Diferència entre les revisions de "Juan Marsé" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)

Llínea 18:

Juan Marsé naixqué el 8 de giner de l'any 1933 en la ciutat de Barcelona en el nom de '''Juan Faneca Roca''', fill de Juan Faneca, un taxiste i de Rosa Roca, la qual va fallir en el part, despuix fon adoptat pel matrimoni format per Pep Marsé i Berta Carbó, d'els qui va prendre els seus llinages, passant-se a nomenar '''Juan Marsé Carbó'''.

(~~Secció per completar~~)

Sense acabar els seus estudis, es va dedicar des de l'adolescència a l'ofici de joyer. Treballà durant algun temps en la revista barcelonesa de cine ''Arcinema'', i inicia la seua carrera lliterària en l'any [[1958]] en uns relats que apareixerien en les revistes ''Ínsula'' i ''El Ciervo''. En [[1959]] va obtindre el seu primer premi lliterari, el Sésam de Contes, pel seu relat ''Nada para morir'' i dos anys més tart va publicar la seua primera novela ''Encerrados con un solo juguete''. També en [[1959]] es va instalar en [[París]], ciutat en la que va residir fins a [[1962]] i en la que va eixercitar variades activitats, incloses les de professor d'espanyol, traductor i mosso de laboratori en el departament de Bioquímica Celular de l'[[Institut Pasteur]].

Tornà a [[Barcelona]], a on va publicar, en [[1962]], ''Esta cara de la luna'', hui repudiada per l'autor i desterrada del catàlec de les seues obres completes. També va colaborar en el món publicitari, en el de l'empresa editorial i fon guioniste cinematogràfic. Com a periodiste ha segut redactor cap de la revista ''Boccaccio'' i colaborador de la revista ''Por Favor'', en la que va aplegar a ocupar el lloc de cap de redacció.

Es va casar en l'any [[1966]] en Joaquina Hoyas. Varen tindre dos fills: Alejandro, que va nàixer en [[1968]], i Berta, en [[1969]].

En [[1970]] publicà la novela ''La oscura historia de la prima Montse'', en la que es troben les claus de l'univers lliterari que ha seguit cultivant fins al seu decés.

Aixina mateix, durant els anys [[1988]]-[[1989]] publicà quinzenalment un serial en el diari ''[[El País]]'' baix el títul "Aventuras del capitán Blay".

La década dels 90 va supondre la consagració definitiva de l'escritor barcelonés. En [[1990]] va rebre el Premi Ateneu de Sevilla per ''El amante bilingüe''; en [[1994]] li concedixen per ''El embrujo de Shanghai'' el Premi de la Crítica.

La seua obra ha segut traduïda a diversos idiomes ([[alemà]], [[francés]], [[hongarés]], [[anglés]], [[polac]], [[portugués]], [[rumà]], etc...) i vàries de les seues noveles han segut adaptades al cine i al teatre, com ''Últimas tardes con Teresa''; ''Si te dicen que caí''; ''La muchacha de las bragas de oro'' o ''El amante bilingüe'', entre unes atres.

El 21 d'abril de 2009, dos dies abans de rebre el [[Premi Cervantes]], se li va concedir una urna en la [[Caixa de les Lletres]].

Juan Marsé fallí en la ciutat de [[Barcelona]], el dia 18 de juliol de l'any [[2020]], en l'Hospital de Sant Pau, als huitantasset anys d'edat.

== Obra ==

@@ Llínea 18: / Llínea 18: @@
 Juan Marsé naixqué el 8 de giner de l'any 1933 en la ciutat de Barcelona en el nom de '''Juan Faneca Roca''', fill de Juan Faneca, un taxiste i de Rosa Roca, la qual va fallir en el part, despuix fon adoptat pel matrimoni format per Pep Marsé i Berta Carbó, d'els qui va prendre els seus llinages, passant-se a nomenar '''Juan Marsé Carbó'''.
-(Secció per completar)
+Sense acabar els seus estudis, es va dedicar des de l'adolescència a l'ofici de joyer. Treballà durant algun temps en la revista barcelonesa de cine ''Arcinema'', i inicia la seua carrera lliterària en l'any [[1958]] en uns relats que apareixerien en les revistes ''Ínsula'' i ''El Ciervo''. En [[1959]] va obtindre el seu primer premi lliterari, el Sésam de Contes, pel seu relat ''Nada para morir'' i dos anys més tart va publicar la seua primera novela ''Encerrados con un solo juguete''. També en [[1959]] es va instalar en [[París]], ciutat en la que va residir fins a [[1962]] i en la que va eixercitar variades activitats, incloses les de professor d'espanyol, traductor i mosso de laboratori en el departament de Bioquímica Celular de l'[[Institut Pasteur]].
+Tornà a [[Barcelona]], a on va publicar, en [[1962]], ''Esta cara de la luna'', hui repudiada per l'autor i desterrada del catàlec de les seues obres completes. També va colaborar en el món publicitari, en el de l'empresa editorial i fon guioniste cinematogràfic. Com a periodiste ha segut redactor cap de la revista ''Boccaccio'' i colaborador de la revista ''Por Favor'', en la que va aplegar a ocupar el lloc de cap de redacció.
+Es va casar en l'any [[1966]] en Joaquina Hoyas. Varen tindre dos fills: Alejandro, que va nàixer en [[1968]], i Berta, en [[1969]].
+En [[1970]] publicà la novela ''La oscura historia de la prima Montse'', en la que es troben les claus de l'univers lliterari que ha seguit cultivant fins al seu decés.
+Aixina mateix, durant els anys [[1988]]-[[1989]] publicà quinzenalment un serial en el diari ''[[El País]]'' baix el títul "Aventuras del capitán Blay".
+La década dels 90 va supondre la consagració definitiva de l'escritor barcelonés. En [[1990]] va rebre el Premi Ateneu de Sevilla per ''El amante bilingüe''; en [[1994]] li concedixen per ''El embrujo de Shanghai'' el Premi de la Crítica.
+La seua obra ha segut traduïda a diversos idiomes ([[alemà]], [[francés]], [[hongarés]], [[anglés]], [[polac]], [[portugués]], [[rumà]], etc...) i vàries de les seues noveles han segut adaptades al cine i al teatre, com ''Últimas tardes con Teresa''; ''Si te dicen que caí''; ''La muchacha de las bragas de oro'' o ''El amante bilingüe'', entre unes atres.
+El 21 d'abril de 2009, dos dies abans de rebre el [[Premi Cervantes]], se li va concedir una urna en la [[Caixa de les Lletres]].
+Juan Marsé fallí en la ciutat de [[Barcelona]], el dia 18 de juliol de l'any [[2020]], en l'Hospital de Sant Pau, als huitantasset anys d'edat.
 == Obra ==