Diferència entre les revisions de "Història d'Alemanya" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 20:

La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi francés]]. [[Napoleón]], el [[Emperador (Títul)|emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet de terminar en la dominació estrangera no els va reportar als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en l'any [[1815]].

En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va esclatar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un Estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de ~~Francfort~~|primer Parlament lliurement elegit]] en [[Frankfurt]] va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un Estat nacional [[Pangermanisme|pargermànic]], en inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «menuda Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prússia]].

En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va esclatar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un Estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Frankfurt|primer Parlament lliurement elegit]] en [[Frankfurt]] va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un Estat nacional [[Pangermanisme|pargermànic]], en inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «menuda Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prússia]].

El [[parlament]] va exigir que, com a emperador alemà, el [[rei de Prússia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateixa com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en l'any [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.

Llínea 29:

L'història d'Alemanya com a país s'inicia en l'any [[1871]] en instaurar-se el [[Imperi alemà]]. En anterioritat, lo que coneixem com [[Alemanya]] va ser una agrupació d'Estats en el marc del [[Sacre Imperi Romà Germànic]], format a partir de la divisió en [[843]] del [[Imperi carolingi]], fundat en l'any [[800]] per [[Carlemany]]. Este Imperi va existir en diverses formes fins a ser dissolt en [[1806]] com a conseqüència de les [[guerres Napoleòniques]].

Durant el [[sigle XVIII]] s'inicia la transformació de [[~~Prusia~~]] en una potència europea. El llarc regnat de [[Federico II el Gran]] dona un gran impuls a la consolidació d'este regne, que es veu envolt en les guerres de [[Guerra de Successió Austríaca|Successió Austríaca]] i [[Guerra dels Sèt Anys|dels Sèt Anys]]. A partir de llavors [[~~Prusia~~]] disputaria a la [[Casa d'Àustria]] l'hegemonia de [[Alemanya]].

Durant el [[sigle XVIII]] s'inicia la transformació de [[Prússia]] en una potència europea. El llarc regnat de [[Federico II el Gran]] dona un gran impuls a la consolidació d'este regne, que es veu envolt en les guerres de [[Guerra de Successió Austríaca|Successió Austríaca]] i [[Guerra dels Sèt Anys|dels Sèt Anys]]. A partir de llavors [[Prússia]] disputaria a la [[Casa d'Àustria]] l'hegemonia de [[Alemanya]].

[[Archiu:Friedrich Zweite Alt.jpg|thumb|left|upright|Federico II el Gran]]

Llínea 36:

Els Estats alemans participen activament contra els eixèrcits de [[Napoleón I]], qui despuix d'acumular importants victòries instaura la [[Confederació del Rin]] en [[1806]]. Poc despuix l'emperador del [[Sacre Imperi]] abdica i dissol aixina efectivament l'imperi.

En el [[Congrés de Viena]], despuix de la derrota definitiva de l'eixèrcit francés, es dissol la Confederació del Rin i es crea la [[Confederació Germànica]]. L'1 de giner de l'any [[1834]] entra en vigor l'associació d'aduanes, per mig de la qual es abolixen els aranzels entre alguns membres del nort de la confederació, baix hegemonia prussiana, la ~~cridada~~ [[Unió Aduanera del Nort d'Alemanya|Zollverein]].

En el [[Congrés de Viena]], despuix de la derrota definitiva de l'eixèrcit francés, es dissol la Confederació del Rin i es crea la [[Confederació Germànica]]. L'1 de giner de l'any [[1834]] entra en vigor l'associació d'aduanes, per mig de la qual es abolixen els aranzels entre alguns membres del nort de la confederació, baix hegemonia prussiana, la nomenada [[Unió Aduanera del Nort d'Alemanya|Zollverein]].

La [[Revolucions de 1848|Revolució de 1848]] conduïx a la creació del [[Parlament de Frankfurt|primer Parlament alemà]] en [[Frankfurt]], que elabora una primera constitució pero fracassa en l'unificació nacional, perque els monarques recuperen el control.

Una reforma de la constitució danesa i la disputa per [[Schleswig-Holstein]] causa la guerra coneguda com de [[Guerra dels Ducats|els ducats]] (1864), i despuix la de [[Guerra de les Sèt Semanes|les sèt semanes]] ([[1866]]), per les quals ~~Prusia~~ s'assegura l'hegemonia germànica.

Una reforma de la constitució danesa i la disputa per [[Schleswig-Holstein]] causa la guerra coneguda com de [[Guerra dels Ducats|els ducats]] (1864), i despuix la de [[Guerra de les Sèt Semanes|les sèt semanes]] ([[1866]]), per les quals Prússia s'assegura l'hegemonia germànica.

