Diferència entre les revisions de "Parc natural de la Serra de Mariola"
Text reemplaça - 'Muro' a 'Muro d'Alcoy' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
La serra es troba localisada entre les comarques de: [[L'Alcoyà]], [[El Comtat]] i la [[Vall d'Albaida]]. | La serra es troba localisada entre les comarques de: [[L'Alcoyà]], [[El Comtat]] i la [[Vall d'Albaida]]. | ||
==Municipis compresos== | == Municipis compresos == | ||
Els municipis compresos dins del parc natural son: [[Agres]], [[Alcoy]], [[Alfafara]], [[Banyeres de Mariola]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]] i [[Muro d'Alcoy]]. | Els municipis compresos dins del parc natural son: [[Agres]], [[Alcoy]], [[Alfafara]], [[Banyeres de Mariola]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]] i [[Muro d'Alcoy]]. | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Esta serra presenta un [[clima mediterràneu]] en un llauger matís continental a causa de la relativa altura mija existent. En la majoria dels hiverns sempre cauen copioses nevades. Les temperatures poden caure fins als -5 Cº. Les precipitacions oscilen entre els 350 mm i els 900 mm anuals respectivament (són molt irregulars). | Esta serra presenta un [[clima mediterràneu]] en un llauger matís continental a causa de la relativa altura mija existent. En la majoria dels hiverns sempre cauen copioses nevades. Les temperatures poden caure fins als -5 Cº. Les precipitacions oscilen entre els 350 mm i els 900 mm anuals respectivament (són molt irregulars). | ||
==Flora== | == Flora == | ||
Esta serra és increiblement rica en varietats vegetals. Entre totes elles destaca la presència del [[teix]]. En la microrreserva de la ''Teixera d'Agres'' es pot observar el bosc de teixos més meridional de [[Europa]], encara que actualment no és tan abundant com en atres temps. | Esta serra és increiblement rica en varietats vegetals. Entre totes elles destaca la presència del [[teix]]. En la microrreserva de la ''Teixera d'Agres'' es pot observar el bosc de teixos més meridional de [[Europa]], encara que actualment no és tan abundant com en atres temps. | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
Els mamífers també són abundants destacant el [[conill]], la [[fagina]], la [[mostela]], la [[gineta]], el [[teixó]], el [[rabosot]] i el [[javalí]]. | Els mamífers també són abundants destacant el [[conill]], la [[fagina]], la [[mostela]], la [[gineta]], el [[teixó]], el [[rabosot]] i el [[javalí]]. | ||
==Rius== | == Rius == | ||
En esta serra naixen alguns dels rius més importants de la [[Comunitat Valenciana]], com el [[Serpis]] i el [[Clarià]], en cursos en orientació sur-nort, i el [[Vinalopó]] en la direcció oposta. | En esta serra naixen alguns dels rius més importants de la [[Comunitat Valenciana]], com el [[Serpis]] i el [[Clarià]], en cursos en orientació sur-nort, i el [[Vinalopó]] en la direcció oposta. | ||
==Llocs d'interés== | == Llocs d'interés == | ||
Hi ha elements que proven la presència humana des de temps immemorials. | Hi ha elements que proven la presència humana des de temps immemorials. | ||
Del periodo [[neolític]] trobem els jaciments del Salt en [[Alcoy]], la Cova de la Sarsa en [[Bocairent]] i la Cova del Bolumini en [[Alfafara]]. | Del periodo [[neolític]] trobem els jaciments del Salt en [[Alcoy]], la Cova de la Sarsa en [[Bocairent]] i la Cova del Bolumini en [[Alfafara]]. | ||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
De manera tradicional s'han aprofitat divers herbes aromàtiques presents en la serra per a la destilació d'un licor anisat, l'[[herbero]], que es troba protegit per la denominació d'orige ''begudes espirituoses d'Alacant'' | De manera tradicional s'han aprofitat divers herbes aromàtiques presents en la serra per a la destilació d'un licor anisat, l'[[herbero]], que es troba protegit per la denominació d'orige ''begudes espirituoses d'Alacant'' | ||
==Accessos== | == Accessos == | ||
La manera més comú d'arribar a la serra és per mig de la N-340 que unix [[Valéncia]] en [[Alacant]], des de la qual és possible accedir a diverses carreteres locals que voregen o travessen el parc com la CV-81, CV-700 o CV-795 | La manera més comú d'arribar a la serra és per mig de la N-340 que unix [[Valéncia]] en [[Alacant]], des de la qual és possible accedir a diverses carreteres locals que voregen o travessen el parc com la CV-81, CV-700 o CV-795 | ||
==Referències== | == Referències == | ||
* [https://dogv.gva.es/datos/2002/01/14/pdf/2002_280.pdf «Decreto 3/2002, de 8 de enero, del Gobierno Valenciano, de declaración del Parque Natural de la Sierra de Mariola». Diario oficial de la Generalidad Valenciana (en [[valencià]])] | |||
* Álvarez Landete, I. (coord.) (1984). Espacios Naturales. Provincia de Alicante. Colegio Oficial de Arquitectos de Valencia. p. 292. ISBN 84-500-9826-4 | |||
* Jaume Fábregas, ed. (2007). «Lugares de interés: Villena». Comunidad Valenciana IV (2007-2008 edición). Guías Metrópoli. ISBN 978-84-96878-06-8 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Serra Mariola}} | {{commonscat|Serra Mariola}} | ||
*[https://parquesnaturales.gva.es/ Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana] | |||
*[http://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&ie=UTF8&z=12&ll=38.726501,-0.590515&spn=0.114903,0.346069&t=h&om=1 Ubicació de Google Maps] | * [https://parquesnaturales.gva.es/ Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana] | ||
* [http://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&ie=UTF8&z=12&ll=38.726501,-0.590515&spn=0.114903,0.346069&t=h&om=1 Ubicació de Google Maps] | |||
{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}} | {{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}} | ||