|
|
| (No es mostren 114 edicions intermiges d'31 usuaris) |
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{esbos}} | | {{llengua| |
| El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.
| | |nom= Català |
| El català fou prohibit al Principat de Catalunya en el camp oficial des del Decret de Nova Planta (1716). A Catalunya Nord ja s'havia aplicat una prohibició similar el 1700. Al segle XX, a l'estat espanyol, s'interdí durant les dictadures de Primo de Rivera (1923-1930) i Franco (1939-1975). En els territoris d'Espanya no es retrobà l'oficialitat fins a l'entrada dels diferents estatuts d'autonomia.
| | |nomnatiu= Català |
| A la Catalunya del Nord, el català ha estat reconegut com a llengua del departament, ensems amb el francès, el 10 de desembre del 2007 pel Consell General dels Pirineus Orientals [7] mitjançant la Carta en favor del català. Val a dir que aqueix acte no comporta pas cap conseqüència ni té pas cap valor legal a l'estat francès.
| | |pronunciació= |
| | |atresdenominacions= |
| | |estats= [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i [[Andorra]] |
| | |regió= [[Andorra]], [[Alguer]], [[Perpinyà]] i [[Catalunya]] |
| | |parlants= 4,4 millons |
| | |parlantsnatius= |
| | |parlantsnonatius= |
| | |rank= 123º |
| | |família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br /> |
| | [[Itàlica]]<br /> |
| | [[Romanç-occidental]]<br /> |
| | Galo-Ibèric<br /> |
| | Ibèric-Romanç<br /> |
| | '''Català'''<br /> |
| | |nació= [[Andorra]] i [[Espanya]] en la regió de [[Catalunya]] |
| | |fontcolor= |
| | |regulat= [[Institut d'Estudis Catalans]] |
| | |iso1= ca |
| | |iso2= cat |
| | |iso3= cat |
| | |mapa=[[File:Coneixement del català per comarques 2011.png|230px|thumb|Extendió del català]] |
| | }} |
|
| |
|
| ==Classificació ==
| | El '''català''' (''català, llengua catalana'' pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones. |
| El català té una classificació bastant complicada, ja que comparteix moltes característiques amb el castellà (iberoromània) i el francès (gal·loromània), i és la llengua més propera a l'occità. I és per això que, segons la font que es consulta, la classificació pot decantar-se cap a una banda o cap a l'altra. | |
|
| |
|
| Segons l'Ethnologue, la seua classificació és la següent:[8]
| | És la segona més parlada de [[Catalunya]], a on és superada pel [[castellà]] tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.<ref>[http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&&V3=3311&PARENT=25&CTX=B#FROM Usos lingüísticos. Datos comparados [[2003]]-[[2008]]. Cataluña], Instituto de Estadística de Cataluña</ref> |
| | |
| Llengües indoeuropees-
| |
| Llengües itàliques-
| |
| Llengües romàniques-
| |
| Llengües italooccidentals-
| |
| Llengües italooccidentals de l'oest-
| |
| Llengües gal·loibèriques-
| |
| Llengües iberoromàniques-
| |
| Llengües Iberoromàniques de l'est-
| |
| Català
| |
| | |
| | |
| En efecte, en comparar les diferents llengües romàniques, el català sovint s'ha considerat com una llengua pont o de transició amb les llengües iberoromàniques i les gal·loromàniques, posició que sovint implica certes connotacions de llengua menor. Més recentment, a causa del gran parentesc que té amb l'occità, es tendeix a considerar que forma junt amb l'occità una branca occitanoromànica de les llengües neollatines.
| |
|
| |
|
| == Orige de la Llengua Catalana == | | == Orige de la Llengua Catalana == |
| | El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nort-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga ''denominar'' l'independència de la llengua romànica respecte al [[llatí]]. Originàriament, no tenia uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arribava fins al valencià alacantí acabant en un ''castellà valencianisat'' en [[Múrcia]] i pel nort a les [[Occità|llengües d'Oc]], acabant en les fronteres franceses de les [[Llengües d'Oïl]]. |
|
| |
|
| El Català prové del Provençal
| | Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenien i tenen hui en dia dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en la [[llengua aragonesa]] de la franja oriental d'[[Aragó]], pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de [[Tarragona]] i nort de [[Castelló]] i pel nort en l'[[occità]] per mig del dialecte de transició rossellonés. |
| | |
| | |
| == Extensió del Català ==
| |
| | |
| El Català és una llengua parlada només a [[Catalunya]], pero la corrent política del [[pancatalanisme]] afirma que també la utilisen en lo [[Regne de Valéncia]] i en les [[Illes Balears]] pel seu paregut en el Català.
