Diferència entre les revisions de "Juan Marsé"
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Sense acabar els seus estudis, es va dedicar des de l'adolescència a l'ofici de joyer. Treballà durant algun temps en la revista barcelonesa de cine ''Arcinema'', i inicia la seua carrera lliterària en l'any [[1958]] en uns relats que apareixerien en les revistes ''Ínsula'' i ''El Ciervo''. En [[1959]] va obtindre el seu primer premi lliterari, el Sésam de Contes, pel seu relat ''Nada para morir'' i dos anys més tart va publicar la seua primera novela ''Encerrados con un solo juguete''. També en [[1959]] es va instalar en [[París]], ciutat en la que va residir fins a [[1962]] i en la que va eixercitar variades activitats, incloses les de professor d'espanyol, traductor i mosso de laboratori en el departament de Bioquímica Celular de l'[[Institut Pasteur]]. | Sense acabar els seus estudis, es va dedicar des de l'adolescència a l'ofici de joyer. Treballà durant algun temps en la revista barcelonesa de cine ''Arcinema'', i inicia la seua carrera lliterària en l'any [[1958]] en uns relats que apareixerien en les revistes ''Ínsula'' i ''El Ciervo''. En [[1959]] va obtindre el seu primer premi lliterari, el Sésam de Contes, pel seu relat ''Nada para morir'' i dos anys més tart va publicar la seua primera novela ''Encerrados con un solo juguete''. També en [[1959]] es va instalar en [[París]], ciutat en la que va residir fins a [[1962]] i en la que va eixercitar variades activitats, incloses les de professor d'espanyol, traductor i mosso de laboratori en el departament de Bioquímica Celular de l'[[Institut Pasteur]]. | ||
Tornà a [[Barcelona]], a on va publicar, en [[1962]], ''Esta cara de la luna'', hui repudiada per l'autor i desterrada del catàlec de les seues obres completes. També va colaborar en el món publicitari, en el de l'empresa editorial i fon guioniste cinematogràfic. Com a periodiste ha segut redactor cap de la revista ''Boccaccio'' i colaborador de la revista ''Por Favor'', en la que va aplegar a ocupar el lloc de cap de redacció. | Tornà a [[Barcelona]], a on va publicar, en [[1962]], ''Esta cara de la luna'', hui repudiada per l'autor i desterrada del catàlec de les seues obres completes. També va colaborar en el món publicitari, en el de l'empresa editorial i fon guioniste cinematogràfic. Com a periodiste ha segut redactor cap de la revista ''Boccaccio'' i colaborador de la revista ''Por Favor'', en la que va aplegar a ocupar el lloc de cap de redacció. | ||
( | Es va casar en l'any [[1966]] en Joaquina Hoyas. Varen tindre dos fills: Alejandro, que va nàixer en [[1968]], i Berta, en [[1969]]. | ||
En [[1970]] publicà la novela ''La oscura historia de la prima Montse'', en la que es troben les claus de l'univers lliterari que ha seguit cultivant fins al seu decés. | |||
Aixina mateix, durant els anys [[1988]]-[[1989]] publicà quinzenalment un serial en el diari ''[[El País]]'' baix el títul "Aventuras del capitán Blay". | |||
La década dels 90 va supondre la consagració definitiva de l'escritor barcelonés. En [[1990]] va rebre el Premi Ateneu de Sevilla per ''El amante bilingüe''; en [[1994]] li concedixen per ''El embrujo de Shanghai'' el Premi de la Crítica. | |||
La seua obra ha segut traduïda a diversos idiomes ([[alemà]], [[francés]], [[hongarés]], [[anglés]], [[polac]], [[portugués]], [[rumà]], etc...) i vàries de les seues noveles han segut adaptades al cine i al teatre, com ''Últimas tardes con Teresa''; ''Si te dicen que caí''; ''La muchacha de las bragas de oro'' o ''El amante bilingüe'', entre unes atres. | |||
El 21 d'abril de 2009, dos dies abans de rebre el [[Premi Cervantes]], se li va concedir una urna en la [[Caixa de les Lletres]]. | |||
Juan Marsé fallí en la ciutat de [[Barcelona]], el dia 18 de juliol de l'any [[2020]], en l'Hospital de Sant Pau, als huitantasset anys d'edat. | |||
== Obra == | == Obra == | ||