== L'Imperi alemà (II Reich) ==

[[Archiu:Deutsches Reich (1871-1918)-es.svg|thumb|right|Mapa de les províncies de l'Imperi Alemà]]

L'Imperi alemà es funda el [[18 de giner]] de [[1871]] despuix de la victòria de ~~Prusia~~ en la [[Guerra franc-prussiana]], i es conseguix l'unificació dels diferents estats alemans entorn a ~~Prusia~~, excloent a [[Àustria]]. Aixina ~~Prusia~~ es convertix en [[Alemanya]], baix el liderage del canceller [[Otto von Bismarck]], qui serà el verdader artífex de l'unificació; possiblement un dels estadistes més importants del [[sigle XIX]]. S'inicia un periodo de gran desenroll nacional alemà en tots els camps: economia, política i milícia.

L'Imperi alemà es funda el [[18 de giner]] de [[1871]] despuix de la victòria de Prússia en la [[Guerra franc-prussiana]], i es conseguix l'unificació dels diferents estats alemans entorn a Prússia, excloent a [[Àustria]]. Aixina Prússia es convertix en [[Alemanya]], baix el liderage del canceller [[Otto von Bismarck]], qui serà el verdader artífex de l'unificació; possiblement un dels estadistes més importants del [[sigle XIX]]. S'inicia un periodo de gran desenroll nacional alemà en tots els camps: economia, política i milícia.

Des de llavors Alemanya es transforma junt al [[Regne Unit]] en una de les dos grans potències mundials, sense ambicions colonials durant el govern de [[Otto von Bismarck|Bismarck]].

A partir d'este punt i durant les següents dos décades s'establixen els ~~cridats~~ "sistemes bismarckians", que dominen la política europea. En el [[Congrés de Berlín de 1878]] es reunixen els representants de varis Estats europeus baix la presidència de *Bismarck en el propòsit de reorganisar els [[Balcans]] despuix de la [[Guerra Rus-Turca de 1877–1878]], aixina com per a equilibrar els interessos de [[Anglaterra]], [[Rússia]] i [[Àustria-Hongria]] en la zona. Despuix, Bismarck convoca entre [[1884]] i [[1885]] la [[conferència de Berlín]] en la que les potències fixen les pautes per al repartiment colonial de [[Àfrica]].

A partir d'este punt i durant les següents dos décades s'establixen els nomenats "sistemes bismarckians", que dominen la política europea. En el [[Congrés de Berlín de 1878]] es reunixen els representants de varis Estats europeus baix la presidència de *Bismarck en el propòsit de reorganisar els [[Balcans]] despuix de la [[Guerra Rus-Turca de 1877–1878]], aixina com per a equilibrar els interessos de [[Anglaterra]], [[Rússia]] i [[Àustria-Hongria]] en la zona. Despuix, Bismarck convoca entre [[1884]] i [[1885]] la [[conferència de Berlín]] en la que les potències fixen les pautes per al repartiment colonial d'[[Àfrica]].

En la coronació de [[Guillermo II d'Alemanya|Guillermo II]] com [[Kàiser]], s'inicia un enfrontament entre ell i Bismarck, el qual provoca la caiguda del canceller en l'any ``1890. L'emperador serà incapaç de continuar en les polítiques implantades per Bismarck, i Alemanya es veu a poc a poc en l'incapacitat de mantindre l'equilibri europeu, que para llavors era més que mai la base de l'equilibri mundial.

En la coronació de [[Guillermo II d'Alemanya|Guillermo II]] com [[Kàiser]], s'inicia un enfrontament entre ell i Bismarck, el qual provoca la caiguda del canceller en l'any ``1890. L'emperador serà incapaç de continuar en les polítiques implantades per Bismarck, i Alemanya es veu poc a poc en l'incapacitat de mantindre l'equilibri europeu, que para llavors era més que mai la base de l'equilibri mundial.

En l'any [[1914]] esclata la [[Primera Guerra Mundial]] que, en provocar la derrota d'Alemanya en 1918, marca el fi de la [[dinastia Hohenzollern]]. Les nacions vencedores imponen el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]].