| |
|
| |
|
| ===Postura valencianista, balearista i aragonesista===
| | Segons el filòlec [[Antoni Ferrando Francés|Antoni Ferrando]] en la seua ''Història de la llengua catalana'', el sintagma «llengua catalana» es documenta per primera volta en 1341, en la carta de cessió del lloc de [[Sagra]], un poblet valencià de la [[Marina Alta]]. |
|
| |
|
| Els defensors del [[mossarabisme]], defenen que la llengua catalana no es la mateixa que la llengua valenciana, atenent a les seues grans diferenciacions i al seu orige diferent, tal i com afirmen les resolucions de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i els numerosos estudis d'historiadors i filólecs.
| | * Vore també: [[Evolució del llatí: el llatí vulgar]] |
|
| |
|
| ===Postura pancatalanista=== | | == Extensió del català == |
|
| |
|
| Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[Llengua Valenciana]], el [[Balear]] i el [[Català]] perteneixen al mateix sistema llingüístic. Esta postura es sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'[[Universitat de València]], actualment controladas per gent afí al catalanisme més radical, per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], acadèmia política creada pera anexionar la llengua catalana i la [[Llengua Valenciana]] i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més i manco polèmics, sent el cas més conegut el de 'ex-falangista [[Joan Fuster]]
| | El català és una llengua parlada en [[Catalunya]], [[Andorra]] i [[El Roselló]] i en la ciutat de l’[[Alguer]] de [[Sardenya]].<ref>{{DGLV|Català}}</ref> No obstant està [[Conflicte llingüístic valencià|disputada]] per alguns la consideració del [[idioma valencià|valencià]] i del [[idioma balear|balear]] com a llengua o varietat dialectal del català sense ninguna base filológica. La corrent que erroneament considera que en la [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]] se parla una varietat del català se denomina [[pancatalanisme]]. |
| | |
| == Característiques del Català ==
| |
|
| |
|
| | == Situació sociollingüística del català == |
| | La característica sociollingüística més destacada del català és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de [[bilingüisme]] social: en el [[Idioma francés|francés]] en el Roselló, en el [[Idioma italià|italià]] (més que en el [[sart]]) en l'[[Alguer]], i en el [[idioma espanyol|castellà]] en [[Catalunya]] i [[Andorra]], on també es parla el francés. |
|
| |
|
| | ==Característiques del català== |
| | {{en desenroll|Sempreval}} |
| === Vocalisme === | | === Vocalisme === |
| Trets comuns amb el grup dit gal·loromànic:
| |
| Caiguda de les vocals àtones finals excepte -A (MURU, FLORE → mur, flor) que l'oposen al grup iberoromànic que conserva la vocal final excepte -E (muro però flor/chor) o italoromànic que ho conserva tot (muro, fiore).
| |
| Trets comuns amb l'occità:
| |
| El català presenta una riquesa de diftongs i mots monosil·làbics: ([aj] rai, [ej] ei, [aw] cau, [ew] beu, [ow] pou...)
| |
| Trets que l'oposen al gal·loromànic:
| |
| Conservació de la -u- llatina (català oriental lluna ['ʎunə], català occidental lluna ['ʎunɛ/a], occità luna ['lyno], francès lune ['lyn]).
| |
| Trets que l'oposen al castellà:
| |
| Manteniment de la pronunciació oberta de les vocals Ĕ i Ŏ ("e" i "o" breus) tòniques del llatí vulgar [ɛ] i [ɔ] respectivament (TERRA → terra ['tɛra]/['tɛrə]; FOCUS → foc [fɔk])
| |
| Trets que l'oposen a l'occità (de manera genèrica):
| |
| Reducció del diftong AU a O oberta (CAULIS, PAUCU → col, poc).
