunya]]
|parlants= 4,4 millons
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= 123º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
&nbsp;&nbsp;[[Itàlica]]<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Romanç-occidental]]<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Galo-Ibèric<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Ibèric-Romanç<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Català'''<br />
|nació= [[Andorra]] i [[Espanya]] en la regió de [[Catalunya]]
|fontcolor=
|regulat= [[Institut d'Estudis Catalans]]
|iso1= ca
|iso2= cat
|iso3= cat
|mapa=[[File:Coneixement del català per comarques 2011.png|230px|thumb|Extendió del català]]
}}


== Orige de la Llengua Catalana ==
El '''català''' (''català, llengua catalana'' pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.


El Català prové del Provençal
És la segona més parlada de [[Catalunya]], a on és superada pel [[castellà]] tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.<ref>[http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&&V3=3311&PARENT=25&CTX=B#FROM Usos lingüísticos. Datos comparados [[2003]]-[[2008]]. Cataluña], Instituto de Estadística de Cataluña</ref>


== Orige de la Llengua Catalana ==
El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nort-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga ''denominar'' l'independència de la llengua romànica respecte al [[llatí]]. Originàriament, no tenia uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arribava fins al valencià alacantí acabant en un ''castellà valencianisat'' en [[Múrcia]] i pel nort a les [[Occità|llengües d'Oc]], acabant en les fronteres franceses de les [[Llengües d'Oïl]]. 


== Extensió del Català ==
Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenien i tenen hui en dia dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en la [[llengua aragonesa]] de la franja oriental d'[[Aragó]], pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de [[Tarragona]] i nort de [[Castelló]] i pel nort en l'[[occità]] per mig del dialecte de transició rossellonés.
 
Segon quines fonts s'utilizen, el catalá seria una llengua que es parlaria només a [[Catalunya]], o també s'utilizaría a lo [[Regne de Valéncia]] i a les [[Illes Balears]].
 
===Les dos postures===
 
====Postura valencianista====
 
Els moviments [[valencianiste]]s defensen amb molta pasió i força que la llengua catalana no es la mateixa que la llengua valenciana, sustentats, dins altres arguments, per les resolucions de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i les [[Normes del Puig]].
 
Els partits politics que amb mes força afirmen l'independencia de la [[llengua valenciana]] son, entre altres, [[Coalició Valenciana]], el [[Grupo de Acción Valencianista]], [[Unió Valenciana]], etc.
 
El [[Partit Popular]] te una posició prou mes ambigua, perque per una banda diuen estar en contra del concepte pancatalanista d'unidat de la llengua, pero per altra banda sostenen institucions com l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] que es marcadament pancatalanista.
 
====Postura pancatalanista====
 
Les fonts académiques, normalment, son unanimes en la conclusió que el catalá es la mateixa llengua que el [[valenciá]] i el [[balear]]. Esta postura es sostinguda per institucions com l'[[Universitat de València]], per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] i per intelectuals mes i mens polemics, sent el cas mes conegut el de [[Joan Fuster]], autor del llibre [[pancatalanista]] ''[[Nosaltres els Valencians]]. Se basen, tambe, en les [[Normes de Castelló]].
 
Els partits que defenen la postura pancatalanista son basicamente tots els partits d'esquerres, com [[Esquerra Unida]], [[Esquerra Republicana del País Valencià]], etc. La posició del [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE]], te una posició similar a la del PP perque tambe es ambigua; per una banda sostenen el concepte pancatalanista de l'unitat de la llengua, pero per altra banda van apareixer importants carrecs politics del partit declarant coses com que "es la mateixa llengua, pero al valencians no mos agrada que la defineixin així".


== Característiques del Català ==
Segons el filòlec [[Antoni Ferrando Francés|Antoni Ferrando]] en la seua ''Història de la llengua catalana'', el sintagma «llengua catalana» es documenta per primera volta en 1341, en la carta de cessió del lloc de [[Sagra]], un poblet valencià de la [[Marina Alta]].