Llínea 88:

[[Archiu:Deutschland Besatzungszonen 1945.svg|thumb|upright|Zones d'ocupació]]

En la [[conferència de Potsdam]] realisada en [[agost]] de l'any [[1945]], poc despuix de la [[Fi de la Segona Guerra Mundial en Europa|rendició incondicional de l'Alemanya Nazi]] el [[8 de maig]] de 1945, els aliats varen dividir Alemanya en quatre zones d'ocupació militar -[[França]] al suroest, [[Zona d'ocupació britànica|Gran Bretanya al noroest]], [[Zona d'ocupació nortamericana|Estats Units al sur]], i la [[Zona d'ocupació soviètica|Unió Soviètica]] a l'est-. Les antigues ([[1919]]-[[1937]]) províncies d'Alemanya a l'est de la [[Llínea Oder-Neisse]] ([[~~Prusia~~ oriental]], l'est de [[Pomerania]] i [[Silesia]]) varen ser transferides a [[Polònia]], mudant el país cap a l'oest.

En la [[conferència de Potsdam]] realisada en [[agost]] de l'any [[1945]], poc despuix de la [[Fi de la Segona Guerra Mundial en Europa|rendició incondicional de l'Alemanya Nazi]] el [[8 de maig]] de 1945, els aliats varen dividir Alemanya en quatre zones d'ocupació militar -[[França]] al suroest, [[Zona d'ocupació britànica|Gran Bretanya al noroest]], [[Zona d'ocupació nortamericana|Estats Units al sur]], i la [[Zona d'ocupació soviètica|Unió Soviètica]] a l'est-. Les antigues ([[1919]]-[[1937]]) províncies d'Alemanya a l'est de la [[Llínea Oder-Neisse]] ([[Prússia oriental]], l'est de [[Pomerania]] i [[Silesia]]) varen ser transferides a [[Polònia]], mudant el país cap a l'oest.

Alemanya, com a país dividit, va encarnar la [[guerra freda]] com cap atre país. L'ocupació del territori per part dels aliats va tindre com a icon al [[mur de Berlín]] i va perdurar més de quatre décades. A pesar de ser un dels països derrotats en la guerra, Alemanya (la [[RFA]]) va iniciar una fulgurant recuperació institucional a partir dels [[anys 1950]] i es va transformar en la tercera potència econòmica a nivell mundial, superant a la [[URSS]], Regne Unit i França, que havien resultat vencedors en el conflicte.

Llínea 113:

Els membres varen pactar ademés celebrar una reunió el [[25 de març]] de l'any 2007 en Alemanya per a commemorar el quinquagèsim aniversari dels [[Tractats de Roma]]. En este cim, varen firmar una declaració política que va arreplegar els “valors i ambicions” de l'Unió.

== Bibliografia ==

* The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8.