| |
| Trets del sud de Romània occidental (llenguadocià meridional, llengües iberoromàniques):
| |
| El grup -ACT- es converteix en -ET (LACTE, FACTU → *lleit, *feit → llet, fet)
| |
|
| |
| === Consonantisme === | | === Consonantisme === |
| Tret de la Romània occidental:
| |
| Sonorització de -P-, -T-, -C- intervocàliques en -b-, -d-, -g- (CAPRA, CATENA, SECURU → cabra, cadena, segur)
| |
| Trets comuns gal·loromànics:
| |
| Manteniment dels grups inicials PL, CL, FL- (PLICARE, CLAVE, FLORE → plegar, clau, flor). Aquest tret oposa el català a les llengües iberoromàniques (en castellà llegar, llave, en portuguès chegar, chave).
| |
| Com al francès i a l'occità, es produeix una sonorització de fonemes sords finals quan el fonema primer de la següent paraula és una vocal o és una consonant sonora. Aquestes sonoritzacions afecten als fonemes [s], [t], [p], [ʃ], [k] i [tʃ] convertint-se en [z], [d], [b], [ʒ], [ɡ] i [ʤ]. Exemples (en pronunciació valenciana): "els homes" [els] i [ɔmes] -> [elzɔmes]; "peix bo" [pejʃ] i [bɔ] -> [pejʒbɔ]; "blat bord" [blat] i [boɾ(t)] -> [blad'boɾ(t)].
| |
| Trets comuns amb l'occità (llenguadocià més precisament)
| |
| Caiguda de -N intervocàlica esdevinguda final en el lèxic (PANE, VINU → pa, vi). A diferència del llenguadocià, el plural conserva aquesta [n] (ex: pans, vins) excepte en el dialecte septentrional, ço és el rossellonès.
| |
| Ensordiment de les consonants finals: verd [t], àrab [p]...
| |
| Trets específics:
| |
| El tret més peculiar del català és el següent que gairebé no es retroba en cap altra varietat de la Romània:
| |
| -D- intervocàlica esdevinguda final passa a -u (PEDE, CREDIT →peu, (ell) creu)
| |
| -C + e, i, final →-u (CRUCEM →creu)
| |
| Les terminacions -TIS en la flexió verbal (2a persona del plural) han derivat a -u (MIRATIS → *miratz → mirau → mirau/mireu.
| |
| Palatalitzacions consonàntiques (dispersades en la resta de la Romània):
| |
| Palatalització de L- inicial (LUNA, LEGE → lluna, llei). Aquest tret es retroba al subdialecte foixenc (occità) i a la zona asturlleonesa.
| |
| Palatalització de -is- [jʃ]/[ʃ] procedent de -X-, SC- (COXA, PISCE → cuixa, peix)
| |
| /k/ + [e], [i], [j] → *[ʦ] → [s]; CAELU → cel [sɛl].
| |
| /g/ + [e], [i], [j] → *[ʤ] → [ʤ]/[ʒ]; GELU → gel [ʤɛl]/[ʒɛl].
| |
| /j/ → *[ʤ] → [ʤ]/[ʒ]; IACTARE → gitar [ʤi'tar]/[ʤi'ta]/[ʒi'ta]
| |
| -ly-, -ll-, -c'l-, -t'l- → ll [ʎ]; MULIERE → muller; CABALLU → cavall, també hi ha altres casos com villa → vila, els quals la geminació s'ha simplificat; AURICULA → *oric'la → orella; UETULUS → *vet'lu → vell.
| |
| -ni-, -gn-, -nn- → ny [ɲ]; LIGNA → llenya; ANNUS → any tret compartit amb el castellà.
| |
| Els altres trets, també originals, tenen una extensió superior a les llengües romàniques.
| |
| Reducció dels grups consonàntics -MB-, -ND-> -m-, -n- (CAMBA, CUMBA, MANDARE, BINDA> cama, coma, manar, bena), tret compartit amb l'occità gascó i el llenguadocià meridional.
| |
| Presència de geminades: setmana [mm], cotna [nn], bitllet [ʎʎ], guatla [ll], intel·ligent [ll]>[l]. Aquestes només són comunes a l'occità i a les varietats itàliques; llevat pel [ʎʎ].
| |
|
| |
|
| |
| === Morfologia === | | === Morfologia === |
| Una part del català (Balears, Costa gironina) ha conservat l'article dit "salat" (< llatí IPSE), probablement anterior a la forma derivada de ILLE. Aquesta forma d'article només s'ha conservat de manera dominant al sard i és en perill, si no ha desaparegut, en algunes àrees de Provença i de Sicília.