===Vocalisme===
* Vore també: [[Evolució del llatí: el llatí vulgar]]


===Consonantisme===
== Extensió del català ==


===Morfologia===
El català és una llengua parlada en [[Catalunya]], [[Andorra]] i [[El Roselló]] i en la ciutat de l’[[Alguer]] de [[Sardenya]].<ref>{{DGLV|Català}}</ref> No obstant està [[Conflicte llingüístic valencià|disputada]] per alguns la consideració del [[idioma valencià|valencià]] i del [[idioma balear|balear]] com a llengua o varietat dialectal del català sense ninguna base filológica. La corrent que erroneament considera que en la [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]] se parla una varietat del català se denomina [[pancatalanisme]].


===Sistema d'escritura===
== Situació sociollingüística del català ==
La característica sociollingüística més destacada del català és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de [[bilingüisme]] social: en el [[Idioma francés|francés]] en el Roselló, en el [[Idioma italià|italià]] (més que en el [[sart]]) en l'[[Alguer]], i en el [[idioma espanyol|castellà]] en [[Catalunya]] i [[Andorra]], on també es parla el francés.


==Característiques del català==
{{en desenroll|Sempreval}}
=== Vocalisme ===
=== Consonantisme ===
=== Morfologia ===
=== Sistema d'escritura ===
El sistema de escritura presenta certes característiques particulars. El català presenta una característica única, l'escritura de la ''-l-'' geminada: ''-[[l·l]]-'' (com en ''intel·ligent'' –inteligent–). L'atra característica és la ''ny'' [ɲ] que se troba també en [[afaan oromo]], [[idioma hongarés|hongarés]], [[quenya]], [[idioma való|való]], [[idioma judeoespanyol|judeoespanyol]], [[idioma malayo|malayo]], [[idioma indonesi|indonesi]], [[idioma ewe|ewe]], [[idioma ga|gã]], [[idioma ganda|ganda]], [[idioma valencià|valencià]] [[idioma lingala|lingala]], [[idioma sesoto|sesoto]], [[idioma swahili|swahili]], [[idioma zhuang|zhuang]] i [[idioma zulú|zulú]]. També és destacable la grafia ''-ig'' [t∫] representada en poques paraules  o la "t+''consonant''" per a la representació de consonants dobles  en: "tm", "tn", "tl", "tll", o africació: "tg" i "tj" (''setmana'', ''cotna'', ''atles'', ''bitllet'', ''jutge'', ''platja'').


== Dialectes de Català ==
== Desenroll històric ==
El català no fon considerat una llengua en personalitat pròpia fins al [[sigle XIX]], ya que anteriorment es considerava una varietat [[dialecte|dialectal]] de la [[llengua provençal]].<ref>Gramática Histórica Catalana ". [[1952]] Antoni Badia Margarit</ref>.


=== Català septentrional, o rossellonés ===
En quant al català com a llengua estrangera, no és una llengua molt difosa, va influir especialment en la [[Península itàlica]] i en el vocabulari nàutic [[mediterràneu]]. Actualment, s'ensenya en unes quantes universitats tant en [[Europa]] com en els [[Estats Units]] i [[Hispanoamèrica]], aixina com en els centres catalans de tot lo món.


=== Català central ===
== Cites ==


=== Català nort-occidental ===
El català [[Antoni Badia i Margarit]], rector de l'Universitat de Barcelona, va deixar escrit en el seu llibre titulat ''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951):


=== Català de transició o Tortosí ===
{{Cita|''No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente''}}


== Vore també ==
* [[Institut d'Estudis Catalans]]
* [[Dialecte barceloní]]
* [[Regles d'esquivar vocables]]


== Vore també ==
==Referències==
<references/>


== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Catalan language}}
* [https://www.iec.cat/ Pàgina web de l'Institut d'Estudis Catalans] {{ca}}
* [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm El Català, una variant més de l'Occità] Artícul d'[[Emili Miedes]] {{val}}
* [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm L'Occità, malensomi de l'Institut d'Estudis Catalans] Artícul de [[Ricart García Moya]] {{es}}


== Enllaços Externs ==
{{Llengües de França}}
{{Llengües d'Espanya}}
{{Llengües romàniques}}
{{Catalunya}}


[[Categoria: Català]]
[[Categoria:Llengües]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Idioma_català»