@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi francés]]. [[Napoleón]], el [[Emperador (Títul)|emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet de terminar en la dominació estrangera no els va reportar als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en l'any [[1815]].
-En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va esclatar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un Estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Francfort|primer Parlament lliurement elegit]] en [[Frankfurt]] va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un Estat nacional [[Pangermanisme|pargermànic]], en inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «menuda Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prússia]].
+En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va esclatar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un Estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Frankfurt|primer Parlament lliurement elegit]] en [[Frankfurt]] va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un Estat nacional [[Pangermanisme|pargermànic]], en inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «menuda Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prússia]].
 El [[parlament]] va exigir que, com a emperador alemà, el [[rei de Prússia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateixa com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en l'any [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.
@@ Llínea 29: / Llínea 29: @@
 L'història d'Alemanya com a país s'inicia en l'any [[1871]] en instaurar-se el [[Imperi alemà]]. En anterioritat, lo que coneixem com [[Alemanya]] va ser una agrupació d'Estats en el marc del [[Sacre Imperi Romà Germànic]], format a partir de la divisió en [[843]] del [[Imperi carolingi]], fundat en l'any [[800]] per [[Carlemany]]. Este Imperi va existir en diverses formes fins a ser dissolt en [[1806]] com a conseqüència de les [[guerres Napoleòniques]].
-Durant el [[sigle XVIII]] s'inicia la transformació de [[Prusia]] en una potència europea. El llarc regnat de [[Federico II el Gran]] dona un gran impuls a la consolidació d'este regne, que es veu envolt en les guerres de [[Guerra de Successió Austríaca|Successió Austríaca]] i [[Guerra dels Sèt Anys|dels Sèt Anys]]. A partir de llavors [[Prusia]] disputaria a la [[Casa d'Àustria]] l'hegemonia de [[Alemanya]].
+Durant el [[sigle XVIII]] s'inicia la transformació de [[Prússia]] en una potència europea. El llarc regnat de [[Federico II el Gran]] dona un gran impuls a la consolidació d'este regne, que es veu envolt en les guerres de [[Guerra de Successió Austríaca|Successió Austríaca]] i [[Guerra dels Sèt Anys|dels Sèt Anys]]. A partir de llavors [[Prússia]] disputaria a la [[Casa d'Àustria]] l'hegemonia de [[Alemanya]].
 [[Archiu:Friedrich Zweite Alt.jpg|thumb|left|upright|Federico II el Gran]]
@@ Llínea 36: / Llínea 36: @@
 Els Estats alemans participen activament contra els eixèrcits de [[Napoleón I]], qui despuix d'acumular importants victòries instaura la [[Confederació del Rin]] en [[1806]]. Poc despuix l'emperador del [[Sacre Imperi]] abdica i dissol aixina efectivament l'imperi.
-En el [[Congrés de Viena]], despuix de la derrota definitiva de l'eixèrcit francés, es dissol la Confederació del Rin i es crea la [[Confederació Germànica]]. L'1 de giner de l'any [[1834]] entra en vigor l'associació d'aduanes, per mig de la qual es abolixen els aranzels entre alguns membres del nort de la confederació, baix hegemonia prussiana, la cridada [[Unió Aduanera del Nort d'Alemanya|Zollverein]].
+En el [[Congrés de Viena]], despuix de la derrota definitiva de l'eixèrcit francés, es dissol la Confederació del Rin i es crea la [[Confederació Germànica]]. L'1 de giner de l'any [[1834]] entra en vigor l'associació d'aduanes, per mig de la qual es abolixen els aranzels entre alguns membres del nort de la confederació, baix hegemonia prussiana, la nomenada [[Unió Aduanera del Nort d'Alemanya|Zollverein]].
 La [[Revolucions de 1848|Revolució de 1848]] conduïx a la creació del [[Parlament de Frankfurt|primer Parlament alemà]] en [[Frankfurt]], que elabora una primera constitució pero fracassa en l'unificació nacional, perque els monarques recuperen el control.
-Una reforma de la constitució danesa i la disputa per [[Schleswig-Holstein]] causa la guerra coneguda com de [[Guerra dels Ducats|els ducats]] (1864), i despuix la de [[Guerra de les Sèt Semanes|les sèt semanes]] ([[1866]]), per les quals Prusia s'assegura l'hegemonia germànica.
+Una reforma de la constitució danesa i la disputa per [[Schleswig-Holstein]] causa la guerra coneguda com de [[Guerra dels Ducats|els ducats]] (1864), i despuix la de [[Guerra de les Sèt Semanes|les sèt semanes]] ([[1866]]), per les quals Prússia s'assegura l'hegemonia germànica.
 == L'Imperi alemà (II Reich) ==
 [[Archiu:Deutsches Reich (1871-1918)-es.svg|thumb|right|Mapa de les províncies de l'Imperi Alemà]]
-L'Imperi alemà es funda el [[18 de giner]] de [[1871]] despuix de la victòria de Prusia en la [[Guerra franc-prussiana]], i es conseguix l'unificació dels diferents estats alemans entorn a Prusia, excloent a [[Àustria]]. Aixina Prusia es convertix en [[Alemanya]], baix el liderage del canceller [[Otto von Bismarck]], qui serà el verdader artífex de l'unificació; possiblement un dels estadistes més importants del [[sigle XIX]]. S'inicia un periodo de gran desenroll nacional alemà en tots els camps: economia, política i milícia.