| |
| Els articles més usuals (i normatius) són el, la, els, les (ara bé als parlars occidentals i a l'alguerès perduren encara les formes masculines lo, los)
| |
| Contràriament a les varietats iberoromàniques el català practica certes elisions fonètiques. Algunes s'escriuen com el + home > l'home i d'altres no s'escriuen quinze anys [kin'zaɲs].
| |
| Els possessius genèrics es formen amb l'article (ex: el meu gos) com en italià (il mio cane), en portuguès (o meu cão) i en algunes varietats d'occità (roergàs, llenguadocià i gascó pirinencs...). Existeix alhora una altra forma de possessiu (de presència variada segons els dialectes) usada essencialment per a certs membres de la família i/o per a expressar un grau d'afecte elevat (ex: mon pare; en valencià ma casa, ma vida).
| |
| El femení plural es forma amb "-es" (casa > cases).
| |
| Té plurals sensibles (el francès no en té; Ex: un pas > des pas) que es formen amb -os. Ex: gos > gossos, peix > peixos. S'oposa així al castellà i l'occità llenguadocià que usen -es (ex: mes > meses).
| |
| Absència gairebé completa de partitiu com a les llengües iberoromàniques i en oposició a una gran part de la resta de la Romània (ex: vull pa, cast. quiero pan però fr: je veux du pain.
| |
| Existeix la formació del pretèrit mitjançant perífrasi amb una conjugació especial del present del verb anar. Ex: jo vaig dir (que generalment ha desplaçat jo diguí).
| |
|
| |
| ===Lèxic ===
| |
| El lèxic bàsic català pareix demostrar més afinitats amb el grup dit gal·loromànic que amb l'iberoromànic. Aquestes semblances es fan més paleses amb l'occità (posarem a sota exemples en llenguadocià).
| |
|
| |
| FENESTRA > finestra (oc. fenèstra/finèstra, fr. fenêtre, it. finestra) i VENTUS > ventana (esp.), janela (port.)
| |
| MANDUCARE > menjar (oc. manjar, fr. manger, it. mangiare) i COMEDERE > comer (esp. i port.)
| |
| MATUTINU > matí (oc. matin, fr. matin, it. mattino/mattina) i HORA MANEANA > mañana (esp.), amanhã (port.),
| |
| PARABOLARE > parlar (oc. parlar, fr. parler, it. parlare) i FAVOLARE > hablar (esp.), falar (port.).
| |
| TABULA > taula (oc. taula, fr. table, ) i MENSA > mesa (esp. i port.).
| |
|
| |
|
| |
| === Sistema d'escritura === | | === Sistema d'escritura === |
| El sistema d'escriptura també presenta certs trets particulars. El català presenta una característica única, l'escriptura de la -l- geminada: -l·l- (com a intel·ligent). L'altre tret especial del català és la -ny- [ɲ] que només es retroba de manera general a l'hongarès i a diverses llengües africanes. També convé esmentar la grafia -ig [ʧ] representada a poques paraules (com faig, maig, mig, puig, raig, Reig, roig, vaig, veig) o la representació amb t+consonant les consonants dobles en: tm, tn, tl i tll i l'africament en: ts, tz, tg i tj (setmana, cotna, Betlem, bitllet, potser, dotze, jutge, platja). | | El sistema de escritura presenta certes característiques particulars. El català presenta una característica única, l'escritura de la ''-l-'' geminada: ''-[[l·l]]-'' (com en ''intel·ligent'' –inteligent–). L'atra característica és la ''ny'' [ɲ] que se troba també en [[afaan oromo]], [[idioma hongarés|hongarés]], [[quenya]], [[idioma való|való]], [[idioma judeoespanyol|judeoespanyol]], [[idioma malayo|malayo]], [[idioma indonesi|indonesi]], [[idioma ewe|ewe]], [[idioma ga|gã]], [[idioma ganda|ganda]], [[idioma valencià|valencià]] [[idioma lingala|lingala]], [[idioma sesoto|sesoto]], [[idioma swahili|swahili]], [[idioma zhuang|zhuang]] i [[idioma zulú|zulú]]. També és destacable la grafia ''-ig'' [t∫] representada en poques paraules o la "t+''consonant''" per a la representació de consonants dobles en: "tm", "tn", "tl", "tll", o africació: "tg" i "tj" (''setmana'', ''cotna'', ''atles'', ''bitllet'', ''jutge'', ''platja''). |
| | |
| | |
| | |
| == Dialectes de Català ==
| |
| En 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar una divisió del català en dos gran blocs dialectals: Català oriental i Català occidental.
| |
| | |
| No hi ha una línia precisa que dividisca ambdós blocs, puix que sempre hi ha una zona de transició bastant ampla entre cada parell de dialectes, excepte a les Illes i a l'Alguer. Les diferències més notables entre tots dos blocs són:
| |
| | |
| Català occidental:
| |
| Les vocals àtones són: [a] [e] [i] [o] [u]. Hi ha distinció entre la e i la a i entre la o i la u.
| |
| La x inicial o post-consonàntica està africada /tʃ/. Entre vocals o quan està precedida de i, és /jʃ/.
| |
| La pronunciació de les Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí [e].
| |
| La 1a persona del present d'indicatiu és -e (valencià) o -o (nord-occidental i tortosí).
| |
| Els verbs incoatius de la 3a conjugació es formen en -ix, -ixen, -isca.
| |
| Hi ha manteniment de la nasal plural medieval en mots proparoxítons: hòmens, jóvens.
| |
| Hi ha vocabulari específic: espill, xiquet, granera, poal...
| |
| | |
| Català oriental:
| |
| Les vocals àtones són: [ə] [i] [u]. Les vocals e i a en posició àtona es tornen /ə/ i la o i la u es tornen /u/ (es mantén /o/ a bona part de Mallorca).
| |
| La x tant si és inicial, post-consonàntica, està entre vocals o si està precedida de i és fricativa /ʃ/.
| |
| Les Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí es pronuncien [ɛ] (a la major part del balear es pronuncien [ə] i a l'alguerès es pronuncien [e]).
| |
| Tendència al ieisme (tret estigmatitzat -i en retrocés actualment- amb frases com "la paia a l'ui").
| |
| La 1a persona del present d'indicatiu és -o (central), -i (septentrional) o ø (Balears).
| |
| Els verbs incoatius de la 3a conjugació es formen en -eix, -eixen, -eixi.
| |
| La -n- del plural nasal medieval de les paraules proparoxítones cau: homes, joves.
| |
| Hi ha vocabulari específic: mirall, noi, escombra, galleda...
| |
|
| |
|
| | == Desenroll històric == |
| | El català no fon considerat una llengua en personalitat pròpia fins al [[sigle XIX]], ya que anteriorment es considerava una varietat [[dialecte|dialectal]] de la [[llengua provençal]].<ref>Gramática Histórica Catalana ". [[1952]] Antoni Badia Margarit</ref>. |
|
| |
|
| === Català septentrional, o rossellonés ===
| | En quant al català com a llengua estrangera, no és una llengua molt difosa, va influir especialment en la [[Península itàlica]] i en el vocabulari nàutic [[mediterràneu]]. Actualment, s'ensenya en unes quantes universitats tant en [[Europa]] com en els [[Estats Units]] i [[Hispanoamèrica]], aixina com en els centres catalans de tot lo món. |
|
| |
|
| === Català central === | | == Cites == |
|
| |
|
| === Català nort-occidental ===
| | El català [[Antoni Badia i Margarit]], rector de l'Universitat de Barcelona, va deixar escrit en el seu llibre titulat ''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951): |
|
| |
|
| === Català de transició o Tortosí ===
| | {{Cita|''No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente''}} |
|
| |
|
| | == Vore també == |
| | * [[Institut d'Estudis Catalans]] |
| | * [[Dialecte barceloní]] |
| | * [[Regles d'esquivar vocables]] |
|
| |
|
| == Vore també == | | ==Referències== |
| | <references/> |
|
| |
|
| | == Enllaços externs == |
| | {{Commonscat|Catalan language}} |
| | * [https://www.iec.cat/ Pàgina web de l'Institut d'Estudis Catalans] {{ca}} |
| | * [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm El Català, una variant més de l'Occità] Artícul d'[[Emili Miedes]] {{val}} |
| | * [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm L'Occità, malensomi de l'Institut d'Estudis Catalans] Artícul de [[Ricart García Moya]] {{es}} |
|
| |
|
| == Enllaços Externs ==
| | {{Llengües de França}} |
| | {{Llengües d'Espanya}} |
| | {{Llengües romàniques}} |
| | {{Catalunya}} |
|
| |
|
| [[Categoria: Català]] | | [[Categoria:Llengües]] |