+L'Imperi alemà es funda el [[18 de giner]] de [[1871]] despuix de la victòria de Prússia en la [[Guerra franc-prussiana]], i es conseguix l'unificació dels diferents estats alemans entorn a Prússia, excloent a [[Àustria]]. Aixina Prússia es convertix en [[Alemanya]], baix el liderage del canceller [[Otto von Bismarck]], qui serà el verdader artífex de l'unificació; possiblement un dels estadistes més importants del [[sigle XIX]]. S'inicia un periodo de gran desenroll nacional alemà en tots els camps: economia, política i milícia.
 Des de llavors Alemanya es transforma junt al [[Regne Unit]] en una de les dos grans potències mundials, sense ambicions colonials durant el govern de [[Otto von Bismarck|Bismarck]].
-A partir d'este punt i durant les següents dos décades s'establixen els cridats "sistemes bismarckians", que dominen la política europea. En el [[Congrés de Berlín de 1878]] es reunixen els representants de varis Estats europeus baix la presidència de *Bismarck en el propòsit de reorganisar els [[Balcans]] despuix de la [[Guerra Rus-Turca de 1877–1878]], aixina com per a equilibrar els interessos de [[Anglaterra]], [[Rússia]] i [[Àustria-Hongria]] en la zona. Despuix, Bismarck convoca entre [[1884]] i [[1885]] la [[conferència de Berlín]] en la que les potències fixen les pautes per al repartiment colonial de [[Àfrica]].
+A partir d'este punt i durant les següents dos décades s'establixen els nomenats "sistemes bismarckians", que dominen la política europea. En el [[Congrés de Berlín de 1878]] es reunixen els representants de varis Estats europeus baix la presidència de *Bismarck en el propòsit de reorganisar els [[Balcans]] despuix de la [[Guerra Rus-Turca de 1877–1878]], aixina com per a equilibrar els interessos de [[Anglaterra]], [[Rússia]] i [[Àustria-Hongria]] en la zona. Despuix, Bismarck convoca entre [[1884]] i [[1885]] la [[conferència de Berlín]] en la que les potències fixen les pautes per al repartiment colonial d'[[Àfrica]].
-En la coronació de [[Guillermo II d'Alemanya|Guillermo II]] com [[Kàiser]], s'inicia un enfrontament entre ell i Bismarck, el qual provoca la caiguda del canceller en l'any ``1890. L'emperador serà incapaç de continuar en les polítiques implantades per Bismarck, i Alemanya es veu a poc a poc en l'incapacitat de mantindre l'equilibri europeu, que para llavors era més que mai la base de l'equilibri mundial.
+En la coronació de [[Guillermo II d'Alemanya|Guillermo II]] com [[Kàiser]], s'inicia un enfrontament entre ell i Bismarck, el qual provoca la caiguda del canceller en l'any ``1890. L'emperador serà incapaç de continuar en les polítiques implantades per Bismarck, i Alemanya es veu poc a poc en l'incapacitat de mantindre l'equilibri europeu, que para llavors era més que mai la base de l'equilibri mundial.
 En l'any [[1914]] esclata la [[Primera Guerra Mundial]] que, en provocar la derrota d'Alemanya en 1918, marca el fi de la [[dinastia Hohenzollern]]. Les nacions vencedores imponen el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]].
@@ Llínea 88: / Llínea 88: @@
 [[Archiu:Deutschland Besatzungszonen 1945.svg|thumb|upright|Zones d'ocupació]]
-En la [[conferència de Potsdam]] realisada en [[agost]] de l'any [[1945]], poc despuix de la [[Fi de la Segona Guerra Mundial en Europa|rendició incondicional de l'Alemanya Nazi]] el [[8 de maig]] de 1945, els aliats varen dividir Alemanya en quatre zones d'ocupació militar -[[França]] al suroest, [[Zona d'ocupació britànica|Gran Bretanya al noroest]], [[Zona d'ocupació nortamericana|Estats Units al sur]], i la [[Zona d'ocupació soviètica|Unió Soviètica]] a l'est-. Les antigues ([[1919]]-[[1937]]) províncies d'Alemanya a l'est de la [[Llínea Oder-Neisse]] ([[Prusia oriental]], l'est de [[Pomerania]] i [[Silesia]]) varen ser transferides a [[Polònia]], mudant el país cap a l'oest.
+En la [[conferència de Potsdam]] realisada en [[agost]] de l'any [[1945]], poc despuix de la [[Fi de la Segona Guerra Mundial en Europa|rendició incondicional de l'Alemanya Nazi]] el [[8 de maig]] de 1945, els aliats varen dividir Alemanya en quatre zones d'ocupació militar -[[França]] al suroest, [[Zona d'ocupació britànica|Gran Bretanya al noroest]], [[Zona d'ocupació nortamericana|Estats Units al sur]], i la [[Zona d'ocupació soviètica|Unió Soviètica]] a l'est-. Les antigues ([[1919]]-[[1937]]) províncies d'Alemanya a l'est de la [[Llínea Oder-Neisse]] ([[Prússia oriental]], l'est de [[Pomerania]] i [[Silesia]]) varen ser transferides a [[Polònia]], mudant el país cap a l'oest.
 Alemanya, com a país dividit, va encarnar la [[guerra freda]] com cap atre país. L'ocupació del territori per part dels aliats va tindre com a icon al [[mur de Berlín]] i va perdurar més de quatre décades. A pesar de ser un dels països derrotats en la guerra, Alemanya (la [[RFA]]) va iniciar una fulgurant recuperació institucional a partir dels [[anys 1950]] i es va transformar en la tercera potència econòmica a nivell mundial, superant a la [[URSS]], Regne Unit i França, que havien resultat vencedors en el conflicte.
@@ Llínea 113: / Llínea 113: @@
 Els membres varen pactar ademés celebrar una reunió el [[25 de març]] de l'any 2007 en Alemanya per a commemorar el quinquagèsim aniversari dels [[Tractats de Roma]]. En este cim, varen firmar una declaració política que va arreplegar els “valors i ambicions” de l'Unió.
 == Bibliografia ==
 * The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